hemeroteca
Educar en valors als adolescents al marge (o mal anomenats de risc social ).
Jaume Funes /
Una vegada més em veig obligat a posar en relació alguns conceptes educatius i la maleïda idea del risc social . Així que no em queda més remei que començar per recordar la maldat d'aquest concepte. Si parlem de població en risc, que quedi clar que volem dir població que ha de viure en unes condicions socials, educatives, etc. en les quals és més que probable que se senti marginada i exclosa de la societat. Parlem sempre de nois i noies que viuen en situacions de risc social, no de nois i noies que tenen risc social.
Aclareixo tot això perquè com que el que haig de fer és parlar d'adolescents que viuen en aquestes realitats i de la nostra pretensió per educar-los en valors, podria ser que més d'un acabés pensant que la dificultat rau que es tracta d'una categoria de personatges amb la patologia de risc, ineducables per al comportament ètic. Per a no embolicar-nos, deixem clar que estem parlant d'adolescents que, per raons diverses, no ho tenen clar per arribar a ser ciutadans i ciutadanes incorporats de maneres no conflictives a la nostra societat.
Preguntes i variables.
La pregunta que sobre aquesta població em fan els responsables de Senderi és: com se'ls educa en valors, partint del supòsit que no semblen tenir-ne gaires? Una pregunta però, que ens condueix, com sempre, a d'altres, especialment a: com dimonis s'educa en valors un adolescent? Per a què vol els valors socials una persona que té tots el números per a ser marginal?
Si en relació a l'educació en valors, parlem d'adolescents i d'adolescents que tenen dificultats socials, que estan en procés de marginació, estem obligats a tenir presents, si més no, tres aspectes:
1) les característiques que la condició social i evolutiva adolescent imposa a tota acció educativa;
2) l'adolescència com a etapa especialment implicada en el procés de socialització;
3) els aspectes anòmics de tot procés de dissociabilitat o marginació.
Valors adolescents.
Educar adolescents, avui, té les seves claus (proximitat adulta, tensió i conflicte, empatia, vitalisme, predomini del grup, etc.) i aquestes són igualment vàlides per educar en valors. El primer escull té a veure amb aquella contradicció derivada del fet que un adult, per a un adolescent, sempre és una persona que pensa una cosa, en diu una altra i en fa una altra. També es troben amb models d'adults oposats i contradictoris. Els adults que els envolten semblen proposar-los que visquin entre la contradicció i la hipocresia. Contràriament, la coherència i la imitació són els mecanismes claus que determinen l'acció educativa amb els adolescents. Sovint la tasca d'educar en valors els adolescents sembla passar primer per educar els educadors.
Per als adolescents, la renovació o la manifestació de novetat és una connotació inherent a tot valor. És a dir, qualsevol valor que sigui percebut, viscut, com una cosa antiquada, no renovada, difícilment serà acceptat per un adolescent o un jove. Tot i estar d'acord amb el contingut dels valors que serien traspassables als adolescents, probablement no l'encertem en la manera o en la fórmula com s'han d'ordenar o en què s'han d'expressar. Per això hem de retornar a analitzar els eixos entorn dels quals gira la seva vida, els espais vitals predominants (la diversió, el treball, la cultura...). N'hauríem d'observar l'estètica, els llenguatges, la comunicació no verbal, les activitats dominants, etc.
L'adolescent és un personatge vitalista, enormement implicat en la seva existència, en les seves contradiccions, en les seves dificultats. La incògnita educativa és com tenir estil adolescent en l'educació en valors, com fer maièutica, és a dir, de quina manera es pot fer aflorar el que en definitiva són els seus valors o les seves expressions de valors.
Identitat, pertinència i cultura.
Des d'una altra perspectiva, l'adolescència és justament l'etapa en la qual els nois i noies adolescents estan en una situació clau respecte a grans aspectes del seu procés d'incorporació a la societat. L'adolescència és l'etapa bàsica de la socialització. En gran mesura, educar en l'adolescència és socialitzar, acompanyar processos de socialització. Això, clàssicament, ho hem traduït en actuar educativament en tot allò que té a veure amb la identitat, amb la sociabilitat i amb el domini d'aspectes bàsics de les cultures que regeixen la societat en la qual estem.
Ja se sap que la pregunta existencial bàsica de tot adolescent és la de:qui sóc jo? Una pregunta-vivència que requereix ajuda per a l'autoconeixement, l'autoestima i la proposta de models. Des dels valors, els dilemes tenen a veure amb el tipus de jove (i, després, de persona adulta) que volen ser. Té a veure amb si allò que més valoren de la seva persona són aspectes èticament positius, i amb si són capaços de conèixer i pensar sobre els propis sentiments, vivències i accions. Però quan existeixen dificultats socials són justament aquests els aspectes més deficitaris i controvertits dels personatges adolescents. Sovint, si alguna cosa necessiten és poder-los viure en positiu, tenir a prop persones adultes imitables, trobar formes de ser jove que no es basin en propostes especialment conflictives per a la societat.
Quan existeix un procés de marginació, els dèficits apareixen també en les relacions socials. Són persones que progressivament interioritzen processos d'exclusió, que limiten la seva sociabilitat i les seves relacions socials a entorns cada vegada més instal·lats en la dificultat i el conflicte. Educar en valors sabem que suposa ajudar a reconstruir altres xarxes de relació, frenant el rebuig i l'exclusió que produeix l'entorn. La comprensió i l'adquisició de les lògiques culturals de la societat en la qual han de viure és, sovint, un exercici de pragmatisme i de descobriment de les contradiccions que la dominen. Però, en educar en valors bàsics, ens trobem amb que és fonamental descobrir les lògiques internes que tenen les conductes adolescents, les explicacions en claus culturals que sovint no són les adultes. Quan eduquem, per exemple, per a la no violència, no tan sols haurem d'aclarir el seu significat en el món adult especialment violent, sinó que també haurem de descobrir per què un adolescent que s'està formant rebutja o accepta models pacífics definidors de la seva identitat. Caldrà saber per què no es pot ser tou o per què hi ha noies que encara volen ser "defensades".
Els Valors de la marginació.
L'última perspectiva d'aquesta visió, més que ràpida, hauria de conduir-nos a recordar que quan un està o és col·locat al marge, potser una de les seves característiques és no compartir els valors de la societat de la qual no pot formar part i, en tot cas, tenir-ne d'altres. Per evitar simplificacions, convé recordar que els nois i noies situats al marge (n'hi ha moltes formes) són, en qualsevol cas, personatges que tenen dèficits en el coneixement de les lògiques dominants en el seu entorn o que, coneixent-les, les rebutgen. Però, en qualsevol cas, tenen formes culturals (parcials) pròpies per entendre i sentir el món, així com valors que influeixen en la seva conducta.
No és en clau de reeducació i domesticació cap als valors dominants que se'ls educa. Es tracta de partir de les seves lògiques vitals, del seus valors emocionals, familiars, d'entorn, per ajudar-los a regular la seva conducta amb valors que siguin humans i compatibles amb la vida en comú. Tot això, sense oblidar que són marginats (o estan a punt de ser-ho) perquè la societat no espera ja res d'ells i elles i perquè tampoc es veuen a si mateixos i mateixes aportant res a la societat.
Data de publicació: febrer de 2000
-----
Més continguts sobre:
educació secundària, educació en valors, adolescència, exclusió
imprimir
Una vegada més em veig obligat a posar en relació alguns conceptes educatius i la maleïda idea del risc social . Així que no em queda més remei que començar per recordar la maldat d'aquest concepte. Si parlem de població en risc, que quedi clar que volem dir població que ha de viure en unes condicions socials, educatives, etc. en les quals és més que probable que se senti marginada i exclosa de la societat. Parlem sempre de nois i noies que viuen en situacions de risc social, no de nois i noies que tenen risc social.
Aclareixo tot això perquè com que el que haig de fer és parlar d'adolescents que viuen en aquestes realitats i de la nostra pretensió per educar-los en valors, podria ser que més d'un acabés pensant que la dificultat rau que es tracta d'una categoria de personatges amb la patologia de risc, ineducables per al comportament ètic. Per a no embolicar-nos, deixem clar que estem parlant d'adolescents que, per raons diverses, no ho tenen clar per arribar a ser ciutadans i ciutadanes incorporats de maneres no conflictives a la nostra societat.
Preguntes i variables.
La pregunta que sobre aquesta població em fan els responsables de Senderi és: com se'ls educa en valors, partint del supòsit que no semblen tenir-ne gaires? Una pregunta però, que ens condueix, com sempre, a d'altres, especialment a: com dimonis s'educa en valors un adolescent? Per a què vol els valors socials una persona que té tots el números per a ser marginal?
Si en relació a l'educació en valors, parlem d'adolescents i d'adolescents que tenen dificultats socials, que estan en procés de marginació, estem obligats a tenir presents, si més no, tres aspectes:
1) les característiques que la condició social i evolutiva adolescent imposa a tota acció educativa;
2) l'adolescència com a etapa especialment implicada en el procés de socialització;
3) els aspectes anòmics de tot procés de dissociabilitat o marginació.
Valors adolescents.
Educar adolescents, avui, té les seves claus (proximitat adulta, tensió i conflicte, empatia, vitalisme, predomini del grup, etc.) i aquestes són igualment vàlides per educar en valors. El primer escull té a veure amb aquella contradicció derivada del fet que un adult, per a un adolescent, sempre és una persona que pensa una cosa, en diu una altra i en fa una altra. També es troben amb models d'adults oposats i contradictoris. Els adults que els envolten semblen proposar-los que visquin entre la contradicció i la hipocresia. Contràriament, la coherència i la imitació són els mecanismes claus que determinen l'acció educativa amb els adolescents. Sovint la tasca d'educar en valors els adolescents sembla passar primer per educar els educadors.
Per als adolescents, la renovació o la manifestació de novetat és una connotació inherent a tot valor. És a dir, qualsevol valor que sigui percebut, viscut, com una cosa antiquada, no renovada, difícilment serà acceptat per un adolescent o un jove. Tot i estar d'acord amb el contingut dels valors que serien traspassables als adolescents, probablement no l'encertem en la manera o en la fórmula com s'han d'ordenar o en què s'han d'expressar. Per això hem de retornar a analitzar els eixos entorn dels quals gira la seva vida, els espais vitals predominants (la diversió, el treball, la cultura...). N'hauríem d'observar l'estètica, els llenguatges, la comunicació no verbal, les activitats dominants, etc.
L'adolescent és un personatge vitalista, enormement implicat en la seva existència, en les seves contradiccions, en les seves dificultats. La incògnita educativa és com tenir estil adolescent en l'educació en valors, com fer maièutica, és a dir, de quina manera es pot fer aflorar el que en definitiva són els seus valors o les seves expressions de valors.
Identitat, pertinència i cultura.
Des d'una altra perspectiva, l'adolescència és justament l'etapa en la qual els nois i noies adolescents estan en una situació clau respecte a grans aspectes del seu procés d'incorporació a la societat. L'adolescència és l'etapa bàsica de la socialització. En gran mesura, educar en l'adolescència és socialitzar, acompanyar processos de socialització. Això, clàssicament, ho hem traduït en actuar educativament en tot allò que té a veure amb la identitat, amb la sociabilitat i amb el domini d'aspectes bàsics de les cultures que regeixen la societat en la qual estem.
Ja se sap que la pregunta existencial bàsica de tot adolescent és la de:qui sóc jo? Una pregunta-vivència que requereix ajuda per a l'autoconeixement, l'autoestima i la proposta de models. Des dels valors, els dilemes tenen a veure amb el tipus de jove (i, després, de persona adulta) que volen ser. Té a veure amb si allò que més valoren de la seva persona són aspectes èticament positius, i amb si són capaços de conèixer i pensar sobre els propis sentiments, vivències i accions. Però quan existeixen dificultats socials són justament aquests els aspectes més deficitaris i controvertits dels personatges adolescents. Sovint, si alguna cosa necessiten és poder-los viure en positiu, tenir a prop persones adultes imitables, trobar formes de ser jove que no es basin en propostes especialment conflictives per a la societat.
Quan existeix un procés de marginació, els dèficits apareixen també en les relacions socials. Són persones que progressivament interioritzen processos d'exclusió, que limiten la seva sociabilitat i les seves relacions socials a entorns cada vegada més instal·lats en la dificultat i el conflicte. Educar en valors sabem que suposa ajudar a reconstruir altres xarxes de relació, frenant el rebuig i l'exclusió que produeix l'entorn. La comprensió i l'adquisició de les lògiques culturals de la societat en la qual han de viure és, sovint, un exercici de pragmatisme i de descobriment de les contradiccions que la dominen. Però, en educar en valors bàsics, ens trobem amb que és fonamental descobrir les lògiques internes que tenen les conductes adolescents, les explicacions en claus culturals que sovint no són les adultes. Quan eduquem, per exemple, per a la no violència, no tan sols haurem d'aclarir el seu significat en el món adult especialment violent, sinó que també haurem de descobrir per què un adolescent que s'està formant rebutja o accepta models pacífics definidors de la seva identitat. Caldrà saber per què no es pot ser tou o per què hi ha noies que encara volen ser "defensades".
Els Valors de la marginació.
L'última perspectiva d'aquesta visió, més que ràpida, hauria de conduir-nos a recordar que quan un està o és col·locat al marge, potser una de les seves característiques és no compartir els valors de la societat de la qual no pot formar part i, en tot cas, tenir-ne d'altres. Per evitar simplificacions, convé recordar que els nois i noies situats al marge (n'hi ha moltes formes) són, en qualsevol cas, personatges que tenen dèficits en el coneixement de les lògiques dominants en el seu entorn o que, coneixent-les, les rebutgen. Però, en qualsevol cas, tenen formes culturals (parcials) pròpies per entendre i sentir el món, així com valors que influeixen en la seva conducta.
No és en clau de reeducació i domesticació cap als valors dominants que se'ls educa. Es tracta de partir de les seves lògiques vitals, del seus valors emocionals, familiars, d'entorn, per ajudar-los a regular la seva conducta amb valors que siguin humans i compatibles amb la vida en comú. Tot això, sense oblidar que són marginats (o estan a punt de ser-ho) perquè la societat no espera ja res d'ells i elles i perquè tampoc es veuen a si mateixos i mateixes aportant res a la societat.
Data de publicació: febrer de 2000
-----
Més continguts sobre:
educació secundària, educació en valors, adolescència, exclusió
imprimir