BEC. Equip Tèc­nic de la FAVB (*) (Pep Martí, Carme Gimé­nez, Laura Tori­bio) /

Joan Subi­rats i Ber­nat Albai­gés / Fa uns anys que la comu­ni­tat edu­ca­tiva ha comen­çat a fer explí­cita la difi­cul­tat de l'escola per fer front, tota sola, als rep­tes de la soci­e­tat actual. Algu­nes recer­ques i expe­ri­èn­cies han demos­trat que el tre­ball edu­ca­tiu inte­grat i coor­di­nat de tots els agents del ter­ri­tori és una via molt efi­caç que cal­drà enfor­tir en el futur.

Brenda Bär Kwast / L'Ins­ti­tut d'Edu­ca­ció Secun­dà­ria Edu­ard Font­serè, del barri de La Flo­rida de l'Hos­pi­ta­let, ha demos­trat que és pos­si­ble obte­nir bons resul­tats en un entorn poc favo­ra­ble. En els últims deu anys ha pas­sat de ser un cen­tre «que s'ha d'evi­tar» a ser un refe­rent per a la comu­ni­tat edu­ca­tiva pels interes­sants pro­jec­tes edu­ca­tius que han dut a terme i els seus bons resul­tats, entre els quals des­ta­quen els pro­jec­tes d'apre­nen­tatge ser­vei. Han acon­se­guit que l'alum­nat més vul­ne­ra­ble no cai­gui en la mar­gi­na­ció i, a més, par­ti­cipi acti­va­ment en la vida ciu­ta­dana amb un pro­jecte peda­gò­gic que pri­o­ritza el tre­ball en xarxa amb la comu­ni­tat i uti­litza els pro­jec­tes d'apre­nen­tatge ser­vei com una eina edu­ca­tiva d'ober­tura a l'entorn. Ha millo­rat la con­vi­vèn­cia i el clima del cen­tre, i ha fet un gir per ser un cen­tre obert a l'exte­rior, però sense dei­xar de banda la lluita con­tra l'aban­do­na­ment esco­lar i la cerca de bons resul­tats aca­dè­mics.


¨Per a mi aquest tre­ball ha supo­sat una sèrie d'entre­vis­tes i un tor­nar a recor­dar els ini­cis i cada un dels pas­sos dels nos­tres pro­jec­tes d'apre­nen­tatge ser­vei. També ha sigut una opor­tu­ni­tat per expli­car l'expe­ri­èn­cia i veure-hi detalls nous. En aquest sen­tit, les xer­ra­des que he tin­gut amb la Brenda Bär crec que han apor­tat un allau d'infor­ma­ci­ons i valo­ra­ci­ons de tota mena. Però veient com m'agrada xer­rar pels des­co­sits, sem­pre em dema­nava que en la pro­pera ses­sió havia d'inten­tar ser més con­cret per­què ho havia de plas­mar en paper i era com­pli­cat. Amb la cor­di­a­li­tat i bon ente­ni­ment que he tin­gut amb ella, els bons pro­pò­sits sols dura­ven els pri­mer minuts i ràpi­da­ment tor­nava a una extensa i una mica dis­persa nar­ra­ció. Poc a poc la Brenda va anar posant en ordre les nos­tres con­ver­ses i va acon­se­guir fer que les idees anes­sin que­dant més clares, fins arri­bar al text que teniu a les mans, que expressa bé el que li vaig expli­car i el que vàrem fer en el cen­tre.
Un cop he tor­nat a lle­gir, ara aca­bat, el tre­ball i des­prés de con­tras­tar-lo amb dife­rents per­so­nes del cen­tre, ens refer­mem en aque­lla idea amb què vàrem comen­çar els pri­mer pro­jec­tes d'apre­nen­tatge ser­vei, en con­cret el Joves pel Barri. Ha val­gut la pena. Ha val­gut la pena l'esforç de tots i totes, la dedi­ca­ció i pas­sió de l'equip docent, la col·labo­ra­ció de les enti­tats del barri, l'ajuda de les famí­lies i de les mol­tes per­so­nes i ins­ti­tu­ci­ons que han vist encer­tat el nos­tre pro­jecte i l'han recol­zat. I ha val­gut la pena per­què ho han gau­dit els nois i noies i també per­què ho segui­ran apro­fi­tant en el futur.¨

Jordi Ibañez, direc­tor del IES Edu­ard Font­seré del barri de La Flo­rida, a l'Hos­pi­ta­let de Llo­bre­gat quan es va fer la recerca.

Joa­quim Franch (1944-1987) va impul­sar el 1983 un camp de natura als Aigua­molls de l'Empordà. L'expe­ri­èn­cia vis­cuda –de valor edu­ca­tiu i eco­lò­gic– va moti­var-lo a escriure aquest lli­bre, de plena actu­a­li­tat, i que ara Eumo Edi­to­rial ree­dita amb un estudi intro­duc­tori de Jaume Tri­lla.

El pro­per 1 de juny, dos anys des­prés de l'apro­va­ció del Pla del Joc a l'Espai Públic amb horitzó 2030, a la jor­nada "Ciu­tat juga­ble: com es trans­forma Bar­ce­lona i la resta del món" refle­xi­o­na­rem sobre com la situ­a­ció actual de pan­dè­mia fa més neces­sari que mai trans­for­mar la ciu­tat per fer-la més juga­ble, posant el benes­tar dels infants i la ciu­ta­da­nia en pri­mer terme i garan­tint el dret a la salut, la vida comu­ni­tà­ria i la lluita con­tra l'emer­gèn­cia cli­mà­tica.

Ernesto Bravo / El món can­via, les ciu­tats es trans­for­men. Les ciu­tats són els esce­na­ris de les mol­tes trans­for­ma­ci­ons que mar­quen aquest canvi d'època. Llocs de tro­bada que aglu­ti­nen diver­si­tats, opor­tu­ni­tats, capa­ci­tat d'inno­va­ció i de cre­a­ti­vi­tat, però també con­flic­tes i exclu­si­ons. Les ciu­tats han de resol­dre des de la pro­xi­mi­tat tras­torns pro­pis d'un món glo­ba­lit­zat. És per això que la Ciu­tat Oberta Bien­nal de pen­sa­ment vol con­nec­tar el debat sobre el paper de les ciu­tats d'avui amb els grans rep­tes de la soci­e­tat con­tem­po­rà­nia.

Anna Car­dona / Seguim amb la ini­ci­a­tiva de Sen­deri de com­par­tir amb els lec­tors i lec­to­res una sec­ció d'arti­cles sobre "cuina i valors" amb ini­ci­a­ti­ves valu­o­ses, interes­sants i sig­ni­fi­ca­ti­ves en aquest àmbit.
Aquesta vegada ens tro­bem a Cor­ne­llà de Llo­bre­gat, on hem gau­dit del dinar i la com­pa­nyia d'en Fer­ran Vidal, pre­si­dent del Patro­nat de la Fun­da­ció La Carena. Una enti­tat con­so­li­dada en aquest ter­ri­tori i amb llarga tra­jec­tò­ria en l'acom­pa­nya­ment i inser­ció labo­ral de joves en situ­a­ció de risc d'exclu­sió social.