L'hora dels infants
Martí Boneta / L'hora dels infants. Colònies i escoles a l'aire lliure, la revolta educativa a Catalunya ens dona una visió sobre com vivia un infant o un jove durant el primer terç del segle XX? Podien anar a l'escola? Tenien temps lliure per fer el que volguessin?
Com vivia un infant o un jove durant el primer terç del segle XX? Podien anar a l'escola? Tenien temps lliure per fer el que volguessin?
Aquestes preguntes se'ls fan un grup de professors jubilats de Socials i que ara col·laboren amb l'Associació Memòria i Història de Manresa*. Ens proposen una guia didàctica per a alumnat de Secundària i Batxillerat per treballar la història del primer terç del segle XX a partir de conèixer com vivia un jove ara fa 100 anys. Una mirada ben diferent de com s'ensenya la història: no una història de personatges, una història de persones. A partir de la situació social dels joves podem arribar a la història dels grans fets polítics i econòmics.
La proposta parteix del visionat del documental "L'Hora dels Infants", produït per Goita audiovisuals i emès pel C33, l'any 2022, dins del programa "El documental". Aquest presenta unes iniciatives socials de l'Ajuntament de Barcelona que naixien amb un clar objectiu de millora sanitària per als infants, a poc a poc van agafant, també, una vessant educativa fins a esdevenir en uns veritables laboratoris d'experimentació pedagògica. Un treball quotidià i constant d'uns mestres, que formats en l'Escola Nova, van portar a la pràctica unes metodologies renovadores, que trenquen amb el que era l'escola d'aquell moment. L'infant es situava al centre de l'aprenentatge. Uns projectes educatius basats en l'aprenentatge a partir de l'entorn i de l'experimentació, les visites, les excursions, i amb un gran pes de l'activitat física i el joc, la música i la lectura. I es fomentava una gran activitat cultural i social. Sempre que es podia tot es feia a l'aire lliure. Alguns s'han mantingut a l'oblit, fins avui, mentre que altres es van convertir en icones d'una època daurada de l'escola catalana. El documental recupera la memòria d'aquestes experiències pioneres com les de l'Escola de Bosc de Montjuïc o l'Escola del Mar de la Barceloneta i, per primer cop, explica a un públic general alguns fets com les colònies de Capdella, la de Vilamar de Calafell, la de Turissa a Tossa de Mar o la colònia permanent de Berga.
La guia didàctica proposa que, en funció del context en el qual es treballi, es pot portar a terme en la seva totalitat o es pot visionar i treballar només un dels apartats. Per facilitar aquesta última opció presenten la proposta dividida en blocs que es poden treballar independentment:
1. La revolta educativa a Catalunya a principis del segle XX
S'explica la difícil situació (sanitària, alimentària, problemes d'escolarització...) que patien els infants de les classes populars i les primeres iniciatives terapèutiques que va posar en marxa l'Ajuntament de Barcelona per millorar-ne la situació. Experiències a les quals s'hi van aplicar models pedagògics innovadors.
2. Les colònies escolars
S'analitzen les experiències pedagògiques desenvolupades a diferents llocs de Catalunya, que seguien les idees del moviment "Escola Nova". En concret, la Colònia Escolar de Capdella, la Colònia Escolar de Vilamar de Calafell, la Colònia Escolar de Turissa de Tossa de Mar i la Colònia Permanent de Berga.
3. Canvis en el model educatiu a partir de la II República
S'explica com la República va aprofitar tota l'experiència pedagògica anterior per implantar un model d'ensenyament innovador i el retrocés que aquest va experimentar durant el franquisme, quan es va imposar el model tradicional. Es pot veure també, com a finals de la dictadura es produeix un ressorgiment de les tendències de l'Escola Nova i com aquestes experiències han evolucionat fins a l'actualitat.
4. Activitat final: Un segle de colònies escolars a Catalunya
Finalment, es proposa la realització, per part de l'alumnat, d'una exposició fotogràfica, titulada "Un segle de colònies escolars". Per realitzar aquesta activitat amb èxit, els alumnes hauran de planificar la feina, distribuir-se les tasques i treballar en grup.
* Carme Botifoll Benasat, Jaume Esquius Jofré i Rosa M. Lóbez Rosell, exprofessors de Ciències Socials de l' institut Lacetània de Manresa.
* Sobre la foto: Imatge retallada de l'original. Activitats a la semicolònia de l'Escola del Mar, platja de la Barceloneta, Barcelona,1930 (Fotografia: Brangulí. Font: Fons Brangulí. Arxiu Nacional de Catalunya).
gener 2024
-----
Més continguts sobre:
educació en el lleure
imprimir
Com vivia un infant o un jove durant el primer terç del segle XX? Podien anar a l'escola? Tenien temps lliure per fer el que volguessin?
Aquestes preguntes se'ls fan un grup de professors jubilats de Socials i que ara col·laboren amb l'Associació Memòria i Història de Manresa*. Ens proposen una guia didàctica per a alumnat de Secundària i Batxillerat per treballar la història del primer terç del segle XX a partir de conèixer com vivia un jove ara fa 100 anys. Una mirada ben diferent de com s'ensenya la història: no una història de personatges, una història de persones. A partir de la situació social dels joves podem arribar a la història dels grans fets polítics i econòmics.
La proposta parteix del visionat del documental "L'Hora dels Infants", produït per Goita audiovisuals i emès pel C33, l'any 2022, dins del programa "El documental". Aquest presenta unes iniciatives socials de l'Ajuntament de Barcelona que naixien amb un clar objectiu de millora sanitària per als infants, a poc a poc van agafant, també, una vessant educativa fins a esdevenir en uns veritables laboratoris d'experimentació pedagògica. Un treball quotidià i constant d'uns mestres, que formats en l'Escola Nova, van portar a la pràctica unes metodologies renovadores, que trenquen amb el que era l'escola d'aquell moment. L'infant es situava al centre de l'aprenentatge. Uns projectes educatius basats en l'aprenentatge a partir de l'entorn i de l'experimentació, les visites, les excursions, i amb un gran pes de l'activitat física i el joc, la música i la lectura. I es fomentava una gran activitat cultural i social. Sempre que es podia tot es feia a l'aire lliure. Alguns s'han mantingut a l'oblit, fins avui, mentre que altres es van convertir en icones d'una època daurada de l'escola catalana. El documental recupera la memòria d'aquestes experiències pioneres com les de l'Escola de Bosc de Montjuïc o l'Escola del Mar de la Barceloneta i, per primer cop, explica a un públic general alguns fets com les colònies de Capdella, la de Vilamar de Calafell, la de Turissa a Tossa de Mar o la colònia permanent de Berga.
La guia didàctica proposa que, en funció del context en el qual es treballi, es pot portar a terme en la seva totalitat o es pot visionar i treballar només un dels apartats. Per facilitar aquesta última opció presenten la proposta dividida en blocs que es poden treballar independentment:
1. La revolta educativa a Catalunya a principis del segle XX
S'explica la difícil situació (sanitària, alimentària, problemes d'escolarització...) que patien els infants de les classes populars i les primeres iniciatives terapèutiques que va posar en marxa l'Ajuntament de Barcelona per millorar-ne la situació. Experiències a les quals s'hi van aplicar models pedagògics innovadors.
2. Les colònies escolars
S'analitzen les experiències pedagògiques desenvolupades a diferents llocs de Catalunya, que seguien les idees del moviment "Escola Nova". En concret, la Colònia Escolar de Capdella, la Colònia Escolar de Vilamar de Calafell, la Colònia Escolar de Turissa de Tossa de Mar i la Colònia Permanent de Berga.
3. Canvis en el model educatiu a partir de la II República
S'explica com la República va aprofitar tota l'experiència pedagògica anterior per implantar un model d'ensenyament innovador i el retrocés que aquest va experimentar durant el franquisme, quan es va imposar el model tradicional. Es pot veure també, com a finals de la dictadura es produeix un ressorgiment de les tendències de l'Escola Nova i com aquestes experiències han evolucionat fins a l'actualitat.
4. Activitat final: Un segle de colònies escolars a Catalunya
Finalment, es proposa la realització, per part de l'alumnat, d'una exposició fotogràfica, titulada "Un segle de colònies escolars". Per realitzar aquesta activitat amb èxit, els alumnes hauran de planificar la feina, distribuir-se les tasques i treballar en grup.
* Carme Botifoll Benasat, Jaume Esquius Jofré i Rosa M. Lóbez Rosell, exprofessors de Ciències Socials de l' institut Lacetània de Manresa.
* Sobre la foto: Imatge retallada de l'original. Activitats a la semicolònia de l'Escola del Mar, platja de la Barceloneta, Barcelona,1930 (Fotografia: Brangulí. Font: Fons Brangulí. Arxiu Nacional de Catalunya).
gener 2024
-----
Més continguts sobre:
educació en el lleure
imprimir