opinió
El reconeixement és clau en la inclusió de les persones immigrades
José Palos / Es important que les persones o col·lectius d'immigrants tinguin i rebin, en el desenvolupament de la seva vida quotidiana, un reconeixement de les seves identitats personals i culturals. La inclusió i els processos de socialització d'aquestes persones estan molt lligats a la possibilitat que tinguin d'obrir-se i contribuir de forma real al benestar quotidià de la comunitat, i per això s'han de sentir reconegudes. El reconeixement és un bon dinamisme que afavoreix processos d'inclusió sòlids, basats en el coneixement i en vincles afectius construïts en unes relacions socials positives i de cooperació mútua.
******
Les persones que vivim en qualsevol municipi podem estar classificades demogràficament de moltes formes: com a població de fet o de dret, resident o transeünt, present o absent, autòcton o immigrant... I podríem trobar més tipologies. Però de totes les classificacions anteriors diria que la que porta més connotacions associades és la d'emigrant, que per als residents autòctons hauria de ser «immigrant». Una persona és «emigrant» perquè ha marxat del seu país o lloc de residència, i «immigrant» perquè ara s'ha establert en un altre lloc sense definir el temps que s'hi quedarà. És un concepte demogràfic que no hauria de comportar cap valoració més, però la realitat no és aquesta: generalment s'associa a imatges de marginalitat, pobresa, dificultats personals, econòmiques, socials o laborals, etc., i això deixa una etiqueta que no té data de caducitat i dificulta la incorporació de la persona immigrada a la nova comunitat. És cert que en aquestes valoracions intervenen variables que poden modificar la concepció de la persona immigrada, com el seu origen, el nivell econòmic, el motiu del desplaçament, l'estatus professional, etc. De tota manera, un desig humanitari generalitzat és que aquestes persones «s'integrin» en el lloc de residència i puguin millorar les seves condicions de vida.
Les persones immigrants, o nouvingudes (concepte que suavitza les connotacions), són persones que en la majoria dels casos han hagut de marxar a la força del seu país o regió i, per tant, són persones «ferides emocionalment», a més de tenir altres ferides o problemes de tipus econòmic, social, cultural, d'habitatge, etc. Aquestes ferides dependran molt del perfil de la persona i es manifestaran de forma diferent segons les característiques del lloc d'arribada i del tipus d'acollida. La persona immigrada (nouvinguda durant un temps indeterminat), tindrà necessitats de diferent índole i el seu grau de satisfacció serà determinant per a la seva vinculació a la nova comunitat.
Necessitarà un bon acolliment que li transmeti això mateix: acollida i no rebuig, afecte i seguretat personal i per a la seva família. Necessitarà informació sobre el lloc i les seves característiques, sobre tràmits administratius, sobre l'accés a recursos i ajuts en relació amb les necessitats bàsiques, sobre el barri i les comunitats afins, etc. En aquest sentit, és important que tingui una persona de referència que li faciliti aquesta informació, l'acompanyi, l'orienti, li doni suport i li faci un seguiment. És a dir, que l'ajudi en la cobertura de les seves necessitats, en el procés de descoberta i coneixement del nou lloc de vida i en la identificació de les seves senyes d'identitat, amb les quals haurà d'interactuar. Per tal que aquest procés sigui potencialment inclusiu, és important que les persones o col·lectius d'immigrants tinguin i rebin, en el desenvolupament de la seva vida quotidiana, un reconeixement de les seves identitats personals i culturals. En un plantejament inclusiu la diversitat és el context natural en què es construeixen les noves relacions i en el qual ningú s'ha de veure obligat o pressionat a oblidar la seva identitat per abraçar-ne d'altres. Tot això aportarà a aquestes persones satisfacció i perspectiva de continuïtat residencial, elements que seran bàsics perquè es generi de forma natural una dinàmica inclusiva i participativa.
La inclusió i el procés de socialització de les persones immigrades estan molt lligats a la possibilitat que tinguin aquestes persones d'obrir-se i contribuir al benestar quotidià de la comunitat, i per això s'han de sentir reconegudes. Es tracta, com diu Carlos Giménez, d'una contribució real per tal que sigui una inclusió viscuda en la qual la diversitat intercultural sigui acceptada com a positiva, com un enriquiment. No oblidem que, perquè això passi, cal que l'acolliment sigui planificat, amb una assistència i acompanyament orientats a la inclusió. Aquesta orientació comportarà un reconeixement compartit de les identitats que conviuen.
Sabem que un principi bàsic sobre el qual se sustenta la convivència i la democràcia és el reconeixement de les idees i identitats dels altres com a ciutadans, i això s'ha d'aprendre a fer, ja que no és innat. El reconeixement, com diuen Xus Martín, Josep M. Puig i Mònica Gijón, es fonamenta en l'atribució de valors als altres, en el cas de les persones immigrades, en donar-los confiança, en facilitar-los situacions i oportunitats per actuar i participar en la comunitat de forma que aconsegueixin apoderar-se de la seva vida en el nou context. Es tracta de construir relacions amb un equilibri entre afecte, confiança, valoració i respecte comú per les pròpies necessitats i pels espais i mons culturals propis, de forma que sentin que s'obren portes a la seva dimensió altruista i a la participació en la nova comunitat, de la qual reben però a la qual també poden aportar. Així, per facilitar la seva aportació i sentir el seu reconeixement, és necessari que puguin prendre iniciatives de participació i col·laboració com a protagonistes i responsables de tot el procés; iniciatives dirigides i obertes a tota la comunitat intercultural (identificació de necessitats, propostes de solucions, participació en teixit associatiu, creacions de grups d'ajuda mútua, elaboració de projectes, accés a formació, creació o participació en xarxes...).
El reconeixement és un bon dinamisme que afavoreix un procés d'inclusió sòlid de les persones immigrades, basat en el coneixement i en vincles afectius construïts en unes relacions socials positives i de cooperació mútua. És un dinamisme que, complementat amb una bona acollida, un ajut efectiu i acompanyament, potencia el sentiment de pertinença a la comunitat i al territori.
Gener 2018
-----
Més continguts sobre:
ciutadania, democràcia, participació
imprimir
******
Les persones que vivim en qualsevol municipi podem estar classificades demogràficament de moltes formes: com a població de fet o de dret, resident o transeünt, present o absent, autòcton o immigrant... I podríem trobar més tipologies. Però de totes les classificacions anteriors diria que la que porta més connotacions associades és la d'emigrant, que per als residents autòctons hauria de ser «immigrant». Una persona és «emigrant» perquè ha marxat del seu país o lloc de residència, i «immigrant» perquè ara s'ha establert en un altre lloc sense definir el temps que s'hi quedarà. És un concepte demogràfic que no hauria de comportar cap valoració més, però la realitat no és aquesta: generalment s'associa a imatges de marginalitat, pobresa, dificultats personals, econòmiques, socials o laborals, etc., i això deixa una etiqueta que no té data de caducitat i dificulta la incorporació de la persona immigrada a la nova comunitat. És cert que en aquestes valoracions intervenen variables que poden modificar la concepció de la persona immigrada, com el seu origen, el nivell econòmic, el motiu del desplaçament, l'estatus professional, etc. De tota manera, un desig humanitari generalitzat és que aquestes persones «s'integrin» en el lloc de residència i puguin millorar les seves condicions de vida.
Les persones immigrants, o nouvingudes (concepte que suavitza les connotacions), són persones que en la majoria dels casos han hagut de marxar a la força del seu país o regió i, per tant, són persones «ferides emocionalment», a més de tenir altres ferides o problemes de tipus econòmic, social, cultural, d'habitatge, etc. Aquestes ferides dependran molt del perfil de la persona i es manifestaran de forma diferent segons les característiques del lloc d'arribada i del tipus d'acollida. La persona immigrada (nouvinguda durant un temps indeterminat), tindrà necessitats de diferent índole i el seu grau de satisfacció serà determinant per a la seva vinculació a la nova comunitat.
Necessitarà un bon acolliment que li transmeti això mateix: acollida i no rebuig, afecte i seguretat personal i per a la seva família. Necessitarà informació sobre el lloc i les seves característiques, sobre tràmits administratius, sobre l'accés a recursos i ajuts en relació amb les necessitats bàsiques, sobre el barri i les comunitats afins, etc. En aquest sentit, és important que tingui una persona de referència que li faciliti aquesta informació, l'acompanyi, l'orienti, li doni suport i li faci un seguiment. És a dir, que l'ajudi en la cobertura de les seves necessitats, en el procés de descoberta i coneixement del nou lloc de vida i en la identificació de les seves senyes d'identitat, amb les quals haurà d'interactuar. Per tal que aquest procés sigui potencialment inclusiu, és important que les persones o col·lectius d'immigrants tinguin i rebin, en el desenvolupament de la seva vida quotidiana, un reconeixement de les seves identitats personals i culturals. En un plantejament inclusiu la diversitat és el context natural en què es construeixen les noves relacions i en el qual ningú s'ha de veure obligat o pressionat a oblidar la seva identitat per abraçar-ne d'altres. Tot això aportarà a aquestes persones satisfacció i perspectiva de continuïtat residencial, elements que seran bàsics perquè es generi de forma natural una dinàmica inclusiva i participativa.
La inclusió i el procés de socialització de les persones immigrades estan molt lligats a la possibilitat que tinguin aquestes persones d'obrir-se i contribuir al benestar quotidià de la comunitat, i per això s'han de sentir reconegudes. Es tracta, com diu Carlos Giménez, d'una contribució real per tal que sigui una inclusió viscuda en la qual la diversitat intercultural sigui acceptada com a positiva, com un enriquiment. No oblidem que, perquè això passi, cal que l'acolliment sigui planificat, amb una assistència i acompanyament orientats a la inclusió. Aquesta orientació comportarà un reconeixement compartit de les identitats que conviuen.
Sabem que un principi bàsic sobre el qual se sustenta la convivència i la democràcia és el reconeixement de les idees i identitats dels altres com a ciutadans, i això s'ha d'aprendre a fer, ja que no és innat. El reconeixement, com diuen Xus Martín, Josep M. Puig i Mònica Gijón, es fonamenta en l'atribució de valors als altres, en el cas de les persones immigrades, en donar-los confiança, en facilitar-los situacions i oportunitats per actuar i participar en la comunitat de forma que aconsegueixin apoderar-se de la seva vida en el nou context. Es tracta de construir relacions amb un equilibri entre afecte, confiança, valoració i respecte comú per les pròpies necessitats i pels espais i mons culturals propis, de forma que sentin que s'obren portes a la seva dimensió altruista i a la participació en la nova comunitat, de la qual reben però a la qual també poden aportar. Així, per facilitar la seva aportació i sentir el seu reconeixement, és necessari que puguin prendre iniciatives de participació i col·laboració com a protagonistes i responsables de tot el procés; iniciatives dirigides i obertes a tota la comunitat intercultural (identificació de necessitats, propostes de solucions, participació en teixit associatiu, creacions de grups d'ajuda mútua, elaboració de projectes, accés a formació, creació o participació en xarxes...).
El reconeixement és un bon dinamisme que afavoreix un procés d'inclusió sòlid de les persones immigrades, basat en el coneixement i en vincles afectius construïts en unes relacions socials positives i de cooperació mútua. És un dinamisme que, complementat amb una bona acollida, un ajut efectiu i acompanyament, potencia el sentiment de pertinença a la comunitat i al territori.
Gener 2018
-----
Més continguts sobre:
ciutadania, democràcia, participació
imprimir