Salvador Carrasco Calvo* / Sovint els membres d'entitats socials no governamentals es presenten o son vistos com a activistes. El mateix passa amb l'activisme polític i veïnal. També s'ha dit que els Casals i les Colònies fan als infants i als joves "activistes a favor d'un món millor". És cert, però cal una certa reflexió per a entendre bé de què parlem.

Recordem el tipus d'activisme que ha caracteritzat sempre l'educació en el lleure, des de fa més de quaranta anys en el món de l'esplai, i el profund impacte que van deixar en moltes persones, uns aprenentatges que esdevindrien inoblidables. Van ser experiències que definiren certs estils de vida, perceptibles encara avui, molts anys més tard. Voldria abordar el tema des d'una doble vessant: des del tipus d'acció que impulsem i l'estil de vida en i per al que eduquem.

Donem, a l'acció un important paper en la vida de les persones i en l' educació en el lleure per què ens aferra als fets, ens fa estar atents a les coses concretes i donar primacia a l' experiència. Eduquem per a la vida i orientem l'acció desconfiant de les abstraccions racionalistes, sempre atents a les circumstàncies i les situacions en que vivim. També sotmetem la realitat que ens envolta a l'anàlisi crítica més rigorosa de la que som capaços, a la visió més serena possible dels múltiples interessos, legítims i espuris, en joc. La nostra pretén ser una acció compartida, lúcida i oberta a la complexitat creixent de la societat en que ens movem; reflexionada en grup, de manera crítica i autocrítica; oberta a nous aprenentatges i al desaprenentatges personals, quan cal; orientada, alhora, a la intervenció col·lectiva al servei de la Comunitat.

Res més lluny del nostre tarannà que l' afirmació de la primacia de l'acció per l' acció. No ens agraden els "Mesfistòfeles" de torn, ni hem jugat mai el perillós joc d'aprenents de bruixot. El nostre indubtable activisme és obert, compartit, solidari, cívic, respectuosament posat al servei l' interès general, amatent i curós dels infants i joves amb més necessitats i menys visibles.

Parlem d' estils de vida, d'una concepció solidària del món de la vida, des d'un consens intersubjectiu bàsic, configurat en la cooperació, en l'acció compartida i voluntària, i en la intercomunicació quotidiana. Parlem de formes de vida nascudes en uns territoris concrets o pròpies d'un grup social que comparteix una visió de la vida o té un comú horitzó de comprensió. Formes de vida encarnades, simbòlicament, al voltant dels drets fonamentals, humans i socials; amb processos d'aprenentatge que han creat un transfons humà inspirat en principis, valors i opcions profundes.

El món de la vida és, massa sovint, colonitzat pel món del sistema, pels mercats, pel poder econòmic i l'afany de riquesa o per la política, entesa com a mera tècne, divorciada de l'ètica: l' eticitat sacrificada en ares de la Raó d' Estat, per a la qual no hi ha límits morals, que identifica justícia amb obediència a les lleis (allò de "ex jure justicia"): un escorxador que configura un increïble sistema de conformitats cegues i elementals.

Ens preguntem per les estructures del món de la vida real, en les que es desenvolupa la nostra quotidianitat i ens proposem denunciar tot intent de colonitzar-lo i sotmetre'l al món del sistema dominant, amb mecanismes, valors i principis que no compartim; lluitem sense renunciar a millorar, en la mesura del possible i tocant de peus a terra, la vida de les persones i l' entorn en que viuen, amb una voluntat transformadora, favorable al canvi social, alliberadora de l' individu concret, del veí i conciutadà més pròxim, de carn i ossos, amb nom i cognoms, amb el que convivim.

* Salvador Carrasco Calvo (Membre del Patronat de Fundesplai)

-----

Més continguts sobre:
voluntariat, joves, educació en valors, educació en el lleure

imprimir