hemeroteca
Eradicar la pobresa i l'exercici de la ciutadania
Raquel León Mayol /
Som la primera generació que pot acabar amb la pobresa. L'any 2000, les Nacions Unides van signar la Declaració del Mil·lenni, en la que es van comprometre a complir els 8 Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni (ODM), com un primer pas per reduir la pobresa extrema a la meitat el 2015. Avui més de 3.000 milions de persones manquen d'una vida digna a causa de
la pobresa. Un desafiament. I correspon a la comunitat mundial decidir si aquesta situació es perpetua o si al contrari podem aprofitar-ho per impulsar una força mundial de ciutadania, per tal que passem a l'acció i pressionem, en el ple exercici de la democràcia, els poders públics i els compromisos adquirits siguin una realitat.
Mai la humanitat ha produït tanta riquesa. Mai havíem estat tan conscients de la desigualtat i la pobresa en què viuen la majoria dels éssers humans. Els Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni (ODM) es van establir el 2000 per prioritzar aquesta situació i poder-la canviar. A la cimera de les NNUU del 2000 es va signar la Declaració del Mil·lenni, un acord basat en els valors comuns de pau i seguretat, en la protecció dels DDHH i en l'accés a condicions de vida que garanteixin la dignitat de tots els pobles. Posteriorment els vuit Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni, inspirats en la Declaració, es van plasmar en un programa de Desenvolupament mundial i es va donar un termini de 15 anys per complir els compromisos de reducció de la pobresa i eradicació la desigualtat:
Reduir a la meitat la pobresa extrema i la fam, aconseguir l'educació bàsica universal, promoure la igualtat entre els sexes, reduir en dues terceres parts la mortalitat dels nens menors de 5 anys, reduir en tres quartes parts la mortalitat materna, frenar la propagació de VIH/SIDA, el paludisme i la tuberculosi, garantir la sostenibilitat del medi ambient, fomentar una associació mundial per al desplegament, l'ajuda, el comerç i l'alleujament del deute extern.
Cinc anys més tard, el setembre del 2005, es van reunir a Nova York més de 170 caps d'Estat i de govern del món per passar l'examen i veure el grau de compliment d'aquests objectius. El resultat, era obvi, ni tan sols s'ha pogut garantir el primer objectiu, previst per al 2005, l'accés dels nens i nenes a l'educació primària. Malgrat aquests pèssims resultats, som moltes persones, pobles i organitzacions que creiem que eradicar la pobresa és possible. Nombroses campanyes s'estan impulsant amb promotors distints i de formes diferents segons el país, però totes amb la mateixa intenció.
No és car posar en pràctica els ODM, són raonables econòmicament parlant i són insignificants si els comparem amb els 900.000 milions de dòlars de despesa militar mundial. Un cop més no falten diners, falten ganes, voluntat política. I com es recollia en l'informe de conclusions de la Cimera, és ara una oportunitat i un desafiament. I correspon a la comunitat mundial decidir si aquesta situació es perpetua o si al contrari podem aprofitar-ho per impulsar una força mundial de ciutadania, per tal que passem a l'acció i pressionem, en el ple exercici de la democràcia, els poders públics i els compromisos adquirits siguin una realitat.
Però per poder impulsar una força mundial de ciutadania, és necessari recordar que l'exercici de ciutadania no es genera des d'un àmbit exclusiu, la vertadera ciutadania s'aprèn i s'experimenta en el veïnat, amb la família, en el treball, en la vida associativa, al municipi i, por suposat, a l'escola i els centres de formació i, sempre, mitjançant l'exercici quotidià —en qualsevol d'aquests àmbits— dels nostres drets i llibertats. La ciutadania es viu i s'experimenta
també a escala planetària, sobretot en la responsabilitat que tots assumim des del present i per garantir els drets de les generacions futures.
I en un moment tan oportú com el que estem vivint, la nova llei educativa, la LOE, no pot deixar escapar l'oportunitat d'iniciar un procés amb la intenció que es produeixi una transformació progressiva en els valors, actituds i comportaments del nostre alumnat: la defensa del medi ambient i el consum responsable, el respecte dels drets humans individuals i socials, la valoració del diàleg com a eina per a la resolució pacífica dels conflictes, la participació, la coresponsabilitat i el compromís en la construcció d'una societat justa, equitativa i solidària. Intencions clarament alineades amb els ODM. Esperem que no passi el mateix que amb el grau de compliment i compromís dels poders públics. Però per a això, també és imprescindible trencar amb els tòpics, sí que és possible acabar amb la pobresa i la desigualtat.
La resposta està en nosaltres mateixos, podem actuar a escala local, nacional, mundial, assumint el paper de ciutadans i ciutadanes globals, que com diu Federico Mayor Zaragoza actuem de forma responsable per al futur, sense cedir al "no té remei". Sense permetre les desmesures de l'excessiu poder econòmic, polític, cultural, mediambiental, mediàtic, concentrat en unes poques mans. La gent per fi a l'estrada! I la transició des d'una cultura secular de força i imposició a una cultura de conciliació de diàleg i de pau.
I tots i totes sabem que aquest canvi, al qual es refereix Federico Mayor Zaragoza, no neix per generació espontània, que l'educació és la clau de la transformació, entenent per transformació el procés que porta a tota la comunitat educativa a desenvolupar les estratègies organitzatives, metodològiques i didàctiques necessàries per participar de manera responsable en el desenvolupament de la seva comunitat i per influir en la realitat. Tot això amb l'objectiu de desenvolupar en els i les alumnes capacitats que són tan necessàries per comprendre millor els problemes i analitzar-los críticament.
L'educació també ha de desenvolupar la capacitat de reconèixer els nostres propis valors i la influència que reben, la capacitat de posar-se al lloc d'altres persones en àmbits geogràfics i cultures diferents; de reconèixer la validesa de diferents punts de vista; d'arribar a conclusions pròpies; de reconèixer les possibilitats d'actuar en el món; la vivència de la solidaritat, sense la qual no és possible la justícia, i la cooperació com a model de concreció d'aquesta solidaritat.
En paraules de Joan Majó, el procés educatiu ha d'intentar crear, en aquest món ple d'exclusió social i discriminació, una nova consciència social dels ciutadans i ciutadanes on tingui cabuda una diversitat del "nosaltres". No es tracta únicament d'introduir elements curriculars basats en discursos retòrics, sinó d'incorporar el compromís de l'educació, i d'aquells que la protagonitzen en les institucions educatives, de lluitar contra la pobresa, contra l'exclusió social, contra tot tipus de discriminació i a favor de la comunicació entre les identitats.
Bibliografia
- Banda Blanca: símbol internacional de la Crida Global d'Acció Contra la Pobresa (GCAP) http://www.whiteband.org
- Pobreza Cero: campanya de la Coordinadora Española de ONGD
http://www.pobrezacero.org
- Sin excusas 2015: campanya del Mil·lenni de l'ONU http://www.sinexcusas2015.org
Llibres
- La palabra empeñada. Los Objetivos 2015 y la lucha contra la pobreza.
Plataforma 2015 - Los Libros de la Catarata. Madrid, 2005.
- Objetivos del Milenio. ¿Se puede acabar con la pobreza?
Pablo J. Martínez Osés - PPC. Madrid, 2005
Informes
- Informes anuals del PNUD., http://hdr.undp.org/reports/global/2005/espanol/
- Informe del PNUD: Progresos, reveses y desafíos. http://www.undp.org/spanish/mdgsp/ODM-progresos.html
- La pobresa: la gran oblidada de les Nacions Unides http://www.intermonoxfam.org/page.asp?
Data de publicació: Juliol de 2006
-----
Més continguts sobre:
educació en valors, educació per la ciutadanai, educació per al desenvolupament, drets humans
imprimir
Som la primera generació que pot acabar amb la pobresa. L'any 2000, les Nacions Unides van signar la Declaració del Mil·lenni, en la que es van comprometre a complir els 8 Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni (ODM), com un primer pas per reduir la pobresa extrema a la meitat el 2015. Avui més de 3.000 milions de persones manquen d'una vida digna a causa de
la pobresa. Un desafiament. I correspon a la comunitat mundial decidir si aquesta situació es perpetua o si al contrari podem aprofitar-ho per impulsar una força mundial de ciutadania, per tal que passem a l'acció i pressionem, en el ple exercici de la democràcia, els poders públics i els compromisos adquirits siguin una realitat.
Mai la humanitat ha produït tanta riquesa. Mai havíem estat tan conscients de la desigualtat i la pobresa en què viuen la majoria dels éssers humans. Els Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni (ODM) es van establir el 2000 per prioritzar aquesta situació i poder-la canviar. A la cimera de les NNUU del 2000 es va signar la Declaració del Mil·lenni, un acord basat en els valors comuns de pau i seguretat, en la protecció dels DDHH i en l'accés a condicions de vida que garanteixin la dignitat de tots els pobles. Posteriorment els vuit Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni, inspirats en la Declaració, es van plasmar en un programa de Desenvolupament mundial i es va donar un termini de 15 anys per complir els compromisos de reducció de la pobresa i eradicació la desigualtat:
Reduir a la meitat la pobresa extrema i la fam, aconseguir l'educació bàsica universal, promoure la igualtat entre els sexes, reduir en dues terceres parts la mortalitat dels nens menors de 5 anys, reduir en tres quartes parts la mortalitat materna, frenar la propagació de VIH/SIDA, el paludisme i la tuberculosi, garantir la sostenibilitat del medi ambient, fomentar una associació mundial per al desplegament, l'ajuda, el comerç i l'alleujament del deute extern.
Cinc anys més tard, el setembre del 2005, es van reunir a Nova York més de 170 caps d'Estat i de govern del món per passar l'examen i veure el grau de compliment d'aquests objectius. El resultat, era obvi, ni tan sols s'ha pogut garantir el primer objectiu, previst per al 2005, l'accés dels nens i nenes a l'educació primària. Malgrat aquests pèssims resultats, som moltes persones, pobles i organitzacions que creiem que eradicar la pobresa és possible. Nombroses campanyes s'estan impulsant amb promotors distints i de formes diferents segons el país, però totes amb la mateixa intenció.
No és car posar en pràctica els ODM, són raonables econòmicament parlant i són insignificants si els comparem amb els 900.000 milions de dòlars de despesa militar mundial. Un cop més no falten diners, falten ganes, voluntat política. I com es recollia en l'informe de conclusions de la Cimera, és ara una oportunitat i un desafiament. I correspon a la comunitat mundial decidir si aquesta situació es perpetua o si al contrari podem aprofitar-ho per impulsar una força mundial de ciutadania, per tal que passem a l'acció i pressionem, en el ple exercici de la democràcia, els poders públics i els compromisos adquirits siguin una realitat.
Però per poder impulsar una força mundial de ciutadania, és necessari recordar que l'exercici de ciutadania no es genera des d'un àmbit exclusiu, la vertadera ciutadania s'aprèn i s'experimenta en el veïnat, amb la família, en el treball, en la vida associativa, al municipi i, por suposat, a l'escola i els centres de formació i, sempre, mitjançant l'exercici quotidià —en qualsevol d'aquests àmbits— dels nostres drets i llibertats. La ciutadania es viu i s'experimenta
també a escala planetària, sobretot en la responsabilitat que tots assumim des del present i per garantir els drets de les generacions futures.
I en un moment tan oportú com el que estem vivint, la nova llei educativa, la LOE, no pot deixar escapar l'oportunitat d'iniciar un procés amb la intenció que es produeixi una transformació progressiva en els valors, actituds i comportaments del nostre alumnat: la defensa del medi ambient i el consum responsable, el respecte dels drets humans individuals i socials, la valoració del diàleg com a eina per a la resolució pacífica dels conflictes, la participació, la coresponsabilitat i el compromís en la construcció d'una societat justa, equitativa i solidària. Intencions clarament alineades amb els ODM. Esperem que no passi el mateix que amb el grau de compliment i compromís dels poders públics. Però per a això, també és imprescindible trencar amb els tòpics, sí que és possible acabar amb la pobresa i la desigualtat.
La resposta està en nosaltres mateixos, podem actuar a escala local, nacional, mundial, assumint el paper de ciutadans i ciutadanes globals, que com diu Federico Mayor Zaragoza actuem de forma responsable per al futur, sense cedir al "no té remei". Sense permetre les desmesures de l'excessiu poder econòmic, polític, cultural, mediambiental, mediàtic, concentrat en unes poques mans. La gent per fi a l'estrada! I la transició des d'una cultura secular de força i imposició a una cultura de conciliació de diàleg i de pau.
I tots i totes sabem que aquest canvi, al qual es refereix Federico Mayor Zaragoza, no neix per generació espontània, que l'educació és la clau de la transformació, entenent per transformació el procés que porta a tota la comunitat educativa a desenvolupar les estratègies organitzatives, metodològiques i didàctiques necessàries per participar de manera responsable en el desenvolupament de la seva comunitat i per influir en la realitat. Tot això amb l'objectiu de desenvolupar en els i les alumnes capacitats que són tan necessàries per comprendre millor els problemes i analitzar-los críticament.
L'educació també ha de desenvolupar la capacitat de reconèixer els nostres propis valors i la influència que reben, la capacitat de posar-se al lloc d'altres persones en àmbits geogràfics i cultures diferents; de reconèixer la validesa de diferents punts de vista; d'arribar a conclusions pròpies; de reconèixer les possibilitats d'actuar en el món; la vivència de la solidaritat, sense la qual no és possible la justícia, i la cooperació com a model de concreció d'aquesta solidaritat.
En paraules de Joan Majó, el procés educatiu ha d'intentar crear, en aquest món ple d'exclusió social i discriminació, una nova consciència social dels ciutadans i ciutadanes on tingui cabuda una diversitat del "nosaltres". No es tracta únicament d'introduir elements curriculars basats en discursos retòrics, sinó d'incorporar el compromís de l'educació, i d'aquells que la protagonitzen en les institucions educatives, de lluitar contra la pobresa, contra l'exclusió social, contra tot tipus de discriminació i a favor de la comunicació entre les identitats.
Bibliografia
- Banda Blanca: símbol internacional de la Crida Global d'Acció Contra la Pobresa (GCAP) http://www.whiteband.org
- Pobreza Cero: campanya de la Coordinadora Española de ONGD
http://www.pobrezacero.org
- Sin excusas 2015: campanya del Mil·lenni de l'ONU http://www.sinexcusas2015.org
Llibres
- La palabra empeñada. Los Objetivos 2015 y la lucha contra la pobreza.
Plataforma 2015 - Los Libros de la Catarata. Madrid, 2005.
- Objetivos del Milenio. ¿Se puede acabar con la pobreza?
Pablo J. Martínez Osés - PPC. Madrid, 2005
Informes
- Informes anuals del PNUD., http://hdr.undp.org/reports/global/2005/espanol/
- Informe del PNUD: Progresos, reveses y desafíos. http://www.undp.org/spanish/mdgsp/ODM-progresos.html
- La pobresa: la gran oblidada de les Nacions Unides http://www.intermonoxfam.org/page.asp?
Data de publicació: Juliol de 2006
-----
Més continguts sobre:
educació en valors, educació per la ciutadanai, educació per al desenvolupament, drets humans
imprimir