llibres
Segrestats per les xarxes
Eumo Editorial / Diuen els autors d'aquest llibre que el seu objectiu és resoldre els dubtes que envolten les intuicions de pares i mares respecte dels perjudicis de l'ús i abús del mòbil (especialment centrat en les xarxes socials), ja que una creixent producció científica evidencia que l'ús dels telèfons mòbils intel·ligents suposa un risc de salut pública entre adolescents i joves.
A través d'evidències científiques, Cristina Fernández Rovira i Santiago Giraldo Luque, investigadors de l'economia de l'atenció, afirmen que les xarxes socials «han impactat negativament en la salut, tant individual com social, de la ciutadania i les democràcies», i posen de manifest com han estat especialment nocives per als adolescents i joves, que se'n declaren addictes.
L'assaig Segrestats per les xarxes vol desmentir cinc grans mites sobre les xarxes socials. En primer lloc, els autors exposen que les xarxes no són l'espai lliure i democràtic d'internet que alguns declaren, sinó un imperi econòmic poc transparent.
Tot seguit, ens adverteixen que no és veritat que els joves puguin controlar el temps que hi dediquen perquè la gran majoria se'n declara addicte, A més, afirmen que les xarxes no fomenten la socialització perquè només creen relacions superficials, i que tampoc ajuden al benestar emocional sinó que causen ansietat, desordres alimentaris, baixa autoestima, insomni i estrès.
Per últim, l'estudi deixa clar que les xarxes socials no fomenten la llibertat d'expressió ni han promogut la mobilització social, sinó que, ben al contrari, han desarticulat la recerca d'un projecte col·lectiu, han estat l'altaveu de discursos deshumanitzadors i han projectat nous cànons de comportaments com la fama, la violència, l'odi i la pornografia com a valors que cal reproduir.
Sobre els autors:
Cristina Fernández Rovira és professora a la Universitat de Vic i membre del grup de recerca TRACTE, d'aquesta universitat. Es va doctorar en Sociologia i Antropologia per la Universitat Complutense de Madrid, i és llicenciada en Periodisme per la Universitat Autònoma de Barcelona i en Ciències Polítiques i de l'Administració per la UNED. La seva recerca es centra en els estudis crítics sobre internet i les xarxes socials, la relació entre comunicació i política, i les relacions internacionals.
Santiago Giraldo Luque va estudiar Ciències Polítiques a la Universitat Nacional de Colòmbia i es va doctorar en Comunicació i Periodisme a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). És el coordinador general del Proyecto Berracas, membre del Centre d'Investigació en Emprenedoria i Innovació Social (CREIS) i investigador del Laboratori de Prospectiva i Recerca en Comunicació, Cultura i Cooperació (LAPREC). Les seves línies de recerca són l'estudi crític de les xarxes socials i l'economia de l'atenció, la participació i la mobilització política, i el paper de les dones víctimes del conflicte colombià en la construcció de pau.
EUMO Editorial
maig de 2004
-----
Més continguts sobre:
salut mental, educació emocional, mitjans de comunicació, tecnologies
imprimir
A través d'evidències científiques, Cristina Fernández Rovira i Santiago Giraldo Luque, investigadors de l'economia de l'atenció, afirmen que les xarxes socials «han impactat negativament en la salut, tant individual com social, de la ciutadania i les democràcies», i posen de manifest com han estat especialment nocives per als adolescents i joves, que se'n declaren addictes.
L'assaig Segrestats per les xarxes vol desmentir cinc grans mites sobre les xarxes socials. En primer lloc, els autors exposen que les xarxes no són l'espai lliure i democràtic d'internet que alguns declaren, sinó un imperi econòmic poc transparent.
Tot seguit, ens adverteixen que no és veritat que els joves puguin controlar el temps que hi dediquen perquè la gran majoria se'n declara addicte, A més, afirmen que les xarxes no fomenten la socialització perquè només creen relacions superficials, i que tampoc ajuden al benestar emocional sinó que causen ansietat, desordres alimentaris, baixa autoestima, insomni i estrès.
Per últim, l'estudi deixa clar que les xarxes socials no fomenten la llibertat d'expressió ni han promogut la mobilització social, sinó que, ben al contrari, han desarticulat la recerca d'un projecte col·lectiu, han estat l'altaveu de discursos deshumanitzadors i han projectat nous cànons de comportaments com la fama, la violència, l'odi i la pornografia com a valors que cal reproduir.
Sobre els autors:
Cristina Fernández Rovira és professora a la Universitat de Vic i membre del grup de recerca TRACTE, d'aquesta universitat. Es va doctorar en Sociologia i Antropologia per la Universitat Complutense de Madrid, i és llicenciada en Periodisme per la Universitat Autònoma de Barcelona i en Ciències Polítiques i de l'Administració per la UNED. La seva recerca es centra en els estudis crítics sobre internet i les xarxes socials, la relació entre comunicació i política, i les relacions internacionals.
Santiago Giraldo Luque va estudiar Ciències Polítiques a la Universitat Nacional de Colòmbia i es va doctorar en Comunicació i Periodisme a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). És el coordinador general del Proyecto Berracas, membre del Centre d'Investigació en Emprenedoria i Innovació Social (CREIS) i investigador del Laboratori de Prospectiva i Recerca en Comunicació, Cultura i Cooperació (LAPREC). Les seves línies de recerca són l'estudi crític de les xarxes socials i l'economia de l'atenció, la participació i la mobilització política, i el paper de les dones víctimes del conflicte colombià en la construcció de pau.
EUMO Editorial
maig de 2004
-----
Més continguts sobre:
salut mental, educació emocional, mitjans de comunicació, tecnologies
imprimir