experiència i intercanvi
Fem de l'ecologisme i el feminisme una manera de veure i viure
Pol Batlle / L'emergència climàtica i social ens alerta de la necessitat de canviar la mirada en relació amb la cura al medi i a les persones. Des de 2020 el projecte educatiu Fem Eco de la Fundació Akwaba proporciona crítica i transformació tant a alumnes com a docents, un pas més per caminar conjuntament cap a la sostenibilitat global.
Des d'Occident sovint s'ha entès l'humà com a quelcom aïllat de la resta d'organismes vius, però, realment els vincles que ens uneixen amb la naturalesa són infinits, tants com que som filles d'aquesta i en formem part. Necessitem aliments, aigua, materials i energia que provenen d'aquest entorn; trepitgem la terra i respirem l'aire. Els humans, com la resta d'espècies, som ecodependents, depenem dels ecosistemes que ens envolten per a viure; com diu Yayo Herrero: "Lo inerte forma parte de la vida, de la misma a la que pertenecemos; necesitamos esos elementos para seguir vivos, como el agua que es parte de nuestras moléculas, de los sistemas de cultivo y de producción" (Herrero, Yayo 2024).
Amb el simple ús individual d'aquests recursos no en tenim prou per a viure. També som interdependents, som éssers socials que necessitem altres humans per a viure i per a satisfer les nostres necessitats bàsiques de cures, afecte, protecció o reconeixement.
Tot i tenir cada vegada més clares aquestes relacions essencials, vivim en un sistema social, econòmic i polític que ens planteja una realitat diferent; una realitat allunyada de la naturalesa i que emmascara les relacions de reciprocitat i cures imprescindibles per al sosteniment de la vida. Una realitat que s'allunya tant de la vida, que l'acaba vulnerant, tant la de les persones com la del medi ambient i els organismes que hi viuen.
És en aquest context de cerca d'unitat amb el món que vivim i de voluntat de construir societats més justes i igualitàries que neix el projecte Fem Eco: connectem el gènere i el medi ambient a l'escola i al món. "Mirar a través d'unes 'ulleres ecofeministes' per a reflexionar i debatre sobre les construccions socials de gènere associades a l'ús i l'accés de recursos, com i què implica posar la cura dels éssers humans i no humans al centre, i com considerar les relacions d'interdependència i la vulnerabilitat com a part fonamental de la justícia global, més enllà de l'obsessió pel creixement econòmic" (Akwaba, 2021).
Així, davant la crisi ecosocial considerem central donar importància a la perspectiva que ens aporta l'ecofeminisme; la lluita per la cura de les persones i el medi que ha de trobar-se per sobre de les explotacions voraces que presenta el sistema imperant. Entenem l'ecofeminisme com a forma de pensar, actuar i sentir. Aquesta és una de les línies que guia la nostra feina i és un dels eixos que ens mou en la nostra tasca a les aules; l'ecofeminisme per a canviar la realitat de les joves i per a afavorir un canvi sistèmic més ampli, a nivell d'escola, institut i entorn local.
Després de la implementació de la primera i la segona fase, en els cursos 2020-2022, el curs 2023-2024 s'ha implementat el projecte Fem Eco, en un format que recull bones pràctiques fruit de l'experiència prèvia d'un format més extens. El projecte d'Aprenentatge Servei s'ha implementat als municipis de Rubí, Esplugues de Llobregat i Sant Climent de Llobregat en 5 centres, amb el suport de la Diputació de Barcelona. Les participants han estat infants i joves de 5è i 6è de primària, de 1r, 3r i 4t d'ESO i adultes de GESO 2. El projecte ha tingut cabuda en diferents modalitats, com a part de les assignatures de valors, o d'ètica. En el cas d'un institut de Rubí s'emmarcava dins del servei comunitari i a Esplugues de Llobregat en un CFA i amb el projecte ÈXIT. Una bona oportunitat per implementar la CC4 de la Competència ciutadana de primària i secundària.
En les sessions, fem servir metodologies vivencials, creatives i artístiques, així com l'IAP (Investigació Acció Participació), on l'alumnat deixa de ser oient passiu de continguts i passa a ser agent generador de sabers, per a incorporar la seva experiència en el procés d'aprenentatge. I és a partir de la seva experiència que es treballa.
El projecte consta, principalment de tres parts: a la primera, per a apropar el marc conceptual a partir de dinàmiques i activitats de moviment corporal artístiques, introduïm conceptes centrals del projecte: ecodependència, interdependència, cures, vulnerabilitat i interseccionalitat.
Com a segona part, un cop compartides les bases amb les quals treballarem ens encaminem amb l'alumnat a fer la investigació. Ens posem les ulleres ecofeministes i sortim de les aules per a investigar el centre educatiu i l'entorn proper. L'objectiu és detectar vulneracions de drets al medi ambient i a les persones, així com pràctiques positives. Amb la informació recollida ja estem llestes per a la tercera part: l'artivisme. Com a final de projecte, per tal d'aplicar allò après al propi context l'alumnat desenvolupa un projecte artístic i d'incidència, el Servei, per a denunciar injustícies, visibilitzar desigualtats i destacar bones pràctiques de cura al medi i a les persones que contribueixen en l'exercici dels drets treballats.
Per a finalitzar, en el projecte hem pogut veure com alumnat i professorat aprofundeix en temes de sostenibilitat i equitat de gènere. Des d'Akwaba aportem formació des d'una perspectiva local i global.
Del projecte, també en destaquem la importància de les cures entre persones i amb el medi ambient com a element per a l'assoliment del dret a la no discriminació i el dret al medi ambient sa. Així com la importància de l'educació per a la transformació social; apostem pel treball a les aules com a manera d'afavorir societats més justes i igualitàries, per a viure en societats més sostenibles ambientalment i humanament. Continuar educant perquè la futura població tingui una mirada crítica envers el nostre entorn i es mogui per a transformar el present en futurs millors.
Testimonis
"Hem treballat el respecte a les persones i al medi ambient d'una forma diferent, més dinàmica treballant tant a dins l'aula com a fora de l'aula, per veure mancances i faltes de respecte a la gent i al medi ambient. Hem fet una comunitat per veure com podem solucionar-ho, aquestes col·laboracions són molt importants per a l'alumnat perquè el missatge arriba millor de forma més lúdica i dinàmica."
(Marta, professora de l'Escola Maristes Rubí)
"Per a que la gent reflexioni sobre el medi ambient, les relacions entre professorat i alumnat i també la igualtat de gènere. Estem creant un arbre amb missatges que ajuden que la gent canviï aquesta manera de pensar."
(Ángel, alumne Institut Joanot Martorell d'Esplugues de Llobregat)
"El Fem Eco també es fa amb més escoles, no només amb aquesta [...] ens van posar per tres grups, i posàvem què canviaries del món i què canviaries de Sant Climent i què canviaries de l'escola."
(Nora, alumna Escola Sant Climent de Sant Climent de Llobregat)
Bibliografia
Fundació Akwaba (2024). Recull d'experiències Fem Eco curs 2023/2024
Herrero, Yayo. (2024). Violencias ecológicas y alternativas desde una mirada ecofeminista. Conferència UAB 11 de gener de 2024.
Fundació Akwaba (2021). GUIA PEDAGÒGICA. Primera fase Fem Eco: connectem el gènere i el medi ambient a l'escola i al món. pàg. 229.
Pol Batlle, educadorx d'Akwaba. 2024
-----
Més continguts sobre:
educació en valors, educació ambiental, igualtat i gènere
imprimir
Des d'Occident sovint s'ha entès l'humà com a quelcom aïllat de la resta d'organismes vius, però, realment els vincles que ens uneixen amb la naturalesa són infinits, tants com que som filles d'aquesta i en formem part. Necessitem aliments, aigua, materials i energia que provenen d'aquest entorn; trepitgem la terra i respirem l'aire. Els humans, com la resta d'espècies, som ecodependents, depenem dels ecosistemes que ens envolten per a viure; com diu Yayo Herrero: "Lo inerte forma parte de la vida, de la misma a la que pertenecemos; necesitamos esos elementos para seguir vivos, como el agua que es parte de nuestras moléculas, de los sistemas de cultivo y de producción" (Herrero, Yayo 2024).
Amb el simple ús individual d'aquests recursos no en tenim prou per a viure. També som interdependents, som éssers socials que necessitem altres humans per a viure i per a satisfer les nostres necessitats bàsiques de cures, afecte, protecció o reconeixement.
Tot i tenir cada vegada més clares aquestes relacions essencials, vivim en un sistema social, econòmic i polític que ens planteja una realitat diferent; una realitat allunyada de la naturalesa i que emmascara les relacions de reciprocitat i cures imprescindibles per al sosteniment de la vida. Una realitat que s'allunya tant de la vida, que l'acaba vulnerant, tant la de les persones com la del medi ambient i els organismes que hi viuen.
És en aquest context de cerca d'unitat amb el món que vivim i de voluntat de construir societats més justes i igualitàries que neix el projecte Fem Eco: connectem el gènere i el medi ambient a l'escola i al món. "Mirar a través d'unes 'ulleres ecofeministes' per a reflexionar i debatre sobre les construccions socials de gènere associades a l'ús i l'accés de recursos, com i què implica posar la cura dels éssers humans i no humans al centre, i com considerar les relacions d'interdependència i la vulnerabilitat com a part fonamental de la justícia global, més enllà de l'obsessió pel creixement econòmic" (Akwaba, 2021).
Així, davant la crisi ecosocial considerem central donar importància a la perspectiva que ens aporta l'ecofeminisme; la lluita per la cura de les persones i el medi que ha de trobar-se per sobre de les explotacions voraces que presenta el sistema imperant. Entenem l'ecofeminisme com a forma de pensar, actuar i sentir. Aquesta és una de les línies que guia la nostra feina i és un dels eixos que ens mou en la nostra tasca a les aules; l'ecofeminisme per a canviar la realitat de les joves i per a afavorir un canvi sistèmic més ampli, a nivell d'escola, institut i entorn local.
Després de la implementació de la primera i la segona fase, en els cursos 2020-2022, el curs 2023-2024 s'ha implementat el projecte Fem Eco, en un format que recull bones pràctiques fruit de l'experiència prèvia d'un format més extens. El projecte d'Aprenentatge Servei s'ha implementat als municipis de Rubí, Esplugues de Llobregat i Sant Climent de Llobregat en 5 centres, amb el suport de la Diputació de Barcelona. Les participants han estat infants i joves de 5è i 6è de primària, de 1r, 3r i 4t d'ESO i adultes de GESO 2. El projecte ha tingut cabuda en diferents modalitats, com a part de les assignatures de valors, o d'ètica. En el cas d'un institut de Rubí s'emmarcava dins del servei comunitari i a Esplugues de Llobregat en un CFA i amb el projecte ÈXIT. Una bona oportunitat per implementar la CC4 de la Competència ciutadana de primària i secundària.
En les sessions, fem servir metodologies vivencials, creatives i artístiques, així com l'IAP (Investigació Acció Participació), on l'alumnat deixa de ser oient passiu de continguts i passa a ser agent generador de sabers, per a incorporar la seva experiència en el procés d'aprenentatge. I és a partir de la seva experiència que es treballa.
El projecte consta, principalment de tres parts: a la primera, per a apropar el marc conceptual a partir de dinàmiques i activitats de moviment corporal artístiques, introduïm conceptes centrals del projecte: ecodependència, interdependència, cures, vulnerabilitat i interseccionalitat.
Com a segona part, un cop compartides les bases amb les quals treballarem ens encaminem amb l'alumnat a fer la investigació. Ens posem les ulleres ecofeministes i sortim de les aules per a investigar el centre educatiu i l'entorn proper. L'objectiu és detectar vulneracions de drets al medi ambient i a les persones, així com pràctiques positives. Amb la informació recollida ja estem llestes per a la tercera part: l'artivisme. Com a final de projecte, per tal d'aplicar allò après al propi context l'alumnat desenvolupa un projecte artístic i d'incidència, el Servei, per a denunciar injustícies, visibilitzar desigualtats i destacar bones pràctiques de cura al medi i a les persones que contribueixen en l'exercici dels drets treballats.
Per a finalitzar, en el projecte hem pogut veure com alumnat i professorat aprofundeix en temes de sostenibilitat i equitat de gènere. Des d'Akwaba aportem formació des d'una perspectiva local i global.
Del projecte, també en destaquem la importància de les cures entre persones i amb el medi ambient com a element per a l'assoliment del dret a la no discriminació i el dret al medi ambient sa. Així com la importància de l'educació per a la transformació social; apostem pel treball a les aules com a manera d'afavorir societats més justes i igualitàries, per a viure en societats més sostenibles ambientalment i humanament. Continuar educant perquè la futura població tingui una mirada crítica envers el nostre entorn i es mogui per a transformar el present en futurs millors.
Testimonis
"Hem treballat el respecte a les persones i al medi ambient d'una forma diferent, més dinàmica treballant tant a dins l'aula com a fora de l'aula, per veure mancances i faltes de respecte a la gent i al medi ambient. Hem fet una comunitat per veure com podem solucionar-ho, aquestes col·laboracions són molt importants per a l'alumnat perquè el missatge arriba millor de forma més lúdica i dinàmica."
(Marta, professora de l'Escola Maristes Rubí)
"Per a que la gent reflexioni sobre el medi ambient, les relacions entre professorat i alumnat i també la igualtat de gènere. Estem creant un arbre amb missatges que ajuden que la gent canviï aquesta manera de pensar."
(Ángel, alumne Institut Joanot Martorell d'Esplugues de Llobregat)
"El Fem Eco també es fa amb més escoles, no només amb aquesta [...] ens van posar per tres grups, i posàvem què canviaries del món i què canviaries de Sant Climent i què canviaries de l'escola."
(Nora, alumna Escola Sant Climent de Sant Climent de Llobregat)
Bibliografia
Fundació Akwaba (2024). Recull d'experiències Fem Eco curs 2023/2024
Herrero, Yayo. (2024). Violencias ecológicas y alternativas desde una mirada ecofeminista. Conferència UAB 11 de gener de 2024.
Fundació Akwaba (2021). GUIA PEDAGÒGICA. Primera fase Fem Eco: connectem el gènere i el medi ambient a l'escola i al món. pàg. 229.
Pol Batlle, educadorx d'Akwaba. 2024
-----
Més continguts sobre:
educació en valors, educació ambiental, igualtat i gènere
imprimir