Arcadi Oliveres / A Senderi sempre reconeixerem i agrairem el mestratge, el testimoni i la col·laboració de l'Arcadi Oliveres. Per això avui publiquem un article de la nostra hemeroteca on expressa amb lucidesa diagnòstic i alternatives al nostre model econòmic i social. Malauradament, 20 anys després encara és totalment vigent.



.

La globalització és la forma actual amb la qual és presenta el capitalisme. La seva pràctica suposa, en primer lloc, una distorsió de la raó d'ésser de l'economia - administrar els recursos del planeta per tal de satisfer les necessitats humanes - ja que imposa com a paradigmes bàsics el lucre, l'acumulació de béns i el consum exacerbat. Significa, en segon lloc, un trencament amb el principi bàsic de l'economia de mercat, el de la competència perfecta, tota vegada que proliferen els monopolis i els oligopolis. I, en tercer lloc, posa en dubte les seves pròpies arrels liberalitzadores en la mesura que impedeix la lliure circulació de les tecnologies i dels treballadors.

Com es pot haver imposat un model tan contradictori, quins resultats més constatables resulten ésser els de l'augment, a nivell estatal i internacional, de les diferències entre rics i pobres i el de la destrucció paulatina de l'hàbitat donat a l'home per la naturalesa?

Probablement per tres raons: En primer lloc, per la perniciosa influència que els tres grans nuclis de poder econòmic -les transnacionals industrials, les empreses financeres especulatives i els complexos mediàtics- mantenen, mitjançant les accions del lobby i la pràctica de la corrupció, damunt de les institucions polítiques. En segon lloc, per la progressiva renúncia voluntària i involuntària dels estats a les seves tasques de control dels mecanismes productius i d'accions redistributives. I, en tercer lloc, per la manipulació d'una opinió pública a la qual s'intenta convèncer que el que en realitat són els interessos d'uns pocs, són els interessos de tots.

Sovint els ciutadans ens veiem abocats de bon grat o per força a acceptar els plantejaments de la globalització. Ens hi veiem, perquè la temptació de consum de determinats béns o d'ús de determinats serveis, malgrat que no sempre racional, és molt forta. Ens hi veiem, perquè alguns dels instruments actuals de treball o de lleure -la televisió, el vídeo, l'ordinador, el walkman- ens fan molt menys sociables-. I ens hi veiem, perquè les noves formes de treball -a casa, a temps parcial, amb contractes precaris- fan més difícils les accions reivindicatives.



A hores d'ara la tela d'aranya de la globalització sembla afectar tot el món. Als habitants dels països industrialitzats, dels països emergents i dels països en transició ens atrapen el consumisme, la competitivitat, la contaminació i les deixalles, el menjar escombraria, el desig del creixement continuat i "l'american way of life". Als països del Tercer Món els atrapen la fam, la guerra, les malalties, les migracions, la desaparició dels recursos naturals i la destrucció de les seves cultures.

Sembla doncs que la lògica ens aconsellaria allunyar-nos de tanta absurditat i de tanta injustícia. Però malgrat que sigui obvi no és gens fàcil. A nivell informatiu resulta gairebé impossible formular la crítica en els grans mitjans de comunicació. En l'àmbit social, els ulls del "gran germà" vigilen constantment en ares de l'anomenada "seguretat" -fitxers diversos, filmacions arreu, satèl·lits a tothora, petjades de targetes electròniques, intercepcions telefòniques, buidats informàtics etc.- i als que parlen o enceten accions de resistència global al sistema, se'ls criminalitza sense embuts. En l'àmbit polític, els partits -amb petites excepcions- es mostren o bé activistes de la globalització o bé complaents amb la mateixa. I en l'àmbit militar es creen (PESC) o es reforcen (OTAN) estructures l'ùnica missió de les quals és la de protegir els beneficiaris del sistema amb l'excusa de defensar-nos d'enemics inexistents, però que elles mateixes intenten crear en l'imaginari col·lectiu.



Afortunadament però, va creixent el nombre de persones i de grups que de mica en mica reaccionen contra l'actual model de globalització, tal com ens ha demostrat l'àmplia presència en els fòrums de debat i en les manifestacions que han tingut lloc des de Seattle a Porto Alegre. Certament, resulta difícil dir que anul·larem la globalització quan el comerç internacional es troba constantment present en la nostra vida diària, quan les companyies transnacionals han fet del planeta sencer el seu camp d'actuació i quan el món ha esdevingut un gran casino. Però no ho resulta tant plantejar-nos la seva completa transformació, sobretot si som capaços d'engrescar-nos en tres propostes diferents:

-En primer lloc caldria impulsar "una economia al servei de les persones" que a hores d'ara significa la disponibilitat de la terra i l'autosuficiència alimentària, la pràctica del comerç just, l'establiment de controls damunt de les transnacionals, la taxació de les transaccions financeres, l'anul·lació del deute extern i el notable creixement dels recursos destinats a la cooperació i al desenvolupament. Tot això exigeix que sense renunciar a les responsabilitats polítiques de nivell inferior, vagin apareixent noves formes de governabilitat mundial amb poders legislatius veritablement democràtics, amb poders executius capaços d'imposar-se als
interessos econòmics i de generar reequilibris i amb poders judicials dotats de facultats sancionadores dels delictes polítics i econòmics.

És evident que les institucions actualment encarregades d'ordenar l'economia mundialitzada -OMC, FMI, BM, G7, OCDE- no responen pas a aquesta necessitat tant per la seva clara falta de representativitat com pels criteris, sempre favorables als poderosos, que els mouen.

En segon lloc, es fa imprescindible un compromís personal i col·lectiu a favor d'una "societat diferent". Respecte a les actuals formes de globalització això suposa el repartiment del treball, l'acceptació de la immigració, les iniciatives cooperatives, l'austeritat, el consum responsable, el reciclatge permanent, l'ús ètic dels serveis financers i la consciència fiscal barrejada amb l'objecció a les despeses militars. Es tracta en resum de demostrar sempre que es pugui la coherència entre la crítica al sistema i les formes diàries d'actuació.

En tercer i darrer lloc, es necessita una constant difusió dels valors esmentats. Malgrat les dificultats d'accés als grans mitjans, les possibilitats existeixen, i segurament fins i tot, són més eficaces, en els àmbits de la comunicació directa -família, escola, cursos de formació, xerrades, etc.- de les emissores de ràdio, de les publicacions locals i de la xarxa informàtica.

Un nou model, un constant compromís i uns instruments adequats poden representar probablement una altra manera de veure les coses. Afortunadament, el pensament no és mai únic i l'esperança no pot pas defallir quan hi ha en joc la dignitat de les persones i dels pobles.

ARCADI OLIVERES
Professor del Departament d'Economia Aplicada de la UAB.
Vice-president de Justícia i Pau

Data de publicació: Juny de 2001

-----

Més continguts sobre:
educació per la pau, educació per al desenvolupament, drets humans, desigualtats, democràcia

imprimir