llibres
Educar-se és de valents
Senderi / El llibre Educar-se és de valents, coordinat per Xus Martín, y en el que han col·laborat Mar Espígol, Begoña Leyva, Maria López-Dóriga, Sílvia Martínez i Dolça Valero, ha guanyat el Premi Marta Mata de Pedagogia 2017. És un llibre que explica com nois i noies en risc d'exclusió social poden implicar-se amb passió en tasques d'ajuda als altres i de col·laboració amb la seva comunitat. Un conjunt d'experiències que devem a UEC Esclat, Cruïlla i a l'Associació Saó Prat.
"Educar-se és de valents parla de nois i noies adolescents que tots coneixem. Els veiem pels carrers de les nostres ciutats amb un posat desenfadat, acompanyats de col·legues amb els que comparteixen estètica, indumentària, un argot propi, alguns trets de les seves fesomies i moltes hores de voltar sense saber ben bé on anar; aspectes que s'usen indiferentment per identificar-los i estigmatitzar-los. Malgrat la seva presència és ben visible, poques vegades els trobem en espais socials en els que sí que participen altres joves de la seva edat. No formen part dels consells de joves, ni són monitors d'esplai, ni van als agrupaments, ni estan apuntats a un gimnàs, ni a una escola de música, ni freqüenten les biblioteques municipals, ni formen part de cap associació en defensa dels drets dels animals, ni els trobem a les manifestacions, ni.... No, no participen de la majoria d'institucions socials perquè no es senten part de la societat. Tot i ser molt joves, ells i les seves famílies han viscut múltiples expulsions i han aprés ràpid que no tenen accés a bens i serveis a l'abast d'altres sectors de la població.
Però allò que tenen en comú els adolescents protagonistes d'aquest treball no queda reduït a trajectòries vitals complicades ni a la manca de relació amb les institucions socials. Són nois i noies que també comparteixen experiències singulars que els han fet créixer i de les qual es senten orgullosos. Una d'elles és finalitzar l'escolaritat després d'haver patit el fracàs escolar i l'absentisme, dificultats davant les quals no s'han rendit. Amb bones dosis de coratge i de confiança han tirat endavant i actualment finalitzen l'etapa obligatòria en centres educatius no ordinaris.
Una altra experiència que els uneix té a veure amb la seva capacitat de donar i d'implicar-se en la millora del bé comú. Amb perseverança s'han format, han adquirit coneixements i han desenvolupat destreses que els han permès donar resposta a algunes de les mancances detectades en el seu entorn. Tots i totes han dut a terme activitats d'aprenentatge servei en les quals, i gràcies al seu esforç i generositat, altres persones han pogut gaudir d'una millora. Acostumats a ser receptors d'ajudes socials, el canvi de rol –ser ells qui donen, qui aporten qui obsequien– els ha des-ubicat i posat davant de nous reptes. Mentre els adolescents ajudaven a col·lectius de la seva comunitat, al seu voltant però també en el seu interior, han passat moltes coses. Coses que volem explicar en els diferents capítols d'aquest llibre." (Pàgines 13-14 de la Presentació de Xus Martín)
Xus Martín (Coord.)
Mar Espígol, Begoña Leyva, Maria López-Dóriga, Sílvia Martínez i Dolça Valero
Educar-se és de valents. Aprenentatge servei amb adolescents en risc d'exclusió social.
Barcelona, Rosa Sensat, 2018.
Premi Marta Mata de Pedagogia 2017
Abril 2018
-----
Més continguts sobre:
treball comunitari, aprenentatge servei, exclusió
imprimir
"Educar-se és de valents parla de nois i noies adolescents que tots coneixem. Els veiem pels carrers de les nostres ciutats amb un posat desenfadat, acompanyats de col·legues amb els que comparteixen estètica, indumentària, un argot propi, alguns trets de les seves fesomies i moltes hores de voltar sense saber ben bé on anar; aspectes que s'usen indiferentment per identificar-los i estigmatitzar-los. Malgrat la seva presència és ben visible, poques vegades els trobem en espais socials en els que sí que participen altres joves de la seva edat. No formen part dels consells de joves, ni són monitors d'esplai, ni van als agrupaments, ni estan apuntats a un gimnàs, ni a una escola de música, ni freqüenten les biblioteques municipals, ni formen part de cap associació en defensa dels drets dels animals, ni els trobem a les manifestacions, ni.... No, no participen de la majoria d'institucions socials perquè no es senten part de la societat. Tot i ser molt joves, ells i les seves famílies han viscut múltiples expulsions i han aprés ràpid que no tenen accés a bens i serveis a l'abast d'altres sectors de la població.
Però allò que tenen en comú els adolescents protagonistes d'aquest treball no queda reduït a trajectòries vitals complicades ni a la manca de relació amb les institucions socials. Són nois i noies que també comparteixen experiències singulars que els han fet créixer i de les qual es senten orgullosos. Una d'elles és finalitzar l'escolaritat després d'haver patit el fracàs escolar i l'absentisme, dificultats davant les quals no s'han rendit. Amb bones dosis de coratge i de confiança han tirat endavant i actualment finalitzen l'etapa obligatòria en centres educatius no ordinaris.
Una altra experiència que els uneix té a veure amb la seva capacitat de donar i d'implicar-se en la millora del bé comú. Amb perseverança s'han format, han adquirit coneixements i han desenvolupat destreses que els han permès donar resposta a algunes de les mancances detectades en el seu entorn. Tots i totes han dut a terme activitats d'aprenentatge servei en les quals, i gràcies al seu esforç i generositat, altres persones han pogut gaudir d'una millora. Acostumats a ser receptors d'ajudes socials, el canvi de rol –ser ells qui donen, qui aporten qui obsequien– els ha des-ubicat i posat davant de nous reptes. Mentre els adolescents ajudaven a col·lectius de la seva comunitat, al seu voltant però també en el seu interior, han passat moltes coses. Coses que volem explicar en els diferents capítols d'aquest llibre." (Pàgines 13-14 de la Presentació de Xus Martín)
Xus Martín (Coord.)
Mar Espígol, Begoña Leyva, Maria López-Dóriga, Sílvia Martínez i Dolça Valero
Educar-se és de valents. Aprenentatge servei amb adolescents en risc d'exclusió social.
Barcelona, Rosa Sensat, 2018.
Premi Marta Mata de Pedagogia 2017
Abril 2018
-----
Més continguts sobre:
treball comunitari, aprenentatge servei, exclusió
imprimir