Marta Comas Sàbat (Coordinadora) / La presència de menors estrangers indocumentats i no acompanyats als carrers de Barcelona i Santa Coloma de Gramenet ha posat de manifest, no només la duresa de certs fenòmens associats a les migracions internacionals, sinó també algunes mancances en el nostre sistema de protecció a la infància. Agilitzar els processos d'incorporació d'aquests joves a la xarxa d'atenció normalitzada, minimitzant els riscos que comporta la vida al carrer, és el repte fonamental per al qual treballen administracions, entitats i societat civil.

Marta Comas (Coordinadora)
Gener del 2001 / Finestra Oberta núm. 19

Aquesta publicació és el resulta d'un seminari de treball promogut per la Fundació Jaume Bofill en el qual van participar: Marta Casas, Mercè Darnell, Núria Fabra, Sergi Gabernet, Jordi Garreta, Àngel Marcó, Rachid Mostaid, Ismael Palacín, Montse Pedrola i Violeta Quiroga

Francesc Carbonell /
Acompanyament d'alumnat nouvingut

Edgar Morin / "Els set coneixements necessaris per a l'Educació del futur" és un informe elaborat per Edgar Morin, sota l'encàrrec de la UNESCO, que busca contribuir a la reflexió internacional sobre com educar per a un futur sostenible. En aquest informe, Morin exposa els problemes centrals que segons el seu criteri estan sent ignorats per la societat però que són completament necessaris d'aprendre. Morin insisteix en la necessitat de treballar aquests set coneixements fonamentals en tots els nivells educatius, en totes les societats i en tots els contextos culturals sense excepció, alhora que es respecten els temps i regles pròpies d'aquestes. "Els set coneixements necessaris per a l'Educació del futur" va ser publicat originàriament en francès el 1999, i UNESCOCAT en va publicar la versió en català l'any 2000.

Francesc Carbonell / Danilo Martuccelli / Globalització, migracions i educació

Vicenç Fisas / La cultura de paz es una tarea educativa que pasa por educar en y para el conflicto, en desenmascarar la violencia cultural y el patriarcado, en educar para la disidencia, el inconformismo y el desarme, en responsabilizarnos, en movilizarnos, en transformar los conflictos, en llevar a cabo el desarme cultural, en promover una ética global y en buscar un consenso fundamental sobre convicciones humanas integradoras, entre otras cosas.

Centre UNESCO de Catalunya / Aquest informe és una posada al dia per part de la UNESCO dels plantejaments d'un dels informes que més ha influenciat el món educatiu arreu: l'Informe Delors de 1996 "L'aprenentatge: Hi ha un tresor amagat a dins". El document parteix de la base dels enormes canvis que el món ha viscut en els darrers 25 anys. Aquests canvis es caracteritzen per nous graus de complexitat i contradicció, el que comporta una necessitat encara més gran de la indicada a l'Informe Delors de transformar l'educació.

Jacques Delors / L'informe "Educació: hi ha un tresor amagat a dins", conegut com a Informe Delors, es va publicar l'any 1996 com a resultat del treball de la Comissió Internacional sobre l'Educació del segle XXI impulsada per la UNESCO i liderada per Jaques Delors. El mateix any, UNESCOCAT en va publicar la versió en català.

Aquest informe busca posar en valor la funció de l'educació com a instrument per a què la humanitat progressi cap als ideals de pau, llibertat i justícia social. Destaca que l'objectiu últim de l'educació és aprendre a ser, objectiu que alhora es desglossa en tres altres objectius:

Aprendre a conèixer (aprendre a aprendre, aprendre a adquirir i construir coneixement)
Aprendre a fer (aprendre habilitats socials i professionals per relacionar-se)
Aprendre a conviure (aprendre a viure en societat i amb els altres)


Podeu llegir aquí l'informe complert

Per a assolir els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) calen dues coses: una, alinear polítiques i accions públiques, privades, i de la societat civil; i l'altra, sensibilitzar i capacitar les persones perquè contribueixin a assolir-los, a través de l'educació. El document de la UNESCO Educació per als Objectius de Desenvolupament Sostenibles: Objectius d'aprenentatge fa en aquest sentit una aportació molt important per visualitzar la responsabilitat de l'educació avui: no podem parlar d'educació de qualitat si no prepara els nois i noies per donar resposta als reptes individuals i col·lectius del món en què vivim.

Una educació de qualitat que sensibilitzi i capaciti, diu el document, "exigeix un canvi de l'ensenyament a l'aprenentatge. Demana una pedagogia transformadora i orientada a l'acció, que promogui l'aprenentatge autònom, la participació i la col·laboració, l'orientació a la resolució de problemes, la interdisciplinarietat, i l'enllaç entre l'aprenentatge formal i l'informal. Només aquests plantejaments pedagògics faran possible el desenvolupament de les competències clau necessàries per a promoure el desenvolupament sostenible".

Al document es concreten objectius d'aprenentatge per a cada ODS, es suggereixen temes i activitats educatives per a cada un d'ells i s'hi descriuen mètodes d'aplicació a nivells diferents: des del disseny d'un curs específic fins a estratègies de país. El document pretén ser un instrument que ajudi els responsables polítics, els encarregats d'elaborar els plans d'estudis i els educadors a dissenyar estratègies, plans d'estudis i cursos per promoure l'aprenentatge per als ODS.

Podeu accedir al document complert Aquí

Jordi Collet Sabé / La publicació Les solidaritats amb ulls d'infant ofereix interessants reflexions i pistes educatives per educar millor els infants en la solidaritat.

M.Barrieras, P.Comellas, M.Fidalgo, M.C.Junyent, V. Unamuno / Diversitat lingüística a l'aula

Construir centres educatius plurilingües

Aquesta guia parteix del convenciment que la diversitat lingüística és una riquesa en el nivell global i en el local, en la dimensió personal i en la col·lectiva. Una riquesa que tot just estem aprenent a valorar. És per això que incorpora una reflexió en defensa d'aquesta diversitat, i arguments per comprendre el rol dels centres escolars en la seva valoració i manteniment. Sobre aquesta valoració es formula una proposta que es basa en el coneixement i el reconeixement de la diversitat lingüística de l'alumnat. Tot postulant que la diversitat lingüística és l'eix vertebrador d'una proposta escolar inclusiva i transversal, aquesta guia ofereix eines, idees i principis per al treball orientat a la incorporació pràctica de les competències plurilingües i de tots els sabers lingüístics dels alumnes.

Brenda Bär Kwast / L'Institut d'Educació Secundària Eduard Fontserè, del barri de La Florida de l'Hospitalet, ha demostrat que és possible obtenir bons resultats en un entorn poc favorable. En els últims deu anys ha passat de ser un centre «que s'ha d'evitar» a ser un referent per a la comunitat educativa pels interessants projectes educatius que han dut a terme i els seus bons resultats, entre els quals destaquen els projectes d'aprenentatge servei. Han aconseguit que l'alumnat més vulnerable no caigui en la marginació i, a més, participi activament en la vida ciutadana amb un projecte pedagògic que prioritza el treball en xarxa amb la comunitat i utilitza els projectes d'aprenentatge servei com una eina educativa d'obertura a l'entorn. Ha millorat la convivència i el clima del centre, i ha fet un gir per ser un centre obert a l'exterior, però sense deixar de banda la lluita contra l'abandonament escolar i la cerca de bons resultats acadèmics.


¨Per a mi aquest treball ha suposat una sèrie d'entrevistes i un tornar a recordar els inicis i cada un dels passos dels nostres projectes d'aprenentatge servei. També ha sigut una oportunitat per explicar l'experiència i veure-hi detalls nous. En aquest sentit, les xerrades que he tingut amb la Brenda Bär crec que han aportat un allau d'informacions i valoracions de tota mena. Però veient com m'agrada xerrar pels descosits, sempre em demanava que en la propera sessió havia d'intentar ser més concret perquè ho havia de plasmar en paper i era complicat. Amb la cordialitat i bon enteniment que he tingut amb ella, els bons propòsits sols duraven els primer minuts i ràpidament tornava a una extensa i una mica dispersa narració. Poc a poc la Brenda va anar posant en ordre les nostres converses i va aconseguir fer que les idees anessin quedant més clares, fins arribar al text que teniu a les mans, que expressa bé el que li vaig explicar i el que vàrem fer en el centre.
Un cop he tornat a llegir, ara acabat, el treball i després de contrastar-lo amb diferents persones del centre, ens refermem en aquella idea amb què vàrem començar els primer projectes d'aprenentatge servei, en concret el Joves pel Barri. Ha valgut la pena. Ha valgut la pena l'esforç de tots i totes, la dedicació i passió de l'equip docent, la col·laboració de les entitats del barri, l'ajuda de les famílies i de les moltes persones i institucions que han vist encertat el nostre projecte i l'han recolzat. I ha valgut la pena perquè ho han gaudit els nois i noies i també perquè ho seguiran aprofitant en el futur.¨

Jordi Ibañez, director del IES Eduard Fontseré del barri de La Florida, a l'Hospitalet de Llobregat quan es va fer la recerca.

Francesc Carbonell i Joan Canimas / Aquesta guia parteix del convenciment, gens retòric, que els conflictes ètics interculturals que es donen als centres educatius són una gran oportunitat per al diàleg crític amb les pròpies conviccions, per a l'aprenentatge de la convivència i per a la comprensió del món que ens ha tocat viure. Va destinada al professorat, i especialment a les persones que s'ocupen de la gestió i l'assessorament educatius, per ajudar-los a reflexionar i a intervenir quan es produeixen conflictes de valors en l'àmbit educatiu, ocasionats per la convivència de diferents referents culturals. S'inclou un protocol d'actuació que permet reflexionar sobre la millor manera de respondre a allò que a priori pot considerar-se un conflicte ètic intercultural. Hem d'encetar un debat obert i rigorós per tal d'analitzar i aplicar als centres educatius protocols de bones pràctiques. Aquesta guia vol ser una petita contribució a aquesta tasca, tan complexa com apassionant.