Més escrits (I)
Jaume Cela / Això de la pandèmia ha fet sospitós el gest de "cenyir amb els braços, estrènyer entre els braços". Un dels gestos més bells i més humanitzadors està a la picota.
...i jo em guardo l'abraçada i quan tota aquesta merda sigui història te la faré, intensa, llarga, càlida i riurem junts.
"Avui iniciem un nou confinament, per dir-ho d'alguna manera i com ja vaig fer en moments anteriors escriuré cada dia alguna coseta".
I els de Senderi les anirem a buscar al teu facebook, les reunirem per setmanes i les publicarem.
1. Avui iniciem un nou confinament, per dir-ho d'alguna manera i com ja vaig fer en moments anteriors escriuré cada dia alguna coseta. Començo explicant que ahir vaig tenir el privilegi de parlar a la biblioteca Tecla Sala, de l'Hospitalet, a l'acte de homenatge que es va fer per a en Lluís Lòpez del Castillo. En Lluís va ser mestre meu a Rosa Sensat, quan formava part de l'Assessoria Didàctica del Català i feien cursos a les escoles d'estiu i als seminaris d'hivern, i a l'Escola de mestres de Sant Cugat. Un mestre extraordinari, unia ciència i didàctica com ningú, coneixia l'objecte del coneixement i el subjecte que aprenia, unia ciència i didàctica com pocs ho saben fer. Era un estudiós esplèndid, només cal repassar les seves publicacions. Jo el venerava, esperava les seves lliçons amb candeletes, l'escoltava amb gran atenció. Obert al diàleg, amb un rigor extraordinari, irònic, agut, bonhominiós, entrava a classe amb la lliçó molt ben preparada però sempre obert a la sorpresa, al possible canvi. T'escoltava amb atenció, et transmetia la sensació que tu estaves al seu nivell, però sabies que no, que en LLuís volava quan tu encara estaves mirant de bellugar les ales. Les converses que vaig mantenir amb ell, un cop acabada la carrera, i quan treballava a l'Escoleta són inoblidables. Em va fer molta il·lusió poder-lo recordar ahir tarda, poder dir en veu alta que va ser un dels meus mestres, que l'estimo i l'admiro i que lamento que es morís tan aviat perquè tenia moltes coses encara per ensenyar-nos. Un savi humil, un dels millors. Quina sort per mi que les nostres vides coincidissin.
2.L'aneguet rondina: ja torno a tenir feina.
Això de la pandèmia ha fet sospitós el gest de "cenyir amb els braços, estrènyer entre els braços". Un dels gestos més bells i més humanitzadors està a la picota. Ens trobem, Àlex, a Gràcia. De tant en tant coincidim o ens telefonem i quedem per anar a fer un cafè. En aquesta ocasió res de cafè, tot està tancat. Et miro els ulls, uns ulls bellíssims que encara ho son més perquè portes mascareta i ressalten encara més. I et brillen i em dius: Saps, Jaume, tinc una bona notícia. Òndia, una bona notícia, em dic per dins, estàs de sort, Jaume. I l'Àlex continua: d'aquí a uns dies seré pare, el meu primer fill, en Gael. I jo he de reprimir l'abraçada i un parell de petons. El miro i em mira. Ulls amb ulls i li dono la benvinguda al club dels pares. Ja veuràs, anuncio, et canviarà la vida, aquesta criatura, et farà més bona persona, seràs més tendre, descobriràs gestos i paraules que et semblaven oblidades, descobriràs els pares fent d'avis, el germà fent de tiet i la dona fent de mare. Et miraràs en Gael com mai et miraràs a ningú més. Seràs pare, estimat Àlex, i jo em guardo l'abraçada i quan tota aquesta merda sigui història te la faré, intensa, llarga, càlida i riurem junts. I em diràs que fa temps que dorms fatal.
https://www.facebook.com/jaume.cela.9
-----
imprimir
...i jo em guardo l'abraçada i quan tota aquesta merda sigui història te la faré, intensa, llarga, càlida i riurem junts.
"Avui iniciem un nou confinament, per dir-ho d'alguna manera i com ja vaig fer en moments anteriors escriuré cada dia alguna coseta".
I els de Senderi les anirem a buscar al teu facebook, les reunirem per setmanes i les publicarem.
1. Avui iniciem un nou confinament, per dir-ho d'alguna manera i com ja vaig fer en moments anteriors escriuré cada dia alguna coseta. Començo explicant que ahir vaig tenir el privilegi de parlar a la biblioteca Tecla Sala, de l'Hospitalet, a l'acte de homenatge que es va fer per a en Lluís Lòpez del Castillo. En Lluís va ser mestre meu a Rosa Sensat, quan formava part de l'Assessoria Didàctica del Català i feien cursos a les escoles d'estiu i als seminaris d'hivern, i a l'Escola de mestres de Sant Cugat. Un mestre extraordinari, unia ciència i didàctica com ningú, coneixia l'objecte del coneixement i el subjecte que aprenia, unia ciència i didàctica com pocs ho saben fer. Era un estudiós esplèndid, només cal repassar les seves publicacions. Jo el venerava, esperava les seves lliçons amb candeletes, l'escoltava amb gran atenció. Obert al diàleg, amb un rigor extraordinari, irònic, agut, bonhominiós, entrava a classe amb la lliçó molt ben preparada però sempre obert a la sorpresa, al possible canvi. T'escoltava amb atenció, et transmetia la sensació que tu estaves al seu nivell, però sabies que no, que en LLuís volava quan tu encara estaves mirant de bellugar les ales. Les converses que vaig mantenir amb ell, un cop acabada la carrera, i quan treballava a l'Escoleta són inoblidables. Em va fer molta il·lusió poder-lo recordar ahir tarda, poder dir en veu alta que va ser un dels meus mestres, que l'estimo i l'admiro i que lamento que es morís tan aviat perquè tenia moltes coses encara per ensenyar-nos. Un savi humil, un dels millors. Quina sort per mi que les nostres vides coincidissin.
2.L'aneguet rondina: ja torno a tenir feina.
Això de la pandèmia ha fet sospitós el gest de "cenyir amb els braços, estrènyer entre els braços". Un dels gestos més bells i més humanitzadors està a la picota. Ens trobem, Àlex, a Gràcia. De tant en tant coincidim o ens telefonem i quedem per anar a fer un cafè. En aquesta ocasió res de cafè, tot està tancat. Et miro els ulls, uns ulls bellíssims que encara ho son més perquè portes mascareta i ressalten encara més. I et brillen i em dius: Saps, Jaume, tinc una bona notícia. Òndia, una bona notícia, em dic per dins, estàs de sort, Jaume. I l'Àlex continua: d'aquí a uns dies seré pare, el meu primer fill, en Gael. I jo he de reprimir l'abraçada i un parell de petons. El miro i em mira. Ulls amb ulls i li dono la benvinguda al club dels pares. Ja veuràs, anuncio, et canviarà la vida, aquesta criatura, et farà més bona persona, seràs més tendre, descobriràs gestos i paraules que et semblaven oblidades, descobriràs els pares fent d'avis, el germà fent de tiet i la dona fent de mare. Et miraràs en Gael com mai et miraràs a ningú més. Seràs pare, estimat Àlex, i jo em guardo l'abraçada i quan tota aquesta merda sigui història te la faré, intensa, llarga, càlida i riurem junts. I em diràs que fa temps que dorms fatal.
https://www.facebook.com/jaume.cela.9
-----
imprimir