opinió
Visibilitzar i reconèixer la tasca de monitores i caps durant la pandèmia
Miquel Àngel Essomba / Al següent enllaç
"Youth Voice Journal" podeu trobar i llegir el resultat de la part qualitativa de la recerca Joves i Educació en el Lleure a Catalunya, sobre el comportament educatiu i digital de caps i monitores catalanes durant els moments més durs de la pandèmia. A continuació us en fem una breu ressenya.
_______________________________________________
El passat 3 de desembre es va fer pública la part qualitativa de la recerca JELC (Joves i Educació en el Lleure a Catalunya) a la revista internacional "Youth Voice Journal". Es tracta d'una investigació sobre el comportament educatiu i digital de caps i monitores de lleure educatiu catalanes durant els moments més durs de la pandèmia, realitzada per la càtedra d'educació comunitària de la UAB i amb la col·laboració imprescindible del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya. A través de les veus d'educadores i educadors de la Barcelona metropolitana, les comarques gironines, la Catalunya interior i el Camp de Tarragona, l'article acadèmic explora les narracions que aquests elaboren sobre l'impacte del confinament i les restriccions de mobilitat en les seves activitats.
Cal recordar que la privació de presencialitat de caus i esplais durant la segona onada de contagis, a l'octubre de 2020, va interrompre el ple exercici de les seves activitats, i es va incrementar l'escletxa de desigualtat entre educació en el lleure i escola. No existien evidències sòlides que justifiquessin la suspensió de la presencialitat en les activitats d'educació en el lleure, ni per motius de seguretat, ni de mobilitat – només cal veure el volum d'entitats d'educació temps lliure catalanes: 745 davant dels 5.131 centres escolars – ni de la mateixa activitat, que es realitza en petits grups a l'aire lliure, però tot i així el lleure educatiu va ser l'última baula que es va normalitzar.
Entre les diverses conclusions de la recerca, en destaquem dues. La primera, sobre l'ús de les TIC. Les joves educadores i educadors participants a la investigació, si bé s'han mostrat resilients i han aprofitat internet i les xarxes socials per mantenir l'activitat educativa i la gestió de les seves entitats durant la suspensió de l'activitat presencial, no creuen que l'activitat online pugui ser equiparable en eficàcia educativa a la presencialitat. El contemplen com un recurs alternatiu en una situació excepcional, i esperen no haver de tornar-lo a utilitzar en el futur mai més. També expressen un malestar pel que fa a la gestió política de la pandèmia que els ha afectat.
La segona conclusió destacable gira a l'entorn de la seva posició subjectiva enfront de la pandèmia. Caps i monitores s'autoavaluen des d'una doble perspectiva: la de ser educadors i educadores en el lleure, i la de ser joves. Des d'ambdues perspectives van buscar activament maneres d'evitar les restriccions i regulacions de la Covid-19 que els resultaven il·lògiques o injustes, en un esforç per oferir els serveis i el suport necessaris a una població d'infants i joves que els necessitaven. Però cal assenyalar diferències: des del seu rol educador, la seva transgressió es feia des de la responsabilitat. Com a joves, la transgressió prenia sentit com una vàlvula d'escapament, i d'afany per recuperar un equilibri emocional malmès per tantes limitacions.
Les veus de les participants a la recerca ofereixen una nova font de reflexivitat en el context d'una situació complexa de la Covid-19. Ens han ajudat a prendre consciència que cap d'ells no és representatiu de tota una generació sencera. La seva generació, com totes, és altament heterogènia, i cadascun d'ells i elles ha reaccionat als reptes que els plantejava la pandèmia d'una manera diversa. Et convidem a llegir l'article i submergir-te en les seves pròpies paraules.
Miquel Àngel Essomba - UAB
Gener 2022
-----
Més continguts sobre:
joves, educació emocional, joc i educació, educació en valors, educació en el lleure, adolescència
imprimir
"Youth Voice Journal" podeu trobar i llegir el resultat de la part qualitativa de la recerca Joves i Educació en el Lleure a Catalunya, sobre el comportament educatiu i digital de caps i monitores catalanes durant els moments més durs de la pandèmia. A continuació us en fem una breu ressenya.
_______________________________________________
El passat 3 de desembre es va fer pública la part qualitativa de la recerca JELC (Joves i Educació en el Lleure a Catalunya) a la revista internacional "Youth Voice Journal". Es tracta d'una investigació sobre el comportament educatiu i digital de caps i monitores de lleure educatiu catalanes durant els moments més durs de la pandèmia, realitzada per la càtedra d'educació comunitària de la UAB i amb la col·laboració imprescindible del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya. A través de les veus d'educadores i educadors de la Barcelona metropolitana, les comarques gironines, la Catalunya interior i el Camp de Tarragona, l'article acadèmic explora les narracions que aquests elaboren sobre l'impacte del confinament i les restriccions de mobilitat en les seves activitats.
Cal recordar que la privació de presencialitat de caus i esplais durant la segona onada de contagis, a l'octubre de 2020, va interrompre el ple exercici de les seves activitats, i es va incrementar l'escletxa de desigualtat entre educació en el lleure i escola. No existien evidències sòlides que justifiquessin la suspensió de la presencialitat en les activitats d'educació en el lleure, ni per motius de seguretat, ni de mobilitat – només cal veure el volum d'entitats d'educació temps lliure catalanes: 745 davant dels 5.131 centres escolars – ni de la mateixa activitat, que es realitza en petits grups a l'aire lliure, però tot i així el lleure educatiu va ser l'última baula que es va normalitzar.
Entre les diverses conclusions de la recerca, en destaquem dues. La primera, sobre l'ús de les TIC. Les joves educadores i educadors participants a la investigació, si bé s'han mostrat resilients i han aprofitat internet i les xarxes socials per mantenir l'activitat educativa i la gestió de les seves entitats durant la suspensió de l'activitat presencial, no creuen que l'activitat online pugui ser equiparable en eficàcia educativa a la presencialitat. El contemplen com un recurs alternatiu en una situació excepcional, i esperen no haver de tornar-lo a utilitzar en el futur mai més. També expressen un malestar pel que fa a la gestió política de la pandèmia que els ha afectat.
La segona conclusió destacable gira a l'entorn de la seva posició subjectiva enfront de la pandèmia. Caps i monitores s'autoavaluen des d'una doble perspectiva: la de ser educadors i educadores en el lleure, i la de ser joves. Des d'ambdues perspectives van buscar activament maneres d'evitar les restriccions i regulacions de la Covid-19 que els resultaven il·lògiques o injustes, en un esforç per oferir els serveis i el suport necessaris a una població d'infants i joves que els necessitaven. Però cal assenyalar diferències: des del seu rol educador, la seva transgressió es feia des de la responsabilitat. Com a joves, la transgressió prenia sentit com una vàlvula d'escapament, i d'afany per recuperar un equilibri emocional malmès per tantes limitacions.
Les veus de les participants a la recerca ofereixen una nova font de reflexivitat en el context d'una situació complexa de la Covid-19. Ens han ajudat a prendre consciència que cap d'ells no és representatiu de tota una generació sencera. La seva generació, com totes, és altament heterogènia, i cadascun d'ells i elles ha reaccionat als reptes que els plantejava la pandèmia d'una manera diversa. Et convidem a llegir l'article i submergir-te en les seves pròpies paraules.
Miquel Àngel Essomba - UAB
Gener 2022
-----
Més continguts sobre:
joves, educació emocional, joc i educació, educació en valors, educació en el lleure, adolescència
imprimir