hemeroteca
La salut, un estil de vida
Isabel Pérez i Pérez /
Isabel Pérez i Pérez
Professora de l'Escola d'Infermeria de la Universitat Blanquerna
La salut és una necessitat íntimament lligada al dret fonamental de tot ésser humà a la vida. Avui dia, des d'una concepció amplia del concepte, s'entén la salut com un valor propi, una forma de viure la vida. La salut com a benestar, és inherent a una forma o estil de vida saludable. La salut és una necessitat íntimament lligada al dret fonamental de tot ésser humà a la vida. Avui dia, des d'una concepció amplia del concepte, s'entén la salut com un valor propi, una forma de viure la vida. La salut com a benestar, és inherent a una forma o estil de vida saludable.
La salut es pot definir com la capacitat de desenvolupar les potencialitats de les persones per tal de poder respondre de forma activa i positiva als reptes del context social on vivim.
Quan una persona pot satisfer les seves necessitats bàsiques, és capaç d'adoptar responsabilitats pròpies o compartides, es capaç de donar i rebre afecte, és capaç d'identificar i realitzar les seves aspiracions i sap fer una anàlisi critica dels comportaments propis que poden incidir sobre la seva salut i la de la col·lectivitat, podem afirmar que gaudeix d'un nivell de salut que li permet assolir i mantenir el sentiment de benestar.
La salut es pot percebre, no com un objectiu, sinó com la font de riquesa de la vida quotidiana. Es tracta, per tant, d'un concepte positiu que accentua els recursos socials i personals, així com les aptituds físiques.
El concepte de salut no existeix com a realitat objectiva, però sí en el nostre pensament i les nostres creences, per tant, la seva vivència està subjecta al marc cultural de l'època i al desenvolupament de la ciència. Podem afirmar que el nivell de salut d'una població, és el resultat d'un conjunt de factors polítics, culturals socials i econòmics que conflueixen en un context determinat.
Per poder gaudir de salut són necessàries unes condicions socials i ambientals tal com, un entorn saludable, l'educació, el treball digne i un medi social i físic apropiats. Juntament amb aquestes condicions, la millora de la salut és una responsabilitat individual, ja que els estils de vida condicionen els comportaments relacionats amb la salut com ara la dieta, el consum de substàncies addictives i l'activitat física, els quals afavoreixen o comprometen la salut, també és una responsabilitat col·lectiva que inclou el compromís dels estats per garantir la salut dels ciutadans, i d'altres institucions socials que poden incidir de forma directa en l'assoliment de la salut.
Podem entendre la salut com el millor recurs per al desenvolupament personal, econòmic i social que ajuda a millorar la percepció de la qualitat de vida. La salut individual, al marge de processos concrets, depèn dels recursos personals que són necessaris per viure en una societat amb un nivell tecnològic determinat. Aquests recursos són: capacitat de prendre decisions; l'autoconsciència, saber identificar el que sentim; saber realitzar la gestió de les emocions entenent aquesta gestió no com una inhibició sinó com a una expressió adient de les mateixes, de manera que siguin adequades a les circumstàncies, i també aprendre les estratègies per afrontar les situacions de dificultat.
Educar per a la Salut significa desenvolupar les capacitats personals que permetin satisfer les necessitats bàsiques, poder fer una anàlisi crítica de les decisions a prendre i responsabilitzar-nos dels comportaments que comprometen la nostra salut. La salut forma part de la realitat de l'ésser humà i, com a realitat humana, és complexa i multicausal, és per aquest motiu que cal la participació dels diferents sectors de la vida social en total coordinació. Els agents d'educació per a la salut són totes les persones de la comunitat que contribueixen a fer que els individus adoptin conductes positives de salut, no obstant hi ha una sèrie de professions que, per les seves característiques i/o activitats, tenen més oportunitats, coneixements i facilitats per facilitar l'adquisició d'hàbits saludables
La família, l'escola, el treball i el lleure han de constituir-se com a fonts de salut per a la població. La salut s'ha de crear en el marc de la vida quotidiana, i la manera d'organitzar aquests àmbits contribuirà o no a la creació d'una societat saludable.
Els centres educatius, a més de funcions culturals i socials, tenen la funció de promoure la salut. L'educació per a la salut es pot entendre com una eina socialitzadora i culturalitzadora que ha d'estar present en els diferents programes educatius des d'una perspectiva integral i no sols com resposta a demandes sanitàries especifiques relacionades amb la malaltia El paper dels educadors implica ensenyar a viure, ajudar a reconèixer la realitat personal de l'alumne i la del seu context, i intentar desenvolupar la capacitat d'escollir uns valors que l'ajudin a viure saludablement.
L'educació per a la salut és un procés lligat al cicle vital i que no es configura només amb activitats concretes, sinó que necessita ser planificada des d'una perspectiva cultural que reforci els valors que afavoreixen el desenvolupament d' hàbits saludables. No podem parlar de l'educació per a la salut com una especialitat, ni planificar activitats aïllades, sinó que és una eina que confereix un estil de treball.
L'educació per a la salut en la majoria d'ocasions es concreta en una transmissió d'informacions o coneixements que ja són coneguts per la majoria de destinataris de la informació i generalment aquests continuen mantenint les conductes de risc malgrat saber les seves conseqüències.
L'objectiu de l'educació per a la salut és provocar processos d'aprenentatge que ajudin a millorar els estils de vida, tenint en compte que l'ensenyament de l'educació per a la salut comporta generar estratègies d'intervenció dirigides a reforçar:
* Un conjunt de coneixements, "saber".
* La pràctica de les habilitats apreses, "saber fer".
* El desenvolupament d'actituds i valors positius que permetin l'adquisició d'hàbits i comportaments saludables, "saber ser".
* La capacitat de triar les decisions que ens ajudin a desenvolupar els projectes personals.
* La resolució de conflictes.
* Incrementar la responsabilitat i reforçar l'autoestima.
Per dur a terme amb èxit les accions que es deriven d'aquesta orientació, cal disposar de professionals que tinguin coneixements, motivació i capacitats. És molt important que els programes de formació dels professionals de la salut així com els dels educadors, incorporin una visió multidisciplinar que permeti el treball conjunt d' aquests sectors socials.
El Pla de Salut de Catalunya en les propostes sanitàries per al segle XXI, continua descrivint com un dels objectius prioritaris el desenvolupament de les activitats d'educació per a la salut en els centres d'ensenyament i la seva incorporació com a eix transversal en els projectes curriculars dels centres. El Programa d' educació per a la salut a l'escola ha d' implicar tots els sectors, escola, família, centres de salut i donar una coherència als programes dirigits a modificar els factors risc de les malalties lligades a la conducta. Els problemes de salut cardiovasculars, càncer de pulmó, de colon, malalties de transmissió sexual entre d'altres estan molt lligades als hàbits quotidians. Per tant és imprescindible incidir des de diferents àmbits sobre la salut conductual ja que la societat del futur depèn en part dels progressos educatius, socials, sanitaris i la seva aplicació a la població.
Bibliografia
Boixareu, R, Cardona, X, Fatjo, J, Pérez, I et al. (pendent de publicació) Antropologia de la salut . Barcelona Ed Universitat Ramon Llull.
Fortuny, M i Cruz Molina, M. (1998). Educació per a la salut. Barcelona: Edicions Universitat de Barcelona.
Generalitat de Catalunya. Departament de Sanitat i Seguretat Social. (1999). Pla de Salut de Catalunya. Barcelona: Publicacions Generalitat de Catalunya.
Gonzalez Dagnino, A. (1990). Teoria y práctica de la Atención Primaria en España. Madrid:Instituto Nacional de Salud.
Rochon,A. (1992). Educación para la salut: guia práctica para realizar un proyecto. Barcelona: Masson SA.
Rojas, E (1994). La conquista de la voluntad. Madrid: Temas de Hoy.
Salleras Sanmarti, L (1985). Educación Sanitaria: principios, métodos y aplicaciones. Madrid: Diaz de Santos.
Data de publicació: Abril de 2003
-----
Més continguts sobre:
educació per a la salut, ciutadania
imprimir
Isabel Pérez i Pérez
Professora de l'Escola d'Infermeria de la Universitat Blanquerna
La salut és una necessitat íntimament lligada al dret fonamental de tot ésser humà a la vida. Avui dia, des d'una concepció amplia del concepte, s'entén la salut com un valor propi, una forma de viure la vida. La salut com a benestar, és inherent a una forma o estil de vida saludable. La salut és una necessitat íntimament lligada al dret fonamental de tot ésser humà a la vida. Avui dia, des d'una concepció amplia del concepte, s'entén la salut com un valor propi, una forma de viure la vida. La salut com a benestar, és inherent a una forma o estil de vida saludable.
La salut es pot definir com la capacitat de desenvolupar les potencialitats de les persones per tal de poder respondre de forma activa i positiva als reptes del context social on vivim.
Quan una persona pot satisfer les seves necessitats bàsiques, és capaç d'adoptar responsabilitats pròpies o compartides, es capaç de donar i rebre afecte, és capaç d'identificar i realitzar les seves aspiracions i sap fer una anàlisi critica dels comportaments propis que poden incidir sobre la seva salut i la de la col·lectivitat, podem afirmar que gaudeix d'un nivell de salut que li permet assolir i mantenir el sentiment de benestar.
La salut es pot percebre, no com un objectiu, sinó com la font de riquesa de la vida quotidiana. Es tracta, per tant, d'un concepte positiu que accentua els recursos socials i personals, així com les aptituds físiques.
El concepte de salut no existeix com a realitat objectiva, però sí en el nostre pensament i les nostres creences, per tant, la seva vivència està subjecta al marc cultural de l'època i al desenvolupament de la ciència. Podem afirmar que el nivell de salut d'una població, és el resultat d'un conjunt de factors polítics, culturals socials i econòmics que conflueixen en un context determinat.
Per poder gaudir de salut són necessàries unes condicions socials i ambientals tal com, un entorn saludable, l'educació, el treball digne i un medi social i físic apropiats. Juntament amb aquestes condicions, la millora de la salut és una responsabilitat individual, ja que els estils de vida condicionen els comportaments relacionats amb la salut com ara la dieta, el consum de substàncies addictives i l'activitat física, els quals afavoreixen o comprometen la salut, també és una responsabilitat col·lectiva que inclou el compromís dels estats per garantir la salut dels ciutadans, i d'altres institucions socials que poden incidir de forma directa en l'assoliment de la salut.
Podem entendre la salut com el millor recurs per al desenvolupament personal, econòmic i social que ajuda a millorar la percepció de la qualitat de vida. La salut individual, al marge de processos concrets, depèn dels recursos personals que són necessaris per viure en una societat amb un nivell tecnològic determinat. Aquests recursos són: capacitat de prendre decisions; l'autoconsciència, saber identificar el que sentim; saber realitzar la gestió de les emocions entenent aquesta gestió no com una inhibició sinó com a una expressió adient de les mateixes, de manera que siguin adequades a les circumstàncies, i també aprendre les estratègies per afrontar les situacions de dificultat.
Educar per a la Salut significa desenvolupar les capacitats personals que permetin satisfer les necessitats bàsiques, poder fer una anàlisi crítica de les decisions a prendre i responsabilitzar-nos dels comportaments que comprometen la nostra salut. La salut forma part de la realitat de l'ésser humà i, com a realitat humana, és complexa i multicausal, és per aquest motiu que cal la participació dels diferents sectors de la vida social en total coordinació. Els agents d'educació per a la salut són totes les persones de la comunitat que contribueixen a fer que els individus adoptin conductes positives de salut, no obstant hi ha una sèrie de professions que, per les seves característiques i/o activitats, tenen més oportunitats, coneixements i facilitats per facilitar l'adquisició d'hàbits saludables
La família, l'escola, el treball i el lleure han de constituir-se com a fonts de salut per a la població. La salut s'ha de crear en el marc de la vida quotidiana, i la manera d'organitzar aquests àmbits contribuirà o no a la creació d'una societat saludable.
Els centres educatius, a més de funcions culturals i socials, tenen la funció de promoure la salut. L'educació per a la salut es pot entendre com una eina socialitzadora i culturalitzadora que ha d'estar present en els diferents programes educatius des d'una perspectiva integral i no sols com resposta a demandes sanitàries especifiques relacionades amb la malaltia El paper dels educadors implica ensenyar a viure, ajudar a reconèixer la realitat personal de l'alumne i la del seu context, i intentar desenvolupar la capacitat d'escollir uns valors que l'ajudin a viure saludablement.
L'educació per a la salut és un procés lligat al cicle vital i que no es configura només amb activitats concretes, sinó que necessita ser planificada des d'una perspectiva cultural que reforci els valors que afavoreixen el desenvolupament d' hàbits saludables. No podem parlar de l'educació per a la salut com una especialitat, ni planificar activitats aïllades, sinó que és una eina que confereix un estil de treball.
L'educació per a la salut en la majoria d'ocasions es concreta en una transmissió d'informacions o coneixements que ja són coneguts per la majoria de destinataris de la informació i generalment aquests continuen mantenint les conductes de risc malgrat saber les seves conseqüències.
L'objectiu de l'educació per a la salut és provocar processos d'aprenentatge que ajudin a millorar els estils de vida, tenint en compte que l'ensenyament de l'educació per a la salut comporta generar estratègies d'intervenció dirigides a reforçar:
* Un conjunt de coneixements, "saber".
* La pràctica de les habilitats apreses, "saber fer".
* El desenvolupament d'actituds i valors positius que permetin l'adquisició d'hàbits i comportaments saludables, "saber ser".
* La capacitat de triar les decisions que ens ajudin a desenvolupar els projectes personals.
* La resolució de conflictes.
* Incrementar la responsabilitat i reforçar l'autoestima.
Per dur a terme amb èxit les accions que es deriven d'aquesta orientació, cal disposar de professionals que tinguin coneixements, motivació i capacitats. És molt important que els programes de formació dels professionals de la salut així com els dels educadors, incorporin una visió multidisciplinar que permeti el treball conjunt d' aquests sectors socials.
El Pla de Salut de Catalunya en les propostes sanitàries per al segle XXI, continua descrivint com un dels objectius prioritaris el desenvolupament de les activitats d'educació per a la salut en els centres d'ensenyament i la seva incorporació com a eix transversal en els projectes curriculars dels centres. El Programa d' educació per a la salut a l'escola ha d' implicar tots els sectors, escola, família, centres de salut i donar una coherència als programes dirigits a modificar els factors risc de les malalties lligades a la conducta. Els problemes de salut cardiovasculars, càncer de pulmó, de colon, malalties de transmissió sexual entre d'altres estan molt lligades als hàbits quotidians. Per tant és imprescindible incidir des de diferents àmbits sobre la salut conductual ja que la societat del futur depèn en part dels progressos educatius, socials, sanitaris i la seva aplicació a la població.
Bibliografia
Boixareu, R, Cardona, X, Fatjo, J, Pérez, I et al. (pendent de publicació) Antropologia de la salut . Barcelona Ed Universitat Ramon Llull.
Fortuny, M i Cruz Molina, M. (1998). Educació per a la salut. Barcelona: Edicions Universitat de Barcelona.
Generalitat de Catalunya. Departament de Sanitat i Seguretat Social. (1999). Pla de Salut de Catalunya. Barcelona: Publicacions Generalitat de Catalunya.
Gonzalez Dagnino, A. (1990). Teoria y práctica de la Atención Primaria en España. Madrid:Instituto Nacional de Salud.
Rochon,A. (1992). Educación para la salut: guia práctica para realizar un proyecto. Barcelona: Masson SA.
Rojas, E (1994). La conquista de la voluntad. Madrid: Temas de Hoy.
Salleras Sanmarti, L (1985). Educación Sanitaria: principios, métodos y aplicaciones. Madrid: Diaz de Santos.
Data de publicació: Abril de 2003
-----
Més continguts sobre:
educació per a la salut, ciutadania
imprimir