ressenyes de llibres
Aventures d'aprenentatge
Mar Esteve Ràfols / L'experiència que explica aquesta obra és la de l'escola Epiqueia, una escola petita i rural de l'Alt Penedès que ja fa uns anys que treballa en una pràctica pedagògica renovadora i reflexiva.El que aquí s'explica, però, no és ni la globalitat ni el més essencial d'aquest projecte d'escola; n'és, només, un aspecte rellevant:el treball per projectes
En aquest llibre no trobareu un plantejament prescriptiu de què és i com s'ha de dur a la pràctica el treball per projectes; de fet, ni tan sols se'n fa una definició acotada. S'hi tracta el treball per projectes més com una perspectiva que com una tècnica o mètode tancats i s'intenta aprofundir-hi reflexionant-ne la pràctica i la teoria, però sempre des del lloc d'una experiència educativa real i concreta. Per això, si algú vol documentar-se sobre el treball per projectes, no en tindrà prou amb aquest llibre, però les pàgines que segueixen podran servir per animar-lo a començar, per aprofundir en l'itinerari si ja hi és o per enriquir-lo i posar-lo en diàleg per construir saber pedagògic personal i comunitari.
L'experiència a la qual remet és la de l'escola Epiqueia, una escola petita i rural de l'Alt Penedès que ja fa uns anys que treballa en una pràctica pedagògica renovadora i reflexiva. El que aquí s'explica, però, no és ni la globalitat ni el més essencial d'aquest projecte d'escola; n'és, només, un aspecte rellevant. Malgrat que la situació des de la qual es parla és singular, l'experiència es pot compartir. Per això espero que es doni aquella paradoxa que fa que les coses més singulars, locals i reals siguin les més extrapolables. Perquè ja sabem d'antuvi que no es poden ni s'han de fer iguals, però poden inspirar, fer pensar i, molt important també, encoratjar i fer companyia —perquè la lectura crea complicitats. Crec que moltes de les coses que s'expliquen en aquest llibre i que s'han viscut i pensat en un petit poble rural poden ser inspiradores, per exemple, per a una escola de barri d'una ciutat. Crec que és així, i espero que sigui així. Jo he tingut aquesta vivència: sentir-me interpel·lada i inspirada pedagògicament per experiències i testimoniatges diferents o llunyans —en el temps, en l'espai, en el context… De fet, els llibres de temes metodològic didàctics generals i genèrics que no remeten a cap experiència o experiències concretes tenen el perill de ser aplicables. I, aleshores, els mestres i les mestres som copiadors i executors d'unes premisses, directrius o orientacions. I en educació no es tracta d'això.
La primera part del llibre, més teòrica, planteja quin marc d'escola pot ser el lloc per viure els projectes —o el que anomeno aventures d'aprenentatge— i també intento mostrar-hi quines són les coses que es redefineixen en l'educació escolar si s'aprèn i s'ensenya en la perspectiva del treball per projectes. L'aposta és que treballar els projectes a l'escola amb una orientació determinada esdevé una pràctica transformadora.
La segona part del llibre —que, certament, es podria llegir primer per anar, després, a la part inicial— té un to molt més vinculat a la pràctica i a les situacions d'ensenyament i d'aprenentatge. Hi abordo algunes temàtiques, però n'hi podria haver moltes més. No són pas les més importants; són les que gairebé d'una manera atzarosa he anat escrivint perquè he tingut ganes de fer-ho.
Finalment, el llibre es tanca amb dues reflexions obertes: una sobre els mestres i les mestres i una sobre la renovació pedagògica —en el llibre s'utilitzen més les paraules renovació i transformació que la paraula innovació.
I una última cosa per acabar de presentar amb brevetat el que és i el que pretén aquest llibre: no és un llibre de certeses fortes; és més aviat el llibre d'un compromís fort amb poques certeses, per anar tirant —encara que en algun fragment pugui aparentar més que això. Hi defenso la reflexió constant vinculada a la pràctica. Tampoc no és un llibre de solucions ni d'èxits perquè tot costa molt i perquè no crec que cap de les dues paraules ens serveixin per parlar d'educació. Com diu Gert Biesta, «això fa que la forma educativa sigui la forma lenta, la forma difícil, la forma frustrant i, podríem dir, la forma fràgil, ja que el resultat d'aquest procés no pot ni garantir-se ni assegurar-se», i també diu que aquesta fragilitat té a veure amb «l'acceptació que l'educació no és un mecanisme i no s'hi hauria de convertir». Espero que això no desanimi el lector. I el que més m'agradaria seria que això l'animés a la lectura i al diàleg amb el que s'hi explica. Com que les evidències d'èxit i les solucions tècniques no són el que més m'ha servit ni ens ha servit a l'escola, no són pas el que oferim. Oferim un itinerari apassionat, viscut, pensat i compartit perquè pugui ser útil i interpel·lador per a altres mestres que també estan en camí.
Text extret del llibre de Mar Esteve Ràfols: Aventures d'aprenentatge. Construir escola amb el treball per projectes. Vic, Eumo Editorial, 2019.
Març 2019
-----
Més continguts sobre:
treball per projectes, participació
imprimir
En aquest llibre no trobareu un plantejament prescriptiu de què és i com s'ha de dur a la pràctica el treball per projectes; de fet, ni tan sols se'n fa una definició acotada. S'hi tracta el treball per projectes més com una perspectiva que com una tècnica o mètode tancats i s'intenta aprofundir-hi reflexionant-ne la pràctica i la teoria, però sempre des del lloc d'una experiència educativa real i concreta. Per això, si algú vol documentar-se sobre el treball per projectes, no en tindrà prou amb aquest llibre, però les pàgines que segueixen podran servir per animar-lo a començar, per aprofundir en l'itinerari si ja hi és o per enriquir-lo i posar-lo en diàleg per construir saber pedagògic personal i comunitari.
L'experiència a la qual remet és la de l'escola Epiqueia, una escola petita i rural de l'Alt Penedès que ja fa uns anys que treballa en una pràctica pedagògica renovadora i reflexiva. El que aquí s'explica, però, no és ni la globalitat ni el més essencial d'aquest projecte d'escola; n'és, només, un aspecte rellevant. Malgrat que la situació des de la qual es parla és singular, l'experiència es pot compartir. Per això espero que es doni aquella paradoxa que fa que les coses més singulars, locals i reals siguin les més extrapolables. Perquè ja sabem d'antuvi que no es poden ni s'han de fer iguals, però poden inspirar, fer pensar i, molt important també, encoratjar i fer companyia —perquè la lectura crea complicitats. Crec que moltes de les coses que s'expliquen en aquest llibre i que s'han viscut i pensat en un petit poble rural poden ser inspiradores, per exemple, per a una escola de barri d'una ciutat. Crec que és així, i espero que sigui així. Jo he tingut aquesta vivència: sentir-me interpel·lada i inspirada pedagògicament per experiències i testimoniatges diferents o llunyans —en el temps, en l'espai, en el context… De fet, els llibres de temes metodològic didàctics generals i genèrics que no remeten a cap experiència o experiències concretes tenen el perill de ser aplicables. I, aleshores, els mestres i les mestres som copiadors i executors d'unes premisses, directrius o orientacions. I en educació no es tracta d'això.
La primera part del llibre, més teòrica, planteja quin marc d'escola pot ser el lloc per viure els projectes —o el que anomeno aventures d'aprenentatge— i també intento mostrar-hi quines són les coses que es redefineixen en l'educació escolar si s'aprèn i s'ensenya en la perspectiva del treball per projectes. L'aposta és que treballar els projectes a l'escola amb una orientació determinada esdevé una pràctica transformadora.
La segona part del llibre —que, certament, es podria llegir primer per anar, després, a la part inicial— té un to molt més vinculat a la pràctica i a les situacions d'ensenyament i d'aprenentatge. Hi abordo algunes temàtiques, però n'hi podria haver moltes més. No són pas les més importants; són les que gairebé d'una manera atzarosa he anat escrivint perquè he tingut ganes de fer-ho.
Finalment, el llibre es tanca amb dues reflexions obertes: una sobre els mestres i les mestres i una sobre la renovació pedagògica —en el llibre s'utilitzen més les paraules renovació i transformació que la paraula innovació.
I una última cosa per acabar de presentar amb brevetat el que és i el que pretén aquest llibre: no és un llibre de certeses fortes; és més aviat el llibre d'un compromís fort amb poques certeses, per anar tirant —encara que en algun fragment pugui aparentar més que això. Hi defenso la reflexió constant vinculada a la pràctica. Tampoc no és un llibre de solucions ni d'èxits perquè tot costa molt i perquè no crec que cap de les dues paraules ens serveixin per parlar d'educació. Com diu Gert Biesta, «això fa que la forma educativa sigui la forma lenta, la forma difícil, la forma frustrant i, podríem dir, la forma fràgil, ja que el resultat d'aquest procés no pot ni garantir-se ni assegurar-se», i també diu que aquesta fragilitat té a veure amb «l'acceptació que l'educació no és un mecanisme i no s'hi hauria de convertir». Espero que això no desanimi el lector. I el que més m'agradaria seria que això l'animés a la lectura i al diàleg amb el que s'hi explica. Com que les evidències d'èxit i les solucions tècniques no són el que més m'ha servit ni ens ha servit a l'escola, no són pas el que oferim. Oferim un itinerari apassionat, viscut, pensat i compartit perquè pugui ser útil i interpel·lador per a altres mestres que també estan en camí.
Text extret del llibre de Mar Esteve Ràfols: Aventures d'aprenentatge. Construir escola amb el treball per projectes. Vic, Eumo Editorial, 2019.
Març 2019
-----
Més continguts sobre:
treball per projectes, participació
imprimir