recerca
La cura emocional dels professionals que treballen amb joves vulnerables
Núria Mansergas* / Rebre una formació inicial i permanent relacionada amb l'educació emocional i la gestió de l'estrès ha de permetre afrontar satisfactòriament la realitat educativa que es trobem els professionals de l'educació.
Constantment rebem estímuls que ens generen una tensió emocional -la qual no sabem gestionar de manera adequada-. Com a mostra, es pot dir que Soler, Barrientos i Peñalva (2018) parlen d'un augment preocupant d'estrès en els/les professionals de l'educació. Atesa l'alarmant situació és evident la importància de prevenir i atendre aquesta necessitat.
Convé recordar que els éssers humans busquem el benestar i que, per assolir aquest objectiu vital, necessitem aconseguir el benestar emocional (Bisquerra, 2016). Així és que en el Treball de Fi de Grau, desenvolupat durant el curs acadèmic 2019-2020, he realitzat una investigació qualitativa en un centre situat a la província de Tarragona.
L'objectiu general del meu projecte APS era afavorir el benestar emocional dels/les professionals que hi formen part, els quals treballen amb joves en risc d'exclusió social. S'ha de tenir present que les circumstàncies personals, familiars i socials dels/les alumnes que hi assisteixen dificulten, en part, la tasca educativa que s'hi porta a terme.
En la investigació realitzada he pogut identificar els factors -negatius i positius- que influeixen en el benestar emocional d'aquests educadors/es. D'una banda, les dificultats inherents al perfil dels/les estudiants i la consegüent sobrecàrrega emocional són dos dels factors que els afecta negativament. En aquest punt cal dir que els/les membres d'aquesta institució creen vincles emocionals i afectius molt intensos amb l'alumnat. D'altra banda, un dels factors positius pel benestar emocional dels investigats/es és el treball en equip i els vincles positius que s'estableixen entre professors/es.
Certament, el malestar docent és una barrera que limita que es dugui a terme una educació de qualitat (Ibíd, 2016). No obstant això, en un gran nombre de formacions destinades al professorat no es treballa, ni intencionadament ni sistemàticament, el desenvolupament de les competències emocionals (Peñalva, López i Barrientos, 2017).
Cal fer esment específic al fet que els/les subjectes investigats s'adonen del seu malestar i el manifesten. De fet, l'anàlisi de les dades obtingudes de la investigació mostra que esdevé necessari que aquests professionals rebin una formació de caràcter inicial i permanent, relacionada amb l'educació emocional i la gestió de l'estrès. D'aquesta manera, podrien afrontar satisfactòriament la realitat educativa que es troben a l'aula. Sobretot, perquè el primer pas per a desenvolupar les seves tasques i funcions és que es cuidin a ells/es mateixos (Puig, 2017).
En definitiva, la formació del professorat en aquest àmbit ha de ser una peça clau del seu bagatge pedagògic, ja que acaba repercutint de manera indirecta en molts altres aspectes. A tall d'exemple, afavoreix la qualitat dels serveis que ofereix l'organització i les relacions amb els usuaris (Peñalva et al., 2017).
Per tant, en el marc d'actuació, queda reflectida la importància de la pedagogia per poder donar resposta tant a les necessitats detectades com als riscos del seu exercici professional. És per aquest motiu que, per satisfer les demandes dels/les professionals investigats, he realitzat una selecció acurada de dotze tècniques i una estratègia perquè les posin en pràctica:
· L'estratègia anomenada supervisió social.
· Les dotze tècniques següents: relaxació, respiració, mindfulness, meditació, focusing, accions positives, fluir, distracció, revaloració, carta de completació, diari emocional i temps fora.
A tall d'exemple, la supervisió social és una manera d'atendre, donar suport i facilitar l'autocura dels/les professionals. Bàsicament, permet generar espais de reflexió, revisió i renovació sobre la praxi professional, amb la intenció de millorar-la (Puig, 2017). Un dels seus propòsits principals és revisar les emocions i sentiments que acompanyen l'activitat professional diària. Així és que permetria als/les professionals prendre més distància de les situacions difícils que viuen els/les joves (Ibíd, 2011).
Cal remarcar que el fet de practicar assíduament el conjunt d'estratègies i tècniques exposades contribueix al desenvolupament de les competències socioemocionals. Concretament, permet a la persona canalitzar les pròpies emocions, gestionar les situacions emocionals i aplicar estratègies d'afrontament, entre altres. És a dir, les diferents propostes afavoreixen tenir un millor control de l'estrès, gaudir d'un major benestar emocional i, al mateix temps, maximitzar la satisfacció personal i professional. En conclusió, queda reflectida la importància que l'educació emocional i la pedagogia estiguin presents al llarg de tota la vida.
REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES:
Bisquerra, R. (2016). 10 ideas clave. Educación emocional (1ª ed.). Barcelona: Graó
Peñalva, A., López, J.J. i Barrientos, J. (2017). Habilidades emocionales y profesionalización docente para la educación inclusiva en la sociedad en red. Contextos educativos: Revista de educación, (20), 201-215. Recuperat de https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=5835203
Puig, C. (2011). La supervisión en los equipos de Servicios Sociales: una oportunidad para la reflexión, el pensamiento y el cuidado de los profesionales. Cuaderno de Trabajo Social, 24, 123- 133.
doi: https://doi.org/10.5209/rev_CUTS.2011.v24.36863
Puig, C. (2017). Cuidarse para poder cuidar. Atendiendo el malestar de las profesiones sociales. Fronteras, (10), 175-184. Recuperat de https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=6102351
* Núria Mansergas és alumme de la Facultat d'Educació de la URV.
Octubre 2020
-----
Més continguts sobre:
educació emocional
imprimir
Constantment rebem estímuls que ens generen una tensió emocional -la qual no sabem gestionar de manera adequada-. Com a mostra, es pot dir que Soler, Barrientos i Peñalva (2018) parlen d'un augment preocupant d'estrès en els/les professionals de l'educació. Atesa l'alarmant situació és evident la importància de prevenir i atendre aquesta necessitat.
Convé recordar que els éssers humans busquem el benestar i que, per assolir aquest objectiu vital, necessitem aconseguir el benestar emocional (Bisquerra, 2016). Així és que en el Treball de Fi de Grau, desenvolupat durant el curs acadèmic 2019-2020, he realitzat una investigació qualitativa en un centre situat a la província de Tarragona.
L'objectiu general del meu projecte APS era afavorir el benestar emocional dels/les professionals que hi formen part, els quals treballen amb joves en risc d'exclusió social. S'ha de tenir present que les circumstàncies personals, familiars i socials dels/les alumnes que hi assisteixen dificulten, en part, la tasca educativa que s'hi porta a terme.
En la investigació realitzada he pogut identificar els factors -negatius i positius- que influeixen en el benestar emocional d'aquests educadors/es. D'una banda, les dificultats inherents al perfil dels/les estudiants i la consegüent sobrecàrrega emocional són dos dels factors que els afecta negativament. En aquest punt cal dir que els/les membres d'aquesta institució creen vincles emocionals i afectius molt intensos amb l'alumnat. D'altra banda, un dels factors positius pel benestar emocional dels investigats/es és el treball en equip i els vincles positius que s'estableixen entre professors/es.
Certament, el malestar docent és una barrera que limita que es dugui a terme una educació de qualitat (Ibíd, 2016). No obstant això, en un gran nombre de formacions destinades al professorat no es treballa, ni intencionadament ni sistemàticament, el desenvolupament de les competències emocionals (Peñalva, López i Barrientos, 2017).
Cal fer esment específic al fet que els/les subjectes investigats s'adonen del seu malestar i el manifesten. De fet, l'anàlisi de les dades obtingudes de la investigació mostra que esdevé necessari que aquests professionals rebin una formació de caràcter inicial i permanent, relacionada amb l'educació emocional i la gestió de l'estrès. D'aquesta manera, podrien afrontar satisfactòriament la realitat educativa que es troben a l'aula. Sobretot, perquè el primer pas per a desenvolupar les seves tasques i funcions és que es cuidin a ells/es mateixos (Puig, 2017).
En definitiva, la formació del professorat en aquest àmbit ha de ser una peça clau del seu bagatge pedagògic, ja que acaba repercutint de manera indirecta en molts altres aspectes. A tall d'exemple, afavoreix la qualitat dels serveis que ofereix l'organització i les relacions amb els usuaris (Peñalva et al., 2017).
Per tant, en el marc d'actuació, queda reflectida la importància de la pedagogia per poder donar resposta tant a les necessitats detectades com als riscos del seu exercici professional. És per aquest motiu que, per satisfer les demandes dels/les professionals investigats, he realitzat una selecció acurada de dotze tècniques i una estratègia perquè les posin en pràctica:
· L'estratègia anomenada supervisió social.
· Les dotze tècniques següents: relaxació, respiració, mindfulness, meditació, focusing, accions positives, fluir, distracció, revaloració, carta de completació, diari emocional i temps fora.
A tall d'exemple, la supervisió social és una manera d'atendre, donar suport i facilitar l'autocura dels/les professionals. Bàsicament, permet generar espais de reflexió, revisió i renovació sobre la praxi professional, amb la intenció de millorar-la (Puig, 2017). Un dels seus propòsits principals és revisar les emocions i sentiments que acompanyen l'activitat professional diària. Així és que permetria als/les professionals prendre més distància de les situacions difícils que viuen els/les joves (Ibíd, 2011).
Cal remarcar que el fet de practicar assíduament el conjunt d'estratègies i tècniques exposades contribueix al desenvolupament de les competències socioemocionals. Concretament, permet a la persona canalitzar les pròpies emocions, gestionar les situacions emocionals i aplicar estratègies d'afrontament, entre altres. És a dir, les diferents propostes afavoreixen tenir un millor control de l'estrès, gaudir d'un major benestar emocional i, al mateix temps, maximitzar la satisfacció personal i professional. En conclusió, queda reflectida la importància que l'educació emocional i la pedagogia estiguin presents al llarg de tota la vida.
REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES:
Bisquerra, R. (2016). 10 ideas clave. Educación emocional (1ª ed.). Barcelona: Graó
Peñalva, A., López, J.J. i Barrientos, J. (2017). Habilidades emocionales y profesionalización docente para la educación inclusiva en la sociedad en red. Contextos educativos: Revista de educación, (20), 201-215. Recuperat de https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=5835203
Puig, C. (2011). La supervisión en los equipos de Servicios Sociales: una oportunidad para la reflexión, el pensamiento y el cuidado de los profesionales. Cuaderno de Trabajo Social, 24, 123- 133.
doi: https://doi.org/10.5209/rev_CUTS.2011.v24.36863
Puig, C. (2017). Cuidarse para poder cuidar. Atendiendo el malestar de las profesiones sociales. Fronteras, (10), 175-184. Recuperat de https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=6102351
* Núria Mansergas és alumme de la Facultat d'Educació de la URV.
Octubre 2020
-----
Més continguts sobre:
educació emocional
imprimir