opinió
Paisatges quotidians
José Palos / Si tanco els ulls i penso en els paisatges que m'han quedat en la memòria des que era petit, apareixen un pati de barraques amb una riera al costat, un carrer sense asfaltar que acaba en un camp de garrofers i després el cementiri, un barri de blocs, camps de cultiu i autopistes.
Si tanco els ulls i penso en els paisatges que m'han quedat en la memòria des que era petit apareixen un pati de barraques amb una riera al costat, un carrer sense asfaltar que acaba en un camp de garrofers i després el cementiri, un barri de blocs amb molts centenars d'habitatges, camps de cultiu i autopistes amb cotxes, i alguns més que estan relacionats amb els meus llocs habitats. No són postes de sol espectaculars, paisatges de desert, boscos tropicals o altres que per les seves característiques o moment resulten impactants i que si cerco en la meva memòria també apareixen, però més fugaços i amb una càrrega experiencial menor. Però són aquests segons als quals donem més valor quan ens referim a un paisatge amb valor. La diferència entre els uns i els altres es podria exemplificar amb la importància o impacte del paisatge d'un volcà en erupció per a l'illenc resident o per al turista que veurà l'espectacle de la natura. La diferència està entre un paisatge viscut o un paisatge visitat. No vull amb això menysprear els paisatges espectaculars que m'encanten visitar i que animo a fer-ho, sinó que voldria posar en valor els paisatges quotidians amb tot el seu contingut experiencial, evocador i significatiu. Paisatges que han estat els constructors del procés de la nostra vida i que per quotidians els obviem i no utilitzem el potencial que tenen com a element de reflexió i d'anàlisi.
Definicions de paisatge tenim moltes però no és el lloc per a entrar en elles. El Conveni Europeu del Paisatge (2000) es refereix a ell com qualsevol part d'un territori, tal com el percep la població i que és resultat de l'acció i interacció de factors naturals i humans. És una realitat física, una realitat percebuda i un recurs que com a producte social i cultural sintetitza història, experiències i ens mostra simbologies que expressen idees i concepcions de la societat. Crec que era Milton Santos que deia que un paisatge és més que un espai físic, més que un espai social i més que un espai econòmic, perquè el paisatge, com a producte social, a més conté materialitat, conté vida, acció, interacció, subjectivitat i existencialitat.
Així, el contingut d'un paisatge no és sol el que veiem i acabem classificant com a paisatge rural, urbà, industrial, mariner, d'autoconstrucció, de segona residència, de negocis, comercial, cultural o d'oci. També és paisatge l'olor de mar i l'olor del fum d'una foneria, el tacte de la sorra de la platja i el del tronc d'un arbre solitari, o el brunzit permanent d'una autopista, el bucòlic xiulet d'un tren de rodalia, o el lladruc del gos del veí, o el quiosc, l'escola o el barri que ja no estan per una bomba. Els paisatges quotidians a més del que veiem són paisatges de nostàlgia, de records, d'olors i sabors, de colors i formes, de pors, de poder, d'exclusions, de desitjos i expectatives. Són paisatges que incideixen més enllà de la imatge visual, que acullen vida i construeixen valors per la qual cosa és important saber llegir el seu contingut en i amb tots els sentits, així com identificar els actors i valors que han orientat la seva construcció o destrucció com a producte social. Recentment la guerra contra Ucraïna, en pocs dies ens ha mostrat com un paisatge de vida quotidiana l'han transformat en un paisatge de guerra i destrucció.
Tots vivim immersos en paisatges quotidians en els quals conflueixen temps, espai i existència i per tant estan subjectes a dinàmiques socials, culturals, econòmiques i polítiques que ho van transformant i teixint de manera permanent. Això els atorga una gran complexitat i els converteix en un recurs i font inestimable de coneixement i aprenentatge. Descobrir els fils, a vegades invisibles, que van teixint el nostre paisatge quotidià és un repte gens fàcil però necessari perquè ens ajuda a entendre el que veiem, percebem i com ha incidit en nosaltres com a ciutadans. Des de la consciència que som part intrínseca d'ell i que els nostres comportaments també conformen la seva estructura i contingut.
L'observació i la interpretació dels paisatges quotidians és una acció pedagògica critica, necessària per a la ciutadania en general, per generar coneixement de l'entorn i per a incrementar la sensibilització i valoració mediambiental. La infinitat de continguts relacionats amb la natura, l'urbanisme, el patrimoni, la història, l'economia, la política, la cultura; les continuïtats o canvis i les seves plasmacions en l'espaitemps, al costat dels estímuls relacionats amb l'estètica, psicologia o axiologia, permeten la interrelació de diferents disciplines o àmbits de coneixement i anàlisi. D'altra banda, ens pot induir a identificar problemes, àmbits d'actuació i fomentar accions per a la seva millora des d'una actitud reflexiva, respectuosa i critica.
Sempre vivim en un paisatge, formem part d'ell. Ens fa d'escenari, l'ignorem o solem veure-ho tan sols com una fotografia. Però el paisatge és molt més, especialment en els paisatges quotidians on es fon tot amb major intensitat i complexitat. Interpretar-los i valorar-los ens ajudarà a conèixer-los, respectar-los i a conèixer-nos una mica millor nosaltres mateixos.
Abril 2022
-----
Més continguts sobre:
territori, ciutadania
imprimir
Si tanco els ulls i penso en els paisatges que m'han quedat en la memòria des que era petit apareixen un pati de barraques amb una riera al costat, un carrer sense asfaltar que acaba en un camp de garrofers i després el cementiri, un barri de blocs amb molts centenars d'habitatges, camps de cultiu i autopistes amb cotxes, i alguns més que estan relacionats amb els meus llocs habitats. No són postes de sol espectaculars, paisatges de desert, boscos tropicals o altres que per les seves característiques o moment resulten impactants i que si cerco en la meva memòria també apareixen, però més fugaços i amb una càrrega experiencial menor. Però són aquests segons als quals donem més valor quan ens referim a un paisatge amb valor. La diferència entre els uns i els altres es podria exemplificar amb la importància o impacte del paisatge d'un volcà en erupció per a l'illenc resident o per al turista que veurà l'espectacle de la natura. La diferència està entre un paisatge viscut o un paisatge visitat. No vull amb això menysprear els paisatges espectaculars que m'encanten visitar i que animo a fer-ho, sinó que voldria posar en valor els paisatges quotidians amb tot el seu contingut experiencial, evocador i significatiu. Paisatges que han estat els constructors del procés de la nostra vida i que per quotidians els obviem i no utilitzem el potencial que tenen com a element de reflexió i d'anàlisi.
Definicions de paisatge tenim moltes però no és el lloc per a entrar en elles. El Conveni Europeu del Paisatge (2000) es refereix a ell com qualsevol part d'un territori, tal com el percep la població i que és resultat de l'acció i interacció de factors naturals i humans. És una realitat física, una realitat percebuda i un recurs que com a producte social i cultural sintetitza història, experiències i ens mostra simbologies que expressen idees i concepcions de la societat. Crec que era Milton Santos que deia que un paisatge és més que un espai físic, més que un espai social i més que un espai econòmic, perquè el paisatge, com a producte social, a més conté materialitat, conté vida, acció, interacció, subjectivitat i existencialitat.
Així, el contingut d'un paisatge no és sol el que veiem i acabem classificant com a paisatge rural, urbà, industrial, mariner, d'autoconstrucció, de segona residència, de negocis, comercial, cultural o d'oci. També és paisatge l'olor de mar i l'olor del fum d'una foneria, el tacte de la sorra de la platja i el del tronc d'un arbre solitari, o el brunzit permanent d'una autopista, el bucòlic xiulet d'un tren de rodalia, o el lladruc del gos del veí, o el quiosc, l'escola o el barri que ja no estan per una bomba. Els paisatges quotidians a més del que veiem són paisatges de nostàlgia, de records, d'olors i sabors, de colors i formes, de pors, de poder, d'exclusions, de desitjos i expectatives. Són paisatges que incideixen més enllà de la imatge visual, que acullen vida i construeixen valors per la qual cosa és important saber llegir el seu contingut en i amb tots els sentits, així com identificar els actors i valors que han orientat la seva construcció o destrucció com a producte social. Recentment la guerra contra Ucraïna, en pocs dies ens ha mostrat com un paisatge de vida quotidiana l'han transformat en un paisatge de guerra i destrucció.
Tots vivim immersos en paisatges quotidians en els quals conflueixen temps, espai i existència i per tant estan subjectes a dinàmiques socials, culturals, econòmiques i polítiques que ho van transformant i teixint de manera permanent. Això els atorga una gran complexitat i els converteix en un recurs i font inestimable de coneixement i aprenentatge. Descobrir els fils, a vegades invisibles, que van teixint el nostre paisatge quotidià és un repte gens fàcil però necessari perquè ens ajuda a entendre el que veiem, percebem i com ha incidit en nosaltres com a ciutadans. Des de la consciència que som part intrínseca d'ell i que els nostres comportaments també conformen la seva estructura i contingut.
L'observació i la interpretació dels paisatges quotidians és una acció pedagògica critica, necessària per a la ciutadania en general, per generar coneixement de l'entorn i per a incrementar la sensibilització i valoració mediambiental. La infinitat de continguts relacionats amb la natura, l'urbanisme, el patrimoni, la història, l'economia, la política, la cultura; les continuïtats o canvis i les seves plasmacions en l'espaitemps, al costat dels estímuls relacionats amb l'estètica, psicologia o axiologia, permeten la interrelació de diferents disciplines o àmbits de coneixement i anàlisi. D'altra banda, ens pot induir a identificar problemes, àmbits d'actuació i fomentar accions per a la seva millora des d'una actitud reflexiva, respectuosa i critica.
Sempre vivim en un paisatge, formem part d'ell. Ens fa d'escenari, l'ignorem o solem veure-ho tan sols com una fotografia. Però el paisatge és molt més, especialment en els paisatges quotidians on es fon tot amb major intensitat i complexitat. Interpretar-los i valorar-los ens ajudarà a conèixer-los, respectar-los i a conèixer-nos una mica millor nosaltres mateixos.
Abril 2022
-----
Més continguts sobre:
territori, ciutadania
imprimir