experiència i intercanvi
Infants i joves en la presa de decisions a l'agrupament. Pas ferm cap a la governança democràtica.
Ana Novella Cámara i Pol Ruiz Clivillé / Iniciar un procés de canvi en la participació infantil i juvenil implica dialogar, provar, sentir i valorar. És el que han fet a Minyons Escoltes i Guies de Catalunya al llarg de dos anys, i això els hi ha permès veure, entre d'altres coses, el potencial que té la cultura de la participació per a transformar l'entorn on es treballa. Aquí s'explica l'experiència i es presenta la publlicació que han fet amb l'acompanyament del GREM.
La participació és un dels principis fonamentals de l'educació en el lleure, no podem concebre el lleure sense la participació d'infants i joves. I com no podria ser d'una altra manera, per Minyons Escoltes i Guies de Catalunya (MEG) la participació és l'essència i fonament en el seu mètode al llarg de tota la seva història, però sobretot vol ser dins d'una projecció de present immediat i de futur construït col·lectivament amb els infants i joves.
L'aportació de MEG en aquest procés és repensar la participació dels infants i joves per concebre-la com alguna cosa més que metodologia, valor, contingut i competència. Aquest procés ha suposat un salt qualitatiu que ha facilitat un canvi de mirada cap a l'infant com a ciutadà capaç i ampliar la seva participació cap a la dimensió de governança. Aquest repensar implica continuar fent el que s'estava fent, però obrir nous escenaris i espais de participació, així com introduir intencionadament estratègies que garanteixin que els nois i les noies prenen partit de les decisions de l'agrupament. Aquest salt qualitatiu es pot fer de moltes formes, i cada agrupament ho pot fer en funció de com els mateixos infants ho imaginin i es vegin interessats per fer-ho, però estem parlant d'amplificar la participació en òrgans estables per una participació representativa i implicativa; a processos participatius que possibilitin la coresponsabilitat en el fer col·lectiu; i en el lideratge d'iniciatives emergents i autogestionats pel grup d'infants i adolescents.
Fruit d'un procés de revisió i de projecció de futur, s'ha avançat en alguns components d'innovació que busquen el repte i convenciment d'incloure als infants de l'agrupament en la governança democràtica d'aquest. Alguns d'aquests components innovadors són:
- Obrir espais per revisar i significar de forma col·lectiva "què entenem per participació". La possibilitat d'analitzar el concepte, de compartir el marc representacional així com d'elaborar una definició compartida uneix i facilita donar-hi profunditat en clau de governança. Afavorir la construcció del significat possibilita la clarificació conceptual per una elaboració individual i col·lectiva, però sobretot un marc des d'on relacionar-se, actuar i implicar-se dins de l'agrupament.
- Amplificar les funcions dels infants i joves dins de l'entitat amb clau de governança. Això implica que es reconeix als infants i joves com a capaços de reflexionar sobre si mateixos, prendre consciència de les seves necessitats i posicionaments dins de l'agrupament i reflexionar al voltant d'aquestes per projectar accions transformadores. Algunes de les funcions podrien ser: analitzar el funcionament de la unitat o l'agrupament; potenciar una convivència compromesa i implicativa; cercar avenços i reptes; dinamitzar espais de deliberació i acció participativa; projectar somnis i utopies concretades en iniciatives i accions; planificar i organitzar processos i iniciatives participatives; avaluar el desenvolupament de projectes i pràctiques; coordinar grups de treball i comissions d'infants; cocrear dinàmiques innovadores que facin avançar en la participació dels infants i els adolescents a l'entitat...
- Generar processos d'avaluació participativa amb els infants i joves per definir com avançar col·lectivament en la governança dins de l'agrupament. S'ha de deixar de pensar des del Consell de caps com farem que els infants i joves participin, per generar processos de reflexió amb ells i elles per identificar les fortaleses i reptes de la participació, planificar iniciatives, estratègies i accions per avançar pel canvi. D'alguna forma estem suggerint que infants, joves i caps s'impliquin en un procés de metaparticipació projectiva on l'avanç a abordar col·laborativament sigui la governança participativa.
Aquest procés necessita de:
- Constituir un grup motor que vetlli pel procés, centri el repte i defineixi els passos per assolir-lo.
- Seure junts, per centrar l'objecte de la metaparticipació projectiva compartir com veiem i sentim la participació dins de l'agrupament.
- Definir uns tempos conciliadors amb altres iniciatives dins de les unitats i amb l'essència dels dinamismes del mètode de treball MEG.
- Teixir un pla de treball deliberat entre infants, joves i adults que creï un entramat d'accions per assolir l'objectiu.
- Configurar estructures organitzatives que facilitin el lideratge i el protagonisme dels infants i joves.
- Introduir estratègies de comunicació i difusió que enforteixin el procés col·laboratiu, consolidin el compromís col·lectiu i garanteixin que la informació arriba a tothom.
- Avaluar el procés metaparticipatiu projectiu per democratitzar la participació.
- Codissenyar escenaris de governança on els nois i les noies prenen partit de les decisions que configuren tant la branca com l'agrupament. Alguns d'aquests escenaris que ja estan actius en alguns agrupaments i que són escenaris per definir col·laborativament serien: l'assemblea; comissions de treball; el consell d'infants al cau; el laboratori del cau; i plataformes col·laboratives amb l'entorn.
La governança dins de l'agrupament pot prendre moltes formes, tantes com els seus integrants considerin o imaginin, però sempre han de mantenir la màxima d'incloure a tothom en els espais de decisió i configuració del projecte d'entitat.
El curs 2017-2018 MEG va iniciar un procés de reformulació i creació de nous models participatius, un canvi en la participació infantil i juvenil que implicava dialogar, provar, sentir i valorar. Amb la certesa que no existia un únic model, ni un mètode infal·lible, tan sols un camí a recórrer ple d'oportunitats que començava amb un canvi de mirada i la necessitat de crear espais de participació d'infants i joves diferents dels establerts fins ara.
Així doncs, des de l'Àmbit de Participació Infantil i Juvenil (1) es va crear el Projecte Laboratori d'Acció i Innovació Educativa (LAB) sobre Participació Infantil i Juvenil, una eina de treball, anàlisi i experimentació que havia de permetre a l'entitat definir on era i cap on volia anar. Per a fer-ho es va comptar amb el Grup de Recerca en Ètica i Moral (@GREM_UB) de la Universitat de Barcelona, que va guiar, inspirar i acompanyar en la reflexió.
El projecte necessitava doncs la realitat del dia a dia, dels infants, joves i caps que fan possible que l'escoltisme i el guiatge segueixi ben viu a casa nostra. Seguint criteris de territorialitat, motivació i experiència prèvia es va poder comptar amb la participació de sis agrupaments: AEiG Alverna (Tarragona), AEiG Anselm Albareda (Barcelona), AEiG Joan XXIII (Martorell), AEiG Pau Casals (Barcelona), AEiG Rudyard Kipling (Barcelona) i AEiG Sant Ferran (Barcelona) que es van presentar voluntàriament a participar del Projecte Laboratori. Aquests agrupaments van escollir unes persones representants, tant d'adults com d'infants i joves, que anirien a les trobades generals del projecte per després portar els "encàrrecs" als seus agrupaments. El projecte per als agrupaments es podria resumir en:
1. Analitzar la seva manera de participar en els agrupaments i en l'entitat.
2. Fer una proposta d'organització de l'espai i el temps que necessiten per a prendre decisions.
3. Dur a terme la nova proposta, tot analitzant-ne les situacions que vagin sorgint.
4. Rebre un seguiment per part de l'Àmbit i participar de la formació i la reflexió sobre participació en el Laboratori.
Durant el projecte hi va haver espais de trobada entre els agrupaments participants, on es van compartir dubtes i també agafar embranzida per a fer realitat les idees compartides. Paral·lelament, cada agrupament va anar elaborant el seu procés i creant la seva xarxa i model propi de participació.
De tot aquest procés es va decidir fer-ne una publicació Participació infantil i juvenil. Experiències del projecte Laboratori d'Acció i Innovació Educativa als agrupaments a mode de recull de la feina que els agrupaments participants en el laboratori de participació infantil i juvenil van anar elaborant com a comunitat i també de les conclusions que se'n van anar extraient acompanyades d'una base teòrica aportada i construïda als espais de trobada.
Un recull d'experiències que permet conèixer com infants i joves d'alguns agrupaments han començat a caminar, amb l'acompanyament dels seus i de les seves caps, cap a una organització i un sistema de participació propis. No obstant això, també ha estat de gran aprenentatge recollir-ne els dubtes, les pors, els encerts, i les incerteses que generen els canvis en un sistema, en una manera de fer que trenca amb el que "s'ha fet sempre" des del punt de vista adult. Generar espais de participació crea coresponsabilitat entre tots els membres d'una comunitat, així com acompanyar a la formació de persones crítiques, responsables, assertives i més implicades. Per a "deixar el món millor de com l'hem trobat" potser cal plantejar-se si hi ha altres formes possibles de fer les coses, i és en aquest procés de reflexió quan apareixen històries d'apoderament i de participació.
Aquesta publicació va veure la llum el passat novembre del 2019 i va ser presentada públicament l'1 de febrer d'enguany.
Els dos anys de procés del LAB han permès veure el potencial que té la cultura de la participació per a transformar l'entorn on es treballa i també que cada pas en la ruta d'aprendre a participar és molt important. Ha estat un procés de petites i grans passes que s'han fet acompanyades d'agrupaments, infants i joves encoratjadores i d'una gran voluntat de canvi.
D'aquest procés no se n'ha obtingut una certesa absoluta, ni un manual d'instruccions de la participació únic i infal·lible, ni la fórmula secreta extreta al laboratori, sinó que s'han pogut compartir idees i s'ha après a participar tot participant. Un procés de canvi de model de participació no només necessita un canvi metodològic, uns elements físics o un lloc al calendari, sinó que cal un canvi de visió, de perspectiva, de mirada. I això només s'aconsegueix amb un procés de reflexió sincer i valent.
(1) L'Àmbit de Participació Infantil i Juvenil de MEG té com a objectiu principal fomentar la participació dels infants i joves de l'associació a través d'un procés que parteix de l'escolta activa, del diàleg, de la relació amb els altres i de compartir idees i objectius, tot apoderant-los amb capacitat de decisió real sobre temes que no solament els afecten a ells sinó al seu entorn més directe d'acció (agrupament, barri o poble, associació, etc.). Per aconseguir aquest objectiu l'àmbit treballa per a crear cultura de participació dins l'associació i que aquesta sigui present cada cop en més espais. La creació del projecte Laboratori i de la publicació sobre el mateix han estat unes de les accions més significatives per continuar escampant la llavor del canvi.
Ana Novella Cámara
Departament de Teoria i Història de l'Educació. Universitat de Barcelona
Pol Ruiz Clivillé
Coordinador del Projecte de Participació. Minyons Escoltes i Guies de Catalunya
Juliol de 2020
-----
Més continguts sobre:
educació en valors, educació en el lleure, ciutadania, democràcia, participació
imprimir
La participació és un dels principis fonamentals de l'educació en el lleure, no podem concebre el lleure sense la participació d'infants i joves. I com no podria ser d'una altra manera, per Minyons Escoltes i Guies de Catalunya (MEG) la participació és l'essència i fonament en el seu mètode al llarg de tota la seva història, però sobretot vol ser dins d'una projecció de present immediat i de futur construït col·lectivament amb els infants i joves.
L'aportació de MEG en aquest procés és repensar la participació dels infants i joves per concebre-la com alguna cosa més que metodologia, valor, contingut i competència. Aquest procés ha suposat un salt qualitatiu que ha facilitat un canvi de mirada cap a l'infant com a ciutadà capaç i ampliar la seva participació cap a la dimensió de governança. Aquest repensar implica continuar fent el que s'estava fent, però obrir nous escenaris i espais de participació, així com introduir intencionadament estratègies que garanteixin que els nois i les noies prenen partit de les decisions de l'agrupament. Aquest salt qualitatiu es pot fer de moltes formes, i cada agrupament ho pot fer en funció de com els mateixos infants ho imaginin i es vegin interessats per fer-ho, però estem parlant d'amplificar la participació en òrgans estables per una participació representativa i implicativa; a processos participatius que possibilitin la coresponsabilitat en el fer col·lectiu; i en el lideratge d'iniciatives emergents i autogestionats pel grup d'infants i adolescents.
Fruit d'un procés de revisió i de projecció de futur, s'ha avançat en alguns components d'innovació que busquen el repte i convenciment d'incloure als infants de l'agrupament en la governança democràtica d'aquest. Alguns d'aquests components innovadors són:
- Obrir espais per revisar i significar de forma col·lectiva "què entenem per participació". La possibilitat d'analitzar el concepte, de compartir el marc representacional així com d'elaborar una definició compartida uneix i facilita donar-hi profunditat en clau de governança. Afavorir la construcció del significat possibilita la clarificació conceptual per una elaboració individual i col·lectiva, però sobretot un marc des d'on relacionar-se, actuar i implicar-se dins de l'agrupament.
- Amplificar les funcions dels infants i joves dins de l'entitat amb clau de governança. Això implica que es reconeix als infants i joves com a capaços de reflexionar sobre si mateixos, prendre consciència de les seves necessitats i posicionaments dins de l'agrupament i reflexionar al voltant d'aquestes per projectar accions transformadores. Algunes de les funcions podrien ser: analitzar el funcionament de la unitat o l'agrupament; potenciar una convivència compromesa i implicativa; cercar avenços i reptes; dinamitzar espais de deliberació i acció participativa; projectar somnis i utopies concretades en iniciatives i accions; planificar i organitzar processos i iniciatives participatives; avaluar el desenvolupament de projectes i pràctiques; coordinar grups de treball i comissions d'infants; cocrear dinàmiques innovadores que facin avançar en la participació dels infants i els adolescents a l'entitat...
- Generar processos d'avaluació participativa amb els infants i joves per definir com avançar col·lectivament en la governança dins de l'agrupament. S'ha de deixar de pensar des del Consell de caps com farem que els infants i joves participin, per generar processos de reflexió amb ells i elles per identificar les fortaleses i reptes de la participació, planificar iniciatives, estratègies i accions per avançar pel canvi. D'alguna forma estem suggerint que infants, joves i caps s'impliquin en un procés de metaparticipació projectiva on l'avanç a abordar col·laborativament sigui la governança participativa.
Aquest procés necessita de:
- Constituir un grup motor que vetlli pel procés, centri el repte i defineixi els passos per assolir-lo.
- Seure junts, per centrar l'objecte de la metaparticipació projectiva compartir com veiem i sentim la participació dins de l'agrupament.
- Definir uns tempos conciliadors amb altres iniciatives dins de les unitats i amb l'essència dels dinamismes del mètode de treball MEG.
- Teixir un pla de treball deliberat entre infants, joves i adults que creï un entramat d'accions per assolir l'objectiu.
- Configurar estructures organitzatives que facilitin el lideratge i el protagonisme dels infants i joves.
- Introduir estratègies de comunicació i difusió que enforteixin el procés col·laboratiu, consolidin el compromís col·lectiu i garanteixin que la informació arriba a tothom.
- Avaluar el procés metaparticipatiu projectiu per democratitzar la participació.
- Codissenyar escenaris de governança on els nois i les noies prenen partit de les decisions que configuren tant la branca com l'agrupament. Alguns d'aquests escenaris que ja estan actius en alguns agrupaments i que són escenaris per definir col·laborativament serien: l'assemblea; comissions de treball; el consell d'infants al cau; el laboratori del cau; i plataformes col·laboratives amb l'entorn.
La governança dins de l'agrupament pot prendre moltes formes, tantes com els seus integrants considerin o imaginin, però sempre han de mantenir la màxima d'incloure a tothom en els espais de decisió i configuració del projecte d'entitat.
Laboratori d'Acció i Innovació Educativa, experiència participativa que cerca la transformació col.lectiva
El curs 2017-2018 MEG va iniciar un procés de reformulació i creació de nous models participatius, un canvi en la participació infantil i juvenil que implicava dialogar, provar, sentir i valorar. Amb la certesa que no existia un únic model, ni un mètode infal·lible, tan sols un camí a recórrer ple d'oportunitats que començava amb un canvi de mirada i la necessitat de crear espais de participació d'infants i joves diferents dels establerts fins ara.
Així doncs, des de l'Àmbit de Participació Infantil i Juvenil (1) es va crear el Projecte Laboratori d'Acció i Innovació Educativa (LAB) sobre Participació Infantil i Juvenil, una eina de treball, anàlisi i experimentació que havia de permetre a l'entitat definir on era i cap on volia anar. Per a fer-ho es va comptar amb el Grup de Recerca en Ètica i Moral (@GREM_UB) de la Universitat de Barcelona, que va guiar, inspirar i acompanyar en la reflexió.
El projecte necessitava doncs la realitat del dia a dia, dels infants, joves i caps que fan possible que l'escoltisme i el guiatge segueixi ben viu a casa nostra. Seguint criteris de territorialitat, motivació i experiència prèvia es va poder comptar amb la participació de sis agrupaments: AEiG Alverna (Tarragona), AEiG Anselm Albareda (Barcelona), AEiG Joan XXIII (Martorell), AEiG Pau Casals (Barcelona), AEiG Rudyard Kipling (Barcelona) i AEiG Sant Ferran (Barcelona) que es van presentar voluntàriament a participar del Projecte Laboratori. Aquests agrupaments van escollir unes persones representants, tant d'adults com d'infants i joves, que anirien a les trobades generals del projecte per després portar els "encàrrecs" als seus agrupaments. El projecte per als agrupaments es podria resumir en:
1. Analitzar la seva manera de participar en els agrupaments i en l'entitat.
2. Fer una proposta d'organització de l'espai i el temps que necessiten per a prendre decisions.
3. Dur a terme la nova proposta, tot analitzant-ne les situacions que vagin sorgint.
4. Rebre un seguiment per part de l'Àmbit i participar de la formació i la reflexió sobre participació en el Laboratori.
Durant el projecte hi va haver espais de trobada entre els agrupaments participants, on es van compartir dubtes i també agafar embranzida per a fer realitat les idees compartides. Paral·lelament, cada agrupament va anar elaborant el seu procés i creant la seva xarxa i model propi de participació.
De tot aquest procés es va decidir fer-ne una publicació Participació infantil i juvenil. Experiències del projecte Laboratori d'Acció i Innovació Educativa als agrupaments a mode de recull de la feina que els agrupaments participants en el laboratori de participació infantil i juvenil van anar elaborant com a comunitat i també de les conclusions que se'n van anar extraient acompanyades d'una base teòrica aportada i construïda als espais de trobada.
Un recull d'experiències que permet conèixer com infants i joves d'alguns agrupaments han començat a caminar, amb l'acompanyament dels seus i de les seves caps, cap a una organització i un sistema de participació propis. No obstant això, també ha estat de gran aprenentatge recollir-ne els dubtes, les pors, els encerts, i les incerteses que generen els canvis en un sistema, en una manera de fer que trenca amb el que "s'ha fet sempre" des del punt de vista adult. Generar espais de participació crea coresponsabilitat entre tots els membres d'una comunitat, així com acompanyar a la formació de persones crítiques, responsables, assertives i més implicades. Per a "deixar el món millor de com l'hem trobat" potser cal plantejar-se si hi ha altres formes possibles de fer les coses, i és en aquest procés de reflexió quan apareixen històries d'apoderament i de participació.
Aquesta publicació va veure la llum el passat novembre del 2019 i va ser presentada públicament l'1 de febrer d'enguany.
Els dos anys de procés del LAB han permès veure el potencial que té la cultura de la participació per a transformar l'entorn on es treballa i també que cada pas en la ruta d'aprendre a participar és molt important. Ha estat un procés de petites i grans passes que s'han fet acompanyades d'agrupaments, infants i joves encoratjadores i d'una gran voluntat de canvi.
D'aquest procés no se n'ha obtingut una certesa absoluta, ni un manual d'instruccions de la participació únic i infal·lible, ni la fórmula secreta extreta al laboratori, sinó que s'han pogut compartir idees i s'ha après a participar tot participant. Un procés de canvi de model de participació no només necessita un canvi metodològic, uns elements físics o un lloc al calendari, sinó que cal un canvi de visió, de perspectiva, de mirada. I això només s'aconsegueix amb un procés de reflexió sincer i valent.
(1) L'Àmbit de Participació Infantil i Juvenil de MEG té com a objectiu principal fomentar la participació dels infants i joves de l'associació a través d'un procés que parteix de l'escolta activa, del diàleg, de la relació amb els altres i de compartir idees i objectius, tot apoderant-los amb capacitat de decisió real sobre temes que no solament els afecten a ells sinó al seu entorn més directe d'acció (agrupament, barri o poble, associació, etc.). Per aconseguir aquest objectiu l'àmbit treballa per a crear cultura de participació dins l'associació i que aquesta sigui present cada cop en més espais. La creació del projecte Laboratori i de la publicació sobre el mateix han estat unes de les accions més significatives per continuar escampant la llavor del canvi.
Ana Novella Cámara
Departament de Teoria i Història de l'Educació. Universitat de Barcelona
Pol Ruiz Clivillé
Coordinador del Projecte de Participació. Minyons Escoltes i Guies de Catalunya
Juliol de 2020
-----
Més continguts sobre:
educació en valors, educació en el lleure, ciutadania, democràcia, participació
imprimir