llibres
El pedagog Joaquim Franch, tan profètic, tan desconegut
Va ser un home compromès en la lluita per la democràcia en temps d dictadura. Pedagog ben format, carismàtic, bon comunicador, idealista i apassionat, que va deixar empremta amb les persones amb qui va treballar i col·laborar.
Ja fa 37 anys que Joaquim Franch va morir sobtadament, víctima d'una hemorràgia cerebral. Però en els seus escassos 43 anys de vida va endegar un munt d'iniciatives pioneres i va posar per escrit moltes de les seves intuïcions i certeses. Afortunadament comptem amb un estudi preciós de la seva vida i la seva obra, Pedagogia del grup i del projecte. Una aproximació a l'obra de Joaquim Franch, escrit per Jaume Trilla i publicat el ja llunyà any 2000, que el defineix com un pedagog complet, que va fer de mestre d'escola, d'animador sociocultural, de psicopedagog, de formador de formadors, de creador de materials i recursos, de gestor cultural, de pensador i escriptor...
A més, fa menys anys, el 2018, l'editorial Eumo va tenir l'encert de fer una nova edició d'un dels seus textos més emblemàtics, El lleure com a projecte, i d'incloure'l en la prestigiosa col·lecció de "Textos pedagògics", al costat de gent com Marta Mata, Rosa Sensat, Alexandre Galí o Francesc Ferrer i Guàrdia.
Tot i això, per desgràcia, és un personatge molt desconegut per les generacions joves de mestres i educadors, malgrat ser un avançat al temps que li va tocar de viure, capaç de preveure l'embranzida que prendria l'educació en el lleure i dotar-la de mètode i contingut propis; d'absorbir els nous corrents pedagògics antiautoritaris i adaptar-los a la realitat concreta dels centres educatius; de posar les bases d'una pedagogia ambiental, que va dissenyar i viure en persona tant als Aiguamolls de l'Empordà com al massís de les Gavarres; i de fer els primers passos per a la professionalització de la gestió cultural –avui un màster universitari plenament reconegut- des de l'experiència del voluntariat de monitors i caps i l'establiment dels primers cicles formatius per formar animadors.
Ara, gràcies als bons oficis de l'Associació de Mestres Rosa Sensat, s'han aplegat un conjunt de tretze textos de Joaquim Franch en una nova publicació titulada Aportacions a la pedagogia catalana del segle XX. Es presenten en cinc capítols diferents, justament per mostrar l'amplitud d'interessos i d'àmbits que va conrear.
El primer, L'educació en el lleure, és el més extens i és l'àmbit en el qual les seves aportacions han estat més significatives. Parteix del supòsit que l'educació en el lleure és un dret dels infants i adolescents, semblantment a l'educació escolar, i que per això les administracions públiques i les entitats sense ànim de lucre han de fer mans i mànigues perquè arribi a tothom. Ha estat un fervent defensor de les colònies de vacances, no només per qüestions higienistes i compensadores, sinó pel seu valor educatiu, per poder experimentar el gaudi de la convivència. Igualment, cal posar en valor la seva feina en l'actualització del mètode escolta durant els anys setanta, que han fet del moviment un actor important d'educació democràtica, d'estima pel país i de conreu de l'esperit.
El segon és L'escola com a institució. Els anys que va fer de mestre feu una experiència real d'autogestió educativa. Això li permet d'analitzar-la, des de la teoria i des de la pràctica, i de valorar-la críticament. Potser per aquest motiu és capaç de fer afirmacions com aquesta: En nom dels principis més liberals, hi ha mestres i pares que abandonen els infants davant d'una pretesa llibertat que es converteix en una càrrega d'angoixa difícil de suportar. Anys després, assessorant grups de mestres, els impel·leix a construir projectes educatius útils, practicables, avaluables i revisables, lluny de les paraules grandiloqüents que solen poblar aquests documents. Curiosa és també la seva visió de la ciència pedagògica: Una ciència probabilística, diu, que serveix sobretot per reduir les probabilitats d'error mitjançant l'acumulació i la sistematització de l'experiència.
El grup-classe és el títol que enquadra el tercer capítol. Els dos textos que l'integren són probablement els més acadèmics, els més ben fonamentats en la sociologia i la psicologia que sostenen la dinàmica de grups. Del grup li interessen sobretot les relacions interpersonals que s'hi estableixen i l'afectivitat que s'hi dona, i es fixa en cadascuns dels elements que hi intervenen: les normes, els rols, els estatus, els lideratges...
Per completar el capítol sobre El medi natural com a espai d'aprenentatge, no ens estem de recomanar la lectura del seu llibre El lleure com a projecte, on ressegueix fil per randa la planificació, el desenvolupament i l'avaluació del campament que ell mateix va dirigir, l'estiu de 1983, als Aiguamolls de l'Alt Empordà. Perquè la seva militància naturalista ja ve de lluny: són dels anys seixanta les seves publicacions sobre ocells, arbres o rius... La seva mirada sobre l'educació per a la sostenibilitat és, per damunt de tot, integrada, ja que contempla no només els aspectes naturals, sinó també l'activitat humana, l'economia, el patrimoni, la història i, clar, l'educació.
El darrer capítol, L'educació i la cultura, correspon a una de les preocupacions dels seus últims anys de vida: la formació de gestors culturals, de tècnics superiors d'educació i de cultura, al servei de les administracions democràtiques i dels nous equipaments i programes culturals d'ampli espectre que posaven en marxa. La visió integrada de l'educació, que inclou l'escolar, però també la del lleure i la ciutadana en general, s'ha vist reforçada per projectes com el de les Ciutats educadores o l'Educació 360.
Joaquim Franch va ser un home compromès en la lluita per la democràcia en temps de dictadura. Un home carismàtic, que va deixar empremta en les persones amb qui va treballar i col·laborar. Un pedagog ben format i amb una gran capacitat de comunicació, idealista i apassionat. Un gran narrador d'històries. Aquest llibre, Aportacions a la pedagogia catalana del segle XX, el fa reviure i fa avinents l'actualitat, l'interès i la profunditat de la seva obra.
Xavier Besalú, juntament amb Roser Batllori i Alfons Martinell, és un dels curadors del llibre Joaquim Franch. Aportacions a la pedagogia catalana del segle XX, publicat per l'Associació de Mestres Rosa Sensat, 2024.
Setembre 2024
-----
imprimir
Ja fa 37 anys que Joaquim Franch va morir sobtadament, víctima d'una hemorràgia cerebral. Però en els seus escassos 43 anys de vida va endegar un munt d'iniciatives pioneres i va posar per escrit moltes de les seves intuïcions i certeses. Afortunadament comptem amb un estudi preciós de la seva vida i la seva obra, Pedagogia del grup i del projecte. Una aproximació a l'obra de Joaquim Franch, escrit per Jaume Trilla i publicat el ja llunyà any 2000, que el defineix com un pedagog complet, que va fer de mestre d'escola, d'animador sociocultural, de psicopedagog, de formador de formadors, de creador de materials i recursos, de gestor cultural, de pensador i escriptor...
A més, fa menys anys, el 2018, l'editorial Eumo va tenir l'encert de fer una nova edició d'un dels seus textos més emblemàtics, El lleure com a projecte, i d'incloure'l en la prestigiosa col·lecció de "Textos pedagògics", al costat de gent com Marta Mata, Rosa Sensat, Alexandre Galí o Francesc Ferrer i Guàrdia.
Tot i això, per desgràcia, és un personatge molt desconegut per les generacions joves de mestres i educadors, malgrat ser un avançat al temps que li va tocar de viure, capaç de preveure l'embranzida que prendria l'educació en el lleure i dotar-la de mètode i contingut propis; d'absorbir els nous corrents pedagògics antiautoritaris i adaptar-los a la realitat concreta dels centres educatius; de posar les bases d'una pedagogia ambiental, que va dissenyar i viure en persona tant als Aiguamolls de l'Empordà com al massís de les Gavarres; i de fer els primers passos per a la professionalització de la gestió cultural –avui un màster universitari plenament reconegut- des de l'experiència del voluntariat de monitors i caps i l'establiment dels primers cicles formatius per formar animadors.
Ara, gràcies als bons oficis de l'Associació de Mestres Rosa Sensat, s'han aplegat un conjunt de tretze textos de Joaquim Franch en una nova publicació titulada Aportacions a la pedagogia catalana del segle XX. Es presenten en cinc capítols diferents, justament per mostrar l'amplitud d'interessos i d'àmbits que va conrear.
El primer, L'educació en el lleure, és el més extens i és l'àmbit en el qual les seves aportacions han estat més significatives. Parteix del supòsit que l'educació en el lleure és un dret dels infants i adolescents, semblantment a l'educació escolar, i que per això les administracions públiques i les entitats sense ànim de lucre han de fer mans i mànigues perquè arribi a tothom. Ha estat un fervent defensor de les colònies de vacances, no només per qüestions higienistes i compensadores, sinó pel seu valor educatiu, per poder experimentar el gaudi de la convivència. Igualment, cal posar en valor la seva feina en l'actualització del mètode escolta durant els anys setanta, que han fet del moviment un actor important d'educació democràtica, d'estima pel país i de conreu de l'esperit.
El segon és L'escola com a institució. Els anys que va fer de mestre feu una experiència real d'autogestió educativa. Això li permet d'analitzar-la, des de la teoria i des de la pràctica, i de valorar-la críticament. Potser per aquest motiu és capaç de fer afirmacions com aquesta: En nom dels principis més liberals, hi ha mestres i pares que abandonen els infants davant d'una pretesa llibertat que es converteix en una càrrega d'angoixa difícil de suportar. Anys després, assessorant grups de mestres, els impel·leix a construir projectes educatius útils, practicables, avaluables i revisables, lluny de les paraules grandiloqüents que solen poblar aquests documents. Curiosa és també la seva visió de la ciència pedagògica: Una ciència probabilística, diu, que serveix sobretot per reduir les probabilitats d'error mitjançant l'acumulació i la sistematització de l'experiència.
El grup-classe és el títol que enquadra el tercer capítol. Els dos textos que l'integren són probablement els més acadèmics, els més ben fonamentats en la sociologia i la psicologia que sostenen la dinàmica de grups. Del grup li interessen sobretot les relacions interpersonals que s'hi estableixen i l'afectivitat que s'hi dona, i es fixa en cadascuns dels elements que hi intervenen: les normes, els rols, els estatus, els lideratges...
Per completar el capítol sobre El medi natural com a espai d'aprenentatge, no ens estem de recomanar la lectura del seu llibre El lleure com a projecte, on ressegueix fil per randa la planificació, el desenvolupament i l'avaluació del campament que ell mateix va dirigir, l'estiu de 1983, als Aiguamolls de l'Alt Empordà. Perquè la seva militància naturalista ja ve de lluny: són dels anys seixanta les seves publicacions sobre ocells, arbres o rius... La seva mirada sobre l'educació per a la sostenibilitat és, per damunt de tot, integrada, ja que contempla no només els aspectes naturals, sinó també l'activitat humana, l'economia, el patrimoni, la història i, clar, l'educació.
El darrer capítol, L'educació i la cultura, correspon a una de les preocupacions dels seus últims anys de vida: la formació de gestors culturals, de tècnics superiors d'educació i de cultura, al servei de les administracions democràtiques i dels nous equipaments i programes culturals d'ampli espectre que posaven en marxa. La visió integrada de l'educació, que inclou l'escolar, però també la del lleure i la ciutadana en general, s'ha vist reforçada per projectes com el de les Ciutats educadores o l'Educació 360.
Joaquim Franch va ser un home compromès en la lluita per la democràcia en temps de dictadura. Un home carismàtic, que va deixar empremta en les persones amb qui va treballar i col·laborar. Un pedagog ben format i amb una gran capacitat de comunicació, idealista i apassionat. Un gran narrador d'històries. Aquest llibre, Aportacions a la pedagogia catalana del segle XX, el fa reviure i fa avinents l'actualitat, l'interès i la profunditat de la seva obra.
Xavier Besalú, juntament amb Roser Batllori i Alfons Martinell, és un dels curadors del llibre Joaquim Franch. Aportacions a la pedagogia catalana del segle XX, publicat per l'Associació de Mestres Rosa Sensat, 2024.
Setembre 2024
-----
imprimir