llibres
L'escola, casa de lectura
Júlia Blay / L'escola és un lloc únic on tots els infants del món tenen dret a ser-hi durant uns anys de la seva vida. Un lloc que ha de propiciar alguna cosa diferent de la que es viu en altres llocs. Un dels ingredients d'aquesta diferència és la lectura, però la lectura que ens ajuda a entendre'ns i a entendre el món, que ens apropa i ens fa sentir comunitat, que ens ensenya a escoltar.
«Què és llegir?» i «per què s'ha de llegir a l'escola?» són les preguntes al voltant de les quals gira L'escola, casa de lectura, l'últim assaig que publica la pedagoga Mar Esteve després d'Aventures d'aprenentatge (Eumo Editorial, 2019). En la primera part del llibre l'autora s'aproxima a l'experiència lectora a través de les reflexions de cinc pensadors del segle passat: C. S. Lewis, Hans-Georg Gadamer, Harold Bloom, George Steiner i Martha Nussabaum. D'aquest diàleg polifònic, Esteve n'elabora un decàleg per definir l'acte lector que, en el segon bloc, li serveix per respondre el darrer interrogant.
Llegir és un art: és una experiència «desinteressada, creativa, bella i lúdica», sense una finalitat concreta però que deixa marca en l'individu. Com tot hàbit, llegir és un plaer difícil perquè implica constància, esforç i resiliència per acabar sent gaudit. És, per tant, un camí més que una meta. És un viatge cap a l'exterior i cap a l'interior; un procés d'autotransformació a través del qual s'aprèn a escoltar, a observar, a dialogar, a comprendre, a imaginar, a sentir, a pensar i a viure altres vides i mons.
Per a Mar Esteve, «parlar de la lectura a l'escola tal com es fa aquí és anar contracorrent» perquè la lectura intrínsecament es contraposa —«té alguna cosa d'acte de resistència»— al món en què vivim. Aquest món l'anomena l'«era de la tècnica» i el defineix com una societat controlada per la tecnologia i on imperen l'individualisme, els valors d'utilitat i de quantitat, el pensament dogmàtic i l'egocentrisme fomentat per una cultura consumista. Segons l'autora, llegir és un dels camins més genuïns per formar i educar els infants i els joves i, per tant, advoca perquè tingui un pes decisiu en l'educació obligatòria. A banda d'aquesta reflexió, el llibre ofereix recomanacions pràctiques als mestres a l'hora de treballar les lectures dins l'aula i d'acompanyar els alumnes perquè descobreixin i adquireixin l'hàbit i el plaer lectors.
Llegir com a escolta, diàleg i comprensió
«Llegir no és, ni únicament ni prioritàriament, desxifrar el codi, és escoltar una narració. [...] Cal afaiçonar sempre l'acció d'escoltar i observar, perquè, sense això, les altres coses són fàtues, impostades o superficials. Gaudir de la lectura com a oients des de ben petits és, doncs, un adob ric per a la formació.»
«Una persona avesada a llegir amb senzillesa és una persona que sap dialogar millor, que sap que hi ha moltes vides singulars, moltes circumstàncies, molts punts de vista que no ens són aliens i que ens obren a la relació.»
«La literatura ens permet tenir un horitzó o un pla diferent del de la nostra vida. [...] En educació, ens cal conrear molt aquesta mirada de la riquesa de la singularitat i de la diferència que costa de tenir, perquè l'homogeneïtat, l'abstracció, les etiquetes, les classificacions hi ocupen molt d'espai.»
Llegir com a autoconeixement i formació
«Llegir és una mena d'ascesi que fa madurar unes actituds i una manera de ser, i és, alhora, un aliment que ve de fora, que cal acollir i que nodreix. Quan parlem de les actituds, hi ha l'escolta, l'atenció, la sensibilitat, la reflexió, la imaginació, la ironia.»
«Llegir és, també, llegir-se, una pràctica que ajuda a l'autoconeixement. [...] Els contes, les faules, les aventures, les històries són un bon mirall per als infants i joves.»
Calen mestres lectors per tenir alumnes lectors
«Si els mestres no gaudim dels relats i no apreciem un llibre, no podem encomanar res als altres. [...] Hi ha una pedagogia que es posseeix no pas perquè es pensi en la pedagogia —o en la didàctica—, sinó perquè es viu una emoció que es pot testimoniar i encomanar. [...] Abans de fer didàctica de la llengua i la literatura, hem de propiciar experiències lectores i narradores amb els estudiants que volen ser mestres.»
L'escola (i l'institut) com a casa de lectura
«A l'escola, hem de fer el moviment d'avenir-nos i d'acostar-nos als llenguatges de la societat (cultura audiovisual, noves tecnologies), però també hem de fer un altre moviment que no es destaca tant i que és igual d'important o més que l'altre: cuidar aquells camins que, si no es proposen a l'escola, potser no es podran transitar enlloc; propiciar aquelles experiències que, si no es possibiliten i testimonien a l'escola, potser no es podran tastar enlloc més (alguns infants sí, però molts, no). I l'experiència de la lectura n'és una.»
«Es destaca sovint que mentre que a Educació Primària s'aconsegueix generar i acompanyar l'hàbit de la lectura, a Educació Secundària decau. A Secundària, la lectura ja no és cosa de tots, sinó que és un assumpte específic de la matèria de Llengua i literatura (i de lectures obligatòries, dels controls de lectura o de les activitats de comprensió lectora). S'interromp, així, un hàbit, un estil i un sentit de lectura.»
«L'escola és un lloc especial i diferent: no és casa nostra, no és el carrer, no és el comerç, no és la fàbrica, no és l'oficina… També és un lloc de presència i de materialitat: no és el món dins la pantalla, la conversa virtual, l'aparador enlluernador… Però que l'escola sigui això ja no és evident: cal prendre'n consciència, preservar- ho i defensar-ho. Cal fer-ho possible.»
Maig 2023
-----
Més continguts sobre:
oportunitats educatives, educació primària
imprimir
«Què és llegir?» i «per què s'ha de llegir a l'escola?» són les preguntes al voltant de les quals gira L'escola, casa de lectura, l'últim assaig que publica la pedagoga Mar Esteve després d'Aventures d'aprenentatge (Eumo Editorial, 2019). En la primera part del llibre l'autora s'aproxima a l'experiència lectora a través de les reflexions de cinc pensadors del segle passat: C. S. Lewis, Hans-Georg Gadamer, Harold Bloom, George Steiner i Martha Nussabaum. D'aquest diàleg polifònic, Esteve n'elabora un decàleg per definir l'acte lector que, en el segon bloc, li serveix per respondre el darrer interrogant.
Llegir és un art: és una experiència «desinteressada, creativa, bella i lúdica», sense una finalitat concreta però que deixa marca en l'individu. Com tot hàbit, llegir és un plaer difícil perquè implica constància, esforç i resiliència per acabar sent gaudit. És, per tant, un camí més que una meta. És un viatge cap a l'exterior i cap a l'interior; un procés d'autotransformació a través del qual s'aprèn a escoltar, a observar, a dialogar, a comprendre, a imaginar, a sentir, a pensar i a viure altres vides i mons.
Per a Mar Esteve, «parlar de la lectura a l'escola tal com es fa aquí és anar contracorrent» perquè la lectura intrínsecament es contraposa —«té alguna cosa d'acte de resistència»— al món en què vivim. Aquest món l'anomena l'«era de la tècnica» i el defineix com una societat controlada per la tecnologia i on imperen l'individualisme, els valors d'utilitat i de quantitat, el pensament dogmàtic i l'egocentrisme fomentat per una cultura consumista. Segons l'autora, llegir és un dels camins més genuïns per formar i educar els infants i els joves i, per tant, advoca perquè tingui un pes decisiu en l'educació obligatòria. A banda d'aquesta reflexió, el llibre ofereix recomanacions pràctiques als mestres a l'hora de treballar les lectures dins l'aula i d'acompanyar els alumnes perquè descobreixin i adquireixin l'hàbit i el plaer lectors.
Llegir com a escolta, diàleg i comprensió
«Llegir no és, ni únicament ni prioritàriament, desxifrar el codi, és escoltar una narració. [...] Cal afaiçonar sempre l'acció d'escoltar i observar, perquè, sense això, les altres coses són fàtues, impostades o superficials. Gaudir de la lectura com a oients des de ben petits és, doncs, un adob ric per a la formació.»
«Una persona avesada a llegir amb senzillesa és una persona que sap dialogar millor, que sap que hi ha moltes vides singulars, moltes circumstàncies, molts punts de vista que no ens són aliens i que ens obren a la relació.»
«La literatura ens permet tenir un horitzó o un pla diferent del de la nostra vida. [...] En educació, ens cal conrear molt aquesta mirada de la riquesa de la singularitat i de la diferència que costa de tenir, perquè l'homogeneïtat, l'abstracció, les etiquetes, les classificacions hi ocupen molt d'espai.»
Llegir com a autoconeixement i formació
«Llegir és una mena d'ascesi que fa madurar unes actituds i una manera de ser, i és, alhora, un aliment que ve de fora, que cal acollir i que nodreix. Quan parlem de les actituds, hi ha l'escolta, l'atenció, la sensibilitat, la reflexió, la imaginació, la ironia.»
«Llegir és, també, llegir-se, una pràctica que ajuda a l'autoconeixement. [...] Els contes, les faules, les aventures, les històries són un bon mirall per als infants i joves.»
Calen mestres lectors per tenir alumnes lectors
«Si els mestres no gaudim dels relats i no apreciem un llibre, no podem encomanar res als altres. [...] Hi ha una pedagogia que es posseeix no pas perquè es pensi en la pedagogia —o en la didàctica—, sinó perquè es viu una emoció que es pot testimoniar i encomanar. [...] Abans de fer didàctica de la llengua i la literatura, hem de propiciar experiències lectores i narradores amb els estudiants que volen ser mestres.»
L'escola (i l'institut) com a casa de lectura
«A l'escola, hem de fer el moviment d'avenir-nos i d'acostar-nos als llenguatges de la societat (cultura audiovisual, noves tecnologies), però també hem de fer un altre moviment que no es destaca tant i que és igual d'important o més que l'altre: cuidar aquells camins que, si no es proposen a l'escola, potser no es podran transitar enlloc; propiciar aquelles experiències que, si no es possibiliten i testimonien a l'escola, potser no es podran tastar enlloc més (alguns infants sí, però molts, no). I l'experiència de la lectura n'és una.»
«Es destaca sovint que mentre que a Educació Primària s'aconsegueix generar i acompanyar l'hàbit de la lectura, a Educació Secundària decau. A Secundària, la lectura ja no és cosa de tots, sinó que és un assumpte específic de la matèria de Llengua i literatura (i de lectures obligatòries, dels controls de lectura o de les activitats de comprensió lectora). S'interromp, així, un hàbit, un estil i un sentit de lectura.»
«L'escola és un lloc especial i diferent: no és casa nostra, no és el carrer, no és el comerç, no és la fàbrica, no és l'oficina… També és un lloc de presència i de materialitat: no és el món dins la pantalla, la conversa virtual, l'aparador enlluernador… Però que l'escola sigui això ja no és evident: cal prendre'n consciència, preservar- ho i defensar-ho. Cal fer-ho possible.»
Maig 2023
-----
Més continguts sobre:
oportunitats educatives, educació primària
imprimir