experiència i intercanvi
La Violència Secreta
Glòria Puertas / El projecte La Violència Secreta és un taller per a joves i adolescents de Secundària i Batxillerat que incideix en la prevenció de les violències de gènere des de les arts escèniques, proposant treballar l'art des d'un punt de vista multidisciplinari.
El projecte La Violència Secreta és un taller per a joves i adolescents de Secundària i Batxillerat que incideix en la prevenció de les violències de gènere des de les arts escèniques, proposant treballar l'art des d'un punt de vista multidisciplinari. El projecte abraça eines de creació des de la dramatúrgia, la música, la dansa i l'audiovisual, obrint el ventall de llenguatges per aconseguir-ne un de transformador.
A grans trets, en el projecte La Violència Secreta treballem amb cançons que parlen sobre la violència de gènere i funcionen com a fil conductor de les creacions que es fan durant els tallers, cançons com "A ningún hombre" de Rosalía, "Malo" de Bebe o "No dudaría" de Rosario i Antonio Flores. D'aquesta manera, tenim un punt des del qual partir: analitzar què diuen aquestes lletres i què ens transmeten per tal de representar-les de la manera que ens vingui més de gust.
De forma paral·lela a tota aquesta creació lliure que parteix de les cançons proposades per les talleristes, es proposen activitats per anar comprenent què és la violència de la qual parlem i què implica a nivell estructural. Per fer-ho, es proposen sessions combinades entre creació teatral, musical, de dansa o audiovisual amb alguna altra activitat reflexiva, com per exemple una sessió de testimoniatge en la qual participa una persona que es relaciona d'alguna manera amb la violència de gènere i vol col·laborar amb nosaltres. La persona convidada explica la seva experiència, mentre tot el grup en rotllana escolta i, en qualsevol moment del relat, pregunta i expressa dubtes per tal de crear diàlegs. Sovint, s'acompanyen les sessions d'un mural, en el qual es van plasmant aquelles intervencions, idees, experiències o sensacions que han anat sorgint al llarg del taller.
Com es pot imaginar, formar part d'un projecte que proposa una forma d'expressió alternativa a la manera de comunicació hegemònica i lineal –com ésla comunicació oral i escrita–, no deixa indiferent: encara menys si els que hi participen estan en plena adolescència, segurament decidint com es relacionaran amb les altres persones i quines relacions afectives desitgen o no tenir. Els tallers permeten crear espais de creació, de xoc, de canvi i de transformació que mereixen ser escoltats i relatats.
Per aquest motiu, desitjo explicar aquí una experiència ben recent: entre febrer i març de 2020, tot just abans de que acabéssim confinats a casa, vam tenir el plaer de ser talleristes del projecte a l'INS Poeta Maragall de Barcelona, per segon any consecutiu, durant un total de sis sessions de dues hores amb els joves de primer de batxillerat escènic.
Durant el desenvolupament dels tallers, quan cada grup treballava la seva creació de la forma que més els feia fluir, vaig observar que dos dels grups, sense haver-ho parlat prèviament, estaven expressant una mateixa idea a través del teatre combinat amb el cant: havien introduït una figura que representava la consciència. Aquesta figura en un grup era representada per una sola noia i, en l'altre, eren dues noies que es movien en cercle al voltant de la resta de personatges.
La consciència de la qual parlem tenia un paper semblant en totes dues representacions: canviar el desenllaç de la història. Per tal de clarificar aquest procés reflexiu, un dels grups va utilitzar l'eina de l'efecte mirall, és a dir, que en un costat de l'escenari la història prenia una forma i un desenllaç concret i, en l'altre costat de l'escenari, en prenia una de totalment diferent, encara que en els dos costats es representava la mateixa situació. Aquest grup, per marcar que jugaven amb aquest efecte, van decidir col·locar la figura de la consciència al llindar del mirall, amb una taula i dues cadires, de manera que el públic entenia perfectament que es tractava de la història de la mateixa parella en la que, en un costat, la víctima moria i, en l'altre, la víctima s'enfrontava i marxava. En aquest cas, a més a més, el grup representava la violència de gènere dintre d'una parella de dues dones, sense presentar, com normalment passa, una figura masculina.
Pel que fa a l'altre grup, va decidir interpretar l'efecte mirall de forma paral·lela, és a dir que la història va avançant des de dos punts de vista diferent: una figura de dona que se sent culpable i acaba sent víctima, i una altra figura de dona que es vol rebel·lar contra la figura del maltractador, que en aquest cas és el mateix personatge en les dues bandes. Aquest grup, a mesura que la consciència va fent reflexionar a les dues protagonistes, acaba presentant un únic desenllaç: la mort de la primera dona, la que representa a la Maria, de la cançó "María se bebe las calles" de Pasión Vega, mentre el segon personatge de la dona que es rebel·la canta a capella la cançó, amb la Maria morta als seus peus. A continuació, finalitzen l'escena amb tot el grup dret cantant la cançó també a capella davant del públic.
D'aquesta experiència puc concloure que tots dos grups van entendre molt bé la complexitat que es troba dintre de les violències de gènere i la dificultat de prendre decisions si dintre teu sents aquesta discussió constant entre actuar d'una manera o d'una altra. Així doncs, vam valorar molt que portessin a escena els debats interns i els bucles en els quals ens podem trobar dintre d'un procés de violència de gènere.
Sovint, aquets tallers fan que passi alguna cosa difícil d'explicar a l'interior de les persones participants: és com un petit moviment intern que les remou i que a vegades aconsegueix fer un "clic" que possibilita caminar cap a la transformació social.
* El projecte La Violència Secreta ha estat creat per l'Anna Martínez Norberto, cantant, músic, dramaturga i tallerista. Per més informació es pot consultar la pàgina web del projecte: https://www.annamartineznorberto.com/la-violencia-secreta/
Juliol 2020
-----
Més continguts sobre:
educació emocional, educació en valors, arts, igualtat i gènere, música, teatre
imprimir
El projecte La Violència Secreta és un taller per a joves i adolescents de Secundària i Batxillerat que incideix en la prevenció de les violències de gènere des de les arts escèniques, proposant treballar l'art des d'un punt de vista multidisciplinari. El projecte abraça eines de creació des de la dramatúrgia, la música, la dansa i l'audiovisual, obrint el ventall de llenguatges per aconseguir-ne un de transformador.
A grans trets, en el projecte La Violència Secreta treballem amb cançons que parlen sobre la violència de gènere i funcionen com a fil conductor de les creacions que es fan durant els tallers, cançons com "A ningún hombre" de Rosalía, "Malo" de Bebe o "No dudaría" de Rosario i Antonio Flores. D'aquesta manera, tenim un punt des del qual partir: analitzar què diuen aquestes lletres i què ens transmeten per tal de representar-les de la manera que ens vingui més de gust.
De forma paral·lela a tota aquesta creació lliure que parteix de les cançons proposades per les talleristes, es proposen activitats per anar comprenent què és la violència de la qual parlem i què implica a nivell estructural. Per fer-ho, es proposen sessions combinades entre creació teatral, musical, de dansa o audiovisual amb alguna altra activitat reflexiva, com per exemple una sessió de testimoniatge en la qual participa una persona que es relaciona d'alguna manera amb la violència de gènere i vol col·laborar amb nosaltres. La persona convidada explica la seva experiència, mentre tot el grup en rotllana escolta i, en qualsevol moment del relat, pregunta i expressa dubtes per tal de crear diàlegs. Sovint, s'acompanyen les sessions d'un mural, en el qual es van plasmant aquelles intervencions, idees, experiències o sensacions que han anat sorgint al llarg del taller.
Com es pot imaginar, formar part d'un projecte que proposa una forma d'expressió alternativa a la manera de comunicació hegemònica i lineal –com ésla comunicació oral i escrita–, no deixa indiferent: encara menys si els que hi participen estan en plena adolescència, segurament decidint com es relacionaran amb les altres persones i quines relacions afectives desitgen o no tenir. Els tallers permeten crear espais de creació, de xoc, de canvi i de transformació que mereixen ser escoltats i relatats.
Per aquest motiu, desitjo explicar aquí una experiència ben recent: entre febrer i març de 2020, tot just abans de que acabéssim confinats a casa, vam tenir el plaer de ser talleristes del projecte a l'INS Poeta Maragall de Barcelona, per segon any consecutiu, durant un total de sis sessions de dues hores amb els joves de primer de batxillerat escènic.
Durant el desenvolupament dels tallers, quan cada grup treballava la seva creació de la forma que més els feia fluir, vaig observar que dos dels grups, sense haver-ho parlat prèviament, estaven expressant una mateixa idea a través del teatre combinat amb el cant: havien introduït una figura que representava la consciència. Aquesta figura en un grup era representada per una sola noia i, en l'altre, eren dues noies que es movien en cercle al voltant de la resta de personatges.
La consciència de la qual parlem tenia un paper semblant en totes dues representacions: canviar el desenllaç de la història. Per tal de clarificar aquest procés reflexiu, un dels grups va utilitzar l'eina de l'efecte mirall, és a dir, que en un costat de l'escenari la història prenia una forma i un desenllaç concret i, en l'altre costat de l'escenari, en prenia una de totalment diferent, encara que en els dos costats es representava la mateixa situació. Aquest grup, per marcar que jugaven amb aquest efecte, van decidir col·locar la figura de la consciència al llindar del mirall, amb una taula i dues cadires, de manera que el públic entenia perfectament que es tractava de la història de la mateixa parella en la que, en un costat, la víctima moria i, en l'altre, la víctima s'enfrontava i marxava. En aquest cas, a més a més, el grup representava la violència de gènere dintre d'una parella de dues dones, sense presentar, com normalment passa, una figura masculina.
Pel que fa a l'altre grup, va decidir interpretar l'efecte mirall de forma paral·lela, és a dir que la història va avançant des de dos punts de vista diferent: una figura de dona que se sent culpable i acaba sent víctima, i una altra figura de dona que es vol rebel·lar contra la figura del maltractador, que en aquest cas és el mateix personatge en les dues bandes. Aquest grup, a mesura que la consciència va fent reflexionar a les dues protagonistes, acaba presentant un únic desenllaç: la mort de la primera dona, la que representa a la Maria, de la cançó "María se bebe las calles" de Pasión Vega, mentre el segon personatge de la dona que es rebel·la canta a capella la cançó, amb la Maria morta als seus peus. A continuació, finalitzen l'escena amb tot el grup dret cantant la cançó també a capella davant del públic.
D'aquesta experiència puc concloure que tots dos grups van entendre molt bé la complexitat que es troba dintre de les violències de gènere i la dificultat de prendre decisions si dintre teu sents aquesta discussió constant entre actuar d'una manera o d'una altra. Així doncs, vam valorar molt que portessin a escena els debats interns i els bucles en els quals ens podem trobar dintre d'un procés de violència de gènere.
Sovint, aquets tallers fan que passi alguna cosa difícil d'explicar a l'interior de les persones participants: és com un petit moviment intern que les remou i que a vegades aconsegueix fer un "clic" que possibilita caminar cap a la transformació social.
* El projecte La Violència Secreta ha estat creat per l'Anna Martínez Norberto, cantant, músic, dramaturga i tallerista. Per més informació es pot consultar la pàgina web del projecte: https://www.annamartineznorberto.com/la-violencia-secreta/
Juliol 2020
-----
Més continguts sobre:
educació emocional, educació en valors, arts, igualtat i gènere, música, teatre
imprimir