opinió
Quin és el futur del lleure d'estiu? Una mirada optimista
Laura Mencía González / les activitats d'estiu són una palanca cabdal que cal activar i consolidar si volem equilibrar els nivells educatius al país i sobretot si volem que les infàncies i les adolescències que viuen en situació de pobresa i risc social accedeixin a vivències de benestar, de protecció i d'estímul.
El lleure d'estiu com a trampolí per a l'equitat educativa i social
L'estiu ja és aquí. L'inici de les vacances escolars significarà, per a 6 de cada 10 infants i adolescents catalans d'entre 6 i 16 anys, segons l'Enquesta de Participació a les Activitats d'Estiu, poder gaudir d'activitats de lleure als casals, colònies, campaments o altres modalitats d'activitat on trobaran reptes, amistats i aventures compartides, descobriran nous interessos, racons i espais desconeguts i, acompanyats dels seus monitors i monitores referents, sumaran a la seva trajectòria vital uns aprenentatges que són únics d'aquestes activitats.
Malauradament, però, per a 4 de cada 10 infants i adolescents, l'inici d'estiu voldrà dir no participar a cap d'aquestes activitats de lleure, ni tan sols a la seva pròpia escola. Fet que per alguns significarà endinsar-se en un període massa llarg de desconnexió escolar, d'aïllament social i, fins i tot, de desprotecció i empitjorament de les seves condicions de benestar. En quedar les escoles tancades, moltes famílies perden l'espai referencial d'integració comunitària i d'acompanyament.
Les dades de la participació a les activitats de l'estiu de 2022 mostren que, mentre un 72% dels infants i adolescents de nivell socioeconòmic alt gaudien d'aquestes activitats, només ho feia el 41% del nivell baix. Aquesta desigualtat, que afegeix llenya a la bretxa educativa existent i que tampoc es resol al llarg del curs, parla d'un lleure d'estiu que encara està lluny de ser equitatiu, inclusiu, universal i un dret garantit per a tothom.
Per tant, queda clar que les activitats d'estiu són una palanca cabdal que cal activar i consolidar si volem equilibrar els nivells educatius al país i sobretot si volem que les infàncies i les adolescències que viuen en situació de pobresa i risc social accedeixin a vivències de benestar, de protecció i d'estímul per al seu propi projecte vital, fent que cap infant quedi enrere.
I qui ha de prémer la palanca?
Les revolucions pedagògiques d'inicis del segle XX ja van plantejar l'estiu com un espai necessari de cures, de benestar infantil i juvenil, d'educació i d'interacció social. Però no va ser fins als anys seixanta que es va consolidar una mirada de les activitats d'estiu com a oportunitats educatives i de cohesió social i cultural. En aquella Catalunya, encara subjugada per la dictadura franquista però ja amb molta sed d'obertura, és on van arrelar, entre molts altres moviments de transformació, els moviments d'educació en el lleure.
Els moviments de lleure van aportar valors democràtics, aprenentatge comunitari i participatiu, van reconstruir la solidaritat, la cohesió social i la confiança en el futur, van aportar pensament crític, llibertat i la visió d'una societat millor. I van consolidar l'educació en el lleure com un valor propi de la nostra societat.
Però, com s'ha vist, era difícil que aquest valor quedés circumscrit per sempre en els moviments associatius i comunitaris, tot i haver-ne estat els principals defensors durant força temps. El cert és que l'educació en el lleure ha penetrat i s'ha desenvolupat també en l'àmbit de la iniciativa privada i també, notablement, en la iniciativa pública. Molts ajuntaments desenvolupen des de fa anys una política pròpia de casals i altres activitats d'estiu per universalitzar, amb garanties d'equitat i qualitat, el dret al lleure d'infants i adolescents. I això ha fet créixer la participació a les activitats de lleure d'estiu: en els darrers cinc anys, ha augmentat un 42%, tot i la pandèmia!
Aquesta multiplicitat d'agents organitzadors d'activitats de lleure d'estiu enterboleix la visió de futur i no se sap ben bé qui l'ha d'impulsar i l'ha de promoure i quin espai ha d'ocupar. El que sí que planteja aquesta situació és la necessitat de treballar col·laborativament entre els diferents agents. Actualment, doncs, és més necessari que mai avançar i ampliar els models de treball corresponsable i plantejar una governança del lleure d'estiu que tingui una visió comuna i orienti el lleure d'estiu cap a la igualtat d'oportunitats.
A més, l'acceptació social de les activitats d'estiu ja no se circumscriu a les famílies amb capital cultural properes als moviments de lleure, sinó que el consens social sobre els beneficis que aporten les activitats d'estiu cada vegada és més gran. El 82% de les famílies afirmen que les activitats d'estiu donen als infants i joves habilitats per a la vida, com el treball en equip o la comunicació amb els altres. I el 90% afirma que donen l'oportunitat de relacionar-se d'una manera positiva amb altres infants, joves o adults.
Cap a on ha de caminar el lleure d'estiu?
Tenim, doncs, com hem vist, indicadors del creixement i de la progressiva consolidació del lleure d'estiu com són el creixement de la participació a les activitats d'estiu dels darrers anys, la diversificació d'agents implicats en l'oferta i l'augment de l'oferta impulsada des de diferents àmbits, així com l'ampliació del consens social entorn dels beneficis de les activitats d'estiu.
Tot apunta, doncs, a un futur optimista en què el lleure d'estiu creixerà i serà cada vegada més rellevant en la trajectòria vital i educativa de la majoria d'infants i adolescents. I està clar que és l'àmbit públic qui millor pot garantir la universalització del dret a gaudir d'activitats d'estiu d'una manera equitativa, equilibrada en el territori, inclusiva i de qualitat. Però, com s'ha vist, les administracions públiques no ho poden fer soles i, per tant, han de trobar els canals i els mecanismes per cooperar amb les entitats i altres actors del sector del lleure d'estiu.
Aquesta visió del futur del lleure d'estiu com a política pública de garantia de dret al lleure, reconegut a la Convenció dels Drets dels Infants, ja té una plasmació en la legislació vigent tant a la Llei d'Educació de Catalunya com a la Llei dels drets i les oportunitats en la infància i l'adolescència. Ara només falta desplegar-la amb generositat, amplitud de mires, molt de diàleg amb els actors implicats i molta valentia.
En aquest sentit, hi ha cinc línies polítiques de consolidació del lleure d'estiu que comencen a ser urgents per garantir el dret a l'educació en el lleure durant l'estiu, independentment de si la família té prou nivell adquisitiu:
1. Ampliar i equilibrar l'oferta d'activitats d'estiu especialment als territoris sense oferta o amb oferta insuficient i als centres educatius d'alta complexitat i allargar l'oferta al mes d'agost i inici de setembre per garantir espais lúdics, de socialització i aprenentatge al llarg de totes les vacances escolars.
2. Augmentar les beques d'estiu i garantir la gratuïtat dels serveis complementaris de les activitats d'estiu (àpats, acollida i transport) perquè no siguin obstacles a la participació dels infants i joves en situació de pobresa.
3. Estructurar i dotar la corresponsabilitat en les actuacions d'estiu, amb models i estructures de coordinació suficientment dotats, validats i estructurats en tots els territoris.
4. Sostenir un sistema d'acompanyament i orientació cap a les activitats d'estiu a les famílies en situació de vulnerabilitat cap a les activitats d'estiu, i eliminar les traves administratives i informatives d'accés, i programar activitats informatives, involucratives, de vinculació i pertinença comunitària.
5. Garantir la qualitat de les activitat d'estiu amb més formació, millora de les condicions laborals i ampliació dels equips humans necessaris per a una atenció socioeducativa durant l'estiu que doni respostes adequades a les necessitats dels infants i famílies.
Per a més informació
Laura Mencía, sociòloga a l'Aliança Educació 360 i responsable de l'Estiu Enriquit
Juny de 2023
-----
Més continguts sobre:
inclusió, oportunitats educatives, territori, educació inclusiva, educació en el lleure, democràcia
imprimir
El lleure d'estiu com a trampolí per a l'equitat educativa i social
L'estiu ja és aquí. L'inici de les vacances escolars significarà, per a 6 de cada 10 infants i adolescents catalans d'entre 6 i 16 anys, segons l'Enquesta de Participació a les Activitats d'Estiu, poder gaudir d'activitats de lleure als casals, colònies, campaments o altres modalitats d'activitat on trobaran reptes, amistats i aventures compartides, descobriran nous interessos, racons i espais desconeguts i, acompanyats dels seus monitors i monitores referents, sumaran a la seva trajectòria vital uns aprenentatges que són únics d'aquestes activitats.
Malauradament, però, per a 4 de cada 10 infants i adolescents, l'inici d'estiu voldrà dir no participar a cap d'aquestes activitats de lleure, ni tan sols a la seva pròpia escola. Fet que per alguns significarà endinsar-se en un període massa llarg de desconnexió escolar, d'aïllament social i, fins i tot, de desprotecció i empitjorament de les seves condicions de benestar. En quedar les escoles tancades, moltes famílies perden l'espai referencial d'integració comunitària i d'acompanyament.
Les dades de la participació a les activitats de l'estiu de 2022 mostren que, mentre un 72% dels infants i adolescents de nivell socioeconòmic alt gaudien d'aquestes activitats, només ho feia el 41% del nivell baix. Aquesta desigualtat, que afegeix llenya a la bretxa educativa existent i que tampoc es resol al llarg del curs, parla d'un lleure d'estiu que encara està lluny de ser equitatiu, inclusiu, universal i un dret garantit per a tothom.
Per tant, queda clar que les activitats d'estiu són una palanca cabdal que cal activar i consolidar si volem equilibrar els nivells educatius al país i sobretot si volem que les infàncies i les adolescències que viuen en situació de pobresa i risc social accedeixin a vivències de benestar, de protecció i d'estímul per al seu propi projecte vital, fent que cap infant quedi enrere.
I qui ha de prémer la palanca?
Les revolucions pedagògiques d'inicis del segle XX ja van plantejar l'estiu com un espai necessari de cures, de benestar infantil i juvenil, d'educació i d'interacció social. Però no va ser fins als anys seixanta que es va consolidar una mirada de les activitats d'estiu com a oportunitats educatives i de cohesió social i cultural. En aquella Catalunya, encara subjugada per la dictadura franquista però ja amb molta sed d'obertura, és on van arrelar, entre molts altres moviments de transformació, els moviments d'educació en el lleure.
Els moviments de lleure van aportar valors democràtics, aprenentatge comunitari i participatiu, van reconstruir la solidaritat, la cohesió social i la confiança en el futur, van aportar pensament crític, llibertat i la visió d'una societat millor. I van consolidar l'educació en el lleure com un valor propi de la nostra societat.
Però, com s'ha vist, era difícil que aquest valor quedés circumscrit per sempre en els moviments associatius i comunitaris, tot i haver-ne estat els principals defensors durant força temps. El cert és que l'educació en el lleure ha penetrat i s'ha desenvolupat també en l'àmbit de la iniciativa privada i també, notablement, en la iniciativa pública. Molts ajuntaments desenvolupen des de fa anys una política pròpia de casals i altres activitats d'estiu per universalitzar, amb garanties d'equitat i qualitat, el dret al lleure d'infants i adolescents. I això ha fet créixer la participació a les activitats de lleure d'estiu: en els darrers cinc anys, ha augmentat un 42%, tot i la pandèmia!
Aquesta multiplicitat d'agents organitzadors d'activitats de lleure d'estiu enterboleix la visió de futur i no se sap ben bé qui l'ha d'impulsar i l'ha de promoure i quin espai ha d'ocupar. El que sí que planteja aquesta situació és la necessitat de treballar col·laborativament entre els diferents agents. Actualment, doncs, és més necessari que mai avançar i ampliar els models de treball corresponsable i plantejar una governança del lleure d'estiu que tingui una visió comuna i orienti el lleure d'estiu cap a la igualtat d'oportunitats.
A més, l'acceptació social de les activitats d'estiu ja no se circumscriu a les famílies amb capital cultural properes als moviments de lleure, sinó que el consens social sobre els beneficis que aporten les activitats d'estiu cada vegada és més gran. El 82% de les famílies afirmen que les activitats d'estiu donen als infants i joves habilitats per a la vida, com el treball en equip o la comunicació amb els altres. I el 90% afirma que donen l'oportunitat de relacionar-se d'una manera positiva amb altres infants, joves o adults.
Cap a on ha de caminar el lleure d'estiu?
Tenim, doncs, com hem vist, indicadors del creixement i de la progressiva consolidació del lleure d'estiu com són el creixement de la participació a les activitats d'estiu dels darrers anys, la diversificació d'agents implicats en l'oferta i l'augment de l'oferta impulsada des de diferents àmbits, així com l'ampliació del consens social entorn dels beneficis de les activitats d'estiu.
Tot apunta, doncs, a un futur optimista en què el lleure d'estiu creixerà i serà cada vegada més rellevant en la trajectòria vital i educativa de la majoria d'infants i adolescents. I està clar que és l'àmbit públic qui millor pot garantir la universalització del dret a gaudir d'activitats d'estiu d'una manera equitativa, equilibrada en el territori, inclusiva i de qualitat. Però, com s'ha vist, les administracions públiques no ho poden fer soles i, per tant, han de trobar els canals i els mecanismes per cooperar amb les entitats i altres actors del sector del lleure d'estiu.
Aquesta visió del futur del lleure d'estiu com a política pública de garantia de dret al lleure, reconegut a la Convenció dels Drets dels Infants, ja té una plasmació en la legislació vigent tant a la Llei d'Educació de Catalunya com a la Llei dels drets i les oportunitats en la infància i l'adolescència. Ara només falta desplegar-la amb generositat, amplitud de mires, molt de diàleg amb els actors implicats i molta valentia.
En aquest sentit, hi ha cinc línies polítiques de consolidació del lleure d'estiu que comencen a ser urgents per garantir el dret a l'educació en el lleure durant l'estiu, independentment de si la família té prou nivell adquisitiu:
1. Ampliar i equilibrar l'oferta d'activitats d'estiu especialment als territoris sense oferta o amb oferta insuficient i als centres educatius d'alta complexitat i allargar l'oferta al mes d'agost i inici de setembre per garantir espais lúdics, de socialització i aprenentatge al llarg de totes les vacances escolars.
2. Augmentar les beques d'estiu i garantir la gratuïtat dels serveis complementaris de les activitats d'estiu (àpats, acollida i transport) perquè no siguin obstacles a la participació dels infants i joves en situació de pobresa.
3. Estructurar i dotar la corresponsabilitat en les actuacions d'estiu, amb models i estructures de coordinació suficientment dotats, validats i estructurats en tots els territoris.
4. Sostenir un sistema d'acompanyament i orientació cap a les activitats d'estiu a les famílies en situació de vulnerabilitat cap a les activitats d'estiu, i eliminar les traves administratives i informatives d'accés, i programar activitats informatives, involucratives, de vinculació i pertinença comunitària.
5. Garantir la qualitat de les activitat d'estiu amb més formació, millora de les condicions laborals i ampliació dels equips humans necessaris per a una atenció socioeducativa durant l'estiu que doni respostes adequades a les necessitats dels infants i famílies.
Per a més informació
Laura Mencía, sociòloga a l'Aliança Educació 360 i responsable de l'Estiu Enriquit
Juny de 2023
-----
Més continguts sobre:
inclusió, oportunitats educatives, territori, educació inclusiva, educació en el lleure, democràcia
imprimir