Maria Ojuel Solsona / La figura d'Elisabeth Eidenbenz, directora de la Maternitat d'Elna, és la punta de l'iceberg d'un ampli grup de suïsses i suïssos que, durant la guerra d'Espanya i la Segona Guerra Mundial, van protagonitzar accions solidàries dirigides a la població més vulnerable que patia les conseqüències dels conflictes bèl·lics.

Fátima Avilés i Josep M. Puig* / Un balancí o palanca és un aparell lúdic fet amb una barra llarga que té a cada extrem un espai per seure-hi; el seu punt mig està unit a un suport fixat al terra, i això permet a la barra pujar i baixar. Els usuaris s'han d'asseure als extrems i, alternativament, empènyer cap amunt amb les cames. L'anar i venir resulta divertit, i les capacitats motrius i morals que posa en joc el converteixen en un instrument didàctic de relleu a les escoles bressol. Entre els dos i tres anys s'aprèn a usar-lo, i durant la resta de la vida pot ser un passatemps agradable.

A.M. Novella, A. Llena, E. Noguera, M. Gómez, T. Morata, J. Trilla, I. Agud i J. Cifre-Mas / En les societats democràtiques, la participació és un dret. Un dret de tota la ciutadania, inclosa la població infantil. El dret dels nens i nenes a participar de forma genuïna en aquells àmbits i sobre assumptes que els hi pertoquen és formalment reconegut (Convenció sobre els Drets de la Infància, 1990). Hi ha algunes institucions que promouen experiències ben significatives de participació infantil, però encara hi ha molta feina a fer per a que això sigui una realitat generalitzada.
Totes les pedagogies que aposten per promoure la participació infantil parteixen de dues hipòtesis: que les experiències participatives viscudes en la infància incideixen positivament en la formació de futurs bons ciutadans. I que una condició essencial per tal que aquesta es realitzi és que en aquestes experiències als nens i nenes se'ls tracti ja com ciutadans de veritat i no sols com futurs ciutadans.

Arinna Del Olmo i Miquel Àngel Essomba / L'article avalua la metodologia de l'aprenentatge servei en projectes mediambientals, identificant factors clau com la motivació de l'equip docent o la participació activa de l'alumnat. També se suggereixen millores com ara la implementació de diaris de camp o la creació d'una xarxa de suport docent.

Amb exemples extrets del dia a dia, Núria Solsona, una de les màximes expertes en coeducació, proposa maneres de disminuir les conseqüències d'una educació sexista i promoure la igualtat d'oportunitats, per tal que no limitem el desenvolupament de les nostres criatures per raons de gènere i per tal que tinguin arguments per defensar la seva llibertat d'elecció.

Núria Mansergas* / Rebre una formació inicial i permanent relacionada amb l'educació emocional i la gestió de l'estrès ha de permetre afrontar satisfactòriament la realitat educativa que es trobem els professionals de l'educació.

Jordi Collet Sabé / Anàlisi de contes sobre solidaritat escrits per nens i nenes per al premi Pilarín Bayés 2016. Escoltem els infants.

Fátima Avilés i Josep M. Puig / Els nens i nenes d'entre dos i tres anys tenen un problema amb els mitjons i també amb les sabates: a molts els costa posar-se tant una cosa com l'altra. Però dels problemes sempre es pot treure alguna cosa positiva, i en el nostre cas resulta que els mitjons i les sabates —vaja, posar-se'ls— són una magnífica oportunitat de manifestar valors i d'anar-los convertint en hàbits ben arrelats. Us expliquem una escena que segur que ja heu vist, però que ens sembla reveladora.

Ana Marín i Anna Pallarés / El plantejament teòric de la investigació parteix d'una creixent desconfiança i desafecció de la ciutadania envers les institucions i els mecanismes de participació de la democràcia formal -ja siguin els partits polítics, els parlaments o els governs- que evidencien la necessitat de repensar el model de democràcia i els mecanismes de regulació política de les nostres societats. Davant d'aquest tipus de conjuntures la participació ciutadana tendeix a minvar, disminuint, alhora, la implicació social.
Aquesta sensació es presenta de manera més radical sobretot entre els sectors més joves. En els darrers anys s'ha observat una desvinculació política per part d'aquest col·lectiu, això demostra que no se senten responsables ni partícips d'aquest model democràtic i dels processos vinculats. La cohort dels menors de 30 anys es caracteritza per no trobar l'encaix adequat en aquest model de societat, etiquetada com la «generació perduda» i, segurament, és una de les millor preparades en termes absoluts.