Èlia Soriano, Andrea Cervilla i Estel Fabra * / El passat dimecres mes d'abril estudiants de primer any d'Educació Social de la Universitat de Barcelona vam tenir el plaer de compartir unes hores amb en Pol Martínez, que ens va explicar la seva experiència com a voluntari de Proactiva Open Arms. Una ONG que va ser fundada per Óscar Camps l'any 2015, després dels tràgics esdeveniments que van viure les persones refugiades a les platges de Turquia.

Open Arms es dedica al rescat de persones que es troben navegant al mig del mar mediterrani en barques precàries. Persones que han fugit dels seus països a causa de conflictes bèl·lics, persecucions o situacions de pobresa, entre altres injustícies i violacions de Drets Humans.

A les classes parlem molt de drets humans, conflictes i d'injustícies, alhora que analitzem les estructures econòmiques, geopolítiques i els conflictes bèl·lics que provoquen que les persones que fugin dels seus territoris. Però avui, la tasca del Pol, les seves experiències i la seva sensibilitat pedagògica, ens ha apropat a la dimensió humana dels Drets Humans i a la dura realitat que viuen les persones refugiades. Una realitat que afecta tantes persones en tants territoris, què ens ha fet recordar que la dignitat i els drets haurien de ser inherents a la condició humana i no un discurs demagògic i repetit.

El testimoni del Pol ens ha permès comprendre que les persones refugiades, en el seus països d'origen, pateixen massacres, persecucions, fam i violacions. Però no només allà, sinó que durant tota la seva fugida, se'ls hi vulneren fins i tot els drets més bàsics. Les màfies aprofiten la seva desesperació per omplir-se les butxaques i fer un negoci amb les seves esperances, i no els hi importa a quin preu: enganyar, violar i matar. Fan pujar a centenars de persones a barques precàries que no reuneixen mínimes condicions, creant-los falses expectatives i dient-los que arribaran a les costes europees, quan en realitat no saben ni el trajecte que han de seguir i l'únic que veuen és aigua i cel, cel i aigua.

Si tenen la sort de ser rescatats per Open Arms o altres organitzacions, passaran 48 hores convivint en un vaixell de l'organització fins a arribar a les costes italianes, on la il·lusió de tenir drets es confirma com a somni. Allà, molt pocs aconseguiran l'asil, altres seran internats ens CIE's, camps de persones refugiades o, fins i tot, deportats. Desgraciadament, tothom coneix la situació al mediterrani però cap dels 27 països europeus els hi obre les seves portes.

L'assistència humanitària i la tasca de les ONG's és molt important, especialment quan es realitza amb l'acollida i la humanitat de persones com el Pol, però no és l'única tasca necessària. Com a futures educadores socials i sabent que a ningú li agradaria veure's obligat a marxar del seu país, ni viure en aquestes condicions, creiem que des d'associacions i ONG hem d'aconseguir que els governs ajudin a solucionar aquest gran problema i no limitar-se a pal·liar-lo, com han intentat fer fins ara. Cal lluitar contra el problema de base als països d'origen; cal enderrocar les màfies; cal acabar amb els conflictes bèl·lics i millorar les condicions de vida. En resum, garantir els drets humans d'aquestes persones que es troben en trànsit migratori. Però la indignació i la conscienciació no és suficient, cal trobar la força personal i l'empenta col·lectiva per l'actuació coherent en el nostre dia a dia, amb les persones migrants que arriben a les nostres ciutats. Cal veure que unint-nos podrem solucionar el problema, ja que, si no formes part de la solució, formes part del problema.

*Èlia Soriano, Andrea Cervilla i Estel Fabra són alumnes del grau d'Educació Soacil de la Facultat d'Educació de la UB.

Juny de 2018

-----

Més continguts sobre:
drets dels infants, educació per la pau, drets humans

imprimir