opinió
Crisis: solidaritat o caos
Josep M. Puig Rovira / Les crisis se superen aplegant esforços per produir una força col·lectiva que permeti superar la situació de dificultat: exercint la solidaritat com acció comú.
Escriure en aquests moments en un mitjà destinat a educadors i educadores per fer-los un suggeriment és un atreviment presumptuós. Tothom està prou enfeinat, i una mica saturat d'opinions, per afegir una nova recomanació. No és moment de discursos, sinó de fer amb honestedat la feina que a cadascú correspon. Just el que avui estan fent tants i tants docents: tot el que poden i més per posar en marxa un curs difícil, un curs que ha de mobilitzar molta intel·ligència i molt optimisme. Malgrat tot, potser per aclarir-me a mi mateix i potser per fer una cosa que puc fer, he escrit aquestes notes sobre un aspecte de l'educació dels nois i noies que avui em sembla especialment pertinent.
Transmetre els coneixements i les competències que corresponen a cada nivell és rellevant, encara que no cal exagerar perquè els currículums solen estar massa farcits i ara pot ser un bon moment per anar al que és fonamental. Abans d'entrar en matèria, però, caldrà aprendre a complir les mesures de protecció que els centres han implantat i caldrà explicar-les com una contribució de l'escola al bé comú i al control de la pandèmia. I també durant els primers dies s'imposa parlar de com s'han viscut aquests mesos, potser compartint els moments dolents i els bons, les angunies i les alegries, les pèrdues i tot el que cada noi i cada noia vulgui expressar. Aquests tres àmbits tenen a veure amb valors –la responsabilitat davant la feina, el respecte a les normes com una forma de respecte mutu, i l'acollida i la cura de tots i totes–, però la situació de crisis que ha provocat la covid requereix d'una manera prioritària, encara que no exclusiva, posar en primer pla el valor de la solidaritat. Crec que avui més que mai, per connectar amb la vida, l'educació ha d'invitar a viure el valor de la solidaritat.
La raó és senzilla: davant d'una situació de crisis, de qualsevol mena de crisi, no serveix de res buscar sortides individuals, que només aconsegueixen empitjorar els problemes. Sortir d'una crisi exigeix col·laborar de manera solidària, anar a l'una per contribuir a la solució. Les crisis se superen aplegant esforços per produir una força col·lectiva que permeti superar la situació de dificultat: exercint la solidaritat com acció comú.
No es tracta d'una solidaritat de declaracions i paraules, sinó de la solidaritat com a compromís i implicació. La solidaritat com acció comú és un esforç per aplegar les persones afectades per una dificultat, un esforç per crear les condicions que les permetin dialogar malgrat que no pensin el mateix i, finalment, un esforç per impulsar el treball conjunt per aplicar un pla d'acció ideat per pal·liar la dificultat a què s'enfronten. Aquesta idea de solidaritat com acció conjunta per enfrontar-se a una dificultat expressa un comportament imprescindible davant d'una situació de pandèmia, però és també un valor necessari per avançar en direcció a una societat millor, perquè de crisis en tenim algunes més.
Hem vist que la solidaritat no és només adhesió verbal –és un procés de treball conjunt per enfrontar-se a un problema–, però també és un procés que té efectes positius en diferents àmbits. En primer lloc, la solidaritat té un efecte moral en la mesura que predisposa a l'ajuda mútua i a la cura de l'altre, obre un espai d'altruisme i omple d'orgull silenciós a qui l'exerceix. En segon lloc, la solidaritat té un efecte pràctic en la mesura que aplega participants, desperta la creativitat col·lectiva i impulsa la cooperació. En tercer lloc, la solidaritat té un efecte terapèutic per als implicats en la mesura que aplegar-se, deliberar i actuar junts és un remei davant de la por, l'angoixa i la incertesa que sovint generen les crisis.
Per tot plegat, crec que avui és més que oportú destinar temps escolar a la solidaritat. La pandèmia ens obliga a cooperar per vèncer-la i la pandèmia ens recorda que la solidaritat és una de les eines de supervivència humana més efectiva. La salvació no està en l'individualisme i la competició, el futur és de les comunitats que cooperen solidàriament. I aquesta idea es pot ensenyar i és urgent ensenyar-la.
La qüestió ara és veure com treballar la solidaritat a l'escola. Només parlant-ne ja sabem que és una didàctica poc atractiva i quasi del tot ineficaç. La manera de treballar la solidaritat a l'escola ha de ser practicant-la, en l'àmbit del grup classe, o bé oferint un servei a la comunitat. Quan els nois i noies es distribueixen càrrecs per realitzar tasques necessàries per al bon funcionament de la classe, estan exercint una forma de solidaritat recíproca. Quan els nois i noies d'un mateix grup de convivència apliquen un sistema d'ajudes mútues per impedir que ningú es quedi endarrerit, practiquen la solidaritat en el si del seu grup bombolla. Però també quan participen en un projecte de ciència ciutadana destinat a estudiar els mosquits, els ocells o la quantitat de microplàstics en la sorra del mar, estan realitzant una tasca sanitàriament segura que es convertirà en un servei amb utilitat social. Quan en l'espai del Servei Comunitari, els nois i nois de tercer o quart de l'ESO preparen programes de ràdio que s'emetran des de la ràdio escolar o des de la ràdio local i que tenen com a objectiu informar, entretenir i reflexionar, estan oferint un servei solidari a la comunitat dels seus oients. I així tants exemples d'aprenentatge servei, aquesta metodologia comú a tantes i tantes experiències provinents de diferents tradicions. Totes elles, però, amb un tret comú: s'aprenen coneixements, es realitza una acció de servei i s'adquireixen valors.
He començat dient que no volia atabalar i acabo donant feina. És veritat, disculpeu, però no me n'he pogut estar perquè educar per la solidaritat és urgent i és una mostra imprescindible d'intel·ligència, d'optimisme i d'esperança.
Setembre 2020
-----
Més continguts sobre:
ètica, educació en valors, aprenentatge servei
imprimir
Escriure en aquests moments en un mitjà destinat a educadors i educadores per fer-los un suggeriment és un atreviment presumptuós. Tothom està prou enfeinat, i una mica saturat d'opinions, per afegir una nova recomanació. No és moment de discursos, sinó de fer amb honestedat la feina que a cadascú correspon. Just el que avui estan fent tants i tants docents: tot el que poden i més per posar en marxa un curs difícil, un curs que ha de mobilitzar molta intel·ligència i molt optimisme. Malgrat tot, potser per aclarir-me a mi mateix i potser per fer una cosa que puc fer, he escrit aquestes notes sobre un aspecte de l'educació dels nois i noies que avui em sembla especialment pertinent.
Transmetre els coneixements i les competències que corresponen a cada nivell és rellevant, encara que no cal exagerar perquè els currículums solen estar massa farcits i ara pot ser un bon moment per anar al que és fonamental. Abans d'entrar en matèria, però, caldrà aprendre a complir les mesures de protecció que els centres han implantat i caldrà explicar-les com una contribució de l'escola al bé comú i al control de la pandèmia. I també durant els primers dies s'imposa parlar de com s'han viscut aquests mesos, potser compartint els moments dolents i els bons, les angunies i les alegries, les pèrdues i tot el que cada noi i cada noia vulgui expressar. Aquests tres àmbits tenen a veure amb valors –la responsabilitat davant la feina, el respecte a les normes com una forma de respecte mutu, i l'acollida i la cura de tots i totes–, però la situació de crisis que ha provocat la covid requereix d'una manera prioritària, encara que no exclusiva, posar en primer pla el valor de la solidaritat. Crec que avui més que mai, per connectar amb la vida, l'educació ha d'invitar a viure el valor de la solidaritat.
La raó és senzilla: davant d'una situació de crisis, de qualsevol mena de crisi, no serveix de res buscar sortides individuals, que només aconsegueixen empitjorar els problemes. Sortir d'una crisi exigeix col·laborar de manera solidària, anar a l'una per contribuir a la solució. Les crisis se superen aplegant esforços per produir una força col·lectiva que permeti superar la situació de dificultat: exercint la solidaritat com acció comú.
No es tracta d'una solidaritat de declaracions i paraules, sinó de la solidaritat com a compromís i implicació. La solidaritat com acció comú és un esforç per aplegar les persones afectades per una dificultat, un esforç per crear les condicions que les permetin dialogar malgrat que no pensin el mateix i, finalment, un esforç per impulsar el treball conjunt per aplicar un pla d'acció ideat per pal·liar la dificultat a què s'enfronten. Aquesta idea de solidaritat com acció conjunta per enfrontar-se a una dificultat expressa un comportament imprescindible davant d'una situació de pandèmia, però és també un valor necessari per avançar en direcció a una societat millor, perquè de crisis en tenim algunes més.
Hem vist que la solidaritat no és només adhesió verbal –és un procés de treball conjunt per enfrontar-se a un problema–, però també és un procés que té efectes positius en diferents àmbits. En primer lloc, la solidaritat té un efecte moral en la mesura que predisposa a l'ajuda mútua i a la cura de l'altre, obre un espai d'altruisme i omple d'orgull silenciós a qui l'exerceix. En segon lloc, la solidaritat té un efecte pràctic en la mesura que aplega participants, desperta la creativitat col·lectiva i impulsa la cooperació. En tercer lloc, la solidaritat té un efecte terapèutic per als implicats en la mesura que aplegar-se, deliberar i actuar junts és un remei davant de la por, l'angoixa i la incertesa que sovint generen les crisis.
Per tot plegat, crec que avui és més que oportú destinar temps escolar a la solidaritat. La pandèmia ens obliga a cooperar per vèncer-la i la pandèmia ens recorda que la solidaritat és una de les eines de supervivència humana més efectiva. La salvació no està en l'individualisme i la competició, el futur és de les comunitats que cooperen solidàriament. I aquesta idea es pot ensenyar i és urgent ensenyar-la.
La qüestió ara és veure com treballar la solidaritat a l'escola. Només parlant-ne ja sabem que és una didàctica poc atractiva i quasi del tot ineficaç. La manera de treballar la solidaritat a l'escola ha de ser practicant-la, en l'àmbit del grup classe, o bé oferint un servei a la comunitat. Quan els nois i noies es distribueixen càrrecs per realitzar tasques necessàries per al bon funcionament de la classe, estan exercint una forma de solidaritat recíproca. Quan els nois i noies d'un mateix grup de convivència apliquen un sistema d'ajudes mútues per impedir que ningú es quedi endarrerit, practiquen la solidaritat en el si del seu grup bombolla. Però també quan participen en un projecte de ciència ciutadana destinat a estudiar els mosquits, els ocells o la quantitat de microplàstics en la sorra del mar, estan realitzant una tasca sanitàriament segura que es convertirà en un servei amb utilitat social. Quan en l'espai del Servei Comunitari, els nois i nois de tercer o quart de l'ESO preparen programes de ràdio que s'emetran des de la ràdio escolar o des de la ràdio local i que tenen com a objectiu informar, entretenir i reflexionar, estan oferint un servei solidari a la comunitat dels seus oients. I així tants exemples d'aprenentatge servei, aquesta metodologia comú a tantes i tantes experiències provinents de diferents tradicions. Totes elles, però, amb un tret comú: s'aprenen coneixements, es realitza una acció de servei i s'adquireixen valors.
He començat dient que no volia atabalar i acabo donant feina. És veritat, disculpeu, però no me n'he pogut estar perquè educar per la solidaritat és urgent i és una mostra imprescindible d'intel·ligència, d'optimisme i d'esperança.
Setembre 2020
-----
Més continguts sobre:
ètica, educació en valors, aprenentatge servei
imprimir