experiència i intercanvi
El colegio
Nicolás Barbieri / A l'Argentina, alguns pocs instituts d'educació secundària depenen orgànicament de la Universidad de Buenos Aires (UBA). El Colegio Nacional de Buenos Aires n'és un. Els alumnes li dèiem simplement El colegio, en una barreja de vanitat i orgull. Del colegio, no podia haver-ne un altre.
A l'Argentina, alguns pocs instituts d'educació secundària depenen orgànicament de la Universidad de Buenos Aires (UBA). Instituts públics "preuniversitaris", s'autoanomenen. El Colegio Nacional de Buenos Aires n'és un. Els alumnes li dèiem simplement El colegio, en una barreja de vanitat i orgull. Del colegio, no podia haver-ne un altre.
Amb el temps, s'ha volgut identificar el Colegio Nacional de Buenos Aires amb valors com el rigor, l'excel·lència i la llibertat. Prestigi és una de les paraules que més ressonen en boca de les seves autoritats, entre els seus claustres i escalinates de marbre de principis de segle XIX. Una institució que "ha dado una pléyade de creadores, escritores, artistas, científicos, economistas, los dos primeros Premios Nobel argentinos, cuatro presidentes y, sobre todo, mucha gente de bien", segons la web de la UBA. En el meu cas, com que no pretenc guanyar el premi Nobel ni ser president de cap país, us vull explicar els valors que vaig aprendre al colegio i també algunes contradiccions que vaig viure.
Diu Rilke al jove poeta: intenti estimar les preguntes més que buscar les respostes, visqui ara les preguntes. Crec que el colegio ens va ensenyar a estimar les preguntes. Havíem de llegir, havíem d'escoltar, però sobretot ens havíem de fer preguntes i dialogar sobre el que escoltàvem i el que llegíem. Vam aprendre el valor de viure les preguntes. Implicant-nos, posant cos i ànima en això que ens qüestionàvem quan érem adolescents. Vam aprendre, potser sense adonar-nos massa, que el coneixement és transformació o no és res que valgui la pena.
Tot i així, sempre vaig viure amb recel i incomoditat aquella confiança omnipotent en el saber que es transmetia al colegio. Més quan semblava que això devia formar part de la nostra identitat com alumnes: "aquest no és un institut qualsevol, aquí s'estudia com a la universitat", ens deien més d'una vegada. Però l'excel·lència no es porta bé amb la diferència. El coneixement, el progrés, l'exigència, quan no accepten la diferència, es transformen en tanques per a qualsevol adolescent en la cerca de la seva identitat. Potser, fruit de la contradicció i d'un toc de frustració, vaig aprendre que la diferència i l'equitat són valors nuclears en la promoció d'una educació de qualitat.
Una altra paraula, un altre valor que ha quedat associat al colegio, almenys per mi, és el compromís. Al colegio calia comprometre's, el colegio era un institució que empenyia al compromís. Polític i de qualsevol altra mena. Havíem de prendre decisions, fins i tot quan això implicava tensionar la institució. Per a un adolescent, que la institució reconegués el nostre dret i la nostra capacitat de prendre decisions suposava un gran valor. El colegio reconeixia en la pràctica que les institucions viuen en la permanent tensió entre regles i persones.
Per això em vaig preocupar, però també emocionar, quan un grup d'alumnes del colegio va denunciar fa poc l'assetjament sexual que havien patit per part d'alguns professors. Recordo que al colegio havia persones íntegres, persones honestes que educaven en valors. I no només el professorat de les assignatures "compromeses" (recordo al Carlos, professor d'handbol, que ens va saber transmetre valors fonamentals a través de l'esport). Però és clar, segurament, al colegio també havia altres persones que abusaven del seu poder. I ara penso que en el seu moment no ens vam saber adonar.
Però si algun valor he d'associar a la comunitat que vam transitar pel colegio fa anys és l'amistat. Diu Fabián Casas que el món és un lloc hostil i que els amics són un escut contra aquesta hostilitat. És una bona definició del que significa l'amistat, especialment quan ets adolescent, i també quan estudies al colegio. Moltes de les persones que hi vaig conèixer no eren, no són amics de cap de setmana. Eren i són persones que van transformar la meva vida des de l'amistat, i que encara ho continuen fent. Avui ja no som al colegio però els valors que hi vaig aprendre (i les contradiccions que hi vaig viure) ens acompanyen amb més força.
Nicolás Barbieri
@BarbieriMuttis
http://ubicarse.net
El Colegio Nacional de Buenos Aires (CNBA) és un col·legi públic d'ensenyament secundari laic, dependent de la Universidad de Buenos Aires. Té com a origen el Colegio de San Ignacio creat pels jesuïtes en època colonial i el 1863 es funda amb el seu nom actual. Per accedir al CNBA cal realitzar un curs d'ingrés durant un any, a través de el qual accedeixen 500 alumnes que es reparteixen en tres torns (matí, tarda i vespertí). Té en total aproximadament 2.200 alumnes. Ofereix la possibilitat de cursar un sisè any, equivalent a el cicle bàsic comú d'accés a la Universidad de Buenos Aires. Està situat en un edifici històric de centre de Buenos Aires i compta amb un camp d'esports, a més de diverses activitats extraescolars. Més informació (enlace artículo Wikipedia).
Novembre 2019.
-----
Més continguts sobre:
educació secundària
imprimir
A l'Argentina, alguns pocs instituts d'educació secundària depenen orgànicament de la Universidad de Buenos Aires (UBA). Instituts públics "preuniversitaris", s'autoanomenen. El Colegio Nacional de Buenos Aires n'és un. Els alumnes li dèiem simplement El colegio, en una barreja de vanitat i orgull. Del colegio, no podia haver-ne un altre.
Amb el temps, s'ha volgut identificar el Colegio Nacional de Buenos Aires amb valors com el rigor, l'excel·lència i la llibertat. Prestigi és una de les paraules que més ressonen en boca de les seves autoritats, entre els seus claustres i escalinates de marbre de principis de segle XIX. Una institució que "ha dado una pléyade de creadores, escritores, artistas, científicos, economistas, los dos primeros Premios Nobel argentinos, cuatro presidentes y, sobre todo, mucha gente de bien", segons la web de la UBA. En el meu cas, com que no pretenc guanyar el premi Nobel ni ser president de cap país, us vull explicar els valors que vaig aprendre al colegio i també algunes contradiccions que vaig viure.
Diu Rilke al jove poeta: intenti estimar les preguntes més que buscar les respostes, visqui ara les preguntes. Crec que el colegio ens va ensenyar a estimar les preguntes. Havíem de llegir, havíem d'escoltar, però sobretot ens havíem de fer preguntes i dialogar sobre el que escoltàvem i el que llegíem. Vam aprendre el valor de viure les preguntes. Implicant-nos, posant cos i ànima en això que ens qüestionàvem quan érem adolescents. Vam aprendre, potser sense adonar-nos massa, que el coneixement és transformació o no és res que valgui la pena.
Tot i així, sempre vaig viure amb recel i incomoditat aquella confiança omnipotent en el saber que es transmetia al colegio. Més quan semblava que això devia formar part de la nostra identitat com alumnes: "aquest no és un institut qualsevol, aquí s'estudia com a la universitat", ens deien més d'una vegada. Però l'excel·lència no es porta bé amb la diferència. El coneixement, el progrés, l'exigència, quan no accepten la diferència, es transformen en tanques per a qualsevol adolescent en la cerca de la seva identitat. Potser, fruit de la contradicció i d'un toc de frustració, vaig aprendre que la diferència i l'equitat són valors nuclears en la promoció d'una educació de qualitat.
Una altra paraula, un altre valor que ha quedat associat al colegio, almenys per mi, és el compromís. Al colegio calia comprometre's, el colegio era un institució que empenyia al compromís. Polític i de qualsevol altra mena. Havíem de prendre decisions, fins i tot quan això implicava tensionar la institució. Per a un adolescent, que la institució reconegués el nostre dret i la nostra capacitat de prendre decisions suposava un gran valor. El colegio reconeixia en la pràctica que les institucions viuen en la permanent tensió entre regles i persones.
Per això em vaig preocupar, però també emocionar, quan un grup d'alumnes del colegio va denunciar fa poc l'assetjament sexual que havien patit per part d'alguns professors. Recordo que al colegio havia persones íntegres, persones honestes que educaven en valors. I no només el professorat de les assignatures "compromeses" (recordo al Carlos, professor d'handbol, que ens va saber transmetre valors fonamentals a través de l'esport). Però és clar, segurament, al colegio també havia altres persones que abusaven del seu poder. I ara penso que en el seu moment no ens vam saber adonar.
Però si algun valor he d'associar a la comunitat que vam transitar pel colegio fa anys és l'amistat. Diu Fabián Casas que el món és un lloc hostil i que els amics són un escut contra aquesta hostilitat. És una bona definició del que significa l'amistat, especialment quan ets adolescent, i també quan estudies al colegio. Moltes de les persones que hi vaig conèixer no eren, no són amics de cap de setmana. Eren i són persones que van transformar la meva vida des de l'amistat, i que encara ho continuen fent. Avui ja no som al colegio però els valors que hi vaig aprendre (i les contradiccions que hi vaig viure) ens acompanyen amb més força.
Nicolás Barbieri
@BarbieriMuttis
http://ubicarse.net
El Colegio Nacional de Buenos Aires (CNBA) és un col·legi públic d'ensenyament secundari laic, dependent de la Universidad de Buenos Aires. Té com a origen el Colegio de San Ignacio creat pels jesuïtes en època colonial i el 1863 es funda amb el seu nom actual. Per accedir al CNBA cal realitzar un curs d'ingrés durant un any, a través de el qual accedeixen 500 alumnes que es reparteixen en tres torns (matí, tarda i vespertí). Té en total aproximadament 2.200 alumnes. Ofereix la possibilitat de cursar un sisè any, equivalent a el cicle bàsic comú d'accés a la Universidad de Buenos Aires. Està situat en un edifici històric de centre de Buenos Aires i compta amb un camp d'esports, a més de diverses activitats extraescolars. Més informació (enlace artículo Wikipedia).
Novembre 2019.
-----
Més continguts sobre:
educació secundària
imprimir