opinió
Cultivar la gratitud en els projectes d'ApS
Susagna Escardíbul Tejeira / La gratitud és molt més que una emoció: és un valor transformador que enriqueix les relacions i fomenta el benestar. Els projectes d'aprenentatge servei no només ajuden els infants i joves a valorar el suport rebut, sinó que també reforcen el sentiment de comunitat i solidaritat, essencials per a una educació amb impacte.
Hi ha gestos que, malgrat la seva simplicitat, són universals i amaguen un gran tresor. Gestos que beneficien tant a qui els fa com a qui els rep. Ja ho deia Ciceró: "La gratitud no és tan sols la més gran de les virtuts, sinó la mare de totes les altres virtuts". També Sèneca afirmava que "és necessari fer tot el possible per augmentar la nostra gratitud". Aquests dos savis, que van viure fa més de 2.000 anys, coneixien bé el poder transformador d'aquest valor.
Quan la gratitud es practica de forma conscient i regular, és a dir, quan es desenvolupa dins nostre un sentiment profund d'agraïment, tenim una visió més optimista de la vida i som més resilients davant les dificultats, reforcem les relacions amb els altres i millorem el nostre benestar emocional. Podem dir que ens fa sentir més feliços. Així també ho demostren diferents estudis científics que apunten que, quan expressem i rebem gratitud, el sistema de recompensa del cervell allibera neurotransmissors del "benestar" com la dopamina i la serotonina, que augmenten la sensació de plaer i regulen els estats d'ànim, i l'oxitocina, que promou l'afecte i redueix l'ansietat.
La gratitud es relaciona amb molts altres valors que s'expressen i es transmeten a través dels projectes d'aprenentatge servei (ApS), com són l'altruisme, l'empatia i el compartir. Diu Torralba (2013) que agrair és un acte de consciència i que comença quan un s'adona del valor que tenen els altres i de la necessitat que té dels altres. L'agraïment, tal com el pensem, per tant, és molt més que una emoció espontània. És un exercici conscient que ens porta a reconèixer i valorar el suport, l'esforç i la col·laboració dels altres. Per això, perquè els infants i joves puguin aprendre a interioritzar les experiències que viuen des de la gratitud, és important posar intencionalitat en el cultiu d'aquest valor en els projectes ApS. Vegem un parell d'idees:
La primera idea es refereix als moments de reflexió. Aquest dinamisme impregna el projecte en totes les seves fases, fet que suposa una oportunitat única per considerar la valoració dels aprenentatges adquirits des de la mirada de la gratitud. És bo recordar que reflexionar sobre les coses per les quals estem agraïts ens ajuda a conèixer-nos millor i a apreciar els nostres propis esforços i èxits. També ens fa més conscients de les aportacions dels altres, fet que evita caure en posicions paternalistes o assistencialistes.
A la pràctica, dedicar temps a la reflexió individual, on cada infant o jove pugui pensar en com el projecte l'ha influït i en les coses per les quals se sent agraït, pot ajudar a fomentar una actitud d'agraïment. La redacció de diaris, una activitat freqüent en els ApS, és una eina excel·lent per integrar aquestes qüestions. Els diaris permeten als infants expressar els seus pensaments i sentiments de manera estructurada, ajudant-los a processar les seves experiències i a reconèixer el valor de les contribucions pròpies i alienes. També es poden utilitzar tècniques com les rondes de gratitud, on cada infant expressa públicament el seu agraïment. Això fomenta un ambient de suport mutu i estimula que els membres del grup aprenguin els uns dels altres.
Una segona idea es relaciona amb l'etapa del reconeixement i celebració dels projectes que, tot i que resulta fonamental per integrar el valor de les experiències, no sempre es prioritza suficientment. Són espais col·lectius que permeten agrair i donar visibilitat a les contribucions de tots els actors implicats en el projecte: els infants, el professorat, les organitzacions socials de la comunitat i altres persones que hi hagin col·laborat. Compartir sentiments d'agraïment públicament té un efecte molt significatiu, ja que enforteix els vincles interpersonals i fomenta una cultura de gratitud i solidaritat, tan important en els projectes d'aprenentatge servei.
Algunes eines pràctiques per amplificar el valor de la gratitud en aquests espais són l'escriptura de cartes d'agraïment o la creació de murals on tothom pot escriure o dibuixar les seves expressions de gratitud de manera personal i creativa. El medi digital, com les xarxes socials, els butlletins o altres suports, és molt útil per difondre aquests sentiments i perllongar-ne l'impacte. A més, la publicació d'històries d'agraïment i reconeixement en aquestes plataformes permet arribar a un públic més ampli, inspirant altres a seguir l'exemple.
Per últim, el contacte amb les necessitats i la diversitat de realitats que els infants i joves descobreixen a través dels projectes, que poden ser molt diferents de les seves pròpies, actua com un catalitzador per a la gratitud. Pot ajudar-los a valorar més el que tenen i a reconèixer la importància de coses que sovint donen per fetes.
Sigui com sigui, la gratitud és un valor a tenir molt en compte en les experiències d'aprenentatge servei, perquè no només enriqueix el desenvolupament personal dels infants i joves, sinó que també contribueix a enfortir el sentiment de comunitat.
Referències
Batlle, R. (Coord.). Guies pràctiques. Avaluació dels aprenentatges en els projectes d'aprenentatge servei. Centre Promotor Aprenentatge Servei. https://aprenentatgeservei.cat/guies-practiques/
McCullough, ME, Kilpatrick, SD, Emmons, RA y Larson, DB (2001). ¿Es la gratitud un afecto moral? Psychological Bulletin, 127 (2), 249–266 . https://doi.org/10.1037/0033-2909.127.2.249
Torralba, F. (2013). Un mar d'emocions. Angle Editorial: Barcelona.
-----
Més continguts sobre:
educació en valors, aprenentatge servei
imprimir
Hi ha gestos que, malgrat la seva simplicitat, són universals i amaguen un gran tresor. Gestos que beneficien tant a qui els fa com a qui els rep. Ja ho deia Ciceró: "La gratitud no és tan sols la més gran de les virtuts, sinó la mare de totes les altres virtuts". També Sèneca afirmava que "és necessari fer tot el possible per augmentar la nostra gratitud". Aquests dos savis, que van viure fa més de 2.000 anys, coneixien bé el poder transformador d'aquest valor.
Quan la gratitud es practica de forma conscient i regular, és a dir, quan es desenvolupa dins nostre un sentiment profund d'agraïment, tenim una visió més optimista de la vida i som més resilients davant les dificultats, reforcem les relacions amb els altres i millorem el nostre benestar emocional. Podem dir que ens fa sentir més feliços. Així també ho demostren diferents estudis científics que apunten que, quan expressem i rebem gratitud, el sistema de recompensa del cervell allibera neurotransmissors del "benestar" com la dopamina i la serotonina, que augmenten la sensació de plaer i regulen els estats d'ànim, i l'oxitocina, que promou l'afecte i redueix l'ansietat.
La gratitud es relaciona amb molts altres valors que s'expressen i es transmeten a través dels projectes d'aprenentatge servei (ApS), com són l'altruisme, l'empatia i el compartir. Diu Torralba (2013) que agrair és un acte de consciència i que comença quan un s'adona del valor que tenen els altres i de la necessitat que té dels altres. L'agraïment, tal com el pensem, per tant, és molt més que una emoció espontània. És un exercici conscient que ens porta a reconèixer i valorar el suport, l'esforç i la col·laboració dels altres. Per això, perquè els infants i joves puguin aprendre a interioritzar les experiències que viuen des de la gratitud, és important posar intencionalitat en el cultiu d'aquest valor en els projectes ApS. Vegem un parell d'idees:
La primera idea es refereix als moments de reflexió. Aquest dinamisme impregna el projecte en totes les seves fases, fet que suposa una oportunitat única per considerar la valoració dels aprenentatges adquirits des de la mirada de la gratitud. És bo recordar que reflexionar sobre les coses per les quals estem agraïts ens ajuda a conèixer-nos millor i a apreciar els nostres propis esforços i èxits. També ens fa més conscients de les aportacions dels altres, fet que evita caure en posicions paternalistes o assistencialistes.
A la pràctica, dedicar temps a la reflexió individual, on cada infant o jove pugui pensar en com el projecte l'ha influït i en les coses per les quals se sent agraït, pot ajudar a fomentar una actitud d'agraïment. La redacció de diaris, una activitat freqüent en els ApS, és una eina excel·lent per integrar aquestes qüestions. Els diaris permeten als infants expressar els seus pensaments i sentiments de manera estructurada, ajudant-los a processar les seves experiències i a reconèixer el valor de les contribucions pròpies i alienes. També es poden utilitzar tècniques com les rondes de gratitud, on cada infant expressa públicament el seu agraïment. Això fomenta un ambient de suport mutu i estimula que els membres del grup aprenguin els uns dels altres.
Una segona idea es relaciona amb l'etapa del reconeixement i celebració dels projectes que, tot i que resulta fonamental per integrar el valor de les experiències, no sempre es prioritza suficientment. Són espais col·lectius que permeten agrair i donar visibilitat a les contribucions de tots els actors implicats en el projecte: els infants, el professorat, les organitzacions socials de la comunitat i altres persones que hi hagin col·laborat. Compartir sentiments d'agraïment públicament té un efecte molt significatiu, ja que enforteix els vincles interpersonals i fomenta una cultura de gratitud i solidaritat, tan important en els projectes d'aprenentatge servei.
Algunes eines pràctiques per amplificar el valor de la gratitud en aquests espais són l'escriptura de cartes d'agraïment o la creació de murals on tothom pot escriure o dibuixar les seves expressions de gratitud de manera personal i creativa. El medi digital, com les xarxes socials, els butlletins o altres suports, és molt útil per difondre aquests sentiments i perllongar-ne l'impacte. A més, la publicació d'històries d'agraïment i reconeixement en aquestes plataformes permet arribar a un públic més ampli, inspirant altres a seguir l'exemple.
Per últim, el contacte amb les necessitats i la diversitat de realitats que els infants i joves descobreixen a través dels projectes, que poden ser molt diferents de les seves pròpies, actua com un catalitzador per a la gratitud. Pot ajudar-los a valorar més el que tenen i a reconèixer la importància de coses que sovint donen per fetes.
Sigui com sigui, la gratitud és un valor a tenir molt en compte en les experiències d'aprenentatge servei, perquè no només enriqueix el desenvolupament personal dels infants i joves, sinó que també contribueix a enfortir el sentiment de comunitat.
Referències
Batlle, R. (Coord.). Guies pràctiques. Avaluació dels aprenentatges en els projectes d'aprenentatge servei. Centre Promotor Aprenentatge Servei. https://aprenentatgeservei.cat/guies-practiques/
McCullough, ME, Kilpatrick, SD, Emmons, RA y Larson, DB (2001). ¿Es la gratitud un afecto moral? Psychological Bulletin, 127 (2), 249–266 . https://doi.org/10.1037/0033-2909.127.2.249
Torralba, F. (2013). Un mar d'emocions. Angle Editorial: Barcelona.
-----
Més continguts sobre:
educació en valors, aprenentatge servei
imprimir