ressenyes de llibres
El lleure com a projecte
Joaquim Franch (1944-1987) va impulsar el 1983 un camp de natura als Aiguamolls de l'Empordà. L'experiència viscuda –de valor educatiu i ecològic– va motivar-lo a escriure aquest llibre, de plena actualitat, i que ara Eumo Editorial reedita amb un estudi introductori de Jaume Trilla.
Tot resseguint el relat de l'experiència al camp de treball, Joaquim Franch reflexiona sobre el concepte de lleure, la institucionalització d'aquesta pràctica i els «dinamismes de l'educació en el lleure»: com funciona, quins agents hi actuen, com es relacionen, amb quins motius. Hi apareixen les constants del seu pensament pedagògic, com són la capacitat per llegir la realitat, un discurs en diàleg amb altres pensadors o el talent per convertir els grups en equips productius. I, per damunt de tot, hi destaca la seva anàlisi crítica i alhora utòpica, el que va fer d'ell una referència en la pedagogia de la segona meitat del segle XX. L'obra es completa amb un estudi introductori de Jaume Trilla i el text inèdit «Ecos més llunyans», que Joaquim Franch no va poder incloure en la primera edició de 1985.
Un clàssic de l'educació social a Textos Pedagògics. Joaquim Franch entra a formar part de la col·lecció Textos Pedagògics, una manera de reconèixer-lo i considerar-lo com un clàssic de la pedagogia catalana contemporània, no només perquè ja no hi és a causa d'una desaparició prematura a l'edat de quaranta-tres anys, sinó per la importància i profunditat d'una obra realitzada i escrita amb una enorme saviesa i solidesa, justament en un període tan curt, però molt intens, de temps.
Una obra d'acció i reflexió educatives que manté tota la vigència. El lleure com a projecte és una obra de reflexió i acció que, malgrat el temps transcorregut, conserva una gran actualitat. És un text pedagògic carregat d'interès per ser llegit per un públic molt ampli, com ho van ser els camins educatius explorats i recorreguts per Joaquim Franch: de l'escola a l'esplai i al lleure; de la universitat als serveis de joventut i als ajuntaments.
El pedagog complet. En paraules de Jaume Trilla, Franch va ser un pedagog total per raons diverses: la presència simultània de la reflexió i l'acció en la seva obra; el seu ampli recorregut professional (mestre, animador, formador, professor universitari, etc.); els àmbits diversos d'acció i estudi (de l'educació formal a la no formal); la concepció integral de l'educació i, no menys important, els amplis horitzons que albirava des del realisme més immediat i proper, a la utopia més necessària i engrescadora
Treball en equip i lideratge. Joaquim Franch va optar sempre pel treball en equip. Procurava convertir els encàrrecs que rebia i les pròpies iniciatives en tasques a compartir amb altres. Fugia de les nominacions formals i de l'etiquetatge jeràrquic del seu rol en els grups, però el paper de líder li era gairebé sempre implícitament reconegut. Un dels seus temes recurrents, ja des dels primers treballs, fou l'estudi de les formes de lideratge i la defensa dels estils democràtics, participatius, no directius, etc.; aquests eren també els estils que ell intentava practicar i en els quals va arribar a adquirir una competència considerable.
Crítica i utopia. En l'obra de Joaquim Franch no hi falta la crítica; però ell és un autèntic pedagog, i la pedagogia és, per definició, projectiva, afirmativa. Per a ell, l'anàlisi crítica de la realitat és una fase imprescindible, però no és la que acapara el seu procés intel·lectual ni la que dona sentit a la seva pràctica reflexiva. Un altre constant del seu pensament és la utopia, entesa com un procés, com un anar fent que no s'acabarà mai; més un estímul i un mòbil per a l'acció transformadora que una fita.
Joaquim Franch (1944 – 1987) va ser un dels pedagogs catalans més polifacètics, innovadors i productius del segle XX: mestre, animador, formador de formadors, creador de materials, gestor, investigador… Va treballar dins i fora de l'escola, enllaçant sempre teoria
Jaume Trilla (prologuista). És catedràtic de la Facultat d'Educació de la Universitat de Barcelona. Ha estat guardonat amb els premis de pedagogia Josep Pallach, Joan Profitós i Rosa Sensat. És autor de nombrosos llibres sobre educació i un dels principals estudiosos i coneixedors de l'obra de Joaquim Franch.
Març 2019
-----
Més continguts sobre:
joc i educació, treball per projectes, territori, educació ambiental, aprenentatge servei
imprimir
Tot resseguint el relat de l'experiència al camp de treball, Joaquim Franch reflexiona sobre el concepte de lleure, la institucionalització d'aquesta pràctica i els «dinamismes de l'educació en el lleure»: com funciona, quins agents hi actuen, com es relacionen, amb quins motius. Hi apareixen les constants del seu pensament pedagògic, com són la capacitat per llegir la realitat, un discurs en diàleg amb altres pensadors o el talent per convertir els grups en equips productius. I, per damunt de tot, hi destaca la seva anàlisi crítica i alhora utòpica, el que va fer d'ell una referència en la pedagogia de la segona meitat del segle XX. L'obra es completa amb un estudi introductori de Jaume Trilla i el text inèdit «Ecos més llunyans», que Joaquim Franch no va poder incloure en la primera edició de 1985.
Un clàssic de l'educació social a Textos Pedagògics. Joaquim Franch entra a formar part de la col·lecció Textos Pedagògics, una manera de reconèixer-lo i considerar-lo com un clàssic de la pedagogia catalana contemporània, no només perquè ja no hi és a causa d'una desaparició prematura a l'edat de quaranta-tres anys, sinó per la importància i profunditat d'una obra realitzada i escrita amb una enorme saviesa i solidesa, justament en un període tan curt, però molt intens, de temps.
Una obra d'acció i reflexió educatives que manté tota la vigència. El lleure com a projecte és una obra de reflexió i acció que, malgrat el temps transcorregut, conserva una gran actualitat. És un text pedagògic carregat d'interès per ser llegit per un públic molt ampli, com ho van ser els camins educatius explorats i recorreguts per Joaquim Franch: de l'escola a l'esplai i al lleure; de la universitat als serveis de joventut i als ajuntaments.
El pedagog complet. En paraules de Jaume Trilla, Franch va ser un pedagog total per raons diverses: la presència simultània de la reflexió i l'acció en la seva obra; el seu ampli recorregut professional (mestre, animador, formador, professor universitari, etc.); els àmbits diversos d'acció i estudi (de l'educació formal a la no formal); la concepció integral de l'educació i, no menys important, els amplis horitzons que albirava des del realisme més immediat i proper, a la utopia més necessària i engrescadora
Treball en equip i lideratge. Joaquim Franch va optar sempre pel treball en equip. Procurava convertir els encàrrecs que rebia i les pròpies iniciatives en tasques a compartir amb altres. Fugia de les nominacions formals i de l'etiquetatge jeràrquic del seu rol en els grups, però el paper de líder li era gairebé sempre implícitament reconegut. Un dels seus temes recurrents, ja des dels primers treballs, fou l'estudi de les formes de lideratge i la defensa dels estils democràtics, participatius, no directius, etc.; aquests eren també els estils que ell intentava practicar i en els quals va arribar a adquirir una competència considerable.
Crítica i utopia. En l'obra de Joaquim Franch no hi falta la crítica; però ell és un autèntic pedagog, i la pedagogia és, per definició, projectiva, afirmativa. Per a ell, l'anàlisi crítica de la realitat és una fase imprescindible, però no és la que acapara el seu procés intel·lectual ni la que dona sentit a la seva pràctica reflexiva. Un altre constant del seu pensament és la utopia, entesa com un procés, com un anar fent que no s'acabarà mai; més un estímul i un mòbil per a l'acció transformadora que una fita.
Joaquim Franch (1944 – 1987) va ser un dels pedagogs catalans més polifacètics, innovadors i productius del segle XX: mestre, animador, formador de formadors, creador de materials, gestor, investigador… Va treballar dins i fora de l'escola, enllaçant sempre teoria
Jaume Trilla (prologuista). És catedràtic de la Facultat d'Educació de la Universitat de Barcelona. Ha estat guardonat amb els premis de pedagogia Josep Pallach, Joan Profitós i Rosa Sensat. És autor de nombrosos llibres sobre educació i un dels principals estudiosos i coneixedors de l'obra de Joaquim Franch.
Març 2019
-----
Més continguts sobre:
joc i educació, treball per projectes, territori, educació ambiental, aprenentatge servei
imprimir