opinió
Cartes de navegació per a l'escola que innova
Alex Egea Andrés (Universitat de Barcelona) / En aquests darrers anys, els professionals de l'educació que treballen a o amb l'escola catalana naveguen per un mar obert i extens anomenat innovació.
Les motivacions d'aquesta navegació poden ser múltiples, particulars i peculiars però generalment són impulsades, de manera intrínseca o extrínseca, per l'anhel en la cerca de nous horitzons, l'exploració de nous territoris, la conquesta de noves pràctiques amb sentit i de nous sentits a velles pràctiques que no han perdut ni actualitat ni vigència.
Com es ben sabut, els bons navegants saben de la importància i necessitat de tenir cartes de navegació actualitzades que ajudin a identificar els punts de referència, les zones de perill, els corrents més importants i els traçats més adequats a seguir en les seves travessies. Saben que la qüestió important quan es surt a la mar és prevenir al màxim un possible naufragi degut a imprudències, decisions errònies o obsessions personals, i, més, quan el naufragi incideix amb conseqüències (possiblement irreparables) a l'aprenentatge de les persones i els agents vinculats.
La innovació no és un concepte nou. És un mot amb certa trajectòria a l'àmbit educatiu, però, tot i així, costa trobar un consens en la seva definició. Si es fa una capbussada en la literatura sobre aquest concepte, s'identifiquen diferents aproximacions o usos relacionats al concepte que es poden resumir de la següent manera: per una banda, la creació de quelcom nou; per una altra banda, la percepció d'allò creat com a nou; i, finalment, l'assimilació part de tots els agents implicats d'allò que es crea o fa com a nou.
La innovació a l'escola està molt més lligada a les dues últimes aproximacions o usos. És important reiterar que aquest és punt de referència important de la carta de navegació i, així, iniciar una travessia pel mar de la innovació. En l'àmbit escolar, la innovació parteix més de la necessitat de revisar i recuperar el sentit de l'escola com agent educatiu. Per aquest motiu, convé preguntar-se per a què la innovació?. La innovació suposa canvis, disrupcions, alteracions, regiraments i, fins i tot, per a alguns suposa situar l'estructura, l'organització i la finalitat de l'escola en un escenari de de forta maror.
Convé aturar-se en un altre element per a la carta de navegació com són aquests tres corrents importants (estructura, organització i finalitat) que configuren, comparteixen i combinen la majoria d'iniciatives d'escoles que inicien o que tenen en ment iniciar un procés com aquest. Un primer corrent de la innovació a l'escola està vinculada a repensar l'estructura de l'escola i, principalment, a la transformació de l'espai educatiu mitjançant la creació d'espais multifuncionals que facilitin, millorin i potenciïn un aprenentatge més profund a l'alumnat. Un segon corrent de la innovació a l'escola implica sacsejar l'escola a nivell organització en dos sentits: la creació de noves agrupacions de l'alumnat que enriqueixin tant l'intercanvi i construcció de coneixement entre l'alumnat; i, l'elaboració de propostes i pràctiques educatives transversals, interdisciplinars i globalitzadores que facilitin un aprenentatge més significatiu, globalitzat i contextualitzat per a l'alumnat. I, finalment, un tercer corrent de la innovació a l'escola es caracteritza per revisar la seva finalitat i, per tant, el seu sentit sota la lògica d'entendre l'escola com a espai imprescindible per formar persones que es caracteritzin per la seva capacitat d'anàlisi, autonomia, criteri propi, compromís i implicació en la superació dels reptes i desigualtats que planteja la societat actual.
Per últim, és oportú reiterar la importància del darrer element de la carta de navegació destacat aquí com és establir el traçat més adequat per a iniciar o desplegar un procés d'innovació a l'escola. Com tota planificació d'un viatge, és imprescindible tenir com a mínim una noció acurada de saber on estic (diagnòstic o punt de partida de l'escola), saber on vull anar (visió o prospectiva de l'escola) i saber quins passos s'han de fer per arribar als propòsits (pla estratègic d'innovació). Així, pel que fa al diagnòstic o punt de partida, és interessant valorar aspectes com la cultura i plantejament institucional de l'escola, les necessitats i expectatives del centre, de les famílies, de l'alumnat, entre d'altres. Pel que fa a la visió o prospectiva, cal apuntar i consensuar per tots els agents implicats el tipus d'educació que es vol oferir a mig i llarg termini, el tipus d'escola que es vol assolir i les relacions que s'establiran, entre d'altres. I, pel que fa al pla estratègic d'innovació, és desitjable tractar aspectes centrats en la definició dels objectius estratègics, la priorització de les estratègies d'assoliment d'aquests objectius, les aliances internes i externes, el pla de treball, la participació de la comunitat educativa, els processos d'avaluació, entre d'altres.
-----
imprimir
Les motivacions d'aquesta navegació poden ser múltiples, particulars i peculiars però generalment són impulsades, de manera intrínseca o extrínseca, per l'anhel en la cerca de nous horitzons, l'exploració de nous territoris, la conquesta de noves pràctiques amb sentit i de nous sentits a velles pràctiques que no han perdut ni actualitat ni vigència.
Com es ben sabut, els bons navegants saben de la importància i necessitat de tenir cartes de navegació actualitzades que ajudin a identificar els punts de referència, les zones de perill, els corrents més importants i els traçats més adequats a seguir en les seves travessies. Saben que la qüestió important quan es surt a la mar és prevenir al màxim un possible naufragi degut a imprudències, decisions errònies o obsessions personals, i, més, quan el naufragi incideix amb conseqüències (possiblement irreparables) a l'aprenentatge de les persones i els agents vinculats.
La innovació no és un concepte nou. És un mot amb certa trajectòria a l'àmbit educatiu, però, tot i així, costa trobar un consens en la seva definició. Si es fa una capbussada en la literatura sobre aquest concepte, s'identifiquen diferents aproximacions o usos relacionats al concepte que es poden resumir de la següent manera: per una banda, la creació de quelcom nou; per una altra banda, la percepció d'allò creat com a nou; i, finalment, l'assimilació part de tots els agents implicats d'allò que es crea o fa com a nou.
La innovació a l'escola està molt més lligada a les dues últimes aproximacions o usos. És important reiterar que aquest és punt de referència important de la carta de navegació i, així, iniciar una travessia pel mar de la innovació. En l'àmbit escolar, la innovació parteix més de la necessitat de revisar i recuperar el sentit de l'escola com agent educatiu. Per aquest motiu, convé preguntar-se per a què la innovació?. La innovació suposa canvis, disrupcions, alteracions, regiraments i, fins i tot, per a alguns suposa situar l'estructura, l'organització i la finalitat de l'escola en un escenari de de forta maror.
Convé aturar-se en un altre element per a la carta de navegació com són aquests tres corrents importants (estructura, organització i finalitat) que configuren, comparteixen i combinen la majoria d'iniciatives d'escoles que inicien o que tenen en ment iniciar un procés com aquest. Un primer corrent de la innovació a l'escola està vinculada a repensar l'estructura de l'escola i, principalment, a la transformació de l'espai educatiu mitjançant la creació d'espais multifuncionals que facilitin, millorin i potenciïn un aprenentatge més profund a l'alumnat. Un segon corrent de la innovació a l'escola implica sacsejar l'escola a nivell organització en dos sentits: la creació de noves agrupacions de l'alumnat que enriqueixin tant l'intercanvi i construcció de coneixement entre l'alumnat; i, l'elaboració de propostes i pràctiques educatives transversals, interdisciplinars i globalitzadores que facilitin un aprenentatge més significatiu, globalitzat i contextualitzat per a l'alumnat. I, finalment, un tercer corrent de la innovació a l'escola es caracteritza per revisar la seva finalitat i, per tant, el seu sentit sota la lògica d'entendre l'escola com a espai imprescindible per formar persones que es caracteritzin per la seva capacitat d'anàlisi, autonomia, criteri propi, compromís i implicació en la superació dels reptes i desigualtats que planteja la societat actual.
Per últim, és oportú reiterar la importància del darrer element de la carta de navegació destacat aquí com és establir el traçat més adequat per a iniciar o desplegar un procés d'innovació a l'escola. Com tota planificació d'un viatge, és imprescindible tenir com a mínim una noció acurada de saber on estic (diagnòstic o punt de partida de l'escola), saber on vull anar (visió o prospectiva de l'escola) i saber quins passos s'han de fer per arribar als propòsits (pla estratègic d'innovació). Així, pel que fa al diagnòstic o punt de partida, és interessant valorar aspectes com la cultura i plantejament institucional de l'escola, les necessitats i expectatives del centre, de les famílies, de l'alumnat, entre d'altres. Pel que fa a la visió o prospectiva, cal apuntar i consensuar per tots els agents implicats el tipus d'educació que es vol oferir a mig i llarg termini, el tipus d'escola que es vol assolir i les relacions que s'establiran, entre d'altres. I, pel que fa al pla estratègic d'innovació, és desitjable tractar aspectes centrats en la definició dels objectius estratègics, la priorització de les estratègies d'assoliment d'aquests objectius, les aliances internes i externes, el pla de treball, la participació de la comunitat educativa, els processos d'avaluació, entre d'altres.
-----
imprimir