opinió
Contra la pobresa infantil i el efectes del coronavirus
Salvador Carrasco Calvo / Cal propiciar, per a tots els infants i joves un estiu en que ningú quedi exclòs , per manca de recursos, ni vegi lesionat el seu dret al lleure i a gaudir de la natura en la companyia dels amics, després d' un confinament tan dur com el que estant patint aquestes setmanes.
"La pobresa és un problema de drets humans. Entre les distintes manifestacions de la pobresa figuren la fam, la manca d' un habitatge digne i l'accés limitat a d'altres serveis bàsics com l'educació o la salut. També es troben la discriminació i l' exclusió social (…) ". ODS
Aquests dies vivim una situació global excepcionalment greu per la pandèmia del COVID 19. Les mesures desconcertants, de l'Estat d'Alarma ens tenen ben inquiets. Davant la incapacitat de coordinació entre les administracions publiques responsables, a mitjans de març, ja han saltat totes les alarmes entre una ciutadania que se sent impotent davant la complexitat i la gravetat dels problemes i que comprova, en la seva pròpia pell, fins a quin punt els responsables polítics i els Serveis de Salut s'estan veient desbordats.
Aquests fets no fan oblidar que els problemes incideixen, amb especial gravetat, en la població menys afavorida, més vulnerada en els seus drets, i amb majors riscos de pobresa. Les conseqüències de l'actual pandèmia tenen una especial repercussió en la gent gran i en la infància més necessitada, ja molt castigada per deficiències nutricionals, manifestades per exemple en la necessitat de beques pels menjadors escolars; en l'obesitat infantil; o en una cura deficient de la salut de la infància.
Segons recents dades d'Eurostat, Espanya té una taxa de pobresa infantil del 28'3%, una de les més altes d'Europa, només superada per Bulgària i Rumania . En 2017, quasi una quarta part de la població espanyola estava en risc de pobresa, 4,7 punts percentuals més que la mitjana europea (UE-28: 16,9%). També s' ha mantingut a Espanya una elevada taxa de carència material severa, de manera que "en els darrers anys, el percentatge de persones en situació de privació material severa s' ha mantingut per sota de la mitjana europea i amb una "pobresa ancorada" que ha passat, en el mateix període, del 26'9 al 38'9 %.
La lectura dels Informes sobre la pobresa infantil a Catalunya com els de Save the Children (2018), Intermón- Oxfam (2019, 2020), l'Informe Social de la Fundació Campalans (2019), o l'Observatori Social de La Caixa (2020) han vingut a recordar i repetir les denúncies ja fa temps presentades pel Síndic de Greuges, l'any 2013, i la Resolució 17/XI/2016 del Parlament de Catalunya, que instava al Govern de la Generalitat a actuar davant la pobresa infantil, les necessitats alimentàries i l'exclusió social, entre d'altres temes socials prioritaris.
La Recomanació "Invertir en la Infància: per trencar el cercle de la desigualtat" (Diari Oficial de la Unió Europea, del 2 de març del 2013) ha estat sistemàticament menystinguda entre nosaltres i, de fet, quasi oblidades les recomanacions del Parlament. El resultat és que no hem vist implementades estratègies polítiques multidimensionals, com les que s'aconsellaven. De fet, els recursos invertits en la lluita contra la pobresa infantil, en l'atenció als menors migrants, o en la promoció de noves oportunitats formatives i de treball pels joves, són manifestament insuficients, com el Tercer Sector Social ha vingut manifestant reiteradament. L'arribada del Covid 19 no ha fet sinó agreujar una situació ja força compromesa i agreujada durant els darrers anys.
La premsa barcelonina aquests dies s'ha fet ressò d'una noticia, segons la qual "a Catalunya hi ha 140.000 nens de 6 a 12 anys que perceben una beca de menjador, i que, per tant, poden fer un dinar saludable al dia gràcies als ajuts econòmics que reben les seves famílies per pagar les quotes del servei escolar. També hi ha 20.000 menors més que es beneficien d'ajuts socials per poder fer esmorzars, sopars o berenars en centres socioeducatius. (…) Amb el tancament d'escoles i centres socials, la Generalitat ha habilitat targetes moneder, en un acord en què també participa CaixaBank, segons va anunciar ahir en un comunicat". (El Periódico 17 de març de 2020, p.17). Les informacions ofertes a la premsa podrien infravalorar la dimensió del problema i oblidar altres qüestions de fons.
En primer lloc, al marge de l'exactitud de les xifres oficials, cal valorar positivament que s'abordi el tema dels ajuts pels menjadors escolars i es busquin solucions operatives, per tal que, sigui quin sigui el mecanisme posat en marxa, ni un sol nen o nena pateixi problemes d'alimentació diària, mentre estiguin tancats els Centres Socioeducatius i els Menjadors Escolars.
En segon lloc, cal advertir que entre 18.000 i 20.000 monitors i personal contractat pels menjadors escolars s'han vist abocats a ERTOs en les darreres setmanes. Les famílies no paguen i, com els contractes de monitors i personal dels menjadors escolars no son d'obres i serveis adjudicats per la Generalitat o el Sector Públic, els ERTO s'han fet inevitables. El COVID 19 ha vingut a afegir una enorme complexitat, que obliga a tothom a un esforç extraordinari.
El DEMÀ només es construeix des del present, donant continuïtat als projectes emblemàtics de futur, iniciats abans de la pandèmia, i compatibilitzant-los amb la duresa de les mesures extraordinàries que la gravetat de la situació imposa. Es tracta de lluitar per mantenir el major nombre de llocs de treball i minimitzar els efectes dels ERTOs. Mantenir aquesta estratègia suposarà acceptar més d'una contradicció, en ares de la continuïtat i del futur. Les entitats han d'estar en condicions de recuperar, com abans millor, la màxima normalitat, un cop passat el coronavirus, i alhora mirar de pal·liar els efectes negatius per als seus treballadors. I, el més important, cal propiciar, per a tots els infants i joves un estiu en que ningú quedi exclòs , per manca de recursos, ni vegi lesionat el seu dret al lleure i a gaudir de la natura en la companyia dels amics, després d' un confinament tan dur com el que estant patint aquestes setmanes.
( Barcelona, 31 de març 2020)
-----
Més continguts sobre:
drets dels infants, educació inclusiva, educació en el lleure, infància, adolescència, desigualtats
imprimir
"La pobresa és un problema de drets humans. Entre les distintes manifestacions de la pobresa figuren la fam, la manca d' un habitatge digne i l'accés limitat a d'altres serveis bàsics com l'educació o la salut. També es troben la discriminació i l' exclusió social (…) ". ODS
Aquests dies vivim una situació global excepcionalment greu per la pandèmia del COVID 19. Les mesures desconcertants, de l'Estat d'Alarma ens tenen ben inquiets. Davant la incapacitat de coordinació entre les administracions publiques responsables, a mitjans de març, ja han saltat totes les alarmes entre una ciutadania que se sent impotent davant la complexitat i la gravetat dels problemes i que comprova, en la seva pròpia pell, fins a quin punt els responsables polítics i els Serveis de Salut s'estan veient desbordats.
Aquests fets no fan oblidar que els problemes incideixen, amb especial gravetat, en la població menys afavorida, més vulnerada en els seus drets, i amb majors riscos de pobresa. Les conseqüències de l'actual pandèmia tenen una especial repercussió en la gent gran i en la infància més necessitada, ja molt castigada per deficiències nutricionals, manifestades per exemple en la necessitat de beques pels menjadors escolars; en l'obesitat infantil; o en una cura deficient de la salut de la infància.
Segons recents dades d'Eurostat, Espanya té una taxa de pobresa infantil del 28'3%, una de les més altes d'Europa, només superada per Bulgària i Rumania . En 2017, quasi una quarta part de la població espanyola estava en risc de pobresa, 4,7 punts percentuals més que la mitjana europea (UE-28: 16,9%). També s' ha mantingut a Espanya una elevada taxa de carència material severa, de manera que "en els darrers anys, el percentatge de persones en situació de privació material severa s' ha mantingut per sota de la mitjana europea i amb una "pobresa ancorada" que ha passat, en el mateix període, del 26'9 al 38'9 %.
La lectura dels Informes sobre la pobresa infantil a Catalunya com els de Save the Children (2018), Intermón- Oxfam (2019, 2020), l'Informe Social de la Fundació Campalans (2019), o l'Observatori Social de La Caixa (2020) han vingut a recordar i repetir les denúncies ja fa temps presentades pel Síndic de Greuges, l'any 2013, i la Resolució 17/XI/2016 del Parlament de Catalunya, que instava al Govern de la Generalitat a actuar davant la pobresa infantil, les necessitats alimentàries i l'exclusió social, entre d'altres temes socials prioritaris.
La Recomanació "Invertir en la Infància: per trencar el cercle de la desigualtat" (Diari Oficial de la Unió Europea, del 2 de març del 2013) ha estat sistemàticament menystinguda entre nosaltres i, de fet, quasi oblidades les recomanacions del Parlament. El resultat és que no hem vist implementades estratègies polítiques multidimensionals, com les que s'aconsellaven. De fet, els recursos invertits en la lluita contra la pobresa infantil, en l'atenció als menors migrants, o en la promoció de noves oportunitats formatives i de treball pels joves, són manifestament insuficients, com el Tercer Sector Social ha vingut manifestant reiteradament. L'arribada del Covid 19 no ha fet sinó agreujar una situació ja força compromesa i agreujada durant els darrers anys.
La premsa barcelonina aquests dies s'ha fet ressò d'una noticia, segons la qual "a Catalunya hi ha 140.000 nens de 6 a 12 anys que perceben una beca de menjador, i que, per tant, poden fer un dinar saludable al dia gràcies als ajuts econòmics que reben les seves famílies per pagar les quotes del servei escolar. També hi ha 20.000 menors més que es beneficien d'ajuts socials per poder fer esmorzars, sopars o berenars en centres socioeducatius. (…) Amb el tancament d'escoles i centres socials, la Generalitat ha habilitat targetes moneder, en un acord en què també participa CaixaBank, segons va anunciar ahir en un comunicat". (El Periódico 17 de març de 2020, p.17). Les informacions ofertes a la premsa podrien infravalorar la dimensió del problema i oblidar altres qüestions de fons.
En primer lloc, al marge de l'exactitud de les xifres oficials, cal valorar positivament que s'abordi el tema dels ajuts pels menjadors escolars i es busquin solucions operatives, per tal que, sigui quin sigui el mecanisme posat en marxa, ni un sol nen o nena pateixi problemes d'alimentació diària, mentre estiguin tancats els Centres Socioeducatius i els Menjadors Escolars.
En segon lloc, cal advertir que entre 18.000 i 20.000 monitors i personal contractat pels menjadors escolars s'han vist abocats a ERTOs en les darreres setmanes. Les famílies no paguen i, com els contractes de monitors i personal dels menjadors escolars no son d'obres i serveis adjudicats per la Generalitat o el Sector Públic, els ERTO s'han fet inevitables. El COVID 19 ha vingut a afegir una enorme complexitat, que obliga a tothom a un esforç extraordinari.
El DEMÀ només es construeix des del present, donant continuïtat als projectes emblemàtics de futur, iniciats abans de la pandèmia, i compatibilitzant-los amb la duresa de les mesures extraordinàries que la gravetat de la situació imposa. Es tracta de lluitar per mantenir el major nombre de llocs de treball i minimitzar els efectes dels ERTOs. Mantenir aquesta estratègia suposarà acceptar més d'una contradicció, en ares de la continuïtat i del futur. Les entitats han d'estar en condicions de recuperar, com abans millor, la màxima normalitat, un cop passat el coronavirus, i alhora mirar de pal·liar els efectes negatius per als seus treballadors. I, el més important, cal propiciar, per a tots els infants i joves un estiu en que ningú quedi exclòs , per manca de recursos, ni vegi lesionat el seu dret al lleure i a gaudir de la natura en la companyia dels amics, després d' un confinament tan dur com el que estant patint aquestes setmanes.
( Barcelona, 31 de març 2020)
-----
Més continguts sobre:
drets dels infants, educació inclusiva, educació en el lleure, infància, adolescència, desigualtats
imprimir