hemeroteca
Valors i afectivitat
Pere Darder /
El desenvolupament de l'ésser humà es realitza en la interacció i l'intercanvi amb l'entorn. Les accions de l'individu sobre l'entorn i les realitzades sobre d'ell per altres persones i pel mateix entorn el fan créixer i incrementen el seu coneixement de la realitat i d'ell mateix. Qualsevol acció que porta a terme l'ésser humà és el fruit del conjunt d'intercanvis efectuats i en curs. Aquest procés el realitza la persona de manera global. El coneixement de la realitat i la pròpia percepció són el resultat de la reflexió racional i de la ressonància afectiva amb què es viscut el conjunt de la realitat.
En establir l'individu contactes amb l'exterior experimenta una reacció enfront de l'objecte percebut. A través de diferents contactes, en el marc dels valors del col·lec-tiu humà en què es troba, l'individu genera una informació i una resposta afectiva, que pot anar des de la fugida a l'apropament de por o de curiositat.El procés dura al llarg de tota la vida, i revesteix una gran complexitat, però és a través d'ell que l'ésser humà va establint -reflexivament i emocionalment- allò que considera valuós i el que considera rebutjable o negatiu.
En la vida pràctica, reflexió i afectivitat es produeixen simultàniament i donen lloc a una situació unitària, que s'ha desdoblat habitualment en les dimensions racional i afectiva de la persona, i que s'han anomenat darrerament intel·ligència racional i intel·ligència emocional. El tractament de les dues dimensions ha estat divers i la valoració de cada una d'elles també és diferent.
S'ha aprofundit i desenvolupat sense parar la racionalitat humana i s'han bastit les construccions de la ciència que ens han portat al reconegut progrés tecnològic actual i al que ja s'anuncia. Les dimensions afectives han rebut un tracte ambigu. S'ha considerat que són presents a tots els camps, i especialment en l'àmbit de les relacions personals i del comportament moral. Molt sovint se n'han detectat especialment els aspectes negatius -el desordre de la vida personal, el perill de les passions-, sense aprofundir de manera similar en les relacions amb la construcció del pensament racional, ni descobrir les aportacions positives indispensables per a un creixement personal i social dels individus i els col·lectius: val a dir, l'altre progrés de la humanitat.
L'individu actua d'acord amb el que íntimament considera valuós. S'esforça per aconseguir allò que creu que és bo per a ell. Sovint, s'ha fet notar, portat per un impuls, afectiu, del qual ell mateix no sempre té un coneixement prou clar; i que, a voltes, provoca una contradicció entre el que reconeix com a valor i allò que fa realment. D'aquí que es demani, com a base indispensable de l'actuació personal, el coneixement de les pròpies emocions o sentiments per entendre les reaccions davant de la realitat i de les altres persones. Com a conseqüència d'això, es parla també d'exercir un control emocional, que en certes formulacions recorda més aviat la por dels sentiments. Pròpiament, s'hauria d'entendre com
una conducció de la vida emocional, com una mirada i una actuació educativa sobre el conjunt de la pròpia afectivitat, que és font d'enriquiment i de felicitat.
Seguint en aquesta línia formativa, és com s'hauria de configurar el paper de l'afectivitat entorn als valors. La persona va construint els valors per mitjà de la reflexió sobre el contingut ètic rebut, sobre les situacions reals i les aspiracions de millora i satisfacció personal i social i per mitjà de la tonalitat afectiva que penetra tot individu. A través de l'elaboració dels valors hem d'aconseguir sentir aquests valors racionalment acceptats.
Paral·lelament al descobriment de les raons que porten a considerar que quelcom és valuós, hem de sentir satisfacció en l'elaboració i en l'acceptació final del valor considerat. La intensitat afectiva que acompanyi el procés farà que el contingut mateix del valor sigui més ric i les raons de l'acceptació més arrelades en el moll de l'os de la nostra personalitat. En funció d'aquesta unitat interna en la construcció del valor, també creixerà la convicció per tal d'identificar-se amb el valor i de portar-lo a la pràctica. La coherència entre el que penso que haig de fer i el que faig és una aspiració de comportament ètic i un motiu d'equilibri i satisfacció personals. Aquesta determinació de sentir els valors té a veure amb la conducció de la vida emocional a què ens hem referit abans, i també amb la capacitat de motivar-se un mateix, que ocupa un lloc central en l'afectivitat, i que explica l'esforç continuat que les persones dediquen a tota una mena d'activitats.
Tant en l'elaboració del valor, com en l'activitat que se'n desprèn, ocupa un lloc fonamental la relació interpersonal. La interacció amb el medi -mencionada abans- té uns protagonistes d'excepció: els altres, individualment o en grup. El coneixement dels propis sentiments i emocions és la base per conèixer el dels altres jo, que es manifesten per mitjà del contacte i l'intercanvi. Serà per aquests contactes, que podrem arribar a establir relacions positives, a través de l'empatia, una de les capacitats de la nostra vida afectiva. Les relacions positives amb els altres --no s'ha dit mai prou!- són bàsiques per a l'establiment dels valors i per al comportament ètic equilibrat.
Data de publicació: març de 1999
-----
Més continguts sobre:
educació emocional, educació en valors
imprimir
El desenvolupament de l'ésser humà es realitza en la interacció i l'intercanvi amb l'entorn. Les accions de l'individu sobre l'entorn i les realitzades sobre d'ell per altres persones i pel mateix entorn el fan créixer i incrementen el seu coneixement de la realitat i d'ell mateix. Qualsevol acció que porta a terme l'ésser humà és el fruit del conjunt d'intercanvis efectuats i en curs. Aquest procés el realitza la persona de manera global. El coneixement de la realitat i la pròpia percepció són el resultat de la reflexió racional i de la ressonància afectiva amb què es viscut el conjunt de la realitat.
En establir l'individu contactes amb l'exterior experimenta una reacció enfront de l'objecte percebut. A través de diferents contactes, en el marc dels valors del col·lec-tiu humà en què es troba, l'individu genera una informació i una resposta afectiva, que pot anar des de la fugida a l'apropament de por o de curiositat.El procés dura al llarg de tota la vida, i revesteix una gran complexitat, però és a través d'ell que l'ésser humà va establint -reflexivament i emocionalment- allò que considera valuós i el que considera rebutjable o negatiu.
En la vida pràctica, reflexió i afectivitat es produeixen simultàniament i donen lloc a una situació unitària, que s'ha desdoblat habitualment en les dimensions racional i afectiva de la persona, i que s'han anomenat darrerament intel·ligència racional i intel·ligència emocional. El tractament de les dues dimensions ha estat divers i la valoració de cada una d'elles també és diferent.
S'ha aprofundit i desenvolupat sense parar la racionalitat humana i s'han bastit les construccions de la ciència que ens han portat al reconegut progrés tecnològic actual i al que ja s'anuncia. Les dimensions afectives han rebut un tracte ambigu. S'ha considerat que són presents a tots els camps, i especialment en l'àmbit de les relacions personals i del comportament moral. Molt sovint se n'han detectat especialment els aspectes negatius -el desordre de la vida personal, el perill de les passions-, sense aprofundir de manera similar en les relacions amb la construcció del pensament racional, ni descobrir les aportacions positives indispensables per a un creixement personal i social dels individus i els col·lectius: val a dir, l'altre progrés de la humanitat.
L'individu actua d'acord amb el que íntimament considera valuós. S'esforça per aconseguir allò que creu que és bo per a ell. Sovint, s'ha fet notar, portat per un impuls, afectiu, del qual ell mateix no sempre té un coneixement prou clar; i que, a voltes, provoca una contradicció entre el que reconeix com a valor i allò que fa realment. D'aquí que es demani, com a base indispensable de l'actuació personal, el coneixement de les pròpies emocions o sentiments per entendre les reaccions davant de la realitat i de les altres persones. Com a conseqüència d'això, es parla també d'exercir un control emocional, que en certes formulacions recorda més aviat la por dels sentiments. Pròpiament, s'hauria d'entendre com
una conducció de la vida emocional, com una mirada i una actuació educativa sobre el conjunt de la pròpia afectivitat, que és font d'enriquiment i de felicitat.
Seguint en aquesta línia formativa, és com s'hauria de configurar el paper de l'afectivitat entorn als valors. La persona va construint els valors per mitjà de la reflexió sobre el contingut ètic rebut, sobre les situacions reals i les aspiracions de millora i satisfacció personal i social i per mitjà de la tonalitat afectiva que penetra tot individu. A través de l'elaboració dels valors hem d'aconseguir sentir aquests valors racionalment acceptats.
Paral·lelament al descobriment de les raons que porten a considerar que quelcom és valuós, hem de sentir satisfacció en l'elaboració i en l'acceptació final del valor considerat. La intensitat afectiva que acompanyi el procés farà que el contingut mateix del valor sigui més ric i les raons de l'acceptació més arrelades en el moll de l'os de la nostra personalitat. En funció d'aquesta unitat interna en la construcció del valor, també creixerà la convicció per tal d'identificar-se amb el valor i de portar-lo a la pràctica. La coherència entre el que penso que haig de fer i el que faig és una aspiració de comportament ètic i un motiu d'equilibri i satisfacció personals. Aquesta determinació de sentir els valors té a veure amb la conducció de la vida emocional a què ens hem referit abans, i també amb la capacitat de motivar-se un mateix, que ocupa un lloc central en l'afectivitat, i que explica l'esforç continuat que les persones dediquen a tota una mena d'activitats.
Tant en l'elaboració del valor, com en l'activitat que se'n desprèn, ocupa un lloc fonamental la relació interpersonal. La interacció amb el medi -mencionada abans- té uns protagonistes d'excepció: els altres, individualment o en grup. El coneixement dels propis sentiments i emocions és la base per conèixer el dels altres jo, que es manifesten per mitjà del contacte i l'intercanvi. Serà per aquests contactes, que podrem arribar a establir relacions positives, a través de l'empatia, una de les capacitats de la nostra vida afectiva. Les relacions positives amb els altres --no s'ha dit mai prou!- són bàsiques per a l'establiment dels valors i per al comportament ètic equilibrat.
Data de publicació: març de 1999
-----
Més continguts sobre:
educació emocional, educació en valors
imprimir