llibres
Educar en temps difícils
Enric Codina / La tasca d'educar és força difícil, en un moment històric convuls i una societat complexa com els que tenim, però tan necessària com sempre. Aquest llibre és una invitació, des de l'optimisme realista, a oferir als joves una guia que els orienti enmig dels dubtes propis de l'edat i la incertesa del moment.
Jordi Nomen s'ha fet un nom en el món de la pedagogia per la publicació d'obres en què parla de la relació entre la filosofia i els nens: El nen filòsof, El niño filósofo y el arte i El niño filósofo y la ética. Darrerament ha publicat Cómo hablar con un adolescente y que te escuche. Amb una experiència de més de trenta anys com a professor de ciències socials i filosofia a l'Escola Sadako, acaba de publicar Educar en temps difícils, un llibre adreçat a mestres, educadors i a totes les persones interessades a conèixer les claus de la relació educativa. En el preàmbul ja queda clara la intenció inicial: en un moment històric convuls (de fet el llibre va ser escrit durant la pandèmia) i en una societat complexa com la que tenim, la tasca de l'educador és força difícil, però alhora tan necessària com sempre. I no menys clar hi ha el to general de l'obra, una invitació a l'optimisme, un optimisme realista i mesurat, fonamentat en la idea que davant la incertesa actual els joves han de tenir una guia que els orienti enmig dels dubtes propis de l'edat.
L'obra consta d'una introducció, vint-i-quatre capítols i una conclusió. L'estructura dels capítols s'articula en una estructura semblant. En primer lloc, ens trobem un títol que crida l'atenció sobre el tema a tractar, una cita breu i una referència entranyable als cafès que els docents fan al llarg del dia i que són l'espai en què poden parlar de la seva feina amb els companys. A continuació, Nomen articula el seu posicionament sobre el tema del capítol de forma clara, directa i fonamentada en la seva experiència. Cada capítol es tanca amb una síntesi numerada de les idees claus que s'hi han exposat.
Entre moltes altres virtuts, l'obra de Nomen en té tres de bàsiques que fan recomanable la seva lectura. En primer lloc, l'encert en la tria dels temes. Ens trobem temes atemporals que formen part del rovell de l'ou de l'educació, com la necessitat de crear un vincle amb l'alumnat o el caràcter vocacional de la feina de mestre. I alhora trobem temes tan actuals i presents en el debat social com la relació dels joves amb la tecnologia o el repte del treball en grup. Un mestre hi trobarà tot allò que l'interpel·la en la seva professió, o que ho farà en el futur. I difícilment hi trobarà a faltar res del que té a veure amb la relació personal amb les persones amb qui treballa. Això, sí, l'objectiu de l'obra no és en cap cas la professió globalment, les condicions laborals o el clima de centre.
Un segon aspecte remarcable de l'obra és que l'autor deixa clara la seva postura sobre tot allò de què parla. I es nota que hi té molt a dir, tant per experiència com pel nivell de reflexió. Ara bé, si en fem una lectura atenta, veurem que el llibre no dona resposta a tot allò que planteja, sinó que més aviat convida el lector a preguntar-se sobre aquell aspecte de la seva tasca sobre el qual potser no s'havia parat a pensar. Un aspecte que ajuda a fer aquesta reflexió global és que Nomen no parla de la seva experiència particular, a la seva escola, sinó que aixeca la vista i parla de l'escola com a institució. De la mateixa manera, tot i que Nomen treballa sobretot amb adolescents i que molts dels punts tractats semblen adreçats especialment a aquesta edat, l'obra és vàlida per pensar l'educació a qualsevol edat.
I un tercer element que distingeix aquesta obra d'altres sobre el mateix tema és l'estil. L'autor sap combinar la reflexió amb experiències personals, exemples extrets d'altres entorns i anècdotes i metàfores que aporten un component narratiu que complementa el caràcter didàctic i argumentatiu de l'obra. Aquest
aspecte fa de l'obra un text agradable de llegir i del qual podrem recordar-ne el contingut a partir del detall concret.
-----
Més continguts sobre:
joves, educació en valors
imprimir
Jordi Nomen s'ha fet un nom en el món de la pedagogia per la publicació d'obres en què parla de la relació entre la filosofia i els nens: El nen filòsof, El niño filósofo y el arte i El niño filósofo y la ética. Darrerament ha publicat Cómo hablar con un adolescente y que te escuche. Amb una experiència de més de trenta anys com a professor de ciències socials i filosofia a l'Escola Sadako, acaba de publicar Educar en temps difícils, un llibre adreçat a mestres, educadors i a totes les persones interessades a conèixer les claus de la relació educativa. En el preàmbul ja queda clara la intenció inicial: en un moment històric convuls (de fet el llibre va ser escrit durant la pandèmia) i en una societat complexa com la que tenim, la tasca de l'educador és força difícil, però alhora tan necessària com sempre. I no menys clar hi ha el to general de l'obra, una invitació a l'optimisme, un optimisme realista i mesurat, fonamentat en la idea que davant la incertesa actual els joves han de tenir una guia que els orienti enmig dels dubtes propis de l'edat.
L'obra consta d'una introducció, vint-i-quatre capítols i una conclusió. L'estructura dels capítols s'articula en una estructura semblant. En primer lloc, ens trobem un títol que crida l'atenció sobre el tema a tractar, una cita breu i una referència entranyable als cafès que els docents fan al llarg del dia i que són l'espai en què poden parlar de la seva feina amb els companys. A continuació, Nomen articula el seu posicionament sobre el tema del capítol de forma clara, directa i fonamentada en la seva experiència. Cada capítol es tanca amb una síntesi numerada de les idees claus que s'hi han exposat.
Entre moltes altres virtuts, l'obra de Nomen en té tres de bàsiques que fan recomanable la seva lectura. En primer lloc, l'encert en la tria dels temes. Ens trobem temes atemporals que formen part del rovell de l'ou de l'educació, com la necessitat de crear un vincle amb l'alumnat o el caràcter vocacional de la feina de mestre. I alhora trobem temes tan actuals i presents en el debat social com la relació dels joves amb la tecnologia o el repte del treball en grup. Un mestre hi trobarà tot allò que l'interpel·la en la seva professió, o que ho farà en el futur. I difícilment hi trobarà a faltar res del que té a veure amb la relació personal amb les persones amb qui treballa. Això, sí, l'objectiu de l'obra no és en cap cas la professió globalment, les condicions laborals o el clima de centre.
Un segon aspecte remarcable de l'obra és que l'autor deixa clara la seva postura sobre tot allò de què parla. I es nota que hi té molt a dir, tant per experiència com pel nivell de reflexió. Ara bé, si en fem una lectura atenta, veurem que el llibre no dona resposta a tot allò que planteja, sinó que més aviat convida el lector a preguntar-se sobre aquell aspecte de la seva tasca sobre el qual potser no s'havia parat a pensar. Un aspecte que ajuda a fer aquesta reflexió global és que Nomen no parla de la seva experiència particular, a la seva escola, sinó que aixeca la vista i parla de l'escola com a institució. De la mateixa manera, tot i que Nomen treballa sobretot amb adolescents i que molts dels punts tractats semblen adreçats especialment a aquesta edat, l'obra és vàlida per pensar l'educació a qualsevol edat.
I un tercer element que distingeix aquesta obra d'altres sobre el mateix tema és l'estil. L'autor sap combinar la reflexió amb experiències personals, exemples extrets d'altres entorns i anècdotes i metàfores que aporten un component narratiu que complementa el caràcter didàctic i argumentatiu de l'obra. Aquest
aspecte fa de l'obra un text agradable de llegir i del qual podrem recordar-ne el contingut a partir del detall concret.
-----
Més continguts sobre:
joves, educació en valors
imprimir