llibres
Joan Soler i Amigó, la revolta de la tradició
Carme Bosch Vila / Amb la redacció d'aquest llibre, Emili Muñoz ha acceptat el repte gens fàcil de resumir i analitzar la trajectòria i el llegat cultural, cívic i pedagògic d'en Joan Soler i Amigó. En aquest article, Carme Bosch el comenta i ressalta especialment la seva extensa activitat pedagògica, i la rellevància de moltes de les seves iniciatives en l'àmbit de l'educació.
Escriure sobre l'herència que hem rebut amb les aportacions d'en Joan de Déu Soler i Amigó al llarg de la seva vida, no és una tasca fàcil. Va estar present en molts moviments i va tenir un itinerari vital i professional molt ric i complex.
L'Emili Muñoz autor de La revolta de la tradició (maig 2024) editat pel Museu de Badalona, ha fet un relat monogràfic entenedor i a través d'una narració molt ben documentada, ha sabut ordenar l'enrevessada biografia d'en Joan, interpretant alhora les aportacions que configuren el seu llegat, sobretot pel que fa a la cultura popular i tradicional, a través de: la creació, traducció i adaptació de lletres de cançons; la recopilació de llegendes; la recuperació de festes i la reelaboració o reinvenció de les mateixes, amb una nova concepció oberta, dinàmica i interactiva de la cultura popular que propugna la innovació de la mateixa, com a revolta que trenca l'immobilisme i afavoreix el canvi per a la seva actualització. De tota la basta obra escrita per en Joan, l'autor destaca de manera especial, la direcció i coordinació de la que ha estat la seva gran obra: Enciclopèdia de la cultura popular de Catalunya, els deu volums del Tradicionari editats per Enciclopèdia Catalana (2005-2008) on en Joan Soler amb l'enfocament des d'aquest nou marc conceptual i la tria de grans especialistes de la matèria que desenvolupen cada tema, transmet una nova visió del patrimoni cultural: conèixer les seves arrels i reconèixer i impulsar canvis renovadors. Amb aquesta biografia d'en Joan, l'Emili ha fet un esforç del tot meritori i que és molt d'agrair, ja que aconsegueix fer més accessible aquest personatge, tant en la seva vida familiar com ciutadana, posant en valor l'enorme quantitat de contribucions que ens ha aportat a través de les seves reflexions, elaboracions i accions.
Amb aquest article, vull remarcar de manera especial la seva dedicació i la seva contribució en el camp educatiu. Els seus inicis van ser en el treball des de dins el centre educatiu, en concret al CIC com a codirector de l'EscolaThau junt amb Joan Triadú, però és del meu interès ressaltar sobretot les aportacions a l'educació formulades des de fóra del sistema educatiu a través d'aportacions innovadores a les polítiques educatives proposades des de l'Administració Local tant des l'Hospitalet com a tècnic, com des de Badalona, com a polític primer i més endavant també com a tècnic, que és on vam coincidir i tot i que ja ens coneixíem anteriorment, va ser allà on vam travar la nostra amistat.
Vull destacar les seves aportacions al moviment de Ciutats Educadores i a l'exigència en el compliment dels principis de la Carta que resumeix el voler d'aquest moviment, coincidents amb la consideració de l'Administració Local com Administració Educativa de proximitat fonamentada en la concepció de la ciutat o el poble com a marc, medi i objectiu de l'educació. En Joan, pedagog convençut, amb el seu compromís polític a Badalona, va contribuir a la creació de serveis educatius locals: l'Institut Municipal d'Educació, Escola de Natura de Can Miravitges i el treball des del Servei de Normalització Lingüística o la participació en la definició del Conservatori Professional de Música.
En la seva tasca com a tècnic, va col·laborar en el creixement i consolidació del Departament de Dinàmica Educativa a l'Hospitalet i va idear i posar en marxa nous programes a desenvolupar des de l'IME de Badalona, sempre amb la voluntat de la transformació de la ciutat a través de l'educació, insistint de manera persistent en que la ciutat està formada pels barris, no només pel centre.
La missió educadora dels Ajuntaments és concebuda molt lligada a la cultura, a l'entorn proper i al fet identitari. Aquest posicionament és el que fonamenta bona part de les aportacions d'en Joan al desenvolupament de les polítiques educatives locals: és fonamental identificar allò que és compartit per construir conjuntament una identitat col·lectiva i treballar per a la inclusió des del respecte a la diversitat, tot acceptant contradiccions i buscant coherències. Aquesta consideració el va portar a col·laborar en el Seminari d'educació per la pau, en el jurat del Premi Lola Anglada o en el Col·lectiu d'ensenyants amb gitanos, incloent la cultura gitana com a part de la cultura catalana o el flamenc com a art que forma part del país, d'acord amb la seva idea: la cultura popular es reelabora amb aportacions de diverses procedències i és aquest contacte entre cultures que l'enriqueix i la fa evolucionar.
De les seves contribucions a les polítiques educatives, destaco les que han incidit a Badalona en la construcció d'una identitat col·lectiva, sobretot, pel seu ressò,Els contes de tots colors o també les aportacions escrites, divulgades a través del Carrer dels Arbres o a la Revista de Badalona així com un seguit de publicacions com el Maig Major (renovació de les festes de maig) o els relats d'història de Badalona a Barres i Onades. També l'impuls a l'Hospitalet de les Fires d'hivern i de primavera de les escoles o la creació dels Quaderns Urbans, així com la recerca i edició del Nomenclàtor d'escoles útil per la didàctica i per a la preservació de la memòria col·lectiva com a eina d'arrelament. La ciutat com a escola de ciutadania era el motor de les seves propostes.
Aquesta mateixa concepció el va dur a participar l'any 2000 en la creació de TéKhne, associació catalana que aplega als tècnics i tècniques d'educació del món local, entitat sorgida de trobades formatives i d'intercanvi entre tècnics de diferents ajuntaments amb la intenció de millorar la nostra tasca laboral. El nom de l'associació el va proposar en Joan, nom grec que significa art, tècnica, habilitat, saber fer... Per a celebrar els deu anys de trajectòria de l'entitat, vam coordinar ell i jo, conjuntament, una publicació que aplega un compendi d'actuacions educatives municipals, descrites per tècnics de diferents municipis, editat amb el suport de la Diputació de Barcelona per l'editorial Alrevés (2011), titulat Educació, Gestió i Territori.
L'enfocament de la vida laboral d'en Joan no es pot entendre si no es té en compte la seva personalitat: s'engrescava per tot i tenia gran habilitat per trobar connexions entre diferents accions, de vegades anant més enllà del que era d'esperar; obviava els enfrontaments i si es preveia alguna tibantor s'apartava i deixava fer, sense immiscuir-s'hi; inquiet i amb voluntat d'abastar-ho tot, sempre àvid d'aprenentatges; tenia una clara aversió a la burocràcia i era un desastre en la gestió administrativa però demostrava gran destresa en posar negre sobre blanc les aportacions sorgides en els debats de grup i li era fàcil escriure i raonar noves propostes, això sí, necessitava un ambient relaxat i sentir-se recolzat per l'equip.
Els valors que fonamentaven la seva vida professional, eren els mateixos que marcaven el seu tarannà vital i el seu civisme: respectuós, generós, solidari... Era afable en les relacions i un molt bon company i així com tenia la capacitat per a fonamentar i argumentar amb rigor les contribucions teòriques, també sabia aportar humor i bon ambient en estones disteses o en festes entre companys. Eren del tot esperades les lletres de cançons que confegia ad-hoc, per qualsevol motiu col·lectiu.
Una persona compromesa amb el país tant des de l'activisme polític (Normalització Lingüística, Assemblea de Catalunya, Ómnium, Assemblea Nacional de Catalunya…) com a responsable des del govern local a l'Ajuntament de Badalona i/o participant en diverses entitats cíviques (comunitat de Can Solei, Associació de veïns, Centre d'estudis de l'Hospitalet, Orfeó Badaloní, Associació de Mestres Rosa Sensat, Societat Catalana de Pedagogia, Associació TéKhne, Ateneu de Sant Roc…)
Aquesta cultura militant és coherent amb els valors que van fonamentar tant les seves contribucions teòriques com la seva activitat: identitat, diversitat, solidaritat... impulsant la interculturalitat, el treball en valors, programes de desenvolupament comunitari i projectes d'agermanament tant en la seva tasca laboral des de l'Administració Local com a les fundacions ESICO de la que en va ser director, o Serveis de Cultura Popular i Jaume Bofill amb les quals també va col·laborar.
A la feina era incansable i tenaç. Tenia una curiositat sense límits i una creativitat immensa. La seva empremta com a lletrista de cançons com a eina de socialització; el recull de mites i llegendes i la seva concepció innovadora de les festes i costums tradicionals; el patrimoni cultural com a eina per a la connexió amb l'entorn; la solidaritat com a via de construcció d'identitat col·lectiva; el temps i l'espai públic de la ciutat com a marc de cohesió i el fet educatiu com a eina transformadora de la societat, resumeixen el seu llegat.
Era un savi entusiasta i un gran erudit amb una cultura bastíssima que ha deixat empremta en infinitat d'aportacions, també a través de relats escrits o en la seva obra literària amb novel·les i poemes de gran sensibilitat.
Ell es vantava de no ser especialista en res, sempre deia que era un generalista i era generalista perquè, el seu activisme com a ciutadà i el seu treball com a professional es fonamentava en una sòlida cultura dels valors. El seu compromís el fa un clar exemple de militància de la democràcia.
Carme Bosch Vila
Mestra i Sociòloga
Octubre de 2024
-----
imprimir
Escriure sobre l'herència que hem rebut amb les aportacions d'en Joan de Déu Soler i Amigó al llarg de la seva vida, no és una tasca fàcil. Va estar present en molts moviments i va tenir un itinerari vital i professional molt ric i complex.
L'Emili Muñoz autor de La revolta de la tradició (maig 2024) editat pel Museu de Badalona, ha fet un relat monogràfic entenedor i a través d'una narració molt ben documentada, ha sabut ordenar l'enrevessada biografia d'en Joan, interpretant alhora les aportacions que configuren el seu llegat, sobretot pel que fa a la cultura popular i tradicional, a través de: la creació, traducció i adaptació de lletres de cançons; la recopilació de llegendes; la recuperació de festes i la reelaboració o reinvenció de les mateixes, amb una nova concepció oberta, dinàmica i interactiva de la cultura popular que propugna la innovació de la mateixa, com a revolta que trenca l'immobilisme i afavoreix el canvi per a la seva actualització. De tota la basta obra escrita per en Joan, l'autor destaca de manera especial, la direcció i coordinació de la que ha estat la seva gran obra: Enciclopèdia de la cultura popular de Catalunya, els deu volums del Tradicionari editats per Enciclopèdia Catalana (2005-2008) on en Joan Soler amb l'enfocament des d'aquest nou marc conceptual i la tria de grans especialistes de la matèria que desenvolupen cada tema, transmet una nova visió del patrimoni cultural: conèixer les seves arrels i reconèixer i impulsar canvis renovadors. Amb aquesta biografia d'en Joan, l'Emili ha fet un esforç del tot meritori i que és molt d'agrair, ja que aconsegueix fer més accessible aquest personatge, tant en la seva vida familiar com ciutadana, posant en valor l'enorme quantitat de contribucions que ens ha aportat a través de les seves reflexions, elaboracions i accions.
Amb aquest article, vull remarcar de manera especial la seva dedicació i la seva contribució en el camp educatiu. Els seus inicis van ser en el treball des de dins el centre educatiu, en concret al CIC com a codirector de l'EscolaThau junt amb Joan Triadú, però és del meu interès ressaltar sobretot les aportacions a l'educació formulades des de fóra del sistema educatiu a través d'aportacions innovadores a les polítiques educatives proposades des de l'Administració Local tant des l'Hospitalet com a tècnic, com des de Badalona, com a polític primer i més endavant també com a tècnic, que és on vam coincidir i tot i que ja ens coneixíem anteriorment, va ser allà on vam travar la nostra amistat.
Vull destacar les seves aportacions al moviment de Ciutats Educadores i a l'exigència en el compliment dels principis de la Carta que resumeix el voler d'aquest moviment, coincidents amb la consideració de l'Administració Local com Administració Educativa de proximitat fonamentada en la concepció de la ciutat o el poble com a marc, medi i objectiu de l'educació. En Joan, pedagog convençut, amb el seu compromís polític a Badalona, va contribuir a la creació de serveis educatius locals: l'Institut Municipal d'Educació, Escola de Natura de Can Miravitges i el treball des del Servei de Normalització Lingüística o la participació en la definició del Conservatori Professional de Música.
En la seva tasca com a tècnic, va col·laborar en el creixement i consolidació del Departament de Dinàmica Educativa a l'Hospitalet i va idear i posar en marxa nous programes a desenvolupar des de l'IME de Badalona, sempre amb la voluntat de la transformació de la ciutat a través de l'educació, insistint de manera persistent en que la ciutat està formada pels barris, no només pel centre.
La missió educadora dels Ajuntaments és concebuda molt lligada a la cultura, a l'entorn proper i al fet identitari. Aquest posicionament és el que fonamenta bona part de les aportacions d'en Joan al desenvolupament de les polítiques educatives locals: és fonamental identificar allò que és compartit per construir conjuntament una identitat col·lectiva i treballar per a la inclusió des del respecte a la diversitat, tot acceptant contradiccions i buscant coherències. Aquesta consideració el va portar a col·laborar en el Seminari d'educació per la pau, en el jurat del Premi Lola Anglada o en el Col·lectiu d'ensenyants amb gitanos, incloent la cultura gitana com a part de la cultura catalana o el flamenc com a art que forma part del país, d'acord amb la seva idea: la cultura popular es reelabora amb aportacions de diverses procedències i és aquest contacte entre cultures que l'enriqueix i la fa evolucionar.
De les seves contribucions a les polítiques educatives, destaco les que han incidit a Badalona en la construcció d'una identitat col·lectiva, sobretot, pel seu ressò,Els contes de tots colors o també les aportacions escrites, divulgades a través del Carrer dels Arbres o a la Revista de Badalona així com un seguit de publicacions com el Maig Major (renovació de les festes de maig) o els relats d'història de Badalona a Barres i Onades. També l'impuls a l'Hospitalet de les Fires d'hivern i de primavera de les escoles o la creació dels Quaderns Urbans, així com la recerca i edició del Nomenclàtor d'escoles útil per la didàctica i per a la preservació de la memòria col·lectiva com a eina d'arrelament. La ciutat com a escola de ciutadania era el motor de les seves propostes.
Aquesta mateixa concepció el va dur a participar l'any 2000 en la creació de TéKhne, associació catalana que aplega als tècnics i tècniques d'educació del món local, entitat sorgida de trobades formatives i d'intercanvi entre tècnics de diferents ajuntaments amb la intenció de millorar la nostra tasca laboral. El nom de l'associació el va proposar en Joan, nom grec que significa art, tècnica, habilitat, saber fer... Per a celebrar els deu anys de trajectòria de l'entitat, vam coordinar ell i jo, conjuntament, una publicació que aplega un compendi d'actuacions educatives municipals, descrites per tècnics de diferents municipis, editat amb el suport de la Diputació de Barcelona per l'editorial Alrevés (2011), titulat Educació, Gestió i Territori.
L'enfocament de la vida laboral d'en Joan no es pot entendre si no es té en compte la seva personalitat: s'engrescava per tot i tenia gran habilitat per trobar connexions entre diferents accions, de vegades anant més enllà del que era d'esperar; obviava els enfrontaments i si es preveia alguna tibantor s'apartava i deixava fer, sense immiscuir-s'hi; inquiet i amb voluntat d'abastar-ho tot, sempre àvid d'aprenentatges; tenia una clara aversió a la burocràcia i era un desastre en la gestió administrativa però demostrava gran destresa en posar negre sobre blanc les aportacions sorgides en els debats de grup i li era fàcil escriure i raonar noves propostes, això sí, necessitava un ambient relaxat i sentir-se recolzat per l'equip.
Els valors que fonamentaven la seva vida professional, eren els mateixos que marcaven el seu tarannà vital i el seu civisme: respectuós, generós, solidari... Era afable en les relacions i un molt bon company i així com tenia la capacitat per a fonamentar i argumentar amb rigor les contribucions teòriques, també sabia aportar humor i bon ambient en estones disteses o en festes entre companys. Eren del tot esperades les lletres de cançons que confegia ad-hoc, per qualsevol motiu col·lectiu.
Una persona compromesa amb el país tant des de l'activisme polític (Normalització Lingüística, Assemblea de Catalunya, Ómnium, Assemblea Nacional de Catalunya…) com a responsable des del govern local a l'Ajuntament de Badalona i/o participant en diverses entitats cíviques (comunitat de Can Solei, Associació de veïns, Centre d'estudis de l'Hospitalet, Orfeó Badaloní, Associació de Mestres Rosa Sensat, Societat Catalana de Pedagogia, Associació TéKhne, Ateneu de Sant Roc…)
Aquesta cultura militant és coherent amb els valors que van fonamentar tant les seves contribucions teòriques com la seva activitat: identitat, diversitat, solidaritat... impulsant la interculturalitat, el treball en valors, programes de desenvolupament comunitari i projectes d'agermanament tant en la seva tasca laboral des de l'Administració Local com a les fundacions ESICO de la que en va ser director, o Serveis de Cultura Popular i Jaume Bofill amb les quals també va col·laborar.
A la feina era incansable i tenaç. Tenia una curiositat sense límits i una creativitat immensa. La seva empremta com a lletrista de cançons com a eina de socialització; el recull de mites i llegendes i la seva concepció innovadora de les festes i costums tradicionals; el patrimoni cultural com a eina per a la connexió amb l'entorn; la solidaritat com a via de construcció d'identitat col·lectiva; el temps i l'espai públic de la ciutat com a marc de cohesió i el fet educatiu com a eina transformadora de la societat, resumeixen el seu llegat.
Era un savi entusiasta i un gran erudit amb una cultura bastíssima que ha deixat empremta en infinitat d'aportacions, també a través de relats escrits o en la seva obra literària amb novel·les i poemes de gran sensibilitat.
Ell es vantava de no ser especialista en res, sempre deia que era un generalista i era generalista perquè, el seu activisme com a ciutadà i el seu treball com a professional es fonamentava en una sòlida cultura dels valors. El seu compromís el fa un clar exemple de militància de la democràcia.
Carme Bosch Vila
Mestra i Sociòloga
Octubre de 2024
-----
imprimir