Dolors Vique Ginés / Un programa de formació i acompanyament adreçat a les comunitats educatives dels centres públics i concertats de Barcelona, implementat per el Consorci d'Educació de Barcelona amb l'objectiu de prevenir les relacions abusives, la violència masclista, la discriminació racial, i la discriminació de diversitat funcional, sexual, de gènere, identitat, orientació sexual i ètnica, cultural i religiosa.

Josep Maria López / Vet aquí una vegada una assignatura anomenada Educació en Valors Socials i Cívics, que malgrat tenir un nom força grandiloqüent era força modesta i introvertida, vivia gairebé en l'anonimat, la gent sabia molt poc de com era el seu dia a dia.

Lola Abellò Planas / Tres convincents afirmacions d'una mestra amb molta trajectòria: Una es jubila de l'activitat docent però continua com a mestra tota la vida. Els valors es poden descobrir en els petits gestos, quan en som conscients i veiem la reacció de l'altri. Els ritus són importants per viure i perviure.

LaFede.Cat / El treball col·lectiu que presenta aquesta guia té per objectiu plasmar de forma escrita i organitzada, però també propera i directa, la visió de l'Educació per a la Justícia Global, que té Lafede.cat–Organitzacions per a la Justícia Global.

Mariano Royo Arpón / Hace ciento veinte años Nietzsche dictaminó que Dios había muerto.

Bien entrado en el siglo XXI hemos deificado a un sustituto: Diego Armando Maradona, que también murió ayer. Parafraseando a alguien: Dios Ha muerto. Maradona ha muerto, y yo no me encuentro muy bien.

Jaume Cela / Un dels personatges està inquiet i un altre s'interessa pels motius del seu estat. La resposta, després d'un breu silenci, és "Enyoro Déu". I vet aquí que em sento identificat amb aquesta resposta. Al bell mig d'un mon tan estrambòtic m'agradaria poder creure en Déu. Encara no puc, no sé què passarà demà. Els creients afirmen que Déu bufa quan vol i que la fe és un do. Mentrestant l'enyoro.

Jaume Cela / Dolors Ollé ens va demanar un treball i jo m'hi vaig abocar. El millor treball de la carrera, pensava, i me`l va tornar ple de comentaris. Heu d'aprendre a escriure, va dir, això o unes paraules semblants. Jo vaig respondre: o aprendre a llegir... Es va fer un silenci i ella es va pensar que li deia que no havia sabut llegir els meus comentaris. Em va mirar i va contestar: potser tens raó, me'l torno a mirar i ja et diré alguna cosa... i jo vaig haver-li d'aclarir que el comentari anava per mi, que potser no havia sabut expressar què pensava dels poemes de l`antologia perquè no els havia llegit bé. Devia dir-li més vermell que un perdigot.

Jaume Cela / Mai com ara he pensat tant amb els meus pares, els tiets, l'àvia, els amics que m'esperen a l'altre costat de la riba i em criden: ei Jaume, que tenim ganes de veure't, que aquí podràs veure tot el cine que vulguis i sense haver de pagar i jo els responc: mireu...

Jaume Cela / Després del somni d'aquesta nit he pres una decisió. Començo amb el que recordo del somni. (...) Fins aquí el que recordo. La decisió és que només miraré un telenotícies. Res d'estar-me estonetes perdudes, que son moltes, davant la tele escoltants experts, tertulians i periodistes diversos. Un telenotícies al dia i prou.

Jaume Cela / Tot plegat fa pena i caguera. M'he passat la vida treballant perquè els meus i les meves alumnes estimin les llengües, totes, la teva, la seva, la pròpia, la materna, l'estrangera, la... i sempre els de la cançoneta que aquí es persegueix el castellà.