Jaume Cela / La gran majoria de pel·lícules ens expliquen una historia. N'hi ha que ens entristeixen, n'hi ha que ens fan riure, n'hi ha que ens deixen garratibats a la butaca, n'hi ha que ens fan somiar, n'hi ha que ens fan dir: mira, això jo no ho faria mai de la vida i l'endemà mateix ho fas, n'hi ha que ens donen una lliçó de dignitat, n'hi que ens fan maleir l'espècie humana… i podem continuar aquesta llista.

"El club dels miracles" de Thaddeus O'Sullivan ens fa celebrar que existim. La història és una comèdia i la comèdia acostuma a ser agredolça, com la vida. En aquesta ocasió ens trobem amb un grup de dones irlandeses, quatre són molt rellevants, que guanyen un viatge a Lourdes. Accepten el premi i totes tenen alguna nosa a les sabates, algún retret antic a fer-se, algún record reprimit, alguna cosa a demanar a la Verge.

A poc a poc les anem coneixent més a fons i les comencem a estimar i sabem que el miracle no es farà realitat però que se'n farà un altre: una reconciliació, un girar el full del passat i el miracle de descobrir que les seves parelles es queden a casa mig emprenyats i se'n surten i confies que quan tornin ells continuaran anant a comprar i rentaran la roba cagada i pixada del nadó. I tenim un petit miracle que no avanço, però que és tendríssim i tens la llagrimeta a la porta dels ulls.

I quatre actrius meravelloses: Laura Linney, Kathy Bates, Agnes O´Casey i Maggie Smith, que fa poc temps es va morir i quan la càmera s'acosta al seu rostre de pansa veus que cada arruga és una lliçó de cine. La gran Maggie Smith.

Aquesta és una pel·lícula necessària perquè et renova l'esperança que et dóna la conversa amb el del veí del tercer segona o amb la dona que seu al banc que hi ha davant de casa teva i et saluda i amb la conductora de l'autobús que t'espera un moment quan et veu córrer.

Jaume Cela

Octubre 2024

-----

imprimir