opinió
L'entitat social com a motor dels projectes d'ApS
Roser Batlle i Isabel Neila / Si bé els educadors i educadores poden apreciar l'ApS pels seus avantatges educatives, les entitats socials li trobaran beneficis addicionals, i això explica que cada cop més projectes d'aprenentatge servei tenen com a motor inicial a aquestes organitzacions.
En general, els centres educatius (escoles de primària i secundària, universitats ...) no poden emprendre projectes d'aprenentatge servei sense comptar amb les associacions i organitzacions que ja estan atenent les necessitats socials del territori.
Els centres educatius "necessiten" a les entitats socials. El paper, doncs, de les entitats o organitzacions socials en aquests projectes col·laboratius és fonamental.
Però... l'aprenentatge servei no és només una metodologia educativa on les entitats socials poden ajudar les escoles. Al mateix temps, és una estratègia de desenvolupament comunitari. Per això, encara que l'ApS és motivador per als centres educatius, també s'interessen per ell les entitats socials, els moviments populars i els governs locals, és a dir, altres actors enfocats cap al bé comú i la millora de la qualitat de vida de les persones.
El treball en xarxa que comporta l'aprenentatge servei no només millora l'efectivitat de cada part implicada, sinó que enforteix el capital social de la població. Com diu José Antonio Marina, s'entén per capital social d'una comunitat el conjunt de valors compartits, la manera de resoldre els conflictes, de relacionar-se, de conviure, el nivell de participació ciutadana en organitzacions, la forma de cuidar els béns comuns. És important recordar que els principals estudis sobre aquest tema -els de Coleman, Putnam o Fukuyama- han mostrat que el capital social és un factor decisiu en l'eficàcia dels sistemes educatius d'una comunitat. Atès que l'aprenentatge servei eleva el capital social, influeix en la qualitat de l'educació per una doble via: per l'efecte directe sobre els alumnes, i per l'efecte indirecte, a través de la millora del capital social.
Una població rica en capital social és la que compta amb un espès teixit associatiu i està acostumada a treballar en xarxa; els habitants comparteixen valors explícits; i es respira un clima de confiança en la capacitat de resoldre els problemes que es presenten.
Des d'aquest punt de vista, l'aprenentatge servei alimenta el capital social generant aliances al territori al voltant d'una causa comú "doble": el servei a la comunitat i l'educació dels nois i noies.
Per això, si bé els educadors i educadores poden apreciar l'ApS pels seus avantatges educatives, les entitats socials li trobaran beneficis addicionals, i això explica que cada cop més projectes d'aprenentatge servei tenen com a motor inicial a les entitats socials. Veiem un exemple espectacular.
Diseñando para Hilvana
Ajuda en Acció impulsa des de fa anys el programa Mujeres en Acción, destinat a fomentar la integració, l'empoderament i l'ocupabilitat de dones que es troben sense feina o amb feines precàries.
Ho fa a través de projectes on reben formació competencial, acompanyament psicosocial i orientació sociolaboral per afavorir el seu desenvolupament personal i millorar la seva situació laboral. Així, treballen amb elles aspectes com el reforç de l'autoestima i la motivació, i els donen suport perquè facin front a l'aïllament social que moltes pateixen, oferint un espai on poden crear les seves pròpies xarxes de suport mutu i relacionar-se amb altres dones.
La delegació d'aquesta entitat social a Saragossa treballa des de l'any 2013 en estreta col·laboració amb el CEIP Ramiro Soláns del Barri Oliver i atén mares d'aquesta escola que es troben en risc d'exclusió.
Al principi Ajuda en Acció dinamitzava amb aquestes mares un taller de costura enfocat a satisfer les necessitats familiars. Però a partir de 2015 aquesta iniciativa d'estalvi domèstic es transforma en el projecte d'emprenedoria femení tèxtil Hilvanando culturas, Confeccionando el futuro.
El nou enfocament va requerir un suport tècnic i artístic, que troben a l'Escola Superior de Disseny d'Aragó (ESDA), i a partir de el curs 2017-2018 van iniciar una col·laboració amb metodologia ApS que es va integrar com a projecte de centre: Diseñando para Hilvana.
En aquest projecte 235 estudiants de 20 assignatures de tres graus de la ESDA donen suport a 30 dones vinculades al CEIP Ramiro Soláns, aplicant el disseny social a l'emprenedoria femenina, fomentant el seu progrés personal i professional amb accions formatives, de disseny de productes i de desenvolupament de la marca tèxtil Hilvana per afavorir la generació de recursos i la inclusió social.
Aquestes dones tenen una mitjana d'edat de 40 anys. Són dones immigrants i d'ètnia gitana en situació d'atur o amb feines informals. Tenen especial dificultat per a la inserció laboral per falta de competències i formació, a més de problemes severs de conciliació (són caps de llar femenines o amb famílies extenses) i una elevada càrrega de la feina de cures. Aquests factors les porten a patir situacions discriminatòries que determinen la seva situació d'extrema vulnerabilitat i dificulten la seva inserció sociolaboral.
A més de la ESDA i de l'CEIP Ramiro Soláns, Ajuda en Acció ha implicat també en aquest projecte a altres institucions i organitzacions: la Fundación Sant Ezequiel Moreno; el Centro Aragonés de Diseño Industrial i la Consejería de Educación, Cultura y Deporte, del Govern d'Aragó; també a Zaragoza Activa, el Plan Integral del Barrio Oliver i la Mesa de Agentes del Barrio Oliver, de l'Ajuntament de Saragossa.
Diseñando para Hilvana va merèixer el Premi Equitat de Gènere, atorgat per la Fundación Ana Bella i l'empresa Mullor S.A. en els Premis Aprenentatge Servei 2020, una iniciativa impulsada per la Xarxa Española d'Aprenentatge Servei, l'editorial Edebé i el Ministeri d'educació i Formació Professional.
Finalment, cal afegir que s'ha començat a estendre a altres territoris, iniciant aquest procés a Alacant.
Per tot això, Ajuda en Acció és un bon exemple d'entitat social que actua com a motor principal d'un projecte d'aprenentatge servei, el qual, més enllà dels beneficis pedagògics cara als estudiants implicats, contribueix a la seva causa social.
7 raons per les que una entitat social podria interessar-se en impulsar ApS
Una entitat social, associació o ONG no només li està fent un favor a l'escola -que també!- al compartir amb ella projectes d'aprenentatge servei. A més, pot reconèixer en aquests projectes un ventall de raons per impulsar-los, algunes més filosòfiques i altres força concretes:
1. Perquè realment els nois i noies ja són capaços de fer un servei valuós a la causa de l'organització.
2. Perquè formar nois i noies en els valors i la causa de l'entitat també pot ser per aquesta un fi en si mateix.
3. Perquè afavoreix que els nois i noies es comprometin com a voluntaris de l'organització en el futur.
4. Perquè un projecte ApS pot aportar més visibilitat social a la causa de l'entitat.
5. Perquè teixir vincles amb escoles, altres entitats i institucions enforteix la pròpia organització en la població.
6. Perquè el ApS augmenta el lideratge dels dirigents associatius en el seu entorn, estenent els valors de l'organització social.
7. Perquè el ApS és una eina d'inclusió social coherent amb la raó de ser de les organitzacions socials, ja que estimula en les persones el protagonisme i la participació en la comunitat.
Fortaleses i debilitats de les entitats davant de l'aprenentatge-servei
Certament, les entitats socials gaudeixen d'una bona posició per emprendre projectes d'aprenentatge servei: coneixen el territori i les seves necessitats. No obstant això, també troben algunes dificultats específiques. Anem a repassar tots dos factors, els que faciliten (fortaleses internes i oportunitats en l'entorn) i els que obstaculitzen (debilitats internes i amenaces en l'entorn).
Fortaleses i oportunitats:
Alguns dels principals factors interns i de les circumstàncies externes que faciliten el desplegament de l'Aprenentatge-servei en les entitats, són:
El fet d'aportar alguna cosa a la comunitat - característica pròpia de l'ApS- és una finalitat institucional inexcusable per a les entitats socials, fortament identificades amb un territori i compromeses en la cerca de solucions a les seves necessitats.
La consideració pública positiva cap a aquestes entitats pot reforçar la confiança cap a elles i l'acceptació social de les seves actuacions.
La flexibilitat i diversificació de les modalitats d'intervenció de les entitats socials són aspectes que multipliquen les possibilitats d'actuació.
L'escassa burocratització d'aquestes organitzacions facilita la presa de decisions i l'actuació en medi obert, cosa molt més complicada per part de l'escola.
En el cas de les entitats socials educatives (agrupaments escoltes, centres d'esplai...), el seu tarannà pròxim a la pedagogia del projecte les apropa significativament a l'aprenentatge servei.
En el cas de les entitats socials que tenen extensió reticular al territori, la seva capacitat de multiplicar dels projectes és una avantatge innegable a l'hora de consolidar-los i d'anar avançant en la seva qualitat
Debilitats i amenaces:
Entre els factors interns i les circumstàncies externes que obstaculitzen el desplegament de l'aprenentatge servei en les entitats socials, destacaríem:
La relativa inestabilitat dels equips, que compromet la continuïtat dels compromisos amb els centres educatius.
La precarietat econòmica de les entitats socials, que pot amenaçar la continuïtat dels projectes, així com la seva qualitat.
La necessitat creixent de formació dels responsables associatius, que a vegades no es pot abastar amb els mitjans limitats de que es disposa.
Les dificultats -internes i externes- en el necessari treball en xarxa amb altres entitats, centres educatius o administracions públiques.
L'absència d'estudis d'impacte social dels projectes d'aprenentatge servei. No n'hi ha prou amb indicis i percepcions limitades, calen evidències contrastades sobre els canvis positius provocats pels nois i noies en l'entorn.
Algunes conclusions
L'aprenentatge servei no és només un afer pedagògic. És també una estratègia de desenvolupament comunitari perquè augmenta el capital social de la població.
Les entitats socials son els socis preferents dels centres educatius a l'hora d'impulsar projectes d'aprenentatge servei, però també poden assumir un paper protagonista i esdevenir motors dels projectes d'aprenentatge servei, involucrant no solament als centres educatius, sinó, també, a altres actors del territori.
Comptar amb estudis d'impacte social dels projectes d'aprenentatge servei ajudaria a fer evident la seva doble dimensió educativa i social i a atreure més entitats socials a aquesta pràctica de treball en xarxa a la que tant poden aportar.
Roser Batlle, Red Española de Aprendizaje-Servicio
Isabel Neila, Ayuda en Acción
Abril 2021
-----
Més continguts sobre:
xarxa educativa, treball comunitari, aprenentatge servei
imprimir
En general, els centres educatius (escoles de primària i secundària, universitats ...) no poden emprendre projectes d'aprenentatge servei sense comptar amb les associacions i organitzacions que ja estan atenent les necessitats socials del territori.
Els centres educatius "necessiten" a les entitats socials. El paper, doncs, de les entitats o organitzacions socials en aquests projectes col·laboratius és fonamental.
Però... l'aprenentatge servei no és només una metodologia educativa on les entitats socials poden ajudar les escoles. Al mateix temps, és una estratègia de desenvolupament comunitari. Per això, encara que l'ApS és motivador per als centres educatius, també s'interessen per ell les entitats socials, els moviments populars i els governs locals, és a dir, altres actors enfocats cap al bé comú i la millora de la qualitat de vida de les persones.
El treball en xarxa que comporta l'aprenentatge servei no només millora l'efectivitat de cada part implicada, sinó que enforteix el capital social de la població. Com diu José Antonio Marina, s'entén per capital social d'una comunitat el conjunt de valors compartits, la manera de resoldre els conflictes, de relacionar-se, de conviure, el nivell de participació ciutadana en organitzacions, la forma de cuidar els béns comuns. És important recordar que els principals estudis sobre aquest tema -els de Coleman, Putnam o Fukuyama- han mostrat que el capital social és un factor decisiu en l'eficàcia dels sistemes educatius d'una comunitat. Atès que l'aprenentatge servei eleva el capital social, influeix en la qualitat de l'educació per una doble via: per l'efecte directe sobre els alumnes, i per l'efecte indirecte, a través de la millora del capital social.
Una població rica en capital social és la que compta amb un espès teixit associatiu i està acostumada a treballar en xarxa; els habitants comparteixen valors explícits; i es respira un clima de confiança en la capacitat de resoldre els problemes que es presenten.
Des d'aquest punt de vista, l'aprenentatge servei alimenta el capital social generant aliances al territori al voltant d'una causa comú "doble": el servei a la comunitat i l'educació dels nois i noies.
Per això, si bé els educadors i educadores poden apreciar l'ApS pels seus avantatges educatives, les entitats socials li trobaran beneficis addicionals, i això explica que cada cop més projectes d'aprenentatge servei tenen com a motor inicial a les entitats socials. Veiem un exemple espectacular.
Diseñando para Hilvana
Ajuda en Acció impulsa des de fa anys el programa Mujeres en Acción, destinat a fomentar la integració, l'empoderament i l'ocupabilitat de dones que es troben sense feina o amb feines precàries.
Ho fa a través de projectes on reben formació competencial, acompanyament psicosocial i orientació sociolaboral per afavorir el seu desenvolupament personal i millorar la seva situació laboral. Així, treballen amb elles aspectes com el reforç de l'autoestima i la motivació, i els donen suport perquè facin front a l'aïllament social que moltes pateixen, oferint un espai on poden crear les seves pròpies xarxes de suport mutu i relacionar-se amb altres dones.
La delegació d'aquesta entitat social a Saragossa treballa des de l'any 2013 en estreta col·laboració amb el CEIP Ramiro Soláns del Barri Oliver i atén mares d'aquesta escola que es troben en risc d'exclusió.
Al principi Ajuda en Acció dinamitzava amb aquestes mares un taller de costura enfocat a satisfer les necessitats familiars. Però a partir de 2015 aquesta iniciativa d'estalvi domèstic es transforma en el projecte d'emprenedoria femení tèxtil Hilvanando culturas, Confeccionando el futuro.
El nou enfocament va requerir un suport tècnic i artístic, que troben a l'Escola Superior de Disseny d'Aragó (ESDA), i a partir de el curs 2017-2018 van iniciar una col·laboració amb metodologia ApS que es va integrar com a projecte de centre: Diseñando para Hilvana.
En aquest projecte 235 estudiants de 20 assignatures de tres graus de la ESDA donen suport a 30 dones vinculades al CEIP Ramiro Soláns, aplicant el disseny social a l'emprenedoria femenina, fomentant el seu progrés personal i professional amb accions formatives, de disseny de productes i de desenvolupament de la marca tèxtil Hilvana per afavorir la generació de recursos i la inclusió social.
Aquestes dones tenen una mitjana d'edat de 40 anys. Són dones immigrants i d'ètnia gitana en situació d'atur o amb feines informals. Tenen especial dificultat per a la inserció laboral per falta de competències i formació, a més de problemes severs de conciliació (són caps de llar femenines o amb famílies extenses) i una elevada càrrega de la feina de cures. Aquests factors les porten a patir situacions discriminatòries que determinen la seva situació d'extrema vulnerabilitat i dificulten la seva inserció sociolaboral.
A més de la ESDA i de l'CEIP Ramiro Soláns, Ajuda en Acció ha implicat també en aquest projecte a altres institucions i organitzacions: la Fundación Sant Ezequiel Moreno; el Centro Aragonés de Diseño Industrial i la Consejería de Educación, Cultura y Deporte, del Govern d'Aragó; també a Zaragoza Activa, el Plan Integral del Barrio Oliver i la Mesa de Agentes del Barrio Oliver, de l'Ajuntament de Saragossa.
Diseñando para Hilvana va merèixer el Premi Equitat de Gènere, atorgat per la Fundación Ana Bella i l'empresa Mullor S.A. en els Premis Aprenentatge Servei 2020, una iniciativa impulsada per la Xarxa Española d'Aprenentatge Servei, l'editorial Edebé i el Ministeri d'educació i Formació Professional.
Finalment, cal afegir que s'ha començat a estendre a altres territoris, iniciant aquest procés a Alacant.
Per tot això, Ajuda en Acció és un bon exemple d'entitat social que actua com a motor principal d'un projecte d'aprenentatge servei, el qual, més enllà dels beneficis pedagògics cara als estudiants implicats, contribueix a la seva causa social.
7 raons per les que una entitat social podria interessar-se en impulsar ApS
Una entitat social, associació o ONG no només li està fent un favor a l'escola -que també!- al compartir amb ella projectes d'aprenentatge servei. A més, pot reconèixer en aquests projectes un ventall de raons per impulsar-los, algunes més filosòfiques i altres força concretes:
1. Perquè realment els nois i noies ja són capaços de fer un servei valuós a la causa de l'organització.
2. Perquè formar nois i noies en els valors i la causa de l'entitat també pot ser per aquesta un fi en si mateix.
3. Perquè afavoreix que els nois i noies es comprometin com a voluntaris de l'organització en el futur.
4. Perquè un projecte ApS pot aportar més visibilitat social a la causa de l'entitat.
5. Perquè teixir vincles amb escoles, altres entitats i institucions enforteix la pròpia organització en la població.
6. Perquè el ApS augmenta el lideratge dels dirigents associatius en el seu entorn, estenent els valors de l'organització social.
7. Perquè el ApS és una eina d'inclusió social coherent amb la raó de ser de les organitzacions socials, ja que estimula en les persones el protagonisme i la participació en la comunitat.
Fortaleses i debilitats de les entitats davant de l'aprenentatge-servei
Certament, les entitats socials gaudeixen d'una bona posició per emprendre projectes d'aprenentatge servei: coneixen el territori i les seves necessitats. No obstant això, també troben algunes dificultats específiques. Anem a repassar tots dos factors, els que faciliten (fortaleses internes i oportunitats en l'entorn) i els que obstaculitzen (debilitats internes i amenaces en l'entorn).
Fortaleses i oportunitats:
Alguns dels principals factors interns i de les circumstàncies externes que faciliten el desplegament de l'Aprenentatge-servei en les entitats, són:
El fet d'aportar alguna cosa a la comunitat - característica pròpia de l'ApS- és una finalitat institucional inexcusable per a les entitats socials, fortament identificades amb un territori i compromeses en la cerca de solucions a les seves necessitats.
La consideració pública positiva cap a aquestes entitats pot reforçar la confiança cap a elles i l'acceptació social de les seves actuacions.
La flexibilitat i diversificació de les modalitats d'intervenció de les entitats socials són aspectes que multipliquen les possibilitats d'actuació.
L'escassa burocratització d'aquestes organitzacions facilita la presa de decisions i l'actuació en medi obert, cosa molt més complicada per part de l'escola.
En el cas de les entitats socials educatives (agrupaments escoltes, centres d'esplai...), el seu tarannà pròxim a la pedagogia del projecte les apropa significativament a l'aprenentatge servei.
En el cas de les entitats socials que tenen extensió reticular al territori, la seva capacitat de multiplicar dels projectes és una avantatge innegable a l'hora de consolidar-los i d'anar avançant en la seva qualitat
Debilitats i amenaces:
Entre els factors interns i les circumstàncies externes que obstaculitzen el desplegament de l'aprenentatge servei en les entitats socials, destacaríem:
La relativa inestabilitat dels equips, que compromet la continuïtat dels compromisos amb els centres educatius.
La precarietat econòmica de les entitats socials, que pot amenaçar la continuïtat dels projectes, així com la seva qualitat.
La necessitat creixent de formació dels responsables associatius, que a vegades no es pot abastar amb els mitjans limitats de que es disposa.
Les dificultats -internes i externes- en el necessari treball en xarxa amb altres entitats, centres educatius o administracions públiques.
L'absència d'estudis d'impacte social dels projectes d'aprenentatge servei. No n'hi ha prou amb indicis i percepcions limitades, calen evidències contrastades sobre els canvis positius provocats pels nois i noies en l'entorn.
Algunes conclusions
L'aprenentatge servei no és només un afer pedagògic. És també una estratègia de desenvolupament comunitari perquè augmenta el capital social de la població.
Les entitats socials son els socis preferents dels centres educatius a l'hora d'impulsar projectes d'aprenentatge servei, però també poden assumir un paper protagonista i esdevenir motors dels projectes d'aprenentatge servei, involucrant no solament als centres educatius, sinó, també, a altres actors del territori.
Comptar amb estudis d'impacte social dels projectes d'aprenentatge servei ajudaria a fer evident la seva doble dimensió educativa i social i a atreure més entitats socials a aquesta pràctica de treball en xarxa a la que tant poden aportar.
Roser Batlle, Red Española de Aprendizaje-Servicio
Isabel Neila, Ayuda en Acción
Abril 2021
-----
Més continguts sobre:
xarxa educativa, treball comunitari, aprenentatge servei
imprimir