opinió
Petita historieta sobre l'assignatura d'Educació en Valors
Josep Maria López / Vet aquí una vegada una assignatura anomenada Educació en Valors Socials i Cívics, que malgrat tenir un nom força grandiloqüent era força modesta i introvertida, vivia gairebé en l'anonimat, la gent sabia molt poc de com era el seu dia a dia.
Així doncs, Educació en Valors portava una vida força austera, passava desapercebuda fins que un dia altes instàncies van canviar la seva vida, la van voler equipar en importància a la seva suposada cosina (encara no s'han fet les anàlisis d'ADN per demostrar el seu parentesc): l'àrea de religió, que havia recuperat un protagonisme propi d'altres temps. Per tant, les dues pujaren a la primera categoria de les assignatures, per la qual cosa mereixien ser qualificades.
És curiós, que la pujada de categoria d'una assignatura que adoctrina (ho dic sense connotacions negatives) com la religió no aixequés un excés de polseguera, en canvi com n'aixecà una cosina seva, aquesta sí contrastada d'Educació en Valors, que es deia Educació per la Ciutadania, que només pel títol hauria de ser una assignatura de les instrumentals. Però vet aquí els destins de la vida, Educació per la Ciutadania sí que fou abastament criticada per adoctrinadora. I de fet, molta poca gent recorda la seva efímera existència.
Educació en Valors seguí el seu propi camí, complicant això sí, la vida d'alguns docents que de sobte havien de posar notes a una nova assignatura recent pujada a la primera divisió de les assignatures, encara que tothom sabés que tenia un nom compost. No es deia només Educació en Valors, sinó Maria- Educació en valors, "com antas"😉
Vídeos, debats, activitats reflexives, assemblees.... l'antic llibre de text impulsat pel GREM que permetia un treball sistemàtic a l'aula, partint de la concepció de valors de mínims i d'una construcció autònoma dels valors de l'alumnat i d'altres materials, eren algunes de les seves virtuts......; alguna espècie de temps lliure algun dels seus vicis...
Per com diu la cançó, el temps van canviant i Maria-Educació en valors se'n ressent. Ara tenim molta suposada competitivitat productiva focalitzada en les competències bàsiques, certa poca vocació educativa d'una part del col·lectiu de mestres que considera que la seva principal funció no és educar sinó instruir..., així que passar-se-la pel forro fa un temps també és tendència.
Així que sovint podem observar que Maria-Educació en valors continua sent, segur que per causa de la seva introversió, a força indrets una desconeguda. Fins i tot, podríem dir que en alguns llocs és una àrea desconeguda pel que fa a les possibilitats que comporta l'aplicació de l'àrea de valors pel treball d'aspectes importants per l'alumnat o la vida del centre i de la qual es poden aprofitar les jefas de l'escola com llengua i mates.
Parlem de desconeguda perquè encara no és del tot estrany veure com s'aprofita la seva dedicació horària setmanal per a d'altres menesters més importants: repassar, acabar deures, pintar mandales, feines d'altres assignatures importants com la llengua o mates; restant així una sessió molt desaprofitada o excessivament aprofitada depenen de com es vulgui veure. No tot és foscor evidentment, ara penso en la Nati Bergadà quan de bé ha fet.
Però retornant al fil de la nostra historieta, l'APS, o sigui, el clàssic aprendre fent de tota la vida, hauria d'ajudar a la nostra Maria a recuperar la seva valoració docent, ens permet repensar l'assignatura i fer-la servir de manera aplicada produint un benefici en l'alumnat, així com el seu entorn més proper atès que les seves possibilitats són gairebé infinites i permeten treballar de manera funcional les assignatures instrumentals: preparar contes per explicar o activitats per altres classes, preparar activitats per compartir amb entitats del municipi, organitzar esdeveniments a l'escola o al poble... la llista és llarguíssima però aquesta petita narració arriba a la fi.
Així que vet aquí un gos, vet aquí un gat, una petita història d'aquesta Maria ja t'he explicat.
Gener 2021
-----
Més continguts sobre:
educació en valors, educació per la ciutadanai
imprimir
Així doncs, Educació en Valors portava una vida força austera, passava desapercebuda fins que un dia altes instàncies van canviar la seva vida, la van voler equipar en importància a la seva suposada cosina (encara no s'han fet les anàlisis d'ADN per demostrar el seu parentesc): l'àrea de religió, que havia recuperat un protagonisme propi d'altres temps. Per tant, les dues pujaren a la primera categoria de les assignatures, per la qual cosa mereixien ser qualificades.
És curiós, que la pujada de categoria d'una assignatura que adoctrina (ho dic sense connotacions negatives) com la religió no aixequés un excés de polseguera, en canvi com n'aixecà una cosina seva, aquesta sí contrastada d'Educació en Valors, que es deia Educació per la Ciutadania, que només pel títol hauria de ser una assignatura de les instrumentals. Però vet aquí els destins de la vida, Educació per la Ciutadania sí que fou abastament criticada per adoctrinadora. I de fet, molta poca gent recorda la seva efímera existència.
Educació en Valors seguí el seu propi camí, complicant això sí, la vida d'alguns docents que de sobte havien de posar notes a una nova assignatura recent pujada a la primera divisió de les assignatures, encara que tothom sabés que tenia un nom compost. No es deia només Educació en Valors, sinó Maria- Educació en valors, "com antas"😉
Vídeos, debats, activitats reflexives, assemblees.... l'antic llibre de text impulsat pel GREM que permetia un treball sistemàtic a l'aula, partint de la concepció de valors de mínims i d'una construcció autònoma dels valors de l'alumnat i d'altres materials, eren algunes de les seves virtuts......; alguna espècie de temps lliure algun dels seus vicis...
Per com diu la cançó, el temps van canviant i Maria-Educació en valors se'n ressent. Ara tenim molta suposada competitivitat productiva focalitzada en les competències bàsiques, certa poca vocació educativa d'una part del col·lectiu de mestres que considera que la seva principal funció no és educar sinó instruir..., així que passar-se-la pel forro fa un temps també és tendència.
Així que sovint podem observar que Maria-Educació en valors continua sent, segur que per causa de la seva introversió, a força indrets una desconeguda. Fins i tot, podríem dir que en alguns llocs és una àrea desconeguda pel que fa a les possibilitats que comporta l'aplicació de l'àrea de valors pel treball d'aspectes importants per l'alumnat o la vida del centre i de la qual es poden aprofitar les jefas de l'escola com llengua i mates.
Parlem de desconeguda perquè encara no és del tot estrany veure com s'aprofita la seva dedicació horària setmanal per a d'altres menesters més importants: repassar, acabar deures, pintar mandales, feines d'altres assignatures importants com la llengua o mates; restant així una sessió molt desaprofitada o excessivament aprofitada depenen de com es vulgui veure. No tot és foscor evidentment, ara penso en la Nati Bergadà quan de bé ha fet.
Però retornant al fil de la nostra historieta, l'APS, o sigui, el clàssic aprendre fent de tota la vida, hauria d'ajudar a la nostra Maria a recuperar la seva valoració docent, ens permet repensar l'assignatura i fer-la servir de manera aplicada produint un benefici en l'alumnat, així com el seu entorn més proper atès que les seves possibilitats són gairebé infinites i permeten treballar de manera funcional les assignatures instrumentals: preparar contes per explicar o activitats per altres classes, preparar activitats per compartir amb entitats del municipi, organitzar esdeveniments a l'escola o al poble... la llista és llarguíssima però aquesta petita narració arriba a la fi.
Així que vet aquí un gos, vet aquí un gat, una petita història d'aquesta Maria ja t'he explicat.
Gener 2021
-----
Més continguts sobre:
educació en valors, educació per la ciutadanai
imprimir