recerca
Avaluació de projectes d'ApS sobre temes mediambientals a l'ESO
Arinna Del Olmo i Miquel Àngel Essomba / L'article avalua la metodologia de l'aprenentatge servei en projectes mediambientals, identificant factors clau com la motivació de l'equip docent o la participació activa de l'alumnat. També se suggereixen millores com ara la implementació de diaris de camp o la creació d'una xarxa de suport docent.
En aquest article volem explicar l'estudi que es va realitzar en el marc d'un TFG a la UAB al voltant de la metodologia Aprenentatge i Servei (ApS) utilitzada en la matèria Servei a la Comunitat (SC) de l'ESO. L'objectiu de l'estudi va ser identificar els factors d'èxit dels projectes d'ApS sobre temàtiques de medi ambient. Metodològicament, primer es va fer una revisió documental i posteriorment es va aplicar una metodologia qualitativa de recollida de dades i anàlisi, consistent en la realització de sis entrevistes (individuals i/o grupals) en tres instituts públics de Catalunya, amb una participació total de vuit alumnes i tres docents.
De l'anàlisi de les dades obtingudes amb les entrevistes observem que les opinions dels tres centres són molt coincidents, tant pel que fa a les veus del professorat com les de l'alumnat. En primer lloc, tots destaquen la motivació de l'equip docent com de vital importància, tant en l'acompanyament de l'alumnat com en l'elaboració i seguiment del projecte, perquè sovint no es troba. Coincidint amb el que exposen els autors Puig et al. (2006), la professionalitat i la consciència social faciliten la connexió entre la pràctica diària als centres i la filosofia dels projectes d'ApS. Per tant, estem davant d'una motivació intrínseca envers la metodologia i cap al projecte. Sobre la motivació de l'alumnat, les respostes obtingudes mostren clarament que aquesta apareix quan l'alumne pot prendre decisions sobre l'elecció del projecte a desenvolupar. A més, veure l'aplicació en el món real emmarcada en una pràctica de valors, aporta emocions i sentiments imprescindibles per a l'adquisició de la motivació.
En segon lloc, les persones entrevistades han valorat positivament que el procés de l'ApS comenci amb una primera part de sensibilització, prèvia a la posada en pràctica de valors, que permeti tocar la fibra i engrescar a mirar més enllà d'un mateix. Així doncs, remarquen el fet d'incloure xerrades, documentals, debats… per potenciar l'acció personal pensada i sentida, promovent la responsabilitat, el compromís, l'afecte i la comprensió de valors que en el servei l'apliquen (Puig, coord.2009). Les entitats ambientalistes són el pilar de l'èxit, ja que aporten coneixements específics sobre el medi ambient i idees per a la intervenció, cobrint les mancances que es generen, normalment en aspectes allunyats del currículum. Tal com exposa Puig, et al. (2009) perquè el vincle funcioni, cal que cada agent tinguin clara la seva aportació, creant un treball horitzontal, interdependent i un clima de compromís. Les veus entrevistades destaquen que aquest vincle ha de ser estret, permetent crear sinergies i projectar noves idees.
El tercer tema emergent és la debilitat dels processos d'avaluació en tota la seva amplitud. Hem detectat una manca d'avaluació per part de l'alumnat, podent revertir la situació mitjançant la incorporació d'un diari de camp al llarg del projecte amb uns criteris previs, i preguntes com ara "Com m'he sentit?", "Què m'ha aportat el dia d'avui?", "Què podria millorar?".
Les anàlisis efectuades a partir de les veus escoltades han proporcionat moltes reflexions de millora que podrien considerar-se. En destacarem les més rellevants des del nostre punt de vista: (1) Construir una xarxa de suport docent envers aquest àmbit per combatre la manca de motivació docent, mitjançant la creació d'un espai físic o telemàtic entre els instituts de l'entorn, on es comparteixin barreres, inquietuds i idees; (2) Fer un petit tast amb l'alumnat a l'últim trimestre del curs previ al servei comunitari, inclòs al Crèdit de Síntesi, facilitant la familiarització amb la proposta; (3) Incloure una tasca als ecodelegats dels instituts, consistent en recollir al llarg dels cursos, les inquietuds i interessos socioambientals per introduir i desenvolupar-los al servei comunitari; (4) Incloure les noves tecnologies mitjançant cursets; (5) Oferir formacions envers la fomentació de la participació activa.
Un cop realitzada aquesta recerca, han sorgit noves inquietuds i temes a estudiar, possibilitant noves línies d'investigació. Com a ampliació d'aquesta investigació, es podria desenvolupar un estudi de casos múltiples, aprofundint en les dades obtingudes, i aconseguint unes conclusions més acurades. Per entrelligar l'anàlisi a l'educació per a la sostenibilitat, cal analitzar de quina manera l'APS ambiental facilita l'assoliment dels reptes de l'Agenda 2030. Uns reptes de reflexió i d'investigació que ens plantegem per un futur proper.
PUIG, J. M. et al. (2006). Aprenentatge servei. Educar per a la ciutadanía. Octaedro.
Puig, J.M. (Coord.). (2009). Aprendizaje Servicio. Educación y compromiso cívico. Graó.
-----
Més continguts sobre:
educació ambiental, aprenentatge servei
imprimir
En aquest article volem explicar l'estudi que es va realitzar en el marc d'un TFG a la UAB al voltant de la metodologia Aprenentatge i Servei (ApS) utilitzada en la matèria Servei a la Comunitat (SC) de l'ESO. L'objectiu de l'estudi va ser identificar els factors d'èxit dels projectes d'ApS sobre temàtiques de medi ambient. Metodològicament, primer es va fer una revisió documental i posteriorment es va aplicar una metodologia qualitativa de recollida de dades i anàlisi, consistent en la realització de sis entrevistes (individuals i/o grupals) en tres instituts públics de Catalunya, amb una participació total de vuit alumnes i tres docents.
De l'anàlisi de les dades obtingudes amb les entrevistes observem que les opinions dels tres centres són molt coincidents, tant pel que fa a les veus del professorat com les de l'alumnat. En primer lloc, tots destaquen la motivació de l'equip docent com de vital importància, tant en l'acompanyament de l'alumnat com en l'elaboració i seguiment del projecte, perquè sovint no es troba. Coincidint amb el que exposen els autors Puig et al. (2006), la professionalitat i la consciència social faciliten la connexió entre la pràctica diària als centres i la filosofia dels projectes d'ApS. Per tant, estem davant d'una motivació intrínseca envers la metodologia i cap al projecte. Sobre la motivació de l'alumnat, les respostes obtingudes mostren clarament que aquesta apareix quan l'alumne pot prendre decisions sobre l'elecció del projecte a desenvolupar. A més, veure l'aplicació en el món real emmarcada en una pràctica de valors, aporta emocions i sentiments imprescindibles per a l'adquisició de la motivació.
En segon lloc, les persones entrevistades han valorat positivament que el procés de l'ApS comenci amb una primera part de sensibilització, prèvia a la posada en pràctica de valors, que permeti tocar la fibra i engrescar a mirar més enllà d'un mateix. Així doncs, remarquen el fet d'incloure xerrades, documentals, debats… per potenciar l'acció personal pensada i sentida, promovent la responsabilitat, el compromís, l'afecte i la comprensió de valors que en el servei l'apliquen (Puig, coord.2009). Les entitats ambientalistes són el pilar de l'èxit, ja que aporten coneixements específics sobre el medi ambient i idees per a la intervenció, cobrint les mancances que es generen, normalment en aspectes allunyats del currículum. Tal com exposa Puig, et al. (2009) perquè el vincle funcioni, cal que cada agent tinguin clara la seva aportació, creant un treball horitzontal, interdependent i un clima de compromís. Les veus entrevistades destaquen que aquest vincle ha de ser estret, permetent crear sinergies i projectar noves idees.
El tercer tema emergent és la debilitat dels processos d'avaluació en tota la seva amplitud. Hem detectat una manca d'avaluació per part de l'alumnat, podent revertir la situació mitjançant la incorporació d'un diari de camp al llarg del projecte amb uns criteris previs, i preguntes com ara "Com m'he sentit?", "Què m'ha aportat el dia d'avui?", "Què podria millorar?".
Les anàlisis efectuades a partir de les veus escoltades han proporcionat moltes reflexions de millora que podrien considerar-se. En destacarem les més rellevants des del nostre punt de vista: (1) Construir una xarxa de suport docent envers aquest àmbit per combatre la manca de motivació docent, mitjançant la creació d'un espai físic o telemàtic entre els instituts de l'entorn, on es comparteixin barreres, inquietuds i idees; (2) Fer un petit tast amb l'alumnat a l'últim trimestre del curs previ al servei comunitari, inclòs al Crèdit de Síntesi, facilitant la familiarització amb la proposta; (3) Incloure una tasca als ecodelegats dels instituts, consistent en recollir al llarg dels cursos, les inquietuds i interessos socioambientals per introduir i desenvolupar-los al servei comunitari; (4) Incloure les noves tecnologies mitjançant cursets; (5) Oferir formacions envers la fomentació de la participació activa.
Un cop realitzada aquesta recerca, han sorgit noves inquietuds i temes a estudiar, possibilitant noves línies d'investigació. Com a ampliació d'aquesta investigació, es podria desenvolupar un estudi de casos múltiples, aprofundint en les dades obtingudes, i aconseguint unes conclusions més acurades. Per entrelligar l'anàlisi a l'educació per a la sostenibilitat, cal analitzar de quina manera l'APS ambiental facilita l'assoliment dels reptes de l'Agenda 2030. Uns reptes de reflexió i d'investigació que ens plantegem per un futur proper.
PUIG, J. M. et al. (2006). Aprenentatge servei. Educar per a la ciutadanía. Octaedro.
Puig, J.M. (Coord.). (2009). Aprendizaje Servicio. Educación y compromiso cívico. Graó.
-----
Més continguts sobre:
educació ambiental, aprenentatge servei
imprimir