cine cela
Monos
Jaume Cela / En els westerns el paisatge es converteix en un personatge. També passa en segons quines pel·lícules de terror. A "Monos", del director Alejandro Landes, la selva és un personatge d'una ambigüitat evident.
Per un costat és d'una bellesa que et fa sentir petit, minúscul i per l'altre mostra l'aclaparament de la seva exuberància, la pèrdua de qualsevol punt que ens orienti.
Però tenim altres personatges de qui no en sabem gairebé res. Un grup d'adolescents comandats per un guerriller que viuen mig abandonats i que han de tenir cura d'una hostatge, una doctora de qui tampoc en sabem gaire cosa. Soldats infantils, molt joves que obeeixen ordres d'un oficial que els visita de tant en tant. Tot i aquesta manca d'informació, de context podem endevinar que provenen dels grups guerrillers colombians que es van enfrontar amb l'exèrcit del seu país. Personatges sense història i sense futur i amb un present que sembla més aviat un malson.
Algú amb encert ha relacionat aquesta història amb "El senyor de les mosques", de William Golding-que vaig llegir fa molts anys i que no he oblidat potser perquè en vaig fer un treball a COU- i té una bona part de raó. En les dues obres trobem la necessitat de rituals que cohesionin el grup i la violència que es va manifestant lentament.
Escenes oníriques i l'esperança d'una redempció que no arriba i que quan ho fa porta armes a les mans. I també se l'ha relacionat amb "El cor de les tenebres", de Conrad.
Un viatge cap a un d'aquests inferns que els éssers humans sabem crear amb tanta precisió. I ens enduem al carrer la mirada de la guerrillera que detenen, un interrogant sobre el seu futur.
I una gran banda sonora, molt ajustada a les imatges que veiem.
Direcció: Alejandro Landes. Guió:Alexis Dos Santos, Alejandro Landes (Història: Alejandro Landes). Interpretació:Julianne Nicholson, Moises Arias, Jorge Román, Sofia Buenaventura, Laura Castrillón, Sneider Castro. Colòmbia, 2019. Duració 102′. Estrena a Espanya: Febrer 2020.
-----
Més continguts sobre:
cinema
imprimir
Per un costat és d'una bellesa que et fa sentir petit, minúscul i per l'altre mostra l'aclaparament de la seva exuberància, la pèrdua de qualsevol punt que ens orienti.
Però tenim altres personatges de qui no en sabem gairebé res. Un grup d'adolescents comandats per un guerriller que viuen mig abandonats i que han de tenir cura d'una hostatge, una doctora de qui tampoc en sabem gaire cosa. Soldats infantils, molt joves que obeeixen ordres d'un oficial que els visita de tant en tant. Tot i aquesta manca d'informació, de context podem endevinar que provenen dels grups guerrillers colombians que es van enfrontar amb l'exèrcit del seu país. Personatges sense història i sense futur i amb un present que sembla més aviat un malson.
Algú amb encert ha relacionat aquesta història amb "El senyor de les mosques", de William Golding-que vaig llegir fa molts anys i que no he oblidat potser perquè en vaig fer un treball a COU- i té una bona part de raó. En les dues obres trobem la necessitat de rituals que cohesionin el grup i la violència que es va manifestant lentament.
Escenes oníriques i l'esperança d'una redempció que no arriba i que quan ho fa porta armes a les mans. I també se l'ha relacionat amb "El cor de les tenebres", de Conrad.
Un viatge cap a un d'aquests inferns que els éssers humans sabem crear amb tanta precisió. I ens enduem al carrer la mirada de la guerrillera que detenen, un interrogant sobre el seu futur.
I una gran banda sonora, molt ajustada a les imatges que veiem.
Fitxa tècnica:
Direcció: Alejandro Landes. Guió:Alexis Dos Santos, Alejandro Landes (Història: Alejandro Landes). Interpretació:Julianne Nicholson, Moises Arias, Jorge Román, Sofia Buenaventura, Laura Castrillón, Sneider Castro. Colòmbia, 2019. Duració 102′. Estrena a Espanya: Febrer 2020.
-----
Més continguts sobre:
cinema
imprimir