ressenyes de llibres
Les nenes del parc
Martí Boneta / Ara fa noranta anys, unes 300 nenes de Barcelona sortien a passejar per la ciutat de Berga. La gent les anomenaven les "nenes del parc", ja que ocupaven l'espai de l'antic Parc de l'Alemany. Que hi feien aquelles nenes a Berga? Per saber-ho, podeu llegir el llibre editat per Edafós i anar el dia 18 d'abril a les 18'30 a la presentació que es farà als locals de Rosa Sensat.
Ara fa noranta anys, unes 300 nenes de Barcelona sortien a passejar per la ciutat de Berga i els seu voltants. La gent de Berga, que aquells moments tenia uns sis mil habitants, les anomenaven les "nenes del parc", ja que ocupaven l'espai de l'antic Parc de l'Alemany. Que hi feien aquelles nenes a Berga? Aquest llibre és el fruit de la recerca que durant aquests anys hem realitzat per conèixer de prop aquesta experiència educativa que va durar menys de cinc anys i que després va quedar oblidada per una caserna militar.
El llibre, persegueix un triple objectiu. En primer lloc, documentar i recuperar la memòria històrica d'una iniciativa de renovació pedagògica a Catalunya: La Colònia Permanent de Berga . Per l'altra banda, inspirar i motivar a que es facin noves recerques de tema en experiències que també van tenir lloc a diferents indrets de Catalunya en aquells anys. I de pas que a les Facultats de Magisteri i de Pedagogia es donin a conèixer aquestes experiències. I, finalment, analitzar els mètodes pedagògics innovadors d'aquell període per crear un diàleg entre el model pedagògic que es plantejaven ara fa 100 anys i el que volem per l'escola d'avui.
Qualsevol fet transcorregut en qualsevol període històric, es fa necessari contextualitzar-lo i és la culminació de molts anys. Primer, hem de parlar del moment convuls durant el primer terç del segle XX: Setmana Tràgica, Primera Guerra Mundial, Revolució Russa, Epidèmia de la Grip, impuls i arribada al poder de partits feixistes, Crak del 29, 2ª República, Guerra Civil espanyola i 2ª Guerra mundial. Les víctimes directes es compten en desenes de milions de morts. En segon lloc, cal situar aquest període dins de la 2ª revolució industrial: una modernitat a partir de la introducció de l'electricitat. Una modernitat que comporta, a les ciutats industrials, un cost molt elevat per la classe obrera. Els fills i les filles d'aquest proletariat seran els que viuran les situacions més extremes. Situació de la infància procedent de famílies de classes populars:
· entrada en el mon laboral a partir dels 8 anys per completar l'economia familiar.
· una salut precària: diferents malalties esdevingueren endèmiques degut a unes condicions d'habitatges i ambientals insalubres i a la manca d'un tractament adequat. A més d'episodis de tuberculosis que es completarien amb diferents epidèmies com la tipus o la febre tifoide.
· l'educació com un bé escàs: malgrat la Llei Moyano establir l'obligatorietat de l'ensenyament fins 12 anys, hi havia poca oferta d'escola pública i les poques que hi havia no tenien l'equipament necessari. A cada aula hi podia arribar haver més de 50 infants de diferents edats per un sol mestre.
Davant la situació de salut tan precària de la infància, l'ajuntament de Barcelona va engegar sèrie d'iniciatives per atendre-la:
· colònies d'estiu: s'inicien al 1906 amb les primeres sis colònies i 120 alumnes participants, al 1931 hi van participar més de tres mil. Estada d'un mes en un lloc de mar, muntanya o interior de Catalunya.
· semicolònies i banys de mar: a diferència de l'anterior, es realitzaven a la mateixa ciutat i els infants tornaven cada dia a casa seva. L'any 1931 hi participen més de sis mil nens i nenes.
· escoles a l'aire lliure: Escoles del Bosc de Montjuich i Guinardó, Escola del Mar, Escola Vilajoana de sords i Escola Iganasi Iglèsies. La major part de l'activitat pedagògica es realitzava a l'aire lliure.
· colònies permanents: Tividabo, Rabassada, Santa Maria de Martorelles i Berga. Estades es règim d'internat, l'estada de l'infant durava fins que es recuperés de la seva salut o fins dos anys.
Per poder participar en qualsevol d'aquestes iniciatives es posaven diferents condicions: situació econòmica de la família i l'informe de l'estat de salut d'un metge.
La Colònia de Berga, també destaca, el seu edifici singular: el Pavelló de Suècia. Per explicar això, en hem de remuntar, a l'Exposició Internacional del 1929. El representant de Suècia oferí, en nom del seu Govern, a la ciutat de Barcelona el pavelló que havien construït per exposar les manifestacions industrials, comercials i artístiques d'aquell país amb la condició que es destinés a una institució que beneficiés els infants barcelonins. Només un dia després, el 17 de setembre, la Comissió Municipal Permanent acceptà l'oferta. El destí que va donar l'Ajuntament de Barcelona a la donació sueca fou per a la pròxima colònia permanent que tenia pensat obrir en un lloc de muntanya. Com que en aquells moments no sabia on la instal·laria, el Consistori barceloní organitzà un concurs públic entre els ajuntaments de Catalunya perquè oferissin terrenys comunals amb bones condicions per poder instal·lar-hi la nova colònia. De tots els terrenys oferts en aquest concurs, la Comissió optà pel que oferí l'Ajuntament de Berga.
A l'estructura del Pavelló de Suècia es van instal·lar vuit aules on les petites farien la part de la seva formació cultural que no pogués dur-se a terme a l'aire lliure i on podrien romandre els dies de pluja. A més a més, hi havia una sala per a biblioteca, una per a treballs manuals, cambra de material i els serveis d'higiene corresponents. A la part central s'hi va instal·lar una gran sala polivalent per fer sessions de música, de cinema o bé conferències.
Així mateix, es va construir un edifici annex de planta baixa i tres pisos, projectat per Josep Goday. En la primera planta hi havia el menjador per a 340 places, amb grans finestrals de cara al jardí, que hi proporcionaven molta llum. En un extrem del menjador hi havia les cuines amb les dependències annexes corresponents ( office, rebost, magatzem...) i a l'altre extrem hi havia la cambra per a la rentadora mecànica i també la cambra per a les calderes de la calefacció i les carboneres, amb entrada directa per l'exterior. Així mateix, hi havia els serveis d'higiene, lavabos, urinaris i vàters. Els tres pisos de l'edifici annex eren els dormitoris, amb els serveis de dutxes, lavabos, vàters i vestuaris.
A més dels edificis, la colònia tenia una gran extensió de terreny destinada a camps d'experimentació per fer pràctiques agrícoles i camps de joc per fer activitats de gimnàstica, jocs i esport.
Aquestes iniciatives socials de l'Ajuntament de Barcelona naixien amb un clar objectiu de millora sanitària per als infants, a poc a poc van agafant, també, una vessant educativa fins a esdevenir en uns veritables laboratoris d'experimentació pedagògica: el gran moviment de l'Escola Nova. Mestres que inspirats i inspirades en les noves pedagogies (Decroly, Montessori, Freinet, Ferrière...) transformen l'escola del moment. Una escola que havia de dirigir-se a tota la població, però sobretot als fills i filles de la classe obrera i del món rural. Eren escoles a l'abast no només, dels econòmicament més potents, sinó també al dels econòmicament dèbils i mitjans: que no fossin unes escoles de selecció per a uns quants privilegiats. Un treball quotidià i constant d'uns mestres, que formats en l'Escola Nova, van portar a la pràctica unes metodologies renovadores, que trenquen amb el que era l'escola d'aquell moment. Aquestes colònies i escoles es van convertir en un laboratori de pedagogia pràctica i que la Colònia de Berga serà la culminació, i per això la seva importància, de tot aquest moviment transformador de l'escola catalana en els primers quaranta anys del segle XX. Enric Gibert, que en va ser l`últim director, va ser company en diferents escoles i colònies d'estiu amb Pere Vergés i Artur Martorell, del quals va mantenir una gran relació professional i d'amistat. Per tant ara fa 90 anys en aquest espai que ens trobem va ser testimoni d'una pràctica educativa revolucionària en aquell moment.
El que es va fer a la Colònia Escolar de Berga ho podem constatar amb el material escolar de dues alumnes: Antònia Galícia, que va ser alumna a l'inici de la colònia, als anys 1933 i 1934, i Maria Asensi, que hi va ser durant els anys 1937-1939. I de diferents testimonis orals com les de la Josefa Tarrés i de Dolors Tous i les germanes Rafart que les seves mares van ser alumnes.
Una educació sense pressa, com deia Artur Martorell, i amb l'objectiu de despertar la curiositat per aprendre. Aspectes d'aquesta pedagogia:
· Treball de l'entorn: les aules del Pavelló de Suècia porten el nom de diferents indrets de la Comarca (Llobregat, Queralt...), estudi de la història de Berga i de la Patum. Visita de la fàbrica de llonganisses, que els hi subministraven a la colònia. Servei meteorològic. Però no es quedaven només amb l'estudi de l'entorn, també treballaven el mapa dels rius de Catalunya o la història d'Egipte, temes de física, biologia, problemes de matemàtiques..
· La lectura i la biblioteca con a centre de la colònia. Lectures de llibres - amb una àmplia selecció de llibres-, lectura en veu alta per part de la mestra i col·loqui/debats. Guadalupe Jover, Daniel Pennac o Daniel Cassany.
· Combinació d'una escriptura lliure i espontània amb una escriptura ja més treballada a partir de la gramàtica i l'ortografia. Escriptura en diferents formats: Crònica, cartes a les famílies, quaderns d'aprenentatge... I amb l'ús de diferents tipologies textuals: narració, exposició, poesia... El mateix tema (hivern) amb un text expositiu i el d'una poesia ( Antònia Salvà, poetessa mallorquina). Com deia Pere Vergés: Expressar el que porten a dins.
· A part d'escriure tot el que han escoltat i observat, també duien a terme altres propostes, com la realització de mapes, la construcció de plànols, la creació de maquetes, representacions gràfiques...
· L'adquisició dels coneixements és el resultat d'observacions personals o, quan no són possibles, de les que els altres han recollit en els llibres. En tot cas, la teoria segueix la pràctica, mai la precedeixi. I aquest punt queda ben reflectit en l'activitat que Antònia Galícia explica en el seu quadern un dia que neva. La seva mestra posa en context els aprenentatges: explicar els diferents estats de l'aigua a partir del dia de la neu que va caure, i que moltes nenes era la primera vegada que la veien. I com deia Pere Vergés: «Jo anava a Vilamar, pensant amb aquella frase de Keyserling: improvisació viva en el moment just»
· Activitats culturals. Element fonamental per a la formació de les nenes. Escoltar la ràdio, assistir a concerts (recital de violí i piano, Lluïsa Torrà) Representacions teatrals (titelles per part d'Aureli Capmany). Concert coral de la Colònia. Representació d'obres de teatre de les nenes.
· Un altre element fonamental per a la formació de les nenes serà l'activitat física: Joc tradicional a esports moderns, com el criquet o la gimnàstica sueca, rítmica i amb excursions.
· Model social: participació i compromís (bibliotecària, cronista, telefonista, jardinera, higienista, cartera...) i governaça (cap de família, cap de taula,
· Educació a partir de l'entorn per arribar a la globalitat:
◦ Plànol del Pavelló de Suècia i Berguedà a un mapa de Catalunya o de la Regió Septentrional de la Península Ibèrica.
◦ Fer recerca de la història, de la Patum i la situació de Berga als Egipcis.
◦ Literatura catalana a literatura universal.
◦ Cançons populars, la Balenguera a música clàssica, Handel.
· Una metodologia que parteix sempre a partir de bons models- imatges, textos, visualitzar obres de teatre o escoltar concerts de música, testimonis orals...- per a que l'alumna crei i aprengui.
Podem dir que la Colònia de Berga era de nenes però no per a nenes, tant sols.
-----
Més continguts sobre:
educació en el lleure, infància
imprimir
Ara fa noranta anys, unes 300 nenes de Barcelona sortien a passejar per la ciutat de Berga i els seu voltants. La gent de Berga, que aquells moments tenia uns sis mil habitants, les anomenaven les "nenes del parc", ja que ocupaven l'espai de l'antic Parc de l'Alemany. Que hi feien aquelles nenes a Berga? Aquest llibre és el fruit de la recerca que durant aquests anys hem realitzat per conèixer de prop aquesta experiència educativa que va durar menys de cinc anys i que després va quedar oblidada per una caserna militar.
El llibre, persegueix un triple objectiu. En primer lloc, documentar i recuperar la memòria històrica d'una iniciativa de renovació pedagògica a Catalunya: La Colònia Permanent de Berga . Per l'altra banda, inspirar i motivar a que es facin noves recerques de tema en experiències que també van tenir lloc a diferents indrets de Catalunya en aquells anys. I de pas que a les Facultats de Magisteri i de Pedagogia es donin a conèixer aquestes experiències. I, finalment, analitzar els mètodes pedagògics innovadors d'aquell període per crear un diàleg entre el model pedagògic que es plantejaven ara fa 100 anys i el que volem per l'escola d'avui.
Qualsevol fet transcorregut en qualsevol període històric, es fa necessari contextualitzar-lo i és la culminació de molts anys. Primer, hem de parlar del moment convuls durant el primer terç del segle XX: Setmana Tràgica, Primera Guerra Mundial, Revolució Russa, Epidèmia de la Grip, impuls i arribada al poder de partits feixistes, Crak del 29, 2ª República, Guerra Civil espanyola i 2ª Guerra mundial. Les víctimes directes es compten en desenes de milions de morts. En segon lloc, cal situar aquest període dins de la 2ª revolució industrial: una modernitat a partir de la introducció de l'electricitat. Una modernitat que comporta, a les ciutats industrials, un cost molt elevat per la classe obrera. Els fills i les filles d'aquest proletariat seran els que viuran les situacions més extremes. Situació de la infància procedent de famílies de classes populars:
· entrada en el mon laboral a partir dels 8 anys per completar l'economia familiar.
· una salut precària: diferents malalties esdevingueren endèmiques degut a unes condicions d'habitatges i ambientals insalubres i a la manca d'un tractament adequat. A més d'episodis de tuberculosis que es completarien amb diferents epidèmies com la tipus o la febre tifoide.
· l'educació com un bé escàs: malgrat la Llei Moyano establir l'obligatorietat de l'ensenyament fins 12 anys, hi havia poca oferta d'escola pública i les poques que hi havia no tenien l'equipament necessari. A cada aula hi podia arribar haver més de 50 infants de diferents edats per un sol mestre.
Davant la situació de salut tan precària de la infància, l'ajuntament de Barcelona va engegar sèrie d'iniciatives per atendre-la:
· colònies d'estiu: s'inicien al 1906 amb les primeres sis colònies i 120 alumnes participants, al 1931 hi van participar més de tres mil. Estada d'un mes en un lloc de mar, muntanya o interior de Catalunya.
· semicolònies i banys de mar: a diferència de l'anterior, es realitzaven a la mateixa ciutat i els infants tornaven cada dia a casa seva. L'any 1931 hi participen més de sis mil nens i nenes.
· escoles a l'aire lliure: Escoles del Bosc de Montjuich i Guinardó, Escola del Mar, Escola Vilajoana de sords i Escola Iganasi Iglèsies. La major part de l'activitat pedagògica es realitzava a l'aire lliure.
· colònies permanents: Tividabo, Rabassada, Santa Maria de Martorelles i Berga. Estades es règim d'internat, l'estada de l'infant durava fins que es recuperés de la seva salut o fins dos anys.
Per poder participar en qualsevol d'aquestes iniciatives es posaven diferents condicions: situació econòmica de la família i l'informe de l'estat de salut d'un metge.
La Colònia de Berga, també destaca, el seu edifici singular: el Pavelló de Suècia. Per explicar això, en hem de remuntar, a l'Exposició Internacional del 1929. El representant de Suècia oferí, en nom del seu Govern, a la ciutat de Barcelona el pavelló que havien construït per exposar les manifestacions industrials, comercials i artístiques d'aquell país amb la condició que es destinés a una institució que beneficiés els infants barcelonins. Només un dia després, el 17 de setembre, la Comissió Municipal Permanent acceptà l'oferta. El destí que va donar l'Ajuntament de Barcelona a la donació sueca fou per a la pròxima colònia permanent que tenia pensat obrir en un lloc de muntanya. Com que en aquells moments no sabia on la instal·laria, el Consistori barceloní organitzà un concurs públic entre els ajuntaments de Catalunya perquè oferissin terrenys comunals amb bones condicions per poder instal·lar-hi la nova colònia. De tots els terrenys oferts en aquest concurs, la Comissió optà pel que oferí l'Ajuntament de Berga.
A l'estructura del Pavelló de Suècia es van instal·lar vuit aules on les petites farien la part de la seva formació cultural que no pogués dur-se a terme a l'aire lliure i on podrien romandre els dies de pluja. A més a més, hi havia una sala per a biblioteca, una per a treballs manuals, cambra de material i els serveis d'higiene corresponents. A la part central s'hi va instal·lar una gran sala polivalent per fer sessions de música, de cinema o bé conferències.
Així mateix, es va construir un edifici annex de planta baixa i tres pisos, projectat per Josep Goday. En la primera planta hi havia el menjador per a 340 places, amb grans finestrals de cara al jardí, que hi proporcionaven molta llum. En un extrem del menjador hi havia les cuines amb les dependències annexes corresponents ( office, rebost, magatzem...) i a l'altre extrem hi havia la cambra per a la rentadora mecànica i també la cambra per a les calderes de la calefacció i les carboneres, amb entrada directa per l'exterior. Així mateix, hi havia els serveis d'higiene, lavabos, urinaris i vàters. Els tres pisos de l'edifici annex eren els dormitoris, amb els serveis de dutxes, lavabos, vàters i vestuaris.
A més dels edificis, la colònia tenia una gran extensió de terreny destinada a camps d'experimentació per fer pràctiques agrícoles i camps de joc per fer activitats de gimnàstica, jocs i esport.
Aquestes iniciatives socials de l'Ajuntament de Barcelona naixien amb un clar objectiu de millora sanitària per als infants, a poc a poc van agafant, també, una vessant educativa fins a esdevenir en uns veritables laboratoris d'experimentació pedagògica: el gran moviment de l'Escola Nova. Mestres que inspirats i inspirades en les noves pedagogies (Decroly, Montessori, Freinet, Ferrière...) transformen l'escola del moment. Una escola que havia de dirigir-se a tota la població, però sobretot als fills i filles de la classe obrera i del món rural. Eren escoles a l'abast no només, dels econòmicament més potents, sinó també al dels econòmicament dèbils i mitjans: que no fossin unes escoles de selecció per a uns quants privilegiats. Un treball quotidià i constant d'uns mestres, que formats en l'Escola Nova, van portar a la pràctica unes metodologies renovadores, que trenquen amb el que era l'escola d'aquell moment. Aquestes colònies i escoles es van convertir en un laboratori de pedagogia pràctica i que la Colònia de Berga serà la culminació, i per això la seva importància, de tot aquest moviment transformador de l'escola catalana en els primers quaranta anys del segle XX. Enric Gibert, que en va ser l`últim director, va ser company en diferents escoles i colònies d'estiu amb Pere Vergés i Artur Martorell, del quals va mantenir una gran relació professional i d'amistat. Per tant ara fa 90 anys en aquest espai que ens trobem va ser testimoni d'una pràctica educativa revolucionària en aquell moment.
El que es va fer a la Colònia Escolar de Berga ho podem constatar amb el material escolar de dues alumnes: Antònia Galícia, que va ser alumna a l'inici de la colònia, als anys 1933 i 1934, i Maria Asensi, que hi va ser durant els anys 1937-1939. I de diferents testimonis orals com les de la Josefa Tarrés i de Dolors Tous i les germanes Rafart que les seves mares van ser alumnes.
Una educació sense pressa, com deia Artur Martorell, i amb l'objectiu de despertar la curiositat per aprendre. Aspectes d'aquesta pedagogia:
· Treball de l'entorn: les aules del Pavelló de Suècia porten el nom de diferents indrets de la Comarca (Llobregat, Queralt...), estudi de la història de Berga i de la Patum. Visita de la fàbrica de llonganisses, que els hi subministraven a la colònia. Servei meteorològic. Però no es quedaven només amb l'estudi de l'entorn, també treballaven el mapa dels rius de Catalunya o la història d'Egipte, temes de física, biologia, problemes de matemàtiques..
· La lectura i la biblioteca con a centre de la colònia. Lectures de llibres - amb una àmplia selecció de llibres-, lectura en veu alta per part de la mestra i col·loqui/debats. Guadalupe Jover, Daniel Pennac o Daniel Cassany.
· Combinació d'una escriptura lliure i espontània amb una escriptura ja més treballada a partir de la gramàtica i l'ortografia. Escriptura en diferents formats: Crònica, cartes a les famílies, quaderns d'aprenentatge... I amb l'ús de diferents tipologies textuals: narració, exposició, poesia... El mateix tema (hivern) amb un text expositiu i el d'una poesia ( Antònia Salvà, poetessa mallorquina). Com deia Pere Vergés: Expressar el que porten a dins.
· A part d'escriure tot el que han escoltat i observat, també duien a terme altres propostes, com la realització de mapes, la construcció de plànols, la creació de maquetes, representacions gràfiques...
· L'adquisició dels coneixements és el resultat d'observacions personals o, quan no són possibles, de les que els altres han recollit en els llibres. En tot cas, la teoria segueix la pràctica, mai la precedeixi. I aquest punt queda ben reflectit en l'activitat que Antònia Galícia explica en el seu quadern un dia que neva. La seva mestra posa en context els aprenentatges: explicar els diferents estats de l'aigua a partir del dia de la neu que va caure, i que moltes nenes era la primera vegada que la veien. I com deia Pere Vergés: «Jo anava a Vilamar, pensant amb aquella frase de Keyserling: improvisació viva en el moment just»
· Activitats culturals. Element fonamental per a la formació de les nenes. Escoltar la ràdio, assistir a concerts (recital de violí i piano, Lluïsa Torrà) Representacions teatrals (titelles per part d'Aureli Capmany). Concert coral de la Colònia. Representació d'obres de teatre de les nenes.
· Un altre element fonamental per a la formació de les nenes serà l'activitat física: Joc tradicional a esports moderns, com el criquet o la gimnàstica sueca, rítmica i amb excursions.
· Model social: participació i compromís (bibliotecària, cronista, telefonista, jardinera, higienista, cartera...) i governaça (cap de família, cap de taula,
· Educació a partir de l'entorn per arribar a la globalitat:
◦ Plànol del Pavelló de Suècia i Berguedà a un mapa de Catalunya o de la Regió Septentrional de la Península Ibèrica.
◦ Fer recerca de la història, de la Patum i la situació de Berga als Egipcis.
◦ Literatura catalana a literatura universal.
◦ Cançons populars, la Balenguera a música clàssica, Handel.
· Una metodologia que parteix sempre a partir de bons models- imatges, textos, visualitzar obres de teatre o escoltar concerts de música, testimonis orals...- per a que l'alumna crei i aprengui.
Podem dir que la Colònia de Berga era de nenes però no per a nenes, tant sols.
-----
Més continguts sobre:
educació en el lleure, infància
imprimir