opinió
Infants i Guerres
Joan M. Girona / Enguany, a les Jornades de Memòria Històrica que se celebren anualment a Subirats, s'ha intentat tenir en compte les criatures. Intentant saber com viuen les guerres a través de preguntes que van més enllà de la guerra estricta. Que infants i adolescents puguin fer seves les reflexions sobre guerres, conflictes, o relacions de convivència ajudarà a viure millor, a posar la pau com emblema per viure i resoldre els conflictes que es produeixin.
Tinc un tanc de joguina
i soldadets de plom.
Cada vespre hi jugava
i en feia morir dos.
Fins que un dia a la tele
hi van sortir soldats
i tancs que els esclafaven.
Tot s'omplia de sang!
Llavors, des d'aquell dia,
vaig tenir molts malsons:
els soldats de joguina
hi sagnaven pertot.
Vaig decidir de fondre'ls
i fer-ne camperols.
El tanc vaig desmuntar-lo
i ara és un carretó.
També vaig fer una granja,
amb horts, corts i animals.
I, amics, des d'aleshores,
els somnis són de pau. (1)
Cada any a Subirats s'organitzen unes jornades de Memòria Històrica. Amb l'objectiu d'evitar l'oblit d'uns fets que han determinat en gran mesura la situació actual del nostre país. Enguany s'ha intentat tenir en compte les criatures. Tractar de com veuen la guerra, les guerres, nens i nenes. La proposta partia del conte Tinc un tanc de joguina, amb unes activitats que incloïen animar els infants a que tot dibuixant, convertissin artefactes bèl·lics en joguines. Es va preparar també una gimcana per adolescents i adults. Tot en la línia de pensar sobre les guerres, com ens afecten, perquè es donen, quines són les conseqüències per a les persones i contraposar-les a viure en pau.
És important que des de petits puguin valorar les diferències entre guerra i pau, puguin entendre que no cal barallar-se amb qui pensa o actua diferent, que viure en pau és el que correspon al dia a dia. És necessària aquesta reflexió perquè als programes de televisió, a les sèries, a les xarxes socials poden veure habitualment matances. De tal manera que es banalitzen les morts de tantes persones innocents i els resultats que se'n deriven.
Potser al nostre país de guerres tradicionals no n'hem viscut des del 1939; de conflictes greus i lleus sí. Que s'han afrontat sense recórrer a les armes, malgrat la violència hagi estat present en major o menor mesura. Ara bé les guerres obertes que coneixem, que hem estudiat i que continuen produint-se al món (a Síria, a Iemen, a Ucraïna... i un llarg etcètera), no són els únics conflictes que vivim. En primer lloc constatem que avui la guerra no és allò que es deia abans, l'últim recurs davant d'un conflicte que fins i tot podia justificar-la. Actualment la guerra ha entrat al món dels negocis, es gasten armes, se'n proven de noves, s'impulsa la fabricació d'armament i s'afavoreix, alhora, el tràfic de dones, òrgans i criatures. Podríem afirmar que es fan guerres contra els infants, milions de criatures són obligades a guerrejar i d'altres, sobre tot nenes, són utilitzades per explotació sexual i per extreure'ls òrgans que es vendran al mercat negre per curar persones riques.
En segon lloc també són guerres contra els infants les situacions de pobresa. Als que en diem països rics, una quarta part (dades de Catalunya) pateixen gana i fred, no mengen adequadament ni tenen suficient calefacció a les seves llars. No tenen gairebé possibilitats de sortir dels cercle de pobresa on han nascut. I a la resta del món, les dades d'infants pobres són esgarrifoses i no disminueixen malgrat les paraules, els projectes i les minses actuacions dels organismes internacionals.
Les guerres han existit des de l'inici de la humanitat: la convivència ha estat difícil. Potser perquè atès que totes les persones som diferents, hem arribat a concloure que també som desiguals. Per què hi ha comportaments racistes front persones d'altres països o cultures? Per què no acceptem en pla d'igualtat als gitanos que porten sis-cents anys vivint al nostre país? És habitual parlar de nosaltres i ells. Com definim "nosaltres" i qui són "ells"?
Les respostes a aquestes preguntes, i sobretot la manera de viure-les i de percebre-les, reflecteixen les actuacions que tenim quan ens trobem amb persones d'altres cultures i civilitzacions. Podem constatar que, per desgràcia, els humans no hem canviat i continuem repetint comportaments d'enfrontament i no de col·laboració com es van produir en el passat, quan els anomenats descobriments van provocar morts i destruccions. Les relacions entre les persones van ser complicades des de l'expansió de l'homo sapiens i ho continuen sent. Descobrir altres pobles, cultures o civilitzacions no ha implicat comprendre. Gran part de les relacions actuals entre les diferents cultures segueixen donant-se sense comprendre l'altre, a "ells" diferent del "nosaltres". Tant els racismes i els comportaments xenòfobs com les exclusions de molts són el resultat de no voler comprendre. Són un símptoma de la dificultat d'entendre, primer, que les diferències no són ni s'han de convertir en desigualtats i, en segon lloc, que igualtat no és sinònim d'assimilació. Hauríem de reflexionar sobre la necessitat de ser equitatius, de superar les diferències perquè tothom pugui tenir les mateixes oportunitats a la seva vida, independentment d'on hagi nascut o l'idioma que parli o la religió que practiqui, si en practica alguna, o la classe social a que pertanyi.
Que infants i adolescents puguin fer seves les reflexions sobre guerres, sobre conflictes, sobre relacions de convivència ajudarà a viure millor, a posar la pau com emblema per viure i resoldre els conflictes que es produeixin. Recordem el gran pedagog Ferrer i Guàrdia que era pacifista i s'oposava a la guerra; defensava la pau perquè sense ella, no hi pot haver llibertat de pensament.
Al cartell informatiu de les Jornades d'enguany hi apareixia la imatge d'Elisabeth Eidenbenz (1913.2011), una mestra i lluitadora suïssa que va dirigir la maternitat d'Elna. Allí van poder parir moltes dones a recer de les tropes franquistes i després del nazis. Moltes criatures van viure gràcies a la tasca que es va fer a Elna. Adequat tenir-ho en compte tot parlant de criatures i guerra.
---------------------------
Pere Martí i Bertran (El poema forma part del llibre Paraules bessones, que va publicar Barcanova a la col·lecció "Mots vius" l'any 2010, p. 24-25)
Pere Martí i Bertran (2019) "Tinc un tanc de joguina" Akiarabooks.
Març 2022
-----
Més continguts sobre:
mediació, ètica, educació en valors, drets dels infants, educació per la pau, infància, democràcia
imprimir
Tinc un tanc de joguina
i soldadets de plom.
Cada vespre hi jugava
i en feia morir dos.
Fins que un dia a la tele
hi van sortir soldats
i tancs que els esclafaven.
Tot s'omplia de sang!
Llavors, des d'aquell dia,
vaig tenir molts malsons:
els soldats de joguina
hi sagnaven pertot.
Vaig decidir de fondre'ls
i fer-ne camperols.
El tanc vaig desmuntar-lo
i ara és un carretó.
També vaig fer una granja,
amb horts, corts i animals.
I, amics, des d'aleshores,
els somnis són de pau. (1)
Cada any a Subirats s'organitzen unes jornades de Memòria Històrica. Amb l'objectiu d'evitar l'oblit d'uns fets que han determinat en gran mesura la situació actual del nostre país. Enguany s'ha intentat tenir en compte les criatures. Tractar de com veuen la guerra, les guerres, nens i nenes. La proposta partia del conte Tinc un tanc de joguina, amb unes activitats que incloïen animar els infants a que tot dibuixant, convertissin artefactes bèl·lics en joguines. Es va preparar també una gimcana per adolescents i adults. Tot en la línia de pensar sobre les guerres, com ens afecten, perquè es donen, quines són les conseqüències per a les persones i contraposar-les a viure en pau.
És important que des de petits puguin valorar les diferències entre guerra i pau, puguin entendre que no cal barallar-se amb qui pensa o actua diferent, que viure en pau és el que correspon al dia a dia. És necessària aquesta reflexió perquè als programes de televisió, a les sèries, a les xarxes socials poden veure habitualment matances. De tal manera que es banalitzen les morts de tantes persones innocents i els resultats que se'n deriven.
Potser al nostre país de guerres tradicionals no n'hem viscut des del 1939; de conflictes greus i lleus sí. Que s'han afrontat sense recórrer a les armes, malgrat la violència hagi estat present en major o menor mesura. Ara bé les guerres obertes que coneixem, que hem estudiat i que continuen produint-se al món (a Síria, a Iemen, a Ucraïna... i un llarg etcètera), no són els únics conflictes que vivim. En primer lloc constatem que avui la guerra no és allò que es deia abans, l'últim recurs davant d'un conflicte que fins i tot podia justificar-la. Actualment la guerra ha entrat al món dels negocis, es gasten armes, se'n proven de noves, s'impulsa la fabricació d'armament i s'afavoreix, alhora, el tràfic de dones, òrgans i criatures. Podríem afirmar que es fan guerres contra els infants, milions de criatures són obligades a guerrejar i d'altres, sobre tot nenes, són utilitzades per explotació sexual i per extreure'ls òrgans que es vendran al mercat negre per curar persones riques.
En segon lloc també són guerres contra els infants les situacions de pobresa. Als que en diem països rics, una quarta part (dades de Catalunya) pateixen gana i fred, no mengen adequadament ni tenen suficient calefacció a les seves llars. No tenen gairebé possibilitats de sortir dels cercle de pobresa on han nascut. I a la resta del món, les dades d'infants pobres són esgarrifoses i no disminueixen malgrat les paraules, els projectes i les minses actuacions dels organismes internacionals.
Les guerres han existit des de l'inici de la humanitat: la convivència ha estat difícil. Potser perquè atès que totes les persones som diferents, hem arribat a concloure que també som desiguals. Per què hi ha comportaments racistes front persones d'altres països o cultures? Per què no acceptem en pla d'igualtat als gitanos que porten sis-cents anys vivint al nostre país? És habitual parlar de nosaltres i ells. Com definim "nosaltres" i qui són "ells"?
Les respostes a aquestes preguntes, i sobretot la manera de viure-les i de percebre-les, reflecteixen les actuacions que tenim quan ens trobem amb persones d'altres cultures i civilitzacions. Podem constatar que, per desgràcia, els humans no hem canviat i continuem repetint comportaments d'enfrontament i no de col·laboració com es van produir en el passat, quan els anomenats descobriments van provocar morts i destruccions. Les relacions entre les persones van ser complicades des de l'expansió de l'homo sapiens i ho continuen sent. Descobrir altres pobles, cultures o civilitzacions no ha implicat comprendre. Gran part de les relacions actuals entre les diferents cultures segueixen donant-se sense comprendre l'altre, a "ells" diferent del "nosaltres". Tant els racismes i els comportaments xenòfobs com les exclusions de molts són el resultat de no voler comprendre. Són un símptoma de la dificultat d'entendre, primer, que les diferències no són ni s'han de convertir en desigualtats i, en segon lloc, que igualtat no és sinònim d'assimilació. Hauríem de reflexionar sobre la necessitat de ser equitatius, de superar les diferències perquè tothom pugui tenir les mateixes oportunitats a la seva vida, independentment d'on hagi nascut o l'idioma que parli o la religió que practiqui, si en practica alguna, o la classe social a que pertanyi.
Que infants i adolescents puguin fer seves les reflexions sobre guerres, sobre conflictes, sobre relacions de convivència ajudarà a viure millor, a posar la pau com emblema per viure i resoldre els conflictes que es produeixin. Recordem el gran pedagog Ferrer i Guàrdia que era pacifista i s'oposava a la guerra; defensava la pau perquè sense ella, no hi pot haver llibertat de pensament.
Al cartell informatiu de les Jornades d'enguany hi apareixia la imatge d'Elisabeth Eidenbenz (1913.2011), una mestra i lluitadora suïssa que va dirigir la maternitat d'Elna. Allí van poder parir moltes dones a recer de les tropes franquistes i després del nazis. Moltes criatures van viure gràcies a la tasca que es va fer a Elna. Adequat tenir-ho en compte tot parlant de criatures i guerra.
---------------------------
Pere Martí i Bertran (El poema forma part del llibre Paraules bessones, que va publicar Barcanova a la col·lecció "Mots vius" l'any 2010, p. 24-25)
Pere Martí i Bertran (2019) "Tinc un tanc de joguina" Akiarabooks.
Març 2022
-----
Més continguts sobre:
mediació, ètica, educació en valors, drets dels infants, educació per la pau, infància, democràcia
imprimir