José Palos / Els valors fan referència als interessos i les necessitats de les persones, però sobretot a les creences a partir de les quals donen importància als objectes, els fets o les situacions, i un sentit a les seves accions. Aquests valors estan mediatitzats pels valors socials dominants i pel context de les persones.
Aquest fet no ens hauria de portar a cap determinisme que es manifestés en actituds passives, conformistes i de resignació, perquè aquest context és una construcció social, susceptible de ser modificada mitjançant la participació en la seva construcció a diferents escales. Per tant, podríem dir que els valors dominants de la societat també són susceptibles de ser modificats.

Els valors fan referència als interessos i les necessitats de les persones, però sobretot a les creences a partir de les quals donen importància als objectes, els fets o les situacions, i un sentit a les seves accions. Aquests valors estan mediatitzats pels valors socials dominants i pel context de les persones.

Aquest fet no ens hauria de portar a cap determinisme que es manifestés en actituds passives, conformistes i de resignació, perquè aquest context és una construcció social, susceptible de ser modificada mitjançant la participació en la seva construcció a diferents escales. Per tant, podríem dir que els valors dominants de la societat també són susceptibles de ser modificats. Una de les qüestions que cal resoldre, però, és decidir quins són els valors
de referència que ens han d'orientar pel que fa a aquestes modificacions, sobretot a nivell col·lectiu i a escala planetària, i que es puguin considerar universalment vàlids.

És evident que tota forma d'interpretació de la realitat, del procés de construcció de la societat i dels problemes que se'n deriven, implica la priorització d'uns valors per sobre d'uns altres. I si actuem per incidir en la transformació de la societat o en la solució dels problemes també ho farem des d'aquests valors prioritzats, que actuen com a model de referència cap a on creiem que s'ha d'anar en la millora de la nostra societat. És a dir, actuem des d'una concepció que considerem que és la vàlida i la correcta. Però és vàlida i correcta per a totes les cultures i per a qualsevol moment històric? La Conferència de Viena de 1993 i altres fòrums de discussió sobre el tema
ja han plantejat una sèrie de dificultats que cal superar per arribar a uns valors i uns drets universals. Entre aquestes dificultats podem citar:

*Decidir si és ètic definir i aplicar uns valors i uns drets universals.
*El qüestionament de la seva validesa o del seu significat independentment del nivell de desenvolupament d'un país, de les seves tradicions i dels seus valors culturals.
*La possible incompatibilitat de cosmovisions ètico-religioses en diferents espais culturals.
*El problema de la legitimitat i legitimació dels mitjans que es fan servir o que s'han de fer servir per fer realitat aquests valors. Així mateix, la dificultat de definir la institució supranacional competent per vigilar o controlar l'aplicació d'aquests valors.
*El finançament de la pràctica d'aquests valors universals.

En principi, i veient aquestes dificultats, podem dir que no és possible o que és realment difícil establir un valors universals, però això no vol dir que, basant-se en el respecte a les cultures i les tradicions, tot sigui tan relatiu que es pugui justificar que tot té la mateixa validesa a nivell humà. És a dir, que un excessiu relativisme cultural antidogmàtic que mantingui que no
existeixen punts de contacte ni comparació possible entre les diverses concepcions del món pot ser perillós. Dir que la defensa d'uns valors universals no és possible perquè els valors estan condicionats per la interpretació de les persones i pel seu context cultural i social més
immediat és un plantejament massa personalista, implica un bloqueig sistemàtic que fins i tot impossibilita la crítica dels principis ètics tradicionals i suposa que qualsevol valor serveix només per a un context molt determinat.

Aquest plantejament pot posar en dubte el contingut ideològic que tenen els valors i l'actitud crítica necessària per interpretar el nostre món i, el que és pitjor, pot paralitzar qualsevol acció alternativa que tendeixi a proporcionar més igualtat i més justícia social. Però pensar que existeixen uns valors universals aplicables a tot el món també seria contradictori, ja que implicaria un imperialisme cultural que sens dubte no ajudaria a millorar la convivència a nivell mundial.

El problema es planteja quan les cultures i els seus valors entren en contacte, i, com deia Umberto Eco, la dificultat està a fixar els límits d'allò que es considera tolerable entre les cultures i a trobar-hi els elements comuns, que segur que n'hi ha. Però, en tot cas, no serien acceptables ni la colonització ni la invasió justificades per uns valors considerats de manera unilateral com a universalment vàlids. Seria continuar amb la raó del poder.

La resposta al dilema de l'universalisme o de la comunitat de valors no ha de venir per la imposició, sinó que passa per un diàleg intercultural en termes d'igualtat. Un diàleg que s'hauria de basar en els dos objectius fonamentals d'una acció pedagògica per a la convivència: l'autocrítica de la pròpia cultura i l'aprenentatge d'allò que l'altra cultura té de valuós.

Sembla acceptat que el context és decisiu en la definició dels valors i que una de les principals dificultats és trobar uns elements comuns que permetin iniciar el diàleg. Potser si analitzem el context global, és a dir, a nivell planetari, podrem trobar una orientació sobre els problemes més urgents que té la nostra societat i alguns dels valors o, més ben dit, contravalors, que
podrien ser comuns. Aquests problemes no es pot negar que han estat originats pel model de desenvolupament dominant i per l'escala de valors que el sustenten. No podem fer aquí una anàlisi detallada dels problemes més significatius de la nostra societat, però sí que podem afirmar que, amb diferents graus d'intensitat segons quin sigui el nivell de desenvolupament
dels països o regions, aquests problemes tenen relació amb el medi ambient, el consumisme i els problemes de salut, la droga, la seguretat, la marginació, la xenofòbia, la desigualtat per sexes, els conflictes bèl·lics, la pobresa, etc. Si ens parem a reflexionar-hi podrem comprovar que la major part d'aquestes qüestions ens porten a analitzar les relacions d'interdependència
entre els països rics i els països pobres, entre el Nord i el Sud, i, més concretament, la dependència dels segons respecte dels primers. És a dir, que no podem obviar la seva relació amb el model de desenvolupament, sobretot econòmic. També podem trobar totes aquestes problemàtiques dins de cada país, tant en els desenvolupats com en els subdesenvolupats, la
qual cosa ens aporta l'escala més local i personal i les característiques més específiques.

Podríem pensar que la identificació d'aquests problemes respon a una anàlisi feta des d'esquemes eurocentristes o de països desenvolupats, però la veritat és que si mirem els temes de discussió dels últims fòrums internacionals veurem que coincideixen bastant amb aquestes problemàtiques. Les dificultats més importants consisteixen en la manera
d'abordar-ne la solució i en els esforços i inversions que s'està disposat a fer-hi. Sense que aquesta enumeració vulgui ser tancada, podríem dir que alguns dels valors en què es basa el model de desenvolupament que ha generat aquests problemes són els següents: l'utilitarisme,
el màxim benefici, el consumisme, l'individualisme, la desigualtat, la força o la violència, la competència i la quantitat.

El que sí que podem dir és que la interpretació dels problemes de la nostra societat s'ha fet des d'una concepció humanista, crítica i ecològica que considera que el model de desenvolupament actual ha de canviar per anar cap a un desenvolupament més humà, més sostenible i més respectuós amb el futur del planeta. És a dir, ens situem en un paradigma interpretatiu
humanista-ecològic, que pren força davant de les problemàtiques socials més urgents a les quals la ciència i la tècnica no ha donat la solució que n'esperàvem. I des d'aquesta concepció no tot es vàlid.

Podríem considerar aquestes problemàtiques com la situació de partida que ens pot ajudar a veure la necessitat d'uns valors universals referents, que, amb tota seguretat, contextualitzats per països, regions, cultures i tradicions, tindran matisos, però que poden servir per no caure en un relativisme total. De l'anàlisi d'aquestes problemàtiques i de les solucions alternatives
que s'hi considerin necessàries, se'n poden obtenir uns valors referents (també els podríem considerar contravalors, en relació amb els valors dominants), que, en la majoria dels casos, són coincidents amb els considerats universals o que formen part dels valors bàsics per a una
convivència democràtica. I diem que són referents perquè, amb altres autors que han reflexionat sobre el tema, creiem que seria contradictori voler imposar uns valors universals.

Així, tenim que una visió global i interrelacionada d'aquests problemes ens aporta, segons diferents autors, el següent conjunt de valors com a marc referent cap a on hauria d'anar el procés de canvi i construcció de la societat: planetària, sistèmica, humanística, democràtica, ecològica, justa, pacifista, solidària, igualitària, equitativa, equilibrada, respectuosa, diferenciada, diversa, crítica i tolerant. En realitat es podria resumir dient que són uns valors per a una convivència democràtica en un planeta limitat.

Des de l'educació en aquests valors les finalitats també es podrien resumir en:
a) Identificar, interpretar i criticar situacions d'injustícia.
b) Construir de manera autònoma, racional i dialogant uns principis i una escala de valors que
afavoreixin la convivència des d'una perspectiva crítica.
c) Prendre iniciatives i participar activament en la construcció de formes de vida més justes a nivell personal i col·lectiu.

Reprenem la idea exposada anteriorment, i compartida per altres autors, de la dificultat d'establir uns valors universals, però també de la necessitat d'establir uns referents mínimament generalitzadors que permetin sumar esforços entre Nord i Sud i, en general, que potenciïn un desenvolupament humà i sostenible. Aquests referents mínims podrien correspondre als valors comuns i podrien ser considerats els valors universals de partida. El consens sobre aquests valors comuns no hauria de representar un impediment (el podria facilitar agafar com a base els referents sorgits de l'anàlisi dels problemes socials més rellevants a nivell global), sinó una excusa per iniciar un procés d'apropament, construcció i reconstrucció de valors per mitjà del diàleg i de la solució de problemes socials. Podria ser un procés com el que T. Todorov anomena «universalisme de recorregut».

Aquest procés suposa una concepció solidària i enriquidora de les relacions entre cultures, que està presidida per la comprensió i pel respecte crític i que intenta aconseguir un apropament i un enriquiment entre elles. D'aquest procés, possiblement se'n podrien consensuar valors, però en realitat la intenció seria que el diàleg es pogués convertir en el procediment permanent per apropar les cultures als valors universals, els quals actuarien com a idea en transformació pel mateix procés. Així, podríem dir que els valors universals quedarien com una idea referent sobre la qual s'hauria de treballar en un procés de diàleg i de participació per a la millora de la societat. Evidentment, quedaria per determinar l'organisme que hauria d'organitzar i iniciar el procés.

Possiblement els valors universals com a idea seria més assequible des de la dimensió personal que des de la universal. En aquesta dimensió personal, hi té un paper fonamental l'educació.

Data de publicació: desembre de 1998


-----

Més continguts sobre:
educació per al desenvolupament, drets humans, ciutadania

imprimir