hemeroteca
Educació política i participació democràtica
Mª del Mar Galceran /
Mª del Mar Galceran
Pedagoga i Professora de l'Escola d'Educació
Social-Pere Tarrés. Universitat Ramon Llull
L'educació política l'hem d'entendre com aquell procés educatiu que pretén ajudar els subjectes a implicar-se en els afers públics, a preocupar-se pel bé comú i a desenvolupar els valors de la democràcia. Dins d'aquest procés poden determinar diferents continguts conceptuals com el coneixement dels diferents òrgans de govern d'un país o estat, les lleis, normes i regulacions que garanteixen la vida pública i els drets fonamentals, la distribució territorial de l'Estat o el coneixement de les desigualtats socials per posar-ne alguns exemples. Però quan parlem d'Educació Política hem de tenir també en compte aquells continguts procedimentals que han de garantir les finalitats anteriorment esmentades, ens estem referint a l'aprenentatge de la participació social i democràtica.
En el present article abordarem bàsicament aquest darrer bloc de continguts, perquè entenem que l'educació política només tindrà sentit quan es "visqui" la política i per tant quan hom exerciti la seva capacitat d'incidir en els problemes socials i experimenti els valors de la democràcia.
L'aprenentatge de la participació democràtica
Partim de la idea que eduquem en política quan som capaços de generar processos de participació social. Ara bé, la participació no es quelcom que s'adquireix espontàniament sinó que s'ha d'anar adquirint progressivament amb la pràctica mitjançant l'adquisició de destreses i capacitats per al diàleg, la col·laboració, la responsabilitat i l'autonomia. En aquest sentit entenem que el treball i l'exercici de la participació, a més a més de ser un dret de tot ciutadà, afavoreix l'adquisició de competències sociomorals i esdevé un mitjà que
afavoreix la socialització i la sociabilitat humana. La participació és, doncs, un dels aprenentatges de la democràcia més importants que caldrà
treballar amb els infants, i no tant infants, quan abans millor.
En societats plurals i democràtiques, les diferents instàncies educatives han de procurar educar els infants perquè puguin ser subjectes capaços de viure i exercitar els valors democràtics. Però no es pot educar per a la democràcia si no es viu en democràcia per tant les diverses institucions educatives s'han de convertir en un espai de convivència justa i democràtica que permeti l'educand copsar i viure els valors que la impregnen. Per tant, entenem que una educació per i en la democràcia suposarà optar per la participació i l'autonomia dels ciutadans, sigui quina sigui la seva edat, com a eixos transversals de la quotidianitat.
Les condicions per a la participació
En primer lloc hem de ser conscients que per tal que les persones es sentin mogudes i motivades a participar ens caldran unes determinades condicions "ambientals". D'una banda la creació d'un determinat clima emocional positiu que permeti el desenvolupament de l'autoestima positiva en els participants. Si els participants, especialment els infants,es senten apreciats i reconeguts positivament, consideraran valuosa la seva aportació al grup i es
sentiran motivats a participar-hi fent esforços per apropar-se a les expectatives que els companys i altres adults dipositen en cadascun d'ells.
En segon lloc serà necessari crear un clima de consciència col·lectiva: Per participar cal que ens sentim membres d'una mateixa comunitat. Participar vol dir també fer coses cooperativament, treballar per un objectiu comú i per tant sentir-nos membres d'un mateix projecte, identificats en uns mateixos valors compartits. L'establiment d'unes bases comunes, uns valors, uns principis, un estil i manera de fer pròpia de la comunitat, serà necessària perquè la participació pugui ser més efectiva i perquè els participants puguin anar construint una perspectiva social cada cop més àmplia que faci sentir com a propis els interessos i necessitats dels altres.
Finalment caldrà crear entorns justos i democràtics de convivència: La democràcia és un estil de vida que implica unes actituds de respecte, tolerància i acollida de les idees i aportacions de tothom. Implica especialment oferir la paraula als infants, ajudar-los a expressar les seves opinions i idees i a respectar les dels companys i a implicar-los en la presa de decisions dels diferents aspectes de la vida col·lectiva mitjançant estructures de participació democràtica.
Les assemblees, les reunions per comissions, els Consells d'escola, d'ajuntament, d'esplai o d'agrupament... han de ser espais on la veu dels infants pugui ser expressada, escoltada i tinguda en compte, espais que els permetin anar-se entrenant en el joc democràtic.
Els dinamismes de la participació social i democràtica
Mes enllà de la creació d'aquestes condicions ambientals, en els processos de participació hi entren en joc un conjunt de dinamismes que la poden afavorir especialment i dels que caldria destacar els següents:
*Les activitats de compromís social i d'implicació en l'entorn: Participar suposa fer l'esforç de descentrar-se d'un mateix per atendre les necessitats dels altres, implica un procés de col·laboració en la consecució d'un major benefici per a una determinada col·lectivitat. Des d'aquesta perspectiva serà important realitzar activitats que requereixin d'una col·laboració mútua entre diferents persones o entitats d'un determinat barri o zona (campanyes de sensibilització social, coneixement de les diferents associacions i entitats del territori, detecció
de necessitats i propostes conjuntes de millora, activitats interassociatives....) afavorint la creació del teixit associatiu i l'enfortiment de la justícia social.
*L'organització de la convivència. Per poder aprendre a participar es necessari que des dels diferents agents educatius es creïn les estructures necessàries que permetin als subjectes "viure" la democràcia i per tant facilitar l'exercici de la responsabilitat compartida mitjançant l'assumpció de compromisos col·lectius, el repartiment solidari de les tasques comunes i la presa de decisions des del consens i el diàleg mitjançant la creació dels corresponents mecanismes: assemblees, comissions de treball i diversos organismes de presa de decisions.
*L'aprenentatge d'habilitats i competències personals. Finalment, malgrat que la participació social es tracti bàsicament d'un exercici col·lectiu, les aportacions i les competències particulars de cadascun dels participants serà fonamental perquè el procés es pugui realitzar amb èxit. Des d'aquesta perspectiva l'exercici de la participació social i democràtica estarà estretament lligat al desenvolupament de les habilitats dialògiques, l'autonomia, la responsabilitat, la capacitat crítica i reflexiva i l'empatia com a més significatives.
Malgrat tot, tal i com hem dit a l'inici, l'educació política no s'esgota en l'exercici i l'aprenentatge de la participació democràtica, entenem que aquest serà el procediment imprescindible per aconseguir una ciutadania més compromesa i solidària.
Data de publicació: Febrer de 2004
-----
Més continguts sobre:
educació en valors, ciutadania, democràcia, participació
imprimir
Mª del Mar Galceran
Pedagoga i Professora de l'Escola d'Educació
Social-Pere Tarrés. Universitat Ramon Llull
L'educació política l'hem d'entendre com aquell procés educatiu que pretén ajudar els subjectes a implicar-se en els afers públics, a preocupar-se pel bé comú i a desenvolupar els valors de la democràcia. Dins d'aquest procés poden determinar diferents continguts conceptuals com el coneixement dels diferents òrgans de govern d'un país o estat, les lleis, normes i regulacions que garanteixen la vida pública i els drets fonamentals, la distribució territorial de l'Estat o el coneixement de les desigualtats socials per posar-ne alguns exemples. Però quan parlem d'Educació Política hem de tenir també en compte aquells continguts procedimentals que han de garantir les finalitats anteriorment esmentades, ens estem referint a l'aprenentatge de la participació social i democràtica.
En el present article abordarem bàsicament aquest darrer bloc de continguts, perquè entenem que l'educació política només tindrà sentit quan es "visqui" la política i per tant quan hom exerciti la seva capacitat d'incidir en els problemes socials i experimenti els valors de la democràcia.
L'aprenentatge de la participació democràtica
Partim de la idea que eduquem en política quan som capaços de generar processos de participació social. Ara bé, la participació no es quelcom que s'adquireix espontàniament sinó que s'ha d'anar adquirint progressivament amb la pràctica mitjançant l'adquisició de destreses i capacitats per al diàleg, la col·laboració, la responsabilitat i l'autonomia. En aquest sentit entenem que el treball i l'exercici de la participació, a més a més de ser un dret de tot ciutadà, afavoreix l'adquisició de competències sociomorals i esdevé un mitjà que
afavoreix la socialització i la sociabilitat humana. La participació és, doncs, un dels aprenentatges de la democràcia més importants que caldrà
treballar amb els infants, i no tant infants, quan abans millor.
En societats plurals i democràtiques, les diferents instàncies educatives han de procurar educar els infants perquè puguin ser subjectes capaços de viure i exercitar els valors democràtics. Però no es pot educar per a la democràcia si no es viu en democràcia per tant les diverses institucions educatives s'han de convertir en un espai de convivència justa i democràtica que permeti l'educand copsar i viure els valors que la impregnen. Per tant, entenem que una educació per i en la democràcia suposarà optar per la participació i l'autonomia dels ciutadans, sigui quina sigui la seva edat, com a eixos transversals de la quotidianitat.
Les condicions per a la participació
En primer lloc hem de ser conscients que per tal que les persones es sentin mogudes i motivades a participar ens caldran unes determinades condicions "ambientals". D'una banda la creació d'un determinat clima emocional positiu que permeti el desenvolupament de l'autoestima positiva en els participants. Si els participants, especialment els infants,es senten apreciats i reconeguts positivament, consideraran valuosa la seva aportació al grup i es
sentiran motivats a participar-hi fent esforços per apropar-se a les expectatives que els companys i altres adults dipositen en cadascun d'ells.
En segon lloc serà necessari crear un clima de consciència col·lectiva: Per participar cal que ens sentim membres d'una mateixa comunitat. Participar vol dir també fer coses cooperativament, treballar per un objectiu comú i per tant sentir-nos membres d'un mateix projecte, identificats en uns mateixos valors compartits. L'establiment d'unes bases comunes, uns valors, uns principis, un estil i manera de fer pròpia de la comunitat, serà necessària perquè la participació pugui ser més efectiva i perquè els participants puguin anar construint una perspectiva social cada cop més àmplia que faci sentir com a propis els interessos i necessitats dels altres.
Finalment caldrà crear entorns justos i democràtics de convivència: La democràcia és un estil de vida que implica unes actituds de respecte, tolerància i acollida de les idees i aportacions de tothom. Implica especialment oferir la paraula als infants, ajudar-los a expressar les seves opinions i idees i a respectar les dels companys i a implicar-los en la presa de decisions dels diferents aspectes de la vida col·lectiva mitjançant estructures de participació democràtica.
Les assemblees, les reunions per comissions, els Consells d'escola, d'ajuntament, d'esplai o d'agrupament... han de ser espais on la veu dels infants pugui ser expressada, escoltada i tinguda en compte, espais que els permetin anar-se entrenant en el joc democràtic.
Els dinamismes de la participació social i democràtica
Mes enllà de la creació d'aquestes condicions ambientals, en els processos de participació hi entren en joc un conjunt de dinamismes que la poden afavorir especialment i dels que caldria destacar els següents:
*Les activitats de compromís social i d'implicació en l'entorn: Participar suposa fer l'esforç de descentrar-se d'un mateix per atendre les necessitats dels altres, implica un procés de col·laboració en la consecució d'un major benefici per a una determinada col·lectivitat. Des d'aquesta perspectiva serà important realitzar activitats que requereixin d'una col·laboració mútua entre diferents persones o entitats d'un determinat barri o zona (campanyes de sensibilització social, coneixement de les diferents associacions i entitats del territori, detecció
de necessitats i propostes conjuntes de millora, activitats interassociatives....) afavorint la creació del teixit associatiu i l'enfortiment de la justícia social.
*L'organització de la convivència. Per poder aprendre a participar es necessari que des dels diferents agents educatius es creïn les estructures necessàries que permetin als subjectes "viure" la democràcia i per tant facilitar l'exercici de la responsabilitat compartida mitjançant l'assumpció de compromisos col·lectius, el repartiment solidari de les tasques comunes i la presa de decisions des del consens i el diàleg mitjançant la creació dels corresponents mecanismes: assemblees, comissions de treball i diversos organismes de presa de decisions.
*L'aprenentatge d'habilitats i competències personals. Finalment, malgrat que la participació social es tracti bàsicament d'un exercici col·lectiu, les aportacions i les competències particulars de cadascun dels participants serà fonamental perquè el procés es pugui realitzar amb èxit. Des d'aquesta perspectiva l'exercici de la participació social i democràtica estarà estretament lligat al desenvolupament de les habilitats dialògiques, l'autonomia, la responsabilitat, la capacitat crítica i reflexiva i l'empatia com a més significatives.
Malgrat tot, tal i com hem dit a l'inici, l'educació política no s'esgota en l'exercici i l'aprenentatge de la participació democràtica, entenem que aquest serà el procediment imprescindible per aconseguir una ciutadania més compromesa i solidària.
Data de publicació: Febrer de 2004
-----
Més continguts sobre:
educació en valors, ciutadania, democràcia, participació
imprimir