opinió
Horts escolars
Agustí Corominas / L'hort escolar és molt més que un espai verd: és una eina educativa clau per reconnectar infants amb la natura, comprendre els ritmes de la terra i fomentar la cura pel medi ambient. Aquest article reflexiona sobre la importància d'integrar-lo al currículum escolar i els reptes que encara cal superar.
Vivim moments d'importants canvis: socials, climàtics, de disponibilitat de recursos energètics, en els sistemes de comunicació... i és important que l'educació no quedi al marge i iniciï un debat profund sobre quin és el seu sentit en aquest nou marc històric.
Un dels aspectes que considero bàsics tant en el moment actual com pel futur és el d'educar en quines relacions establim amb la naturalesa. Una educació que no es pot reduir en fer unes activitats aïllades, excepcionals o puntuals o dedicar-li alguns aprenentatges en assignatures determinades sinó que ha d'incloure a l'educació en el seu sentit més integral (valors, continguts, aprenentatges, relacions...).
Afortunadament, algunes escoles ja han començat a ser conscients de la necessitat d'aquest canvi i han adequat alguns espais per a portar a terme aquesta renaturalització tan necessària: canvis en els patis amb espais verds amb arbres i parterres amb diferents tipus de plantes ... Accions, però, que essent del tot necessàries encara són molt tímides. Una d'aquestes activitats és la de l'hort.
L'hort escolar és una activitat de primer ordre per aquesta escola que vol educar en unes noves relacions amb la naturalesa. A l'hort escolar la terra no és un ens abstracte de què es parla en els llibres o en documentals, sinó que és una realitat directa i vivencial que tenim a les nostres mans i els seus fruits dependran directament de les nostres accions. El coneixement, respecte i estimació del que és i ens dona la terra hauria de ser un dels principals objectius de l'escola. A més de la terra depèn que es satisfaci una de les nostres necessitats bàsiques, l'alimentació i cal educar també perquè aquesta sigui sana i saludable.
A l'hort podem acompanyar i contemplar com neix i es desenvolupa la gran diversitat de la vida i per poder-ho fer cal exercitar les cures per tot el que es viu i el que la terra ens proporciona començant per la importància que cal donar a les llavors, a les llavors autòctones, a la seva diversitat, a la manera com es transmeten. Qui controla les llavors, controla la vida!!
A més de les llavors els horts escolars també són una gran font de coneixement de tot el que és viu, de la diversitat dels seus processos vitals: com ara els diferents tipus de sòl, el paper de l'aigua, del sol, de les estacions... Un coneixement que als horts s'adquireix a partir d'una experiència directa i vital i que a l'escola ha d'ordenar integrant-ho tant en el seu projecte educatiu com en el currículum.
La història dels horts escolars no és nova. Per a moltes escoles republicanes ja era una activitat de primer ordre. Cap als anys 70 es van reprendre amb algunes experiències més aviat tímides i el 1979 a l'escola de Bagà pren una importància notable.
A partir d'aquí s'han fet algun curset, experiències puntuals. Una de les més interessants va ser la que a partir del 1985 va portar a terme la Casa de la Natura del Bages oferint cursos per a mestres a les escoles d'estiu que van despertar molt d'interès. Va ser el punt de partença de molts horts escolars a la Catalunya Central. En aquest centre d'educació ambiental es va coordinar un grup de responsables d'una vintena d'horts escolars un dels quals va ser el de l'escola d'Artés. El Sindicat Unió de Pagesos s'hi va implicar força, assessorant a grups de mestres hortolans de diverses comarques, i en algunes fins i tot visitants hort per hort. També va ser molt interessant trobar d'una manera relativament fàcil col·laboradors, pagesos o no, a vegades pares o avis d'alumnes.
D'una manera semblant durant quatre anys ( 2014-2017) des del Casal del Mestre de Granollers vam estar impulsant una xarxa d'escoles hortolanes en la que van participar més d'una vintena d'escoles. Durant aquests anys a part de veure les moltes possibilitats educatives que tenen els horts escolars també vam poder constatar les seves dificultats per portar-los a terme.
La primera és que les escoles no tenen assimilat l'hort com un projecte d'escola i, per tant, no està integrat en el currículum escolar. Normalment, és la tasca d'un o uns mestres que d'una manera voluntària treuen hores d'on poden per portar l'hort. Una manera de fer que dificulta la seva continuïtat. Integrar l'hort escolar en el currículum és del tot necessari perquè agafi tot el seu significat i se'n pugui treure totes les seves possibilitats educatives. En aquest sentit, vull destacar els excel·lents treballs que publica la fundació FUHEM per tal de treballar la transició ecosocial a l'escola entre els quals hi ha el dedicat a l'hort escolar: "SEMBRAR EL AULA VIVA, Propuesta curricular para el huerto esolar".
Una altra dificultat molt gran a superar és la manca total de formació del professorat el que fa que sovint, després de la bona fe dels primers intents, molts mestres ho acabin deixant. Per solucionar aquesta mancança des del seminari vam encetar una experiència de formació del professorat, semblant a la que s'havia portat a terme uns anys abans al Bages: es van crear unes trobades permanents basades en el diàleg entre pagesos o gent lligada a la pagesia i els mestres pel que els sabers i la saviesa de la terra entrava a les escoles d'una manera directa. Unes trobades que van ser molt ben valorades per a tothom i que crec que obre línies de formació molt interessants.
Una altra dificultat és la manera com s'han concebut els espais i els temps escolars, totalment al marge dels ritmes naturals, fruit d'un concepte de l'educació allunyada de la terra i de la natura.
Malgrat que aquestes mancances algunes escoles han començat a treballar l'hort de maneres molt diferents. Unes, per superar la dificultat d'espai, fan petits horts amb caixons elevats que es poden ajustar a l'alçada que es vulgui el que permet solucionar la manca d'espai d'algunes escoles. És important que els alumnes vagin a buscar a les llavors i els planters i cuidin tot el procés. D'altres intenten dedicar-hi algunes hores, d'altres l'hort és portat per un veí o familiar, generalment jubilat que el cuida i els alumnes, com a molt, fan alguna visita puntual. D'altres és una activitat promoguda i portada a terme per les mares i pares i que es fa en algun racó del pati. D'altres organitzen sortides per anar a visitar horts portats a terme per associacions, cooperatives de consum o moviments veïnals.
Activitats totes elles d'un gran mèrit en el moment actual en què l'hort malauradament no és contempla ni en els horaris, ni en els espais, ni en els currículums com hauria de ser, però que ens marquen un camí que és excel·lent i de primer ordre si no volem convertir la renaturalització necessària de les escoles amb uns espais purament decoratius.
Agraeixo a en Josep Girabalt la seva col·laboració en la redacció d'aquest article.
-----
Més continguts sobre:
educació en valors, educació ambiental
imprimir
Vivim moments d'importants canvis: socials, climàtics, de disponibilitat de recursos energètics, en els sistemes de comunicació... i és important que l'educació no quedi al marge i iniciï un debat profund sobre quin és el seu sentit en aquest nou marc històric.
Un dels aspectes que considero bàsics tant en el moment actual com pel futur és el d'educar en quines relacions establim amb la naturalesa. Una educació que no es pot reduir en fer unes activitats aïllades, excepcionals o puntuals o dedicar-li alguns aprenentatges en assignatures determinades sinó que ha d'incloure a l'educació en el seu sentit més integral (valors, continguts, aprenentatges, relacions...).
Afortunadament, algunes escoles ja han començat a ser conscients de la necessitat d'aquest canvi i han adequat alguns espais per a portar a terme aquesta renaturalització tan necessària: canvis en els patis amb espais verds amb arbres i parterres amb diferents tipus de plantes ... Accions, però, que essent del tot necessàries encara són molt tímides. Una d'aquestes activitats és la de l'hort.
L'hort escolar és una activitat de primer ordre per aquesta escola que vol educar en unes noves relacions amb la naturalesa. A l'hort escolar la terra no és un ens abstracte de què es parla en els llibres o en documentals, sinó que és una realitat directa i vivencial que tenim a les nostres mans i els seus fruits dependran directament de les nostres accions. El coneixement, respecte i estimació del que és i ens dona la terra hauria de ser un dels principals objectius de l'escola. A més de la terra depèn que es satisfaci una de les nostres necessitats bàsiques, l'alimentació i cal educar també perquè aquesta sigui sana i saludable.
A l'hort podem acompanyar i contemplar com neix i es desenvolupa la gran diversitat de la vida i per poder-ho fer cal exercitar les cures per tot el que es viu i el que la terra ens proporciona començant per la importància que cal donar a les llavors, a les llavors autòctones, a la seva diversitat, a la manera com es transmeten. Qui controla les llavors, controla la vida!!
A més de les llavors els horts escolars també són una gran font de coneixement de tot el que és viu, de la diversitat dels seus processos vitals: com ara els diferents tipus de sòl, el paper de l'aigua, del sol, de les estacions... Un coneixement que als horts s'adquireix a partir d'una experiència directa i vital i que a l'escola ha d'ordenar integrant-ho tant en el seu projecte educatiu com en el currículum.
La història dels horts escolars no és nova. Per a moltes escoles republicanes ja era una activitat de primer ordre. Cap als anys 70 es van reprendre amb algunes experiències més aviat tímides i el 1979 a l'escola de Bagà pren una importància notable.
A partir d'aquí s'han fet algun curset, experiències puntuals. Una de les més interessants va ser la que a partir del 1985 va portar a terme la Casa de la Natura del Bages oferint cursos per a mestres a les escoles d'estiu que van despertar molt d'interès. Va ser el punt de partença de molts horts escolars a la Catalunya Central. En aquest centre d'educació ambiental es va coordinar un grup de responsables d'una vintena d'horts escolars un dels quals va ser el de l'escola d'Artés. El Sindicat Unió de Pagesos s'hi va implicar força, assessorant a grups de mestres hortolans de diverses comarques, i en algunes fins i tot visitants hort per hort. També va ser molt interessant trobar d'una manera relativament fàcil col·laboradors, pagesos o no, a vegades pares o avis d'alumnes.
D'una manera semblant durant quatre anys ( 2014-2017) des del Casal del Mestre de Granollers vam estar impulsant una xarxa d'escoles hortolanes en la que van participar més d'una vintena d'escoles. Durant aquests anys a part de veure les moltes possibilitats educatives que tenen els horts escolars també vam poder constatar les seves dificultats per portar-los a terme.
La primera és que les escoles no tenen assimilat l'hort com un projecte d'escola i, per tant, no està integrat en el currículum escolar. Normalment, és la tasca d'un o uns mestres que d'una manera voluntària treuen hores d'on poden per portar l'hort. Una manera de fer que dificulta la seva continuïtat. Integrar l'hort escolar en el currículum és del tot necessari perquè agafi tot el seu significat i se'n pugui treure totes les seves possibilitats educatives. En aquest sentit, vull destacar els excel·lents treballs que publica la fundació FUHEM per tal de treballar la transició ecosocial a l'escola entre els quals hi ha el dedicat a l'hort escolar: "SEMBRAR EL AULA VIVA, Propuesta curricular para el huerto esolar".
Una altra dificultat molt gran a superar és la manca total de formació del professorat el que fa que sovint, després de la bona fe dels primers intents, molts mestres ho acabin deixant. Per solucionar aquesta mancança des del seminari vam encetar una experiència de formació del professorat, semblant a la que s'havia portat a terme uns anys abans al Bages: es van crear unes trobades permanents basades en el diàleg entre pagesos o gent lligada a la pagesia i els mestres pel que els sabers i la saviesa de la terra entrava a les escoles d'una manera directa. Unes trobades que van ser molt ben valorades per a tothom i que crec que obre línies de formació molt interessants.
Una altra dificultat és la manera com s'han concebut els espais i els temps escolars, totalment al marge dels ritmes naturals, fruit d'un concepte de l'educació allunyada de la terra i de la natura.
Malgrat que aquestes mancances algunes escoles han començat a treballar l'hort de maneres molt diferents. Unes, per superar la dificultat d'espai, fan petits horts amb caixons elevats que es poden ajustar a l'alçada que es vulgui el que permet solucionar la manca d'espai d'algunes escoles. És important que els alumnes vagin a buscar a les llavors i els planters i cuidin tot el procés. D'altres intenten dedicar-hi algunes hores, d'altres l'hort és portat per un veí o familiar, generalment jubilat que el cuida i els alumnes, com a molt, fan alguna visita puntual. D'altres és una activitat promoguda i portada a terme per les mares i pares i que es fa en algun racó del pati. D'altres organitzen sortides per anar a visitar horts portats a terme per associacions, cooperatives de consum o moviments veïnals.
Activitats totes elles d'un gran mèrit en el moment actual en què l'hort malauradament no és contempla ni en els horaris, ni en els espais, ni en els currículums com hauria de ser, però que ens marquen un camí que és excel·lent i de primer ordre si no volem convertir la renaturalització necessària de les escoles amb uns espais purament decoratius.
Agraeixo a en Josep Girabalt la seva col·laboració en la redacció d'aquest article.
-----
Més continguts sobre:
educació en valors, educació ambiental
imprimir